Porrera és una festa oberta

El Tasta Porrera de dissabte se'm va confirmar com una festa (a salvaguardar). És la impressió que me'n vaig endur i és el que explico a tothom. Amparats per aquesta nova idea de la DOQ Priorat que pretén potenciar el "vi de vila" els 18 cellers de Porrera s'han posat d'acord per organitzar una jornada de tast oberta i popular. I el caire que està agafant és immillorable: la plaça de Catalunya plena de gent (la derivada comercial són els restaurants plens, és clar), com un eixam d'abelles a la mel, al voltant d'aquest vi potent i llaminer, i durant quasi quatre hores, tot i la pluja, tot i el vent, que accentuava la sensació d'un fred nou, sobrevingut, que inaugurava la cara hivernal de la tardor...
Sense els encotillaments que sovint acompanyen el vi, amb una gesticulació lliure i poc ordenada, hi vaig veure un públic heterogeni, divers, al qual algú havia advertit que això de Porrera promet. Havia corregut la veu; només arribar per la carretera de Torroja ja vàrem veure que hi havia molts més cotxes que l'any passat. Hi havia experts? i afeccionats? Sí. En vaig reconèixer força, dels uns i dels altres; però sobretot hi vaig veure gent que, vinguda de prop i de lluny (de Catalunya majoritàriament) havien vingut a passar-se-la bé!
Perquè, tal com pretenen des de l'associació de cellers, és una ocasió immillorable per aproximar-se a un segment del catàleg del Priorat, amb les seves particularitats (la Carinyena de coster és dominant en els cupatges d'aquest poble amagat i de forta pluviometria, relativament). Però hi vull insistir: l'estil de la cita, que algun especialista ens hauria d'il·lustrar sobre els mecanismes de psicologia social que hi influeixen, ho converteix tot plegat en un pol d'atracció; i la intel·lectualització del vi queda en un segon pla, sense renunciar-hi, però sense que impedeixi gaudir-ne.
El desordre és absolut, la llibertat és total. L'únic element de cohesió és una taula llarga, gran, darrere de la qual els elaboradors s'afanyen a servir un raig de vi a les copes d'un públic interessat que, a poc a poc anirà entrant en un estat de simpatia general remarcable. Les converses a part, les reunions improvisades, l'intercanvi de números de teléfon i d'adreces, professionals i privades... l'espai social obert és ric i atractiu: els vins de Porrera en són el nexe (alcohòlic).

El pes de la tradició ha influït en el manteniment d'un calendari festiu que abans es justificava per la finalització de la verema i l'arribada del vi novell. Ara tastem anyades anteriors i, però, sobretot, tenim ganes d'anar a Porrera.

Porrera, Gandesa, Montblanc...

Aquest cap de setmana serem al Tasta Porrera, una oportunitat única per conèixer els vins d'aquest poble del Priorat. L'Associació de Cellers de Porrera (18) promou aquesta festa popular que vol posar a l'abast dels aficionats i experts la descoberta de les característiques dels vins de la vila. L'any passat ja hi vam ser i a més d'endur-nos una panoràmica de tipicitat difícilment exportable, varem gaudir d'una experiència lúdica que ens marcà i el cert és que ja fa dies que n'esperava la convocatòria i ho he recomanat a molta gent. Espero que hi cabrem. Hi ha tota una colla formada al voltant de la tertúlia de l'Ateneu que volen venir a conèixer una mica més la Carinyena.

Durant el cap de setmana hi ha, també, la Festa del Vi de Gandesa. Jo m'hi deixaré caure el dissabte a la tarda: hi ha un tast de garnatxes blanques que dirigirà el Jaume Martí. I l'aprofitarem.

A Montblanc també hi ha fira. A la darrera tertúlia de l'Ateneu se'n feu difusíó, perquè hi ha programades unes jornades amb la participació del Joan Gómez Pallarès.

demà tornem a veremar

La manca d'eines del camp (llegeixi's tractors en aquest cas) ens obliga a veremar els dissabtes. Els diumenges tampoc podem, perquè els cellers estan tancats i la verema ha d'entrar de seguida que s'ha collit.

Demà tenim el tractor dels cosins a la nostra disposició i serem una colla, per mirar d'anar enllestint; encara que aquests macabeus ufanosos de més de seixanta anys estan carregats de raïm i ja veurem què podrem fer.

Amb tot, encara deixarem 1.500 kgs per la setmana vinent. Els hem d'entrar a un celler particular de Vilabella per vinificar a part, amb un dipòsit i una bota que hem encarregat!

