dimecres, 29 d’abril del 2009

ens veurem a Falset

Molts dels que anem seguint les evolucions del sector del vi, aquest cap de setmana ens veurem a Falset: s'esdevé la 14ena Fira del Vi. El certamen és una concentració que s'està guanyant el reconeixement popular. Perquè és una oportunitat immillorable per repassar el catàleg de dues de les denominacions d'origen més rellevants de casa nostra. La comarca del Priorat acull la D. O. Montsant i la D. O. Q. Priorat i, a més dels tastos dedicats als professionals del sector, durant aquests pròxims dies hi ha programats una gran quantitat de tastos específics, que permeten conèixer alguns cellers en particular, l'evolució del s vins al llarg de les diveses anyades, o els vins de Gratallops, els de Porrera, els de Bellmunt o els de Torroja. Hi ha cursos d'iniciació al tast, activitats culturals de cinema, música i literatura relacionada amb ek vi, tastos de blancs...


Tot plegat, la importància i el mèrit internacional dels vins de la comarca, i l'ambientació que s'hi forma fan de la fira una festa molt atractiva; una cita fixa del calendari.

dijous, 23 d’abril del 2009

SINE QUA NON a la innauguració de "Protocolo Calçot"

Demà posarem una mica de SINE, una mica de QUA, i una mica de NON a la innauguració de l'exposició "Protocolo Calçot" de l'artista Julio Arriaga que l'Albert Martínez López-Amor ha organitzat a la Capella de St. Roc de la ciutat de Valls.
És art contemporani. Segurament, l'Albert, que habita a Nulles sovint, ha fet menjar calçots al Julio Arriaga en alguna visita recent. És una deducció lliure sense fonament. I ara l'artista, des de fora, li estaria tornant la seva visió d'aquesta fórmula gastronòmica vallenca.

Ens mirarem en aquest mirall.

Twitter Tast Live

Pels que us hi vulgueu apuntar, demà hi ha un Twiter Tast Live. Es tracta, si ho entès bé, d'un tast a la xarxa. És, per tant, un esdeveniment que obrirà una sessió a nivell global.
Segons què m'ha dit l'Àlex Duran, que n'és el promotor, des de la seva pàgina de Sommelier Alumni, Es tastaran 4 vins i els internautes podran seguir les evolucions de l'esdeveniment en línia mitjançant múltiples canals multimedia; i ocasionalment particiapr-hi.

La sessió, físicament, es durà a terme en un hotel de Barcelona i, si bé és el que menys importa, perquè la força d'aquest nou format és l'oportunitat de compartir experiències de tast a la xarxa, sí que és remarcable perquè és la primera vegada que aquesta iniciativa s'organitza des d'aquí.

Procurarem seguir-ho en directe i ens interessarà conèixer-ne els resultats.

tertúlies a l'Ateneu (4)

Després de l'impuls de RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, què cal esperar d'una Denominació d'Origen disgregada en diverses sub-zones? Quines són les diferències dels diversos terrritoris, a nivell geològic i climàtic; però també a nivell històric i econòmic.


El paper del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers del Segre és el de vetllar per la qualitat dels productes que es presenten al mercat sota el seu paraigües; però també la gestió d'una marca que, pel pes del seu celler més representatiu, s'ha caracteritzat per la innovació tecnològica i per la connexió amb els mercats més competitius.


És aquesta una identitat per a tota la regió?


A la tertúlia del pròxim dimecres 29 d'abril a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI ens farem aquesta mena de preguntes, perquè la gent que fa el vi a les terres de Lleida està marcada per una empremta diferent. Tot i un vincle històric innegable, la recuperació de la vinya és relativament moderna i potser també la seva sociologia. Volem conèixer-ne els vins, i tindrem ocasió de tastar el Petit Grealó de Vinya de l'Hereu, i el Saó Expressiu del Mas Blanch i Jové. Però també volem saber com es miren el món del vi des d'aquest espai modern i ple de possibilitats: el canvi climàtic i els nous consumidors, la competència a nivell mundial...




