dimecres, 21 de maig del 2008

que el vi sigui a la taula

Quan el vi hagi tornat al nostre món canviarem la missió de l'empresa. Direm que el vi sigui a la nostra taula de cada dia. Serà com un manteniment. Primer, però, ha de tornar. Avui he estat presentant el vi A Punt a diversos professionals de l'hostaleria que m'han advertit que cada vegada es beu menys vi.
Ara tenim una motivació, i després l'objectiu serà mantenir.

dimarts, 20 de maig del 2008

Granja Vendrell


(foto Bernat Pérez de Tudela)

En aquest establiment discret però habitualment ple com un ou, s'hi fa vigent l'aire d'un passat silenciós i de qualitat. Hom hi esmorza, sobretot. I l'oferta és a base d'embotits, fonamentalment, a part de pastes per al cafè. Però hi ha un culte al producte, adquirit ja fa molt de temps (la botiga data de 1921 i sempre ha estat a les mans de la mateixa família) i un estil potser habitual en èpoques anteriors, que avui esdevé fràgil i commovedor: la bona educació presideix una oferta que s'afirma i es reafirma en un tarannà de servei absolutament estrany, en un entorn cada vegada més competitiu.La Granja Vedrell, que des de fa uns mesos ofereix el nostre vi A Punt, és un establiment popular en un barri central i carregat d'història: s'hi respira un cert aire clàssic.

dilluns, 19 de maig del 2008

FIRA MODERNISTA Cor Eixample



Aquest cap de setmana tindrà lloc la 5ena. Festa del Comerç amb Fira i Mercat Modernista de l'Eixample. Nosaltres hi serem. Oferirem el vi A Punt per acompanyar el tast de la vaca que organitza Can Ravell. La nostra vinculació amb aquest barri ens vé de l'acollida que ens han donat una bona colla de comerciants: la Xarcuteria Ferran; la Vinoteca Padró Esteve, la Mantequeria Ravell; la Granja Vendrell del carrer Girona, i la botiga de Llegums Cuits del carrer Bailén. Cor Eixample, l'entitat organitzadora, és una associació de comerciants de la zona de l'Eixample Dret compresa entre l'avinguda Diagonal i la Gran Via, i el Passeig de gràcia i el Passeig de Sant Joan. Som a una de les àrees de la ciutat on, sobretot els edificis, justifiquen la marca de Barcelona com a ciutat del Modernisme, i aquest és el lema de la festa.

dimecres, 14 de maig del 2008

MENJAR i BENESTAR

Lema del dia. Derivat de la preocupació per menjar bé. Què vol dir menjar bé? El BENESTAR és un concepte per resumir un "estat de l'ànima" que en el cas de l'alimentació hauria de resultar d'un conjunt d'hàbits determinat. És una idea per desenvolupar.

Vi: cultura o esnobisme?


En la línia de reflexions que anem fent sobre l'ús quotidià del vi volem fer una incursió en el debat sobre l'esnobisme. La Gemma, una periodista del Penedès amb un bloc sobre vi, va escriure, fa poc, un article molt interessant, que m'ha impulsat a discutir-hi. La referència a un article d'Antoni Maria Espadaler publicat a La Vanguardia li serveix per enfocar-ho. I la conclusió d'aquesta penedesenca, filla d'un cooperativista (tal i com li agrada autodefinir-se), és que el vi hauria de ser universal, que hauria de tenir múltiples espais..., que en la majoria dels casos, el vi ha de servir per acompanyar converses, per fer passar una estona agradable perquè, segons ella, la causa de la disminució del consum de vi, sobretot entre els joves, és l'aureola elitista i esnob que sovint ens entestem a donar-li.

El punt de partida del vi A Punt és aquest. Exactament! Creiem que el vi ha de ser (almenys a casa nostra) un producte de consum quotidià.

Històricament ha estat així, fins que durant el s. XX els canvis socials i el desenvolupament del mercat han modificat uns hàbits de consum quasi ancestrals en els que el vi tenia un lloc inqüestionable.