Estem enfeinats. El Joan Ramon NEBOT, de Terres de Vidalba, de Poboleda, em va convidar a la festa de la verema (en fan l'11ena edició) i m'hauria agradat anar a veure l'ambient al Priorat, al poble on anava de petit a fer una visita ritual per anar a buscar vi i poniol (a les vores de la carretera se'n feia molt i a casa tenien afició per les plantes medicinals i el P. Font i Quer). Però ho haurem de deixar per un altre moment (potser dissabte que vé si hem acabat). Demà collim!

Fan una jornada de portes obertes dels cellers del poble, que estaran a punt d'entrar raïm, perquè si bé les perspectives econòmiques del sector són difícils, les plantes segueixen el seu curs. De festes per rebre el raïm n'hi haurà pertot i els que se sentin encuriosits per aquest enrrenou rural poden acostar-s'hi.

A Torroja, Vins de Poble

Avui, a Torroja del Priorat fan la 2a. Nit dels Vins del Poble. Fa uns quants dies que vaig rebre la invitació de l'Ajuntament d'aquest poble del Priorat, i em va fer molta il·lusió. M'agradaria molt anar-hi. Els vins, l'especificitat (el professor Canals en farà una defensa), i l'ambient (l'any passat vaig xalar molt al tast de vins de Porrera) m'hi estiren. Però avui m'ho hauré de perdre. Obligacions dramatúrgiques amateurs em faran quedar a Vilabella. Fem l'escenificació del ball parlat de Sant Roc.
Per poc que hagués pogut convinar-ho hauria anat fins al cor del Priorat. Segur que m'ho passaria molt bé i esperaré amb ànsia les pròximes edicions d'aquesta festa.
Felicitats als cellers i felicitats als organitzadors.
I els que pogueu, arribeu-vos-hi!
Jo, ara, me'n vaig a esmorzar a Coma-Ruga, amb una colla que reuneix el Jordi - Enric Pàmies anualment. Segur que esperen que els porti A.QUA i els complauré gustosament.

P.D. de les trobades d'estiu amb els amics n'hauré de parlar, perquè sense moure'ns gaire de casa, i através del vi, hem viatjat una miqueta:
L'Albert Martínez, el dia de la Festa Major de Vilabella va portar un Penedès (Jané Ventura), un Priorat econòmic i mediàtic (Camins), i Ribera.
Un altre dia que també va dinar a casa va portar un munt d'ampolles de cava de la Cooperativa de Nulles (Adernats) que van volar.
Amb el Carles vam tastar el vi que ha fet a casa seva el Xavier Pie, un magnum d'Ull de Llebre de les Gunyoles amb molta fruita.
El Jordi Castells, l'endemà del Firagost em va donar una ampolla d'un Priorat del que sempre parla (Pedralets) i el blanc de Viogner de la Maria Rosa Torres, de la Conca de Barberà.
Amb l'Àlex, que coincidim sovint, vàrem tastar un cava que per a mi ha estat un descobriment, l'Abbatis, de Gámnez Alba, dels Cellers del Camp de Tarragona, finíssim, 100 % de Parellada.
I moltes coses més: un vi dolç que em va regalar el Jordi Alcover, del Mas dels Frares, del Priorat... L'ètnic del Masroig...
I és que m'adono que tinc feina endarrerida. Hi ha un esmorzar a Can Ravell de fa quinze dies que mereix una atenció especial. Hi vaig anar amb l'Àlex, l'Albert, i el Joan Maria Riera i ens en recordarem una temporada!

