divendres, 3 d’abril del 2009

l'amfitrió



Sovint ens preguntem quin és el motiu pel qual escollim un restaurant.

El restaurant del Teatre Lliure és un indret molt recomanable. Feia dies que en volia parlar, perquè els vàrem oferir el vi A PUNT i els va semblar una bona opció.

L'espai és ampli, modern i càlid a la vegada, amb una sala interior, d'hivern i una terrassa d'una enorme perspectiva sobre el pati del Mercat de les Flors; i ple de vida, perquè el teatre, amb els seus visitants i els inquilins habituals (entre actors i operaris) formen una família molt ambientada.

Tot i així, i per aquesta mateixa circumstància, pel fet de tractar-se d'una concessió en un equipament públic, que n'encotilla els marges, sovint ens trobem amb un servei fred i distant, poc compromès, que acaba provocant la nostra desafecció. El cas del Teatre Lliure és la refutació d'aquesta teoria.



Un restaurant és un servei que necessita un amfitrió.

L'Ane i la Judit, que regenten el negoci, em varen convidar a dinar per tancar el tracte i després d'un parell d'hores de ser allí vaig poder fer-me una idea de l'estil que hi estaven donant. Les vaig felicitar, perquè si el marc convida a tornar-hi, la seva actitud amb els clients és la d'un amfitrió, la d'algú que et rep, tal com ho faria a casa seva, i que es preocupa perquè estiguis bé.

I tot això per un servei de menú! Òbviament, els vespres que hi ha funció serveixen refrescos, vins i cafès, habituallament per als entre-actes, i sopar per aquells que vulguin gaudir-ne.