I la nostra proposta comercial, amb un catàleg en el qual l'únic envàs és el Bag in Box, vol afavorir el consum quotidià de vi des de la visió de l'adaptació del vi als nous estils de vida. Volem respondre a l'exigència del mercat: Competitivitat però Qualitat. I això vol dir que el preu ha de fer possible el consum. Si el vi és un producte excessivament car l'allunyarem de la quotidianitat. Però també vol dir garanties (origen, entitats certificadores, anyades... i tot el conjunt de signes indicadors de la qualitat). I també vol dir diversitat i tipicitat. L'origen d'un vi, que ens informa de la traçabilitat del producte però també de les característiques de la zona de producció, és un senyal important, que ha de poder conviure perfectament amb la quotidianitat. El valor de la Garnatxa de la Terra Alta ha de poder apreciar-se en el marc del consum quotidià. És qüestió de competitivitat, de preu i de distribució. Si fem l'esforç d'aproximar-lo correctament al mercat, contribuirem al coneixement de les nostres varietats autòctones.

I sí, la diversitat és complexitat, i podria veure's com un impediment per aproximar el vi als consumidors. Segurament és així. Però també és cert que, tal com deia Manuel Vázquez Montalbán (i que darrerament li he sentit repetir al Conseller d'Agricultura de la Generalitat de catalunya), un país que desconeix els seus vins té problemes d'identitat, perquè crec que podem convenir, Gemma, que el vi és, també, cultura. Jo estic d'acord en la necessitat de foragitar l'esnobisme, que només serveix per alimentar l'egocentrisme d'aquells que en fan ús (provablement per distingir-se de la resta dels mortals) i que allunya el vi de la majoria dels consumidors, però estic d'acord amb el que apuntava en René Barbier en el marc de la presentació del Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica, a Falset, la setmana passada, quan reclamava la dimensió cultural del vi, donant valor a la diversitat.

Treballem per fer del vi un producte quotidìà, i creiem que l'èxit dependrà de la competitivitat. L'esnobisme ens allunya de l'objectiu, però la cultura l'hem d'incorporar: és un valor intrínsec del vi i compatible amb les exigències del mercat.

Coses del VI DE LA CASA



Sempre que s'escau anem fent referència al concepte de VI DE LA CASA perquè en volem reivindicar la legitimitat, perquè creiem en una oferta basada en la dignitat i perquè, en definitiva, volem restituir el valor d'una locució que, segur, en el seu origen degué servir per expressar qualitat i confiança - per allò de què a tots ens agrada que els nostres convidats s'enduguin una bona impressió de casa nostra.

Com que el concepte ens preocupa, sovint és al centre del nostre debat, i l'extenem als npostres comapnys de viatge perquè puguin veure en el vi A Punt una proposta vàlida per oferir a casa seva (als restaurants) com a selecció de la casa per als menús tancats. El Xavier Batlle del Grand Cru, de Girona, enmig d'un dinar durant la Fira del Vi de Falset, a resultes del meu incís en aquesta direcció opinà que una solució per actualitzar el valor i la dignitat dels vins de la casa podria passar per fer-los sortir del paquet del menú i oferir-los a part, cobrant-los a copes, amb un llistat de tres o quatre referències a escollir. És una proposta per a un debat obert al qual estem impulsant els nostres interlocutors habituals. Tant és així que la setmana passada, el Miquel Bofill, en la seva columna de vins a EL 9 NOU d'Osona, hi feu esment, tot aludint a la discussió del nostre bloc.