observatorio de vino

Ahir, tal com vaig anunciar, vaig ser amb els de Can Ravell a Sant Gervasi, perquè davant el mercat varen coure una altra vedella i nosaltres hi vàrem posar el vi A PUNT. Però això va ser al vespre. Ells, amb el Karlos Ibarrondo, el Lucas de Can Ravell i el Pitu hi eren des del matí, però l'animació popular s'esdevingué a partir de les set de la tarda, amb l'animal ja rostit i una enorme cua de ciutadans que omplien els jardinets que hi ha en aquell retomb del carrer Balmes de Barcelona.
Jo, al matí vaig anar a recollir comandes i a fer tasques comercials. Vaig veure'm amb la Mila, de Vino Camino, que venia a recollir-me unes mostres... Vaig anar a veure l'Aleix, de La Ribera, un establiment històric de la plaça Comerial. just davant del Born antic. Fa temps que amb el Joan Fornells li vàrem presentar la proposta. la va valorar molt bé i ara hem quedat per fer una degustació pels seus clients dimecres que vé. Fa il·lusió ensenyar el vi A PUNT a la concurrència d'aquesta botiga tan emblemàtica.
I després vaig anar a veure el Francesc, del Celler de la Boqueria. Feia dies que ho tenia pendent per diverses raons. La darrera vegada que hi havia passat anava amb pressa i ell tenia ple. Ahir, que jo anava més tranquil, hi vaig conèixer la l'Stefan i la Malena, de l'observatorio de vino. Ella em coneixia, d'aquest bloc, i del vi A PUNT, que segons què em va explicar, va descobrir a través del packaging (els camins són, sovint, inexcrutables). Passejant pel seu barri va ensopegar amb el despatx de Valmont Comunicación, i hi va veure la imatge del vi A PUNT.
La Malena és una especialista de la comunicació del vi i vàrem iniciar una discussió que segur que tindrà segona part. En tot cas, una descoberta interessant. Crec que estem d'acord en una cosa bàsica. El vi s'ha de comunicar, en múltiples direccions, i ho hem de veure com una inversió. Ella parla molt de les noves tecnologies, i fa propostes en aquest terreny. De fet, ahir al matí acompanyava l'Stefan per presentar L'Octubre de Cingles Blaus, un Montsant que ha innovat a l'etiqueta amb el codi QR, aquesta imatge de punts que es visualitza a través dels teléfons mòbils d'última generació. Em va dir que dimarts seria a la sessió del Debat de Vi de Sant Sadurní per presentar-ho i jo també hi seré...

Concert entre tines i mànegues

Pels que sigueu per allà baix, avui al vespre hi ha un concert experimental al Celler del Masroig.

La setmana passada, mentre envasàvem, el bodeguer em va comentar que el divendres haúrien de dedicar-se a endreçar, perquè dissabte hi ha concert. En motiu de la Fira del Vi de Falset, al soterrani del celler s'hi oferí una exposició d'art contemporani, i els organitzadors, mentre feien els preparatius ensopegaren amb una jornada d'embotellat. Sembla que el soroll de la màquina i el dringar de les ampolles els suggerí alguna cosa i ho enrregistraren. Ara, avui, en el mateix marc, oferiran música en directe. Un experiment dels que acostumen a generar perplexitat als autóctons però que projecta el celler i el món del vi cap a segments socials que sovint en són molt lluny.

repàs de la fira de Falset

Després d'uns quants dies allunyat de la xarxa, reapareixo per deixar constància de la 14ena. fira del vi de Falset.
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!

ens veurem a Falset

Molts dels que anem seguint les evolucions del sector del vi, aquest cap de setmana ens veurem a Falset: s'esdevé la 14ena Fira del Vi. El certamen és una concentració que s'està guanyant el reconeixement popular. Perquè és una oportunitat immillorable per repassar el catàleg de dues de les denominacions d'origen més rellevants de casa nostra. La comarca del Priorat acull la D. O. Montsant i la D. O. Q. Priorat i, a més dels tastos dedicats als professionals del sector, durant aquests pròxims dies hi ha programats una gran quantitat de tastos específics, que permeten conèixer alguns cellers en particular, l'evolució del s vins al llarg de les diveses anyades, o els vins de Gratallops, els de Porrera, els de Bellmunt o els de Torroja. Hi ha cursos d'iniciació al tast, activitats culturals de cinema, música i literatura relacionada amb ek vi, tastos de blancs...

Tot plegat, la importància i el mèrit internacional dels vins de la comarca, i l'ambientació que s'hi forma fan de la fira una festa molt atractiva; una cita fixa del calendari.

Twitter Tast Live

Pels que us hi vulgueu apuntar, demà hi ha un Twiter Tast Live. Es tracta, si ho entès bé, d'un tast a la xarxa. És, per tant, un esdeveniment que obrirà una sessió a nivell global.

Segons què m'ha dit l'Àlex Duran, que n'és el promotor, des de la seva pàgina de Sommelier Alumni, Es tastaran 4 vins i els internautes podran seguir les evolucions de l'esdeveniment en línia mitjançant múltiples canals multimedia; i ocasionalment particiapr-hi.

La sessió, físicament, es durà a terme en un hotel de Barcelona i, si bé és el que menys importa, perquè la força d'aquest nou format és l'oportunitat de compartir experiències de tast a la xarxa, sí que és remarcable perquè és la primera vegada que aquesta iniciativa s'organitza des d'aquí.

