dimecres, 26 de novembre de 2008

Per què el vi català?

Ahir vaig assistir a la venda d'un lot de Nadal, en forma de vi. Com que el comprador es troba davant d'un univers de referències extenssíssim i com que la seva intenció és la de redibilitzar al màxim els seus diners, és a dir, provocar plaer i gratitud en el destinatari, l'opció més encertada és la de posar-se a les mans d'un professional, perquè ens aconselli correctament i en conseqüència l'única limitació prèvia és el pressupost.

Així, amb 30 € (és un exemple com un altre) què podríem fer? [val a dir que jo vaig condicionar la transacció preguntant al client si valorava positiva o negativament el fet que els vins fossin catalans, fet que va centrar una mica el criteri d'elecció favorablement].

El comercial, amb totes les dades disponibles (30 € de pressupost i una valoració positiva de la catalanitat del producte), oferí, per a "quedar bé" un Priorat i un Rioja. Perquè, salvada la quota de catalanitat que el Priorat representa immillorablement, sense discussions, potser pel seu enorme reconeixement internacional, Rioja és un valor segur! I la cosa va quedar així, més o menys.

D'on vé aquesta infravaloració pròpia dels vins catalans? (és la pregunta que ha propiciat el Debat de Vi que ha impulsat l'INCAVI a resultes dels resultats de l'informe Nielsen, que diu que del vi consumit a Catalunya, només un 30 % és català).
Aventurarem una sèrie d'hipòtesis:
  • El factor històric: des de quan existeixen els consells reguladors (data de l'aparició de Rioja i de la resta de Denominacions d'Origen).
  • El factor polític: quin impuls ha tingut cadascuna de les regions vitivinícoles de part de les administracions (el cas de Ribera del Duero lligat en l'imaginari popular a l'empenta mediàtica d'Aznar).
  • El factor econòmic: com afecta la pròpia estructura del sector i el tamany de les empreses (el pes de les marques de gran penetració, Torres, Codorniu i Freixenet; i la fragmentació de petits cellers, dispersos, a més, en un catàleg d'11 + 1 denominacions d'origen).

Tots aquests factors, i potser d'altres, afecten al prestigi social dels vins catalans i a la seva posició de mercat, fins al punt que en una enquesta a peu de carrer com la que varen fer a en clau de vi el dia que hi va anar el President Pujol la majoria quasi unànime dels interpelats optaven per un vi de la Rioja o de la Ribera del Duero.

En aquestes circumstàncies, potser, el comercial que vaig veure actuar ahir al vespre encara podria ser titllat de sensible al valor de mercat dels vins catalans, perquè n'escollí un dels dos...

Un apunt final i molt eloqüent de la història, per cert: és conegut que ara fa cent anys, llavors de la inauguració de la Estació Enològica de Reus (de Catalunya), en el banquet oficial se serviren vins blancs d'Alella i negres de Rioja. A l'antiguitat de la manca d'autoestima envers el nostre vi hauríem de sumar-hi el diferencial de recursos de promoció que encara avui és extrem entre la Rioja i el conjunt dels territoris vitivinícoles catalans.

És un fet diferencial català, potser, tot plegat? Hi ha alguna lectura positiva? És una taxa que hem hagut de pagar per ésser (per haver estat) tan cosmopolites?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

En Clau de vi: em sembla reciordar que el 80% aprox. dels enquestats optaven pel vi català, cosa que va agradar molt al presentador Marcel Gorgori, que va fer ènfasi en el fet que quan no sabíem de quin vi es tractava escollíem majorítariament un vi català, però si sabíem d'on era, la força de la "marca" (entenent la marca ja sigui de la Denominació o en sentit més estricte de la pròpia bodega) Rioja o Ribera, s'imposava.
aptg

Anònim ha dit...

Jo també vaig veure el programa en questió i varen dir que sense veure l'etiqueta la majoria d'enquestats escollien un vi Català, en front d'un Rioja o un Ribera del Duero.
Bernat PTG

Mercè ha dit...

Del tast a cegues al carrer, del programa en clau de vi n'extrec la conclusió que els vins catalans agraden més. D'això se'n podrien derivar moltes interpretacions, com que són més fàcils al paladar o més lleugers, però també que són bons i de qualitat.

Malgrat això, que les estadístiques sobre consum reflecteixin el contrari, a les teves reflexions hi afegiria que el desconeixement del món del vi, la baixa autoestima pròpia o por de fer el ridícul deu fer que escollir un RIOJA o una DO de les que sonen, pel motiu que sigui entre les hipòtesis que plantejes, resol per molts, el quedar bé. Entès aquest quedar bé com a la tria segura, cap als altres a qui obsequiar, amb qui compartir o per al propi consum.

oriol pérez de tudela ha dit...

Tant a aptg com a Bernat PTG: al programa hi va haver dues enquestes, la que vosaltres comenteu, on la Meritxell Falgueras donava a tastar vins a cegues i es demostrava que majoritàriament agradaven els vins catalans tastats (n'hi havia força de Torres, per cert); i una altra, al començament del programa (el vaig enllaçar perquè el poguéssiu veure des del web) en la que el públic interpelat manifestava majoritàriament que "per quedar bé" escollirien un Rioja o un Ribera del Duero.

Red Red Wine ha dit...

Això es com quan en una fira com el Cavatast, dónes a tastar només cava Rosat. Al començament, tothom n'és reticent. Un cop l'an tastat, no volen beure una altra cosa en tota la nit. Però... a on es reflecteix això? Ningú (o quasi ningú) compra cava rosat. Tothom opta pel que ja coneix.
Amb això vull dir que, en front al desconegut, si és un 'tastet', no passa res, però gastar-se el quartos en una cosa que no coneixem... Millor un rioja!
Així ens hem de v(b)eure...