dimarts, 13 de maig del 2008

Armonitzar música i vi

Avui he anat a Vic amb una amiga, la Roser Olivé. Hem anat a dinar amb el Miquel Bofill perquè teníem pendent una conversa sobre maridatges, o armonitzacions, entre música i vi. Una dèria com una altra, la de trobar vasos comunicants entre les diverses disciplines dels sentits. Partíem de la base que una peça musical té la capacitat de dir-nos coses, d'expressar-nos sentiments, i de commoure'ns, fins i tot. I en el vi, que els cultes dels francesos ja n'han dit que sobre la llengua hauria de tenir la capacitat de parlar i fins de cantar, ens entestem a trobar-hi també adjectius que ens ajudin a descriure'l i a qualificar-lo, perquè si és honest i franc, noble en definitiva, serà capaç d'expressar-nos el seu origen i, amb el seu caràcter, ens parlarà de vigor o de lleugeresa, de força primitiva o de subtilitat i elegància, de simplicitat honesta o de complexitat, de frescor o de calidesa i arrodoniment. I tots aquests adjectius qualificatius els associarem a un paisatge, al seu origen físic i humà.
Tal com li agrada recalcar a en Miquel, això és una empanada mental! Efectivament. A mi m'agrada pensar que en definitiva es tracta d'una llicència poètica. La música és una expressió cultural lliure de dogmes, perquè cadascú en fa un ús particular. Pot esdevenir el nexe d'una comunitat (avui, dinant, la Roser i en Miquel convenien que el timbre de la orquestracíó de la cobla, amb el Tiple i la Tenora, és una expressió sosnora unívoca del principat de Catalunya), fins al punt d'esdevenir senyal d'identitat. Però pot ésser també, tanmateix un producte de consum de masses. I aquesta llibertat dels usos de consum de la música la fa inclassificable. Difícilment podrem afirmar que una música va associada a un paisatge, a una circumstància, i encara menys a un vi, sense abans advertir que es tracta, només, d'una llicència poètica, és a dir, una proposta d'associació d'idees a tall de suggeriment.
El vi, com a senyal d'identitat d'un territori, ens impulsa a la recerca dels adjectius més adients per a descriure el seu origen. La cuina, tal com deia Josep Pla, és un acompanyant evident d'aquest exercici, perquè si és honesta ha de ser el paisatge posat a la cassola. Així mateix, la literatura i la pintura en són exemples evidents. I la música, que potser ho és menys, perquè té una dimensió clarament universal, provablement també pot complir amb la funció d'evocació del paisatge, perquè tant els compositors com els intèrprets són fills d'un territori que s'expressa a través d'ells.
Amb aquesta idea de fons ens hem embolicat, des de fa temps, a discutir sobre la possibilitat de casar la instrumentació de la gralla que ha fet la Roser, amb el seu treball de dignificació i actualització de l'instrument, i els vins de les comarques de Tarragona.
I estem embolicats.

dimecres, 7 de maig del 2008

Hem anat a esmorzar a Can Ravell



(fotos Bernat Pérez de Tudela)

Dijous passat vaig anar a esmorzar a Can Ravell. M'agradaria anar-hi cada dia. L'ambient d'aquest establiment és absolutament desitjable: un espai confortable, d'estil popular, i amb un servei pensat per fer-ne un punt de trobada d'experiències singulars. Hi vaig anar a fer un esmorzar - reunió per conèixer un agent comercial que treballa amb vins espanyols per al mercat anglès, principalment. L'elecció del lloc de la reunió, que recomano calurosament, em serví per il·lustrar sobre el terreny a aquest importador anglo-saxó l'estil dels nostres punts de venda: establiments per a un públic que valora la qualitat dels productes i del servei, i que sovint busca consell en els professionals del comerç. Perquè tal com em digué un dia el propi senyor Ravell "la gent se'n fia". I per sorpresa meva, el meu agent m'ho ratificà, perquè fou la seva senyora la que havia adquirit un dels nostres envasos del vi A Punt al Ferran, un establiment de xarcuteria selecta, i li havia fet conèixer. Aquesta coincidència ens donava una clau per interpretar l'èxit de la bona acollida del producte, d'un producte que tot i perseguir l'exelència, és un desconegut, que requereix d'un canal compromès, que en parli i el recomani. I això és el que busquem, un punt de venda que expliqui els beneficis de la nostra proposta.

Gràcies a tots.