Procurarem seguir-ho en directe i ens interessarà conèixer-ne els resultats.

vadevi.cat

Ahir al vespre, a Vilafranca del Penedès, en el marc de la sessió de conclusions del debat de vi que ha organitzat l'INCAVI, es va presentar el diari vadevi.cat, una iniciativa de l'AVUI per informar de l'actualitat del món del vi a Catalunya. El director és el Joan Nebot, conegut per les seves crítiques de vins a la revista El Temps, al mateix diari AVUI, i a COM Ràdio.
És una iniciativa que contribuirà a divulgar entre el gran públic la vivacitat del sector a Catalunya, una realitat sovint desconeguda.

Josep Roca parla del Bag in Box

En la darrera edició de En clau de vi de TVC, en Josep Roca parlà del Bag in Box. El programa se centrà en els envasos del vi i les alternatives a l'ampolla. L'efecte social de l'emissió fou evident. Durant el Mercat de Nadal de Valls, a la parada que tinguérem al carrer de la Cort, poguérem constatar-ne la importància. Moltes de les persones que se'ns aproximaren havien vist el programa i relacionaren ràpidament l'envàs del vi A PUNT amb el que havien vist divendres a la televisió.
Al mateix temps, aquesta circumstància ens recorda que som en una etapa d'evangelització: el Bag in Box és un desconegut per al gran públic i, tot i que la proposta del vi A PUNT és la d'un vi de qualitat per la quotidianitat, i en aquest sentit l'envàs és només un mitjà, sovint ens veiem obligats a parlar-ne més del que voldríem, amb el risc de desplaçar el vi a un segon terme.

Bloc de la D. O. Catalunya

M'acabo d'assabentar que la D. O. Catalunya ha obert un bloc a internet. És lògic, ja que creuen en aquest canal de comunicació de la xarxa, fins al punt que han estat els organitzadors del primer concurs de blocs de vi de Catalunya. L'utilitzen per anar explicant la seva activitat divulgativa. A través de les notícies que estan publicant es constata que tenen un alt nivell d'activitat. I això, amb tota seguretat, donarà resultats.
Fins avui, la qualificació de Catalunya, entre alguns cercles del món del vi, ha estat considerada menor, perquè permet un ús del raïm més flexible que el de les denominacions locals. Sota el paraigües de la D. O. Catalunya poden envasar-se vins d'un territori prou ampli i, per tant, el discurs de la tipicitat quedarà "coix" per la pota del terreny, geològicament parlant, que serà divers, com Catalunya. La tipicitat es mantindrà pel que fa a un catàleg de varietats pròpies de la regió, comunes amb altres indrets del Mediterrani més pròxim, i en una història comuna en l'art de la vinificació.
Catalunya, però, a més d'ésser un paraigües administratiu, és una referència cultural que conté alguns valors a tenir en compte, sobretot des del punt de vista del mercat, i més encara si ens atenem a la importància del comerç internacional. És important que trobem la manera d'aparèixer en el mapa mundial. Jo recordo, ara fa un any i escaig, un viatge per vendre vi al Canadà. Resultava dificultós aconseguir que els clients ens ubiquessin en un mapa. Ens havíem d'ajudar de la marca Barcelona.
En aquest sentit, crec que val la pena celebrar aquesta tasca divulgativa que ha emprès la D. O. Catalunya per dignificar-ne la imatge, tot insistint en les bondats que ens aporta. S'ajuden d'un catàleg de vins de qualitat indiscutible.

L'exemple de la Festa del Vi Jove de Vila-rodona

(foto Antonio Roger)

En el nostre país hi ha poca tradició comercial, comparativament parlant. Ara que els vins estan acabant de fer-se, i que ja n'hi comença a haver de disponibles podem trobar-nos amb una oferta festiva que ens ho proclama.

La setmana passada vaig passar per la Festa del Vi Jove (2008) de Vila-rodona, a l'Alt Camp, al costat de Santes Creus. A la Cooperativa de Vila-rodona s'hi elaboren vins amb la Denominació d'Origen Tarragona, amb la Penedès, i amb la Cava.

Al mateix temps, pels cellers i botigues de vins de Barcelona es comença a anunciar l'arribada del Nouveau Boujolais (est arrivé).

Als nostres camps els ceps són grocs o vermellosos, segons les varietats de raïm que produeixen, i estan perdent les fulles, aviat seran grisos i es podran podar. Mentrestant, i des del setembre, els vins s'estan fent. N'hi ha que estan acabant la malolàctica, però la majoria estan llestos, per a ser consumits o per entrar al procés d'envelliment.

