dijous, 24 de desembre del 2009

Efervescent com la bombolla

"el vi escumós amb caràcter mediterrani més important del món és el CAVA". Com aquesta, ahir, a la darrera tertúlia del cicle que hem fet sobre vins catalans a l'Ateneu, l'Agustí Torelló en va deixar anar unes quantes. Quan va caldre es va posar la gorra del Consell Regulador (n'és un vocal), però també agafà la del cavista tradicional de Sant Sadurní, i vam aprendre coses de la història sociològica del CAVA; agafà la de professor i acabàrem entrant a la física; prengué la veu més ideològica, i ens animà a creure en el país, en les virtuts del territori, dels productes i de les persones, i ens parlà de la necessitat d'establir complicitats (ell ho fa amb els cuiners, els que un dia sí i un altre també, recullen els reconeixements internacionals). Perquè tot just fa quatre dies que ens hem desempallegat dels complexes gastronòmics que ens obligaven a mirar al nord amb un respectge excessiu, que ens allunyaven de les virtuts de la cuina autòctona i del producte. L'Agustí ens va tornar a recordar que el vi surt de la vinya, i que els enòlegs, com els cuiners, només han d'interpretar-la, conèixer-la, per aconseguir que el raïm i la planta s'expressin a través del vi.
Vam parlar de copes, de suro, de la història del producte, de les varietats autòctones (i va endinsar-se en el discurs de la identitat`fonamentada, justificant la utilització de la floralitat del Macabeu, l'estructura del Xarel·lo i l'acidesa de la Parellada en aquest entorn mediterrani nostre, càlid i òptim per la mduració del raïm). Però vam haver d'entrar en el terreny més pedagògic, perquè una de les mancances del CAVA, a part de la seva estacionalitat, és el desconeixement general que se'n té. Amb el catàleg d'Agusti Torelló Mata (va dur-nos ampolles del Brut Reserva, del Gran Reserva, del Barrica de Macabeu, i del Rosat de Trepat), amb el de Can Suriol (vam poder tastar un Barrica del 2006 i un Gran Reserva del 2000), i amb els de Cava Berdié (el Robert i el Sergi ens van dur el Brut Rupestre, el Reserva i el Rosat de Monastrell i Garnatxa) vam assaborir la varietat dels paladars del nostre escumós. Perquè vam parlar de maridatge. Aquí hem de reconèixer l'habilitat comercial dels nostres protagonistes: la discussió va anar tant lluny en els detalls i en els exemples, que varem anar-nos-en convençuts de la virtualitat del CAVA per acompanyar tota mena d'àpats.
En general hem de parlar d'apassionament. Els cavistes que ens van acompanyar ahir, un 23 de desembre, una data difícil d'encaixar als calendaris professionals i particulars, van venir a Barcelona a ensenyar-nos el que fan, a transmetre'ns el seu vigor, així com el rigor i l'actualització tècnica i comercial del sector, però també els seus vincles amb la història i amb la tradició, perquè això també es terrer: les persones, el coneixement i la seva transmissió, la cultura en definitiva. La família Suriol representa el Penedès més antic, el de la primera Edat Mitjana. Són al mateix lloc de sempre, envoltats de vinya i el seu compromís ecològic és una una manera d'expressar el respecte per la terra que han heretat i que volen deixar als fills (diumenge passat vaig conèixer l'Assis a Vilafranca i li vaig demanar que vinguéssin a l'Ateneu a compartir-ho a la tertúlia). Els seus caves, d'una subtilitat que en altres latituds s'acostuma a valorar molt, amb notes d'evolució noble i amb una frescor mantinguda després de 9 anys de criança, són l'expressió d'un Xarel·lo vell i de la convicció. La química univesitària i l'enologia donaren una aval científic al Francesc Suriol, que ofereix el seu treball i el seu coneixement amb un fons de generositat perfectament identificable. Parla amb emoció de la cultura del vi, i expressa un compromís per ajudar a transmetre-la adequadament.
Els germans Jovani són un exemple de la vitalitat del sector, que incorpora joves. Tal com ho varen explicar semblava quasibé un homenatge al seu pare, un emprenedor que fa una colla d'anys, a primers dels vuitanta caigué al Penedès per fer gestió en un dels cellers de l'època. I la passió l'atrapà, fins al punt que paral·lelament als seus compromisos professionals anà embolicant-se en els seus propis projectes. El 2001 comprà un antic celler, Berdié Romagosa, i els seus tres fills, procedents d'altres sectors, el 2006 s'hi volgueren afegir. Ara ja són dalt, i el "mal cap" de joventut els obligarà a lluitar per fer conèixer la marca. D'entusiasme els en sobra, veuen el món amb ulls d'avui i faran el que calgui per anar recollint el reconeixement necessari: saben que els joves reclamen un gust refrescant i procuren oferir-lo. El seu Brut Rupestre és una proposta jove i fresca que deixa a la boca un post-gust llaminer molt atractiu.
A la una de la matinada ho aixecàrem. L'Agustí, el Francesc Suriol i els germans Jovani van fer la seva contribució amb una tertúlia que va gaudir del CAVA en tots els sentits i per tots els sentits. I encara que sigui reiteratiu, vull assenyalar la generositat d'aquests homes que van venir a agradar, i que ho van aconseguir!

divendres, 18 de desembre del 2009

12ena Tertúlia: CAVA

Amb el CAVA tancaem un any de tertúlies a l'Ateneu Barcelonès. A Catalunya tenim 11 denominacions d'origen de vi tranquil, i el CAVA que, tot i transcendir les fronteres del Principat, hom identifica com un producte autòcton. La història i el pes específic de la indústria i les seves repercussions socio-econòmiques en el territori són innegables.
En aquest context, i per arrodonir el cicle, que ha anat presentant les diverses zones vinícoles per ordre alfabètic, el CAVA apareix com un element estrany i dissonant, fora de sèrie; per la seva definició d'escumós, que ha arrelat a la taula catalana, encara que habitualment s'ha vinculat a la festa.

On és el CAVA en l'actualitat? És una indústria que depèn fonamentalment de l'exportació, i més encara, de la comparació amb el seu referent del nord? El coneixem bé? Quines oportunitats ha de buscar en els mercats del futur? Robert Parker deia ara fa unes setmanes que li augurava un molt bon esdevenidor.

Aquestes qüestions ens les demanarem en el marc de Les Presències del Vi a l'Ateneu, la darrera sessió que hem organitzat d'aquest cicle des de EL VI A PUNT, conjuntament amb el restaurant de l'Ateneu Barcelonès i amb la col·laboració de l'INCAVI i que es durà a terme el pròxim dimecres dia 23 als baixos de l'edifici noble de l'entitat, al número 6 del carrer Canuda de Barcelona.

Ens acompanyaran, com sempre, alguns cellers representatius: Agusti Torelló Mata, una de les marques que s'ha consolidat com a referència de qualitat entre els cavistes de tamany mitjà; i Cava Berdié, una marca jove que aporta noves veus al mercat.

L'estructura serà la següent:
20:00hs: presentació de la Denominació d'Origen i dels dos cellers que la representen + tast d'armonització (5 €)
21:30hs: sopar - tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
O als telèfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l'Ateneu
L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció