Fem renéixer la Garnatxa Blanca

Parlant avui amb l'Antoni González, de Marxants del Vi, m'he adonat de la importància de reivindicar la Garnatxa Blanca. Hem compartit l'amor per una varietat autòctona de la Terra Alta que té una història llarguíssima i que en certa manera viu unes hores baixes. El gran públic la desconeix. Els vins blancs amb prestigi són estrangers (ara fa 20 o 25 anys que els vitivultors han incorporat el Chardonnay als seus cupatges, però és francès). Els vins del Penedès han configurat el paladar popular per als vins blancs del país, perquè la indústria del cava i els seus derivats han imposat uns blancs que el mercat coneix, quasi en exclusiva. La Garnatxa, que té una llarga tradició (fixem-nos encara en aquelles pissarres que anuncien els vins a doll a les bodegues amb la Garnatxa de la Terra Alta), però tal com em comentava l'Antoni González, els blancs daurats (oxidats) de la Terra Alta, perquè eren així, ja només els consumeixen, i per raons òbvies cada vegada menys, la gent que té més de seixanta anys. I potser, només, perquè a aquestes alçades de la vida ja se'ls han passat les ganes d'incorporar nous gustos: ells van néixer i créixer amb aquelles garnatxes i, encara que a poc a poc el mercat les hagi anat substituint per altres productes, ja es moriran fidels a un vi que forma part de la seva història biogràfica.
I els cellers (Bàrbara Forès, Clua, Edetària...) de la Terra Alta que treballen per prestigiar-la ho tenen difícil perquè el mercat és reticent a pagar per un vi blanc d'una varietat poc popular i d'una D.O. amb un reconeixement mediàtic baix.
Nosaltres estimem la regió, la varietat, i la seva història. Creiem que amb la Garnatxa disposem d'una oportunitat interessant perquè ens dóna volum, que vol dir estructura i persistència. I depenent de les vinificacions que hi apliquem obtindrem uns vins més fàcils, refrescants i populars (és el que hem intentat amb el nostre A Punt blanc) o uns vins més amargs i minoritaris, però d'enorme personalitat.