I a Barcelona, per aquella manca de tradició comercial, comparativament amb el país veí, s'anuncia l'arribada del francès. Podrà doldre'ns però és així.

De moment, mentre l'efemèride anual ens sigui manllevada, al camp, i a peu de tina, els cellers celebren l'arribada del nou vi, i la gent dels voltants s'hi apropen, segurament estimulats per un ambient autèntic i generós que supera qualsevol estratègia de marketing, sobretot a nivell popular.


(foto Antonio Roger)

Jo, diumenge passat, el 16 de novembre, vaig passar per Vila-rodona, per veure-ho i, de pas, saludar a mon cosí, que és soci de la Cooperativa i que mai falta a aquestra mena de cites. Ell era a la graella, coent llangonisses i cansalada, per la gent que esmorzava, i vàrem tenir poc temps per xerrar, però m'agrada trobar-me'l; està lligat directament a tot això i em resulta inspirador. Hi havia, segons els tickets de l'esmorzar que havien venut, més de 1.500 persones. Però hi ha un detall d'aquesta festa que em sembla interessantíssim: el públic es passeja lliurement pel celler i tasta el vi de les tines, directament, en un acte d'autoservei que estableix vincles reals. El vi que hom consumeix en una ampolla té un procés, i el celler l'ensenya. Hi ha aquí una catarsi, jo crec, important: és una revinculació amb el vi, un mecanisme de retrobament ben aconseguit.

El Roger Viusà a la tele

A partir d'avui veureu el Roger Viusà a la televisió, en l'anunci que fa l'INCAVI cada any per aquestes dates per promoure el consum de vi català. La Gemma Urgell n'ha fet una nota de premsa al seu bloc i hi ha penjat el vídeo. Ho dic perquè sempre en parlo, perquè m'agrada l'estil de comunicació que té quan parla de vins i sobretot de maridatge; ràpid, àgil i popular.

Recomanacións de maridatge: Roger Viusà

Quan el Roger Viusà exerceix el seu ofici de sumiller brilla, fins i tot quan ho fa a la ràdio, amb un to divulgatiu. Sovint ens queixem del llenguatge del enòfils (la Gemma Urgell hi insistia la setmana passada al seu bloc, fent referència a una crítica que jo mateix n'havia fet), llunyà, tècnic i poc entenedor. Ens parlen d'olors i de gustos que "suposadament" són evidents i que als poc habituats els resulten tant estranys que acaben desenvolupant un rebuig al vi en general.
Personalment crec que el maridatge (o armonitzacions) són una proposta molt més interessant per parlar-nos de vi; sobretot perquè ens parlen d'un benefici directe, de la bona sintonia d'un vi determinat amb un plat concret. I això és una experiència contrastable a nivell popular: hom pot comprovar la conveniència dels dos ingredients, tastant-los. I provablement es tracta d'això, de que els que en saben (els sumillers estan entrenats per als maridatges) ens facin propostes satisfactòries, plaents en definitiva, que en funció de la circumstància seran més o menys atrevides i suggerents.
El magazine de Catalunya Ràdio dels caps de setmana compta amb la col·laboració del millor sumiller d'Europa i segon del món i encarant-nos cap al calendari nadalenc ens va fer, diumenge al migdia, un parell de recomanacions: vins dolços de la terra (moscatells de la Terra Alta, de Tarragona o de l'Empordà) per al foie, per refrescar-nos la boca embafada de greix, i caves voluminosos i grassos com el Parisad de Can Ràfols dels Caus. En Roger el recomanà tant per als rostits com per als postres.
Crec que la idea dels vins dolços amb els menjars ens pot produir moltes satisfaccions, i sovint he constatat que en som desconeixedors. Recordo una visita a unes caves de formatge de Roquefort, a la població francesa que ha donat nom a aquest producte, en la que al final del recorregut ens oferiren una petita degustació i la beguda recomanada era, precisament, un muscat de Rivesaltes. Per això dels greixos segurament.
El maridatge és una font de plaer extraordinària, en la que els professionals poden ser-nos de gan ajuda. Els coneixements dels productes, les capacitats d'inter-actuar i de potenciar-se, són un valor que els consumidors podran apreciar, més que les virtuts ocultes dels vins en sí.

