dijous, 5 de novembre de 2009

Respostes a la dimensió cultural del vi

¿A quien sirve mi dinero? és el títol del llibre de Joan Antoni Malé que ahir va ser entrevistat per Joan Barril al Cafè de la República de Catalunya Ràdio. Al punt del minut 19 d'aquest audio el senyor Malé es mostra convençut de la necessitat d'un canvi de valors que ens hauria de dur a incrementar el consum de productes culturals, contraposant-los a la despesa en (alta) gastronomia i en vins. Aquesta afirmació va produir-se en el marc d'una discussió sobre l'estructura social i els valors que ens han dut a la crisi econòmica i la banca ètica.
Més que discutir frontalment aquesta catalogació, per reivindicar el caràcter cultural del vi (potser, aneu a saber, el senyor Malé seria capaç de matisar les seves paraules), m'interessa que un itel·lectual d'indiscutible reputació pugui fer una associació entre el vi (i la gastronomia) i una certa lleurgeresa moral, d'una frivolitat delegitimadora.

Ah! per cert, encara queda mantega trufada.

2 comentaris:

Àlex Sànchez ha dit...

Curiós, m'estic prenent un Clos Mogador del 2004 ara mateix. (dilluns a la nit). He decidit fer la despesa per tancar una setmana molt tensa; motius laborals.
Crec que ha estat una bona inversió. Després d'una generosa dosi, estic la mar de be :-)

El sopar, a base d'embotit i pa amb tomaquet, ha estat un agradable acompanyant d'aquest vi, ple de sotabosc i fruita vermella. Crec poder-hi trobar una mica de pebre verd, i alguna cosa mentolada.
L'he obert i decantat cap a les 9 quan he arribat i ha perdut la majoria del que la meva cosineta Cesca anomena "suor de cavall".

Resumint, avui no agafaré un llibre. Avui tocava una altra mena de producte cultural.
Efimer, com una exposició temporal i igual d'evocador.

Salut i garnatxa!

oriol pérez de tudela ha dit...

Dissabte vaig veure Clos Mogador, a Gratallops. La localització és un dels elements necessaris per entendre el producte, que és el fruit d'una manera d'entendre el paisatge oberta, encuriosida, delicada i atenta.
Anem teixint els arguments de la cultura.
Espero que gaudissis de la seva excepcionalitat. Poques vegades obrim aquesta mena d'ampolles. I la que vam tastar a la tertúlia de l'Ateneu era 2007 (el René va dir que preferia oferir-nos un vi jove, més directe però a l'abast, que un de vell, complex i suggerent, però molt més tancat).