dijous, 20 de novembre de 2008

Mosaic al Robert de Nola




Jo? Sóc un xerraire; i poca cosa més!
M'agrada xerrar, de qualsevol cosa i amb tothom.
D'un temps ençà xerro molt de vi, amb tothom.
Però si l'experiència d'ahir m'ha de servir per enrriquir aquest auto-retrat, he de constatar que encara m'agrada més xerrar (de vi) amb les dones.
Era la segona part del tast de Priorats que ens havia demanat el Pep Riu del restaurant Robert de Nola. Aquest per al grup de dones que regularment s'hi organitza. El dia anterior havíem fet els marits i l'endemà les "noies". I m'ho vaig passar molt millor amb les dones que amb els homes. Suposo que hi ha una part de broma, i potser una miqueta de veritat objectiva. Miraré d'explicar-me.
En aquesta ocasió, per parlar del Priorat vàrem escollir el vi d'uns amics, el celler Lipscomb & Tobella, que treballen a Gratallops. El seu vi, el Mosaic, que el Joan Nebot va descriure immillorablement a la seva pàgina de la revista El Temps com "el Priorat més fi", és un projecte jove, amb només tres anyades. Per aquest motiu, la proposta del celler fou un tast vertical: el 2003, un vi madur, lleugeríssimament envellit, afinat i molt expressiu, subtilment, que sorprèn per la seva fescor, per la seva vivacitat en una anyada que va destacar per una calidesa excessiva; el 2004, llaminer, de fruita del bosc lleugerament confitada; i el 2005, semblant de color i de força, però jove, astringent, una mica raspós a la llengua i menys expressiu encara. De 2003 els en queda molt poc, el 2004 és el que estan comercialitzant, i el 2005 el vam tastar encara sense etiquetar. Perquè la línia del celler és la de presentar-nos els vins "acabats", o a punt de consum.
I va anar bé o molt bé. La introducció general sobre el Priorat va ser ben rebuda. Em va semblar que els ulls de la Núria, per exemple, de la Rosa Maria, de la Cesca, de la Maria, de l'altra Maria, i de totes en general expressaven interès. I això, insisteixo, anima el xerraire (és la part objectiva de la justificació de la preferència del tast femení que, per altra part fou una novetat). Vàrem parlar dels conceptes que defineixen la D. O. Q. Priorat i la seva tipicitat, i els vàrem anar a cercar en aquests tres vins. Potser vàrem trobar més concentració que mineralitat. En general destaca la frescor, la fruita, la vivacitat... i pel que fa al segell del celler, la finura, la qualitat, la subtilesa elegant. Hi va haver preferències per a tots els gustos. El 2003 i el 2004 serviren per identificar un estil de vi diferent, però en general varem gaudir-ne adequadament i reposadament, de les nou fins a quarts d'una de la matinada.
La motivació és l'interès pel vi, la divulgació del producte i de la feina (dels amics en aquest cas). L'alicient és la cuina del Robert de Nola. Els platets d'ahir: sopa de carabassa amb formatge, sopa de bolets (repetia), amanida (va agradar molt a les senyores, i a mi), i peix blau estofadet. Com sempre excelent, tot i que ahir sense caça i estofats d'alta densitat (petició expressa de gènere). Què hi farem?
L'apunt final: tres hores parlant de vins amb DONES donen per molt, sense haver de parlar de preus! i encara ens va quedar pendent aclarir el concepte de la reducció.

6 comentaris:

MARISA ha dit...

ABANS QUE RES, FELICITAR-TE PERQUÈ TOT I LES HORES…………. HAS SIGUT PUNTUAL AMB LA TEVA CITA AL “BLOC” I HI HAS “REFLEXIONAT” ELS TEUS APUNTS DE LA VETLLADA D’AHIR ¡!!!!!!!!!!!!

ENS HEM “PIXAT DE RIURE” QUAN HEM COMPROBAT QUE HAS COMPLERT AMB LA TEVA PARAULA HI QUE JA TENIEM PUBLICADA UNA PETITA PINZELLADA DEL QUE VA SER LA TROBADA DE “NOIES” D’AHIR ¡!!!!