Tast de vins de Porrera

Dissabte vàrem anar al Tast de Vins de Porrera. En motiu de la festa major, l'Ajuntament va promoure un tast popular dels vins dels 13 cellers de la vila. Fou un acte que, sense provocar aglomeracions, va animar la plaça de Catalunya durant tot el matí.

Porrera és el títol d'un disc de Lluís Llach, perquè com és sabut, el cantautor s'hi va instal·lar, fa una colla d'anys, buscant un lloc amable en el que casualment el món del vi hi tenia un pes històric i que els atzars de la natura el dugueren a implicar-s'hi; i així, tot d'una, en els mercats interiors i sobretot en els exteriors, el nom de Vall Llach, el seu vi de gamma alta, ha ajudat a situar Porrera al món.

Dins de la D.O.Q. Priorat. Porrera és "el poble de la Carinyena". És una afirmació discutible, com totes, però s'està popularitzant. Perquè de tots els pobles de la Denominació d'Origen Qualificada, Porrera destaca per la presència d'aquesta varietat, i perquè se n'han conservat força costers de vinyes altes, on és més concentrada i autèntica. Si el Priorat és un terrer de forta tipicitat, es diria que Porrera és la tipicitat prioratina de la Carinyena, específicament. Aquests estigmes, positius, ben valorats en el mercat, condicionen, tanmateix, l'expectativa del consumidor, que arriba a Porrera disposat, precisament a tastar priorats de Carinyena.

I així fou. Ens passàrem ben bé tres hores d'un celler a l'altre, tastant, sobretot tastant, però també bevent, perquè després de tastar escrupulosament, després de la ronda seriosa, vàrem permetre'ns un torn de repetició més distès en el qual empassàrem el vi de la copa, per assaborir-lo i gaudir-lo acríticament. Jo, concretament, vaig repetir de Vinyes Altes de Clos Dominic, de l'Empit de Celler Castellet, del blanc de Mas d'en Compte, que ens portà a discutir sobre la seva tipicitat amb uns companys de tast que coneguérem allí mateix, molt entusiastes, que fa 13 anys que s'han instal·lat a Falset. També vaig repetir del dolç 770, Kosher, de elviwines. Finíssim. I ja una mica embalats vàrem preguntar-li al Salustià, el president de la D.O.Q. i responsable de Vall Llach si podríem provar el seu vi de gamma alta. Ens va dir que el tast tenia un caire popular, i barrejar-hi un vi que al mercat arriba a un preu de 65 € era distorsionador, perquè provoca un judici comparatiu impropi i esdevé el centre d'un debat estèril. Provablement el Salus tenia raó, però ens hauria agradat poder-lo tastar. Ja hi haurà una altra ocasió.

Va ser un matí molt agradable, senzill i popular. Mentre menjàvem una mica dels platets (exquisits) que hi havia a una parada adjunta, vàrem xerrar amb alguns pagesos, que cuiden vinyes velles de coster (un mite). Venen el raïm als cellers i fan el que els demanen. Un d'ells em va dir que divendres encara va collir Cabernets pel Llach.

Nosaltres, que volem que el vi torni a la nostra taula de cada dia, treballem allí a la vora, a la mateixa comarca del Priorat, però dins de la qualificació Montsant, també gaudim de la festa dels vins més excepcionals dels quals el Priorat és, potser, la icona més pròxima.

Guia de Vins de Catalunya

Fa un mes i mig que s'ha presentat la primera Guia de Vins de Catalunya. És una dada important. Tot plegat feia pensar que aquesta eina feia falta. El nostre és un territori extremadament vinculat al cultiu de la vinya i a la producció de vi. Fa més de 2.500 anys que, quan grecs i fenicis arribaren a la Península Ibèrica, concretament a l'Empordà, ens iniciàrem en aquesta pràctica que ja mai més hem abandonat. Després, els romans ens iniciaren en el plaer i parlaren del vi com un element de la gastronomia. El cristianisme el sacralitzà, i les comunitats de religiosos que estructuraren el territori durant les diverses etapes de l'Edat Mitja aprofundiren en el coneixement del conreu, de les varietats i del terreny (avui encara, els vins més importants es fan al voltant de les "ermites", o això és el que he sentit a dir com una rebelació de l'Álvaro Palacios). I així hem anat passant, fins que ens "hem fet catalans"! Perquè els catalans, que hem vist la vinya sempre al nostre voltant (als més vells els hem sentit explicar que l'actual eixample de Barcelona, a finals del XIX i a començaments del XX, pels volts de la Sagrada Família, recordo, per exemple, era ple de vinyes -efectes de la fil·loxera, encara només francesa), en n'havíem oblidat. Féiem raïm, que algú comprava, i el vi era de La Rioja. Aquesta realitat, curiosa però autèntica, té una estela llarga, que arriba fins a nosaltres, pràcticament. El darrer estudi de consum de NIELSEN encarregat per l'INCAVI conclou que "els catalans reconeixen la qualitat dels seus vins però en consumeixen poc". Les causes d'aquesta pressumpta contradicció poden ser diverses però la joveníssima Guia de Vins de Catalunya és una eina importantíssima per contribuir a la restitució del nivell de consum de vi català. Perquè entre altres coses és imprescindible que els vins siguin coneguts i, per tant, identificables i classificables.