Presentació del Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica

En el marc de la Fira del Vi de Falset es presentà, dilluns a la tarda, al teatre de l'Artesana, el Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica que, tal com descrigué el seu director, el Sergi De Lamo, ha de ser l'eina de transferència de coneixement tècnic entre la Universitat i les institucions de recerca, i la indústria del sector. En aquest moment, amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la degana de l'enologia al nostre país, l'IRTA i l'INCAVI, el parc ha començat a gestionar projectes per a algunes empreses del sector vitivinícola entre els que destaquen un estudi dels nous consumidors per COVIDES, un estudi de preus del raïm per l'INCAVI, i la posada en marxa d'un treball de recerca en matèria de rec per l'empresa Mas d'en Gil del Priorat.
La presentació del Parc constà de tres conferències acadèmiques i de la pròpia definició de la tasca de la nova institució. Les conferències, a més d'aportar unes píndoles interessants de coneixement, ilustraren sobre les diverses capacitats del propi Parc i de les institucions implicades. Així, la primera anà a càrrec de Jérôme Pagès, director del Laboratori de Matemàtiques Aplicades, de l'Agro-Campus de Rennes, a França, sobre una línia d'investigació que aplica l'estadística en la definició dels vins (és una aportació innovadora en la mesura que les notes de tast actuals estan basades en consideracions subjectives, recolzades per arguments d'autoritat que procedeixen dels "gurús" del sector). La segona de les conferències a càrrec de Xoan Elorduy, director de l'Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava a Catalunya, fou la presentació d'un estudi per sondejar la participació de les D.O.s catalanes en el mercat. Fou una aportació en la línia d'anàlisi comercial i de mercat, una de les demandes del sector. La tercera de les conferències anà a càrrec de Robert Savé, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (l'IRTA) que, com a centre de recerca especialitzat en l'estudi de cultius, presentà les expectatives per al sector de la vinya davant el repte del canvi climàtic, una preocupació extesa en la que l'anàlisi objectiu pot ajudar a reinterpretar les debilitats, però també les oportunitats de les varietats autòctones i del seu cultiu.
Abans d'un sopar a peu dret que serviren els IRREDUCTIBLES, el Sergi de Lamo feu una exposició del projecte que, plasmat en un edifici ubicat a Falset actualment en construcció, es presenta com una nova expectativa per un sector que busca eines per millorar la seva competitivitat.

Cal Lluís de la Barba




En aquest catàleg d'establiments que vaig presentant en aquest bloc de notes, el nexe comú dels quals és la seva aposta pel vi A Punt com a referència de qualitat per al consum quotidià, avui us parlaré d'una nova botiga - restaurant que fa uns mesos que s'ha obert al Poblenou de Barcelona: Cal Lluís de la Barba. Al carrer Marià Aguiló (paral·lel amb la Rambla del Poblenou), al costat de Can Felipa, un barri de la ciutat que està en ple procés de transformació i on conviuen les antigues fàbriques i magatzems, avui quasi totalment liquidades, amb els negocis i les empreses de la nova economia del coneixement, el Lluís Vidal ha obert un establiment d'hostaleria amb una secció de botiga selecta. Aquesta estructura és una fórmula combinada que facilita l'aproximació dels clients: "la gent és oberta a l'hora d'explorar nous restaurants, perquè hi busca un espai de plaer, mentre que les botigues, on hi cerca solucions pràctiques de consum, la fidelitat és superior" ens diu el Lluís, explicant-nos que espera anar consolidant la botiga a poc a poc, guanyant adeptes, que aniran coneixent-ne l'oferta a mesura que passin pel restaurant.