PERSONALMENT, PERÒ, ESTIC UNA MICA MOLESTA PERQUÈ, TOT I SER UNA DE LES ÚNIQUES TRES QUE SOM DE LA MATEIXA “QUINTA” QUE TÚ, VEIG QUE EL MEU NOM NO SURT EN EL “BLOC” – PERQUÈ NO EL SAPS, ÉS CLAR- !!!!!!!!!!! – PERÒ NO HO TINDRÉ EN COMPTE DONAT QUE VAIG PODER COMPROBAR QUE ESTAVES MOLT ATENT ALS COMENTARIS DE LA GENT, ÉS A DIR, QUE ESCOLTES I SEGUEIXES LES CONVERSES I QUE VARES RESSALTAR EL COMENTARI QUE VAIG FER SOBRE L’AMANAIDA, T’ENRECORDES? – QUE L’IMPORTANT D’UNA AMANIDA, A PART DELS INGREDIENTS PRINCIPALS, ÉS CLAR, ÉS QUE ESTIGUI ACOMPANYADA D’UNA BONA VINAGRETA, ÉS A DIR, QUE ESTIGUI BEN AMANIDA ¡!!!!!!!!!!! - ARA JA DEUS CAURE EN QUI SÓC, OI?

BÉ, TOT AIXÒ ÉS UNA MICA DE BROMA PER SEGUIR AMB L’AMBIENT TOTALMENT DISTÈS QUE TENIEM AHIR.

DE VERITAT QUE ENS HA FET MOLTA GRÀCIA COMPROBAR QUE AVUI A LES 6 DEL MATÍ JA ESTAVES “PICANT” LES PARAULES DEL DIA EN EL TEU BLOC.

VA SER UNA VETLLADA MOLT DIVERTIDA I SOBRETOT, UNA TROBADA D’AMICS AL VOLTANT D’UNA BONA TAULA I D’UN BON VI ¡!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

BON VI I FINS AVIAT,
MARISA

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Marisa, guapa. Perdona per haver omès el teu nom. És culpa meva. M’hauria d’haver preocupat de conèixer-lo. Sóc un xerraire i un munt d’imperfeccions.
Pel que fa a la rapidesa en aparèixer al bloc, pots creure que a penes si he dormit. Vaig assumir tàcitament el compromís de fer-ho i aquestes coses, quan les deixes per més tard...
Celebro que us ho passéssiu bé. Crec que és el que "compreu" en part, és a dir, un motiu, una excusa, el vi com a pretext (interessant) per a reunir-vos. I el meu propòsit és confirmar-vos que el pretext és ric i interessant en sí.
Gràcies per fer-me saber que vàreu estar bé!

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Per cert, pel que fa al comentari que efectivament vares fer durant el sopar, el recordo perfectament perquè va donar peu a una conversa sobre maridatges. Crec que resulta molt, que és molt interessant i us animo a orientar les trobades en aquesta direcció: descobrireu un món apassionant. Jo vaig penjant en aquest bloc la col·laboració del Roger Viusà al Suplement de Catalunya Ràdio dels diumenges al migdia, perquè obre el joc de la taula, a vegades massa monòtona. I això és cultura, crec.

XESCA ha dit...

HOLA, NOMÉS VOLIA CONSTATAR VA SER UNA VETLLADA MOLT AGRADABLE I QUE VA SER INTERESSANT QUE LA NÚRIA VINGUÉS A PRESENTAR EL SEU PRODUCTE, SENSE ÀNIM DE LUCRE, A UNA COLLETA DE "NOIES" POC ENTESES, EN GENERAL, PERÓ AMB GANES DE DISFRUTAR D'UN BON VI, UN BON SOPAR I UNA BONA COMPANYIA. SALUTACIONS I FINS EL DE BLANCS.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Quan vulgueu us faig una "sessió de blancs". A Catalunya n¡hi ha molta varietat i molt interessants de conèixer. Penseu en la diferència entre les Garnatxes de la Terra Alta i les de l'Empordà, el Pica-Poll del Bages (recentment recuperada mediàticament), els típics del Penedès, i els que se'n diferencien al Garraf, els d'Alella... i els internacionals, amb tot el seu ventall, produïts, a les diverses denominacions d'origen.
Insisteixo que hi estem disposats, quan vulgueu. Jo em vaig comprometre amb el Pep a preparar-vos un tast de Montsants, per ensenyar-vos la tipicitat de la Denominació d'Origen, amb el nostre vi i alguns dels nostres amics de la zona.

MARISA ha dit...

JO EM DELEITO PER UN TAST DE MONTSANTS!!!!!!!!!!!