dimarts, 11 de novembre del 2008

Tast de vins de Porrera



Dissabte vàrem anar al Tast de Vins de Porrera. En motiu de la festa major, l'Ajuntament va promoure un tast popular dels vins dels 13 cellers de la vila. Fou un acte que, sense provocar aglomeracions, va animar la plaça de Catalunya durant tot el matí.

Porrera és el títol d'un disc de Lluís Llach, perquè com és sabut, el cantautor s'hi va instal·lar, fa una colla d'anys, buscant un lloc amable en el que casualment el món del vi hi tenia un pes històric i que els atzars de la natura el dugueren a implicar-s'hi; i així, tot d'una, en els mercats interiors i sobretot en els exteriors, el nom de Vall Llach, el seu vi de gamma alta, ha ajudat a situar Porrera al món.

Dins de la D.O.Q. Priorat. Porrera és "el poble de la Carinyena". És una afirmació discutible, com totes, però s'està popularitzant. Perquè de tots els pobles de la Denominació d'Origen Qualificada, Porrera destaca per la presència d'aquesta varietat, i perquè se n'han conservat força costers de vinyes altes, on és més concentrada i autèntica. Si el Priorat és un terrer de forta tipicitat, es diria que Porrera és la tipicitat prioratina de la Carinyena, específicament. Aquests estigmes, positius, ben valorats en el mercat, condicionen, tanmateix, l'expectativa del consumidor, que arriba a Porrera disposat, precisament a tastar priorats de Carinyena.

I així fou. Ens passàrem ben bé tres hores d'un celler a l'altre, tastant, sobretot tastant, però també bevent, perquè després de tastar escrupulosament, després de la ronda seriosa, vàrem permetre'ns un torn de repetició més distès en el qual empassàrem el vi de la copa, per assaborir-lo i gaudir-lo acríticament. Jo, concretament, vaig repetir de Vinyes Altes de Clos Dominic, de l'Empit de Celler Castellet, del blanc de Mas d'en Compte, que ens portà a discutir sobre la seva tipicitat amb uns companys de tast que coneguérem allí mateix, molt entusiastes, que fa 13 anys que s'han instal·lat a Falset. També vaig repetir del dolç 770, Kosher, de elviwines. Finíssim. I ja una mica embalats vàrem preguntar-li al Salustià, el president de la D.O.Q. i responsable de Vall Llach si podríem provar el seu vi de gamma alta. Ens va dir que el tast tenia un caire popular, i barrejar-hi un vi que al mercat arriba a un preu de 65 € era distorsionador, perquè provoca un judici comparatiu impropi i esdevé el centre d'un debat estèril. Provablement el Salus tenia raó, però ens hauria agradat poder-lo tastar. Ja hi haurà una altra ocasió.

Va ser un matí molt agradable, senzill i popular. Mentre menjàvem una mica dels platets (exquisits) que hi havia a una parada adjunta, vàrem xerrar amb alguns pagesos, que cuiden vinyes velles de coster (un mite). Venen el raïm als cellers i fan el que els demanen. Un d'ells em va dir que divendres encara va collir Cabernets pel Llach.

Nosaltres, que volem que el vi torni a la nostra taula de cada dia, treballem allí a la vora, a la mateixa comarca del Priorat, però dins de la qualificació Montsant, també gaudim de la festa dels vins més excepcionals dels quals el Priorat és, potser, la icona més pròxima.

2 comentaris:

Dani Coll ha dit...

Hola Oriol,

Quina sort poder assistir a aquest tast ! M'hauria agradat ser-hi !

Nosaltres, el passat pont de maig vam ser a la Fira del Vi de Falset i també vam poder tastar un seguit de priorats i montsants.

Vam aprofitar per fer una visita a Costers del Ciurana (Clos de l'Obac) que va ser genial. Els seus vins són molt bons. Em van sorprendre especialment el seu blanc, el Kyrie, i el Dolç de l'Obac. Dos grans vins.

El Clos de l'Obac també. Precisament aquest cap de setmana n'obrirem una ampolla amb un amic.

Salutacions.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

jo també vaig fer la fira de Falset Dani. Quant als Montsants em van continuar agradant molt Les Sorts Vinyes Velles del Masroig, L'Heravi de Vinyes d'en Gabriel;... i vaig descobrir el Braó, de l'Albert Jané: em va semblar potent i expressiu, fresc!!! i mineral. Quant als Priorats, vaig descobrir-hi, per sobre de tot, el Clos Dominic (Vinyes Altes), una carinyena de Porrera molt expressiva. També em va agadar molt la de Ferrer - Bovet. A cegues hauria puntuat molt bé el Dofí... Ho dic tot de memòria i recordo també els vns de Bodegas Mas Alta.