dilluns, 9 de novembre de 2009

Porrera és una festa oberta

El Tasta Porrera de dissabte se'm va confirmar com una festa (a salvaguardar). És la impressió que me'n vaig endur i és el que explico a tothom. Amparats per aquesta nova idea de la DOQ Priorat que pretén potenciar el "vi de vila" els 18 cellers de Porrera s'han posat d'acord per organitzar una jornada de tast oberta i popular. I el caire que està agafant és immillorable: la plaça de Catalunya plena de gent (la derivada comercial són els restaurants plens, és clar), com un eixam d'abelles a la mel, al voltant d'aquest vi potent i llaminer, i durant quasi quatre hores, tot i la pluja, tot i el vent, que accentuava la sensació d'un fred nou, sobrevingut, que inaugurava la cara hivernal de la tardor...
Sense els encotillaments que sovint acompanyen el vi, amb una gesticulació lliure i poc ordenada, hi vaig veure un públic heterogeni, divers, al qual algú havia advertit que això de Porrera promet. Havia corregut la veu; només arribar per la carretera de Torroja ja vàrem veure que hi havia molts més cotxes que l'any passat. Hi havia experts? i afeccionats? Sí. En vaig reconèixer força, dels uns i dels altres; però sobretot hi vaig veure gent que, vinguda de prop i de lluny (de Catalunya majoritàriament) havien vingut a passar-se-la bé!
Perquè, tal com pretenen des de l'associació de cellers, és una ocasió immillorable per aproximar-se a un segment del catàleg del Priorat, amb les seves particularitats (la Carinyena de coster és dominant en els cupatges d'aquest poble amagat i de forta pluviometria, relativament). Però hi vull insistir: l'estil de la cita, que algun especialista ens hauria d'il·lustrar sobre els mecanismes de psicologia social que hi influeixen, ho converteix tot plegat en un pol d'atracció; i la intel·lectualització del vi queda en un segon pla, sense renunciar-hi, però sense que impedeixi gaudir-ne.
El desordre és absolut, la llibertat és total. L'únic element de cohesió és una taula llarga, gran, darrere de la qual els elaboradors s'afanyen a servir un raig de vi a les copes d'un públic interessat que, a poc a poc anirà entrant en un estat de simpatia general remarcable. Les converses a part, les reunions improvisades, l'intercanvi de números de teléfon i d'adreces, professionals i privades... l'espai social obert és ric i atractiu: els vins de Porrera en són el nexe (alcohòlic).

El pes de la tradició ha influït en el manteniment d'un calendari festiu que abans es justificava per la finalització de la verema i l'arribada del vi novell. Ara tastem anyades anteriors i, però, sobretot, tenim ganes d'anar a Porrera.