En qualsevol cas, aquesta estratègia combinada de Cal Lluís de la Barba per anar trobant els clients de la botiga té un efecte directe en el mercat del vi: hom arriba a l'establiment i està tàcitament convidat a inspeccionar la prestatgeria de la botiga, on els vins són sempre més econòmics que a les cartes dels restaurants. És una oportunitat per tastar vins que sovint ens semblen prohibitius. L'estil del restaurant és aplicar al preu del vi un petit sobrecost de servei. Els meus veïns de taula, avui, s'han endut un Priorat Salmos de Torres i només els ha costat 3 € més que si se l'haguessin endut cap a casa.
Ah!, i el senyor que dóna nom a l'establiment, que jo em pensava que era Sigmund Freud, és el besavi del Lluís, un senyor pagès de Pallejà que a la seva època obtingué el reconeixement popular de la comarca perquè exercí un lideratge social i polític. Avui, el Lluís n'ha fet la imatge corporativa de la seva proposta comercial i gastronòmica. Per a ell és una referència inspiradora de la qual sempre havia dut una foto a la cartera i que ara l'anima en el seu afany de projecció.

Tornant de Falset

Anàreu a Falset?
Jo sí. Encara tinc el dit índex tacat. Efectes de la concentració dels vins, que durant uns quants dies he tingut molt a prop. El dissabte a la tarda en família (vaig introduir el meu germà al tast del Castell). I el dilluns a la jornada professional. Com que el disssabte ja havia repassat els Montsants, em vaig afegir a la presentació dels Priorats (2006). Me'ls vaig fer tots! Un parell d'hores de tast, intens però informal, que permeten fer-se una idea general del catàleg de vins de la D.O.Q. i que et fan recolocar la llista de preferències. Em va impressionar la concentració, la tipicitat i la mineralitat del Finca DOFÍ (encara que sembli un tòpic em va sorprendre, realment), també la concentració d'una carinyena 100% del celler Ferrer - Bovet, i un parell de descovertes (per a mi): els vins Artigas, i el Vinyes Altes (de carinyena) de Clos Dominic. És per mencionar 4 coses que em vénen a la memòria, enmig de la setantena de vins tastats.
Quant als Montsants, del dissabte, confirmo l'interès pel vi del meu amic, el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, de Darmós. L'Heravi és un vi concentrat de carinyenes de 60 a 80 anys, franc i intens però a la vegada rodó. En la mateixa línia, d'alta expressió i concentració, de carinyenes velles, destacaria Les Sorts (Vinyes Velles) del Masroig. I molts altres, perquè el que crida l'atenció del tast de Montsants és el creixement de l'oferta d'una D.O. poc prolífica fins fa poc.
Com jo, molta gent feu ús de la fira per repassar el catàleg vinícola de les dues D.O.s de la comarca, i per intercanviar impressions i fer tractes. Les xifres de participació parlen de 17.000 persones. És molta gent, entre la qual vaig poder identificar-hi un grup de periodistes i sommelliers escandinaus que estaven aprofitant el certamen gràcies a la col·laboració entre la Cambra de Comerç de Reus i el COPCA.
La fira, doncs, econòmicament, funciona. És una cita que pren força i que resulta interessant per als professionals, però també per al públic en general, que té l'oportunitat d'aproximar-se al món del vi i a la seva autenticitat: a la comarca hi ha vinya i vi per tot arreu i "des de sempre", i el visitant viu aquesta ruralitat omplint els carrers de Falset d'una vitalitat amable. Jo vaig poder-hi trobar molts coneguts, tant a nivell professional com a nivell de carrer.
Hi ha molts complements que enrriqueixen el certamen i que, a poc a poc, aniran fent de Falset una capital del mapa mundial del vi. La D.O.Q. Priorat, amb la seva fama, ha fet la feina de locomotora, i ara, al darrere ha nascut tota una indústria, que ha fet possible la revitalització d'una comarca, fins fa pocs anys condemnada a la desertització física i humana.
Entre visites a cellers, activitats paral·leles (tastos especials de blancs del món o el tast del decenni dels vins del 1998, o el dels vins de poble de Gratallops, o el de garnatxes de Capçanes, o el concurs de cuina del vi, o les exposicions d'art i literatura...) i l'oferta gastronòmica i eno-turística de la comarca, cada vegada més rica, l'excursió a Falset, per la fira, esdevé un petit plaer proper, que crec que amb els anys es convertirà en una cita del calendari festiu.
És una impressió personal, d'un bon regust de boca.