La Guia de Vins de Catalunya és això: una eina, una classificació, on trobar tot el que es fa a Catalunya en termes de vi. En aquesta primera edició hi ha més de 1.500 vins organitzats alfabèticament i per denominacions d'origen (les 12 que operen a Catalunya) que els cellers han proporcionat a l'equip de tast, format per un grup independent de professionals del sector. Es podrà discutir la valoració (el judici i la discussió sobre el judici és una característica intrínsecament humana, i jo ho he fet), però a poc a poc, amb el temps i la conseqüent consolidació de l'instrument, la guia esdevindrà una referència útil. A Catlunya hi ha molts vins desconeguts!


Pel que fa al mètode emprat, dissabte vaig assistir a una presentació / demostració. En el marc de la Festa del vi de Gandesa es dugué a terme un tast obert en el que els participants vàrem poder viure el procés seguit per l'equip de la guia. El tast fou a cegues, una mostra inicial de la voluntat d'objectivitat que orienta el projecte. Omplírem una fitxa força simple que recull els paràmetres de la guia. Una mostra estadística ajuda a generar credibilitat. Fou una experiència satisfactòria en la qual vàrem constatar l'entusiasme dels autors per impulsar el seu treball, així com pels vins catalans.


Ànim!!

La píndola setmanal del Nebot

Acostumo a enllaçar el programa de COM Ràdio en el que el Joan Nebot fa una col·laboració setmanal. Està molt bé. És divulgatiu i pedagògic i planer. Aquesta setmana, ahir, a quarts de dotze de la nit (jo enllaço una hora de ràdio, d'11 a dotze de la nit però el seu espai comença cap a un quart i mig de dotze i cal fer córrer el cursor endavant per enganxar-lo) parlava de vins i de la seva cultura a partir d'un vi negre de criança de la Conca de Barberà, el Josep Foraster Selecció. I com a emprempta del programa, ho aprofità per explicar la modernitat dels vins catalans, incorporats en els darrers vint anys a les noves pràctiques (l'ús de la bota de roure nova n'és un exemple que permet entendre la nova visió enològica de potenciació de la vivacitat del vi, així com els costos de producció). També ens aproxima a un patrimoni cultural i polític importantíssim com el que impulsà la Mancomunitat de Catalunya amb una dosi de recursos per ajudar al camp a sortir de la crisi que representà la fil·loxera, afavorint la modernització de les infraestructures del vi. A la Conca de Barberà hi hagué una proliferació de les anomenades "catedrals del vi" majoritàriament atribuïbles a l'arquitecte César Martinell...

el Joan Nebot dignifica la D.O. Catalunya

La D.O. Catalunya pateix d'un "desprestigi original" perquè tal com el propi Joan Nebot ens explica, la joventut del seu Consell Regulador (1.999) i les necessitats que va resoldre inicialment, amparant antigues pràctiques de vinificació, l'han fet aparèixer com un "calaix de sastre", apte per a encabir-hi vins desvinculats de l'origen. Aquesta afirmació se sosté, sobretot, des del punt de vista de la diferenciació del territori que, en el cas de Catalunya significa, a data d'avui, parlar d'11 denominacions d'origen, a part de la pròpia del Cava. Amb l'aparició de les diverses denominacions (Terra Alta fa 25 anys, per ex.), alguns dels cellers tradicionals quedaren fora de joc a nivell de territori. La Denominació d'Origen Catalunya serví i serveix per operar fora del terreny original. Aquesta viscicitud esdevé, en alguns casos, la condició de possibilitat d'uns vins interessants, que altrament haurien de caure del costat dels anomenats vins de taula.
El Joan Nebot ens parla aquí de l'Eiximenis (en al·lusió al frare i pensador medieval, autor del primer tractat europeu de l'art del ben menjar) del celler Tríada de La Secuita, al Camp de Tarragona. És una Garnatxa Blanca d'una finca pròxima a Santes Creus i, segons què ens en diu, parla molt bé de la varietat, del celler i de la zona, dignificant així una denominació d'origen controvertida però segur que plena de validesa si li exigim qualitat, que és el que cal.