L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

dimecres, 22 d’abril del 2009

Converses agràries entre jovent: Terra Alta

La fira de la DO Terra Alta, que a partir d'ara serà itinerant, s'ha consolidat a Batea, un dels pols productors de la comarca, d'on surten molts milions de kilos de raïm.
Dissabte i diumenge passat se'n celebrà la tercera edició, i la crisi econòmica, que a més d'obligar el Consell Regulador a concentrar-ne els actes en un cap de setmana, fou un dels arguments més comentats, tant a nivell institucional com en les converses informals al recinte. El discurs del Jaume Descarrega, el president del Consell, fou el d'apostar per la unitat d'acció i el reforçament de la marca "Terra Alta", ja reconeguda per la seva qualitat; i navegar a la recerca d'elements de suport, com el panal, el sòl característic del territori, en un intent de d'emular el binomi Priorat-llicorella.
La Garnatxa Blanca és un d'aquests elements identificatius (el 30 % de la del món és a la Terra Alta) i en Jaume Martí, enòleg i secretari del Consell n'oferí un tast comentat.
El que sorprèn en aquest extrem del territori que es reivindica arreu amb uns vins fins i elegants, amb cos i ànima, és la implicació del jovent: a quarts de nou del vespre del diumenge un grup de nois se m'acostaren per tastar el SINE 2008. Eren el Josep Ma. i el Francisco, de la SAT La Botera i uns amics seus. Estan preocupats per un esdevenidor incert (la comarca és un proveïdor de raïm, en primer lloc, i els clients habituals potser reduiran el volum de comanda) però són part del sector, són pagesos joves i moderns que pensen en el camp com el seu marc de desenvolupament.
Malgrat la inestabilitat del moment, una de les peces de la Terra Alta és la seva gent.

divendres, 17 d’abril del 2009

serem a Batea


Diumenge serem a Batea, a la mostra de vins dela DOTA (Denominació d'Origen Terra Alta).
Posarem a disposició del públic els primers litres del SINE 2008, el nostre vi blanc de Garnatxa.
La fira és una ocasió per visualitzar un catàleg ampli, reconegut sobretot internacionalment.

La fira també és un espai de coneixement, enguany enfocat als aspectes tècnics de la viticultura, que han d'ajudar-nos a identificar els trets distintius d'aquesta regió vitivinícola de fort arrelament històric.

Hi ha actes de caràcter lúdic, com el sopar de "Maridatges Insòlits" del dissabte, que conduirà el Sergi Montalà, sumiller i membre del comitè de tast del Consell Regulador.

Així mateix, en el marc de la mostra de vins que es durà a terme el diumenge, s'oferiran degustacions comentades i demostracions gastronòmiques que tindran els vins de la Denominació d'Origen com a referència.

La fira, en definitiva, és una oportunitat per anar fins a aquest extrem del país, sovint massa allunyat del centre, que ens rep amb una gran senzilleza, i que ens sorprèn amb una bellesa insòlita. Quan us hi acosteu experimentareu la sensació de penetrar en un paisatge de vi, d'oli i de conrreus on la duresa de la terra ha estat ajardinada.

Ens agradarà saludar-vos-hi

dimecres, 15 d’abril del 2009

La vocació del vi A PUNT

El suplement dels vins de Tarragona de La Vanguardia del passat 3 d'abril es fa ressò de la proposta del vi A PUNT, una aposta pel bag in box per a envasar vi de de qualitat pel consum quotidià.
La Sara Sans, que signa l'article, segons què m'explicà, anà a prendre el pols del sector i ensopegà amb el Xavier Fortuny, del Clap de Ceps del carrer Merceria de Tarragona i entre altres pistes li assenyalà aquest bloc. Després de fer-hi una visita es posà en contacte amb mi i em demanà algunes dades sobre el producte. Ho vaig aprofitar per transmetre-li que el nostre és un territori de gran interès pel que fa a la producció de vi i que cal insistir en la necessitat de fer-lo conèixer a tots nivells, tant en els mercats internacionals com aquí a la vora, on encara hi ha una enorme gamma per descobrir.

divendres, 3 d’abril del 2009

l'amfitrió



Sovint ens preguntem quin és el motiu pel qual escollim un restaurant.

El restaurant del Teatre Lliure és un indret molt recomanable. Feia dies que en volia parlar, perquè els vàrem oferir el vi A PUNT i els va semblar una bona opció.

L'espai és ampli, modern i càlid a la vegada, amb una sala interior, d'hivern i una terrassa d'una enorme perspectiva sobre el pati del Mercat de les Flors; i ple de vida, perquè el teatre, amb els seus visitants i els inquilins habituals (entre actors i operaris) formen una família molt ambientada.

Tot i així, i per aquesta mateixa circumstància, pel fet de tractar-se d'una concessió en un equipament públic, que n'encotilla els marges, sovint ens trobem amb un servei fred i distant, poc compromès, que acaba provocant la nostra desafecció. El cas del Teatre Lliure és la refutació d'aquesta teoria.



Un restaurant és un servei que necessita un amfitrió.

L'Ane i la Judit, que regenten el negoci, em varen convidar a dinar per tancar el tracte i després d'un parell d'hores de ser allí vaig poder fer-me una idea de l'estil que hi estaven donant. Les vaig felicitar, perquè si el marc convida a tornar-hi, la seva actitud amb els clients és la d'un amfitrió, la d'algú que et rep, tal com ho faria a casa seva, i que es preocupa perquè estiguis bé.

