dimarts, 25 de novembre de 2008

L'exemple de la Festa del Vi Jove de Vila-rodona


(foto Antonio Roger)

En el nostre país hi ha poca tradició comercial, comparativament parlant. Ara que els vins estan acabant de fer-se, i que ja n'hi comença a haver de disponibles podem trobar-nos amb una oferta festiva que ens ho proclama.

La setmana passada vaig passar per la Festa del Vi Jove (2008) de Vila-rodona, a l'Alt Camp, al costat de Santes Creus. A la Cooperativa de Vila-rodona s'hi elaboren vins amb la Denominació d'Origen Tarragona, amb la Penedès, i amb la Cava.

Al mateix temps, pels cellers i botigues de vins de Barcelona es comença a anunciar l'arribada del Nouveau Boujolais (est arrivé).

Als nostres camps els ceps són grocs o vermellosos, segons les varietats de raïm que produeixen, i estan perdent les fulles, aviat seran grisos i es podran podar. Mentrestant, i des del setembre, els vins s'estan fent. N'hi ha que estan acabant la malolàctica, però la majoria estan llestos, per a ser consumits o per entrar al procés d'envelliment.

I a Barcelona, per aquella manca de tradició comercial, comparativament amb el país veí, s'anuncia l'arribada del francès. Podrà doldre'ns però és així.

De moment, mentre l'efemèride anual ens sigui manllevada, al camp, i a peu de tina, els cellers celebren l'arribada del nou vi, i la gent dels voltants s'hi apropen, segurament estimulats per un ambient autèntic i generós que supera qualsevol estratègia de marketing, sobretot a nivell popular.


(foto Antonio Roger)

Jo, diumenge passat, el 16 de novembre, vaig passar per Vila-rodona, per veure-ho i, de pas, saludar a mon cosí, que és soci de la Cooperativa i que mai falta a aquestra mena de cites. Ell era a la graella, coent llangonisses i cansalada, per la gent que esmorzava, i vàrem tenir poc temps per xerrar, però m'agrada trobar-me'l; està lligat directament a tot això i em resulta inspirador. Hi havia, segons els tickets de l'esmorzar que havien venut, més de 1.500 persones. Però hi ha un detall d'aquesta festa que em sembla interessantíssim: el públic es passeja lliurement pel celler i tasta el vi de les tines, directament, en un acte d'autoservei que estableix vincles reals. El vi que hom consumeix en una ampolla té un procés, i el celler l'ensenya. Hi ha aquí una catarsi, jo crec, important: és una revinculació amb el vi, un mecanisme de retrobament ben aconseguit.