Festa del vi de GANDESA

Per als que aneu obrint aquesta pàgina que a voltes es torna feixuga i s'embarca en unes reflexions massa pesades, us facilito l'enllaç al programa de la XXI Festa del vi de Gandesa que s'escau aquesta setmana. És una ocasió per anar a fer una excursió fins a aquest límit geogràfic amable i interessant i sovint oblidat. El paisatge de la Terra Alta és el d'un jardí de conrreus de vinya i olivera on l'activitat agrària és predominant encara avui. Un indiscutible subdesenvolupament econòmic ha marcat un paisatge físic i humà que se'ns apareix autèntic i original. D'aquesta terra en surt una enorme quantitat de quilos de raïm que tradicionalment han arribat a les grans conurbacions (Barcelona) amb un segell inequívoc: vins estructurats i potents, tant en el cas dels negres com en els blancs entre els que destaca la Garantxa Blanca, una varietat molt ben integrada a la zona, des del segle XVII i que, en l'actualitat, n'ha esdevingut representativa.


Arribeu-vos avui i sempre a Horta de Sant Joan, quan aneu per allà baix (al camí trobareu Bot). Picasso se'n va enamorar (hi passà uns mesos, curant-se de mals de l'època, a casa dels pares d'un company d'estudis) i digué que tot el que sé ho he après a Horta. Hi ha un museu al·legoric. És un dels pobles de la comarca, exemple d'una riquesa antiga, visible en l'estructura urbana i en els edificis més singulas (la plaça de l'Ajuntament, amb l'edifici públic i l'església són d'una excepcionalitat colpidora: una mostra del gòtic català més pur a l'església i del primer Renaixement en els edificis civils. A la plaça hi ha un establiment, La Pinta, que funciona sobretot els caps de setmana com a bar i galeria d'art. Serveixen el vi A PUNT blanc, de la Terra Alta.


Arribeu-vos també a Batea, un altre exemple d'urbanisme de la zona, amb un fort caràcter medieval en el nucli.


I a Villalba, i a Corbera (s'hi passa, de camí, necessàriament), i a la Fatarella: són uns pobles interessants per la seva rusticitat i la petjada de la Guerra Civil hi és molt present; el front de l'Ebre fou molt viu a la zona i la memòria es fa visible. Podeu arrivar-vos fins a la Pobla de Massaluca, on la vinya s'enfila pels costers del riu...


Gandesa, la capital de la comarca, ofereix l'atractiu del celler de César Martinell, l'arquitecte que influït per Gaudí però amb un fort esperit noucentista, de la tècnica al servei de la indústria, construí una pila de cellers (més de quaranta) a finals de la primera dècada del segle XX i a començaments de la segona. Fóren batejades amb el sobrenom de les catedrals del vi, i tot i el seu origen vallenc, i sense menystenir els exemplars que podem trobar-ne al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i al Penedès (fins i tot a Sant Cugat del Vallès n'hi encarregaren un), el celler de Gandesa, juntament amb el del Pinell de Brai (avui poc actiu), és el més destacat de la col·lecció (l'any passat fou escollit entre una de les 7 meravelles de Catalunya) i fóra bo que es trobessin els ajuts per poder-li "rentar la cara". Fou una iniciativa dels socis de la Cooperativa agrària (crec que eren 43), que anaren a buscar arquitecte i crèdit a Valls (al banc de la capital de l'Alt Camp, molt important en aquell moment).


Jo recomano l'excursió a tots nivells: el paisatgístic i l'humà; però també, evidentment, el vitivinícola. En aquests moments es parla de la Denominació d'Origen Terra Alta com un fenomen emergent i, paradoxalment la relació de la comarca amb el vi es perd en la nit dels temps, però sí que és cert que d'uns anys ençà, marques com Bàrbara Forès, Edetària, Clua, Pinyol... l'ecològic del Mesies, i molts dels vins dels cellers cooperatius (Llàgrimes de tardor, de Bot; 2 finques, de Villalba; el César Martinell i l'Antic Castell de Gandesa...) s'han guanyat un reconeixement en els mercats.


Val la pena arribar-s'hi i deixar-se sorprendre per l'enorme potencial que s'hi amaga!