dilluns, 10 de novembre de 2008

Gaudir del vi? (catradio.cat)

Tinc un enorme apreci pel Roger Viusà, entre altres coses perquè va parlar molt bé de nosaltres a RAC1, fa tot just un mes i mig. A més, crec que té una gran habilitat a l'hora d'expressar els seus coneixements en relació al vi que, específicament, agafen valor i sentit quan parla de "maridatges" o armonitzacions amb la cuina.
Ahir, quan el vaig sentir a la seva col·laboració setmanal al programa El Suplement (minut 36 de l'àudio) de Catalunya Ràdio, em va fer patir una mica perquè enlloc de parlar de la integració dels vins amb el menjar, una disciplina que domina com pocs i que és capaç de traslladar a nivell popular, va endinsar-se en el terreny de la dissecció analítica de les varietats, una actitud que té un sentit tècnic però que crec que contribueix a allunyar el vi del consumidor, perquè en projectem una imatge indeguda: expressem l'emoció d'un tècnic en el moment de la "descoberta" de les característiques estructurals del producte. Aquest exercici, que per ser tècnic és, lògicament, frustrant per la majoria dels mortals, pequè davant la pressumpta complexitat senten impotència, perquè són incapaços de trobar en el vi el que en diuen "els que en saben"; és erroni en el plantejament. El problema s'origina en una confusió (potser) sintàctica que resoldríem si enlloc de GAUDIR DEL VI optéssim per GAUDIR AMB EL VI.
El vi, per a la gran majoria, és un element d'una importància menor, i és lògic que així sigui. Per als professionals és el centre del món. També és lògic, i potser, fins i tot, és bo, perquè del seu apassionament en sorgirà l'excelència en el producte. Després hi ha els que gaudeixen fent veure als altres que saben molt de vi. És un tret de l'home. Què hi farem? Som així! Però això és un efecte de la vanitat que hauríem d'evitar, ens distreu del camí encertat. Perquè és lògic que els professionals gaudeixin del vi, de la seva dissecció, del seu coneixement i de la seva descoberta més tècnica. I paral·lelament, és natural que els que s'aproximen al vi com a consumidors gaudeixin amb el vi, sense haver d'enfrontar-se a una "veritat oculta" que si la cerquen els donarà frustració i provablement els farà allunyar-se'n.
Crec que el sumiller, i quan és tan habil, tan ràpid i despert com en Roger indiscutiblement, pot ajudar-nos a GAUDIR AMB EL VI, però crec que faríem bé d'evitar condicionar el plaer a un coneixement que és tècnic i que requereix d'un esforç específic i potencialment frustrant.
El problema fou, al meu entendre, de la conductora del programa, que en aquesta ocasió demanà al Roger Viusà, específicament, que li donés "la clau" per entendre el vi i obtenir el benefici del coneixement. La majoria de la gent experimenta un conflicte innecessari davant d'una copa de vi, perquè es veuen incapaços de trobar-hi la poma verda, el pebrot, o l'acidesa. I això és el primer nivell!!! El President Pujol, divendres a En Clau de Vi expressava, crec, aquesta postura popular del desconeixement, i s'enfrontava al vi d'una manera desacomplexada, fent broma, fins i tot, de la litúrgia associada i d'una potser excessiva quota de poesia. Un avís: Jordi Pujol ha destacat per la seva capacitat d'entendre el valor social de les coses.