I tot això per un servei de menú! Òbviament, els vespres que hi ha funció serveixen refrescos, vins i cafès, habituallament per als entre-actes, i sopar per aquells que vulguin gaudir-ne.

dijous, 2 d’abril del 2009

el Bag in Box al Descobrir Cuina




La Meritxell Falgueras, en el Descobrir Cuina del mes d'abril (93), es fa ressò de l'irrupció dels nous envasos del vi. A la imatge hi ha el QUA.

el vi A PUNT a La Vinoteca Catalana




imatges de la tertúlia de la Conca de Barberà






dimecres, 1 d’abril del 2009

el Trepat com a identitat

La setmana passada, dimecres, a quarts de dotze de la nit, quan tancàvem la tertúlia sobre el futur de la Denominació d'Origen Conca de Barberà, el senyor Manuel Durán i Samaranch, assessor comercial d'empreses vitivinícoles i conegut per les seves opinions sobre la importància de les varietats autóctones, es despedí afectuosament del Carles Andreu, president del Consell Regulador, tot animant-lo a continuar amb la seva tasca en el desenvolupamentent del Trepat. Perquè en aquesta sessió, des del punt de vista dels vins, el Trepat fou un protagonista exclusiu.

El Trepat és una varietat local que quasi només es troba a la Conca de Barberà, de la qual n'hi ha 1.000 Has. plantades i que degut a la seva acceptació en el Consell del Cava per a produir espumosos rosats se n'ha assegurat la seva continuïtat. De fet, a vegades, hi ha varietats mig perdudes a les quals es recorre per marcar identitat que compten amb molta menys producció de la que hi ha de Trepat.

Habitualment s'ha usat per a fer vins rosats, com en el cas de la Cooperativa de Sarral, de la qual el Miquel Cantó, l'enòleg del celler, ens en presentà el Portell 2008, un vi fresc, amb unes primeres notes olfactives de fruita vermella i un final cítric en boca, lleuger i fàcil de beure que plagué a tothom. El carbònic dissolt que acumula, accentuador de la frescor i marcant la seva joventut va ser objecte d'algunes preguntes interessants, perquè varen posar de manifest l'heterogenïtat del públic assistent a aquesta sessió de les Presències del vi a l'Ateneu.

El segon vi que vàrem tastar fou el blanc del celler Carlania Viticultors. Els seus responsables són el jordi Miró i la Sònia Gomà-Camps, i són a Barberà de la Conca, un poble amb molta història (dóna nom a la comarca) que acull un projecte innovador, un viver d'empreses vitivinícoles: l'Ajuntament de Barberà va impulsar fa tres anys aquesta iniciativa que consisteix en una plataforma de llançament de petits cellers que individualment ho haurien tingut massa difícil per assumir les inversions necessàries. El viver està allotjat a l'antic celler de la cooperativa i acull cinc joves elaboradors que estan començant a presentar els seus vins al mercat. El Trepat, en aquest cas, està vinificat com a vi blanc i contribueix en el cupatge amb un 30 %. La resta és de Macabeu, una de les varietats blanques més implantades a la Conca on, com a les comarques veïnes de Tarragona i el Penedès, tal com poguérem concloure de les xifres que ens aportà el Consell Regulador, predominen les varietats destinades al Cava. El Carlania, en referència a la zona del Carlà, que era una figura medieval que s'encarregava de les terres del senyor en la seva absència, és un vi blanc de Macabeu i Trepat fermentat en bota i, per tant, en sí mateix una curiositat interessant. És llarg i amarg, amb un post-gust lleugerament licorós que mereix una atenció especial.

I de també de Trepat vàrem tastar el vi negre del Carles Andreu, una altra curiositat que parla del treball de recerca de la varietat que identifica la comarca i la Denominació d'Origen, perquè el que habitualment se n'espera són els rosats. La feina d'aquest celler, buscant el punt òptim de maduració del raïm, ha permès obtenir la suficient matèria colorant per oferir-nos un vi negre que que ens resulta molt sorprenent. És un vi fi, perfumat i subtil que ens trasllada a uns paisatges diferents, perquè la tipicitat pot sorprendre'ns amb un munt registres encara desconeguts.

La Conca, una regió vitivinícola important en la que Torres cull els raïms dels seus vins més cars (Grans Muralles i Milmanda) és un paratge natural inigualable i amb un enorme potencial enoturístic. En vàrem parlar, perquè Montblanc, el Monestir de Poblet amb més de 180.000 visites anuals, i els propis cellers, entre els que hi ha una sèrie de joies del modernisme, són un reclam que ja s'usen però que s'haurien d'acabar d'integrar en una oferta cada vegada més sol·licitada: el públic interior i també l'internacional, que arriba a un territori amb l'ànim de conèixer-lo des del seu vessant més autèntic, vol veure'n els monuments però també la seva gent, i sobretot quan se li pot oferir un producte autòcton i amb identitat.