dimecres, 14 maig de 2008

Vi: cultura o esnobisme?


En la línia de reflexions que anem fent sobre l'ús quotidià del vi volem fer una incursió en el debat sobre l'esnobisme. La Gemma, una periodista del Penedès amb un bloc sobre vi, va escriure, fa poc, un article molt interessant, que m'ha impulsat a discutir-hi. La referència a un article d'Antoni Maria Espadaler publicat a La Vanguardia li serveix per enfocar-ho. I la conclusió d'aquesta penedesenca, filla d'un cooperativista (tal i com li agrada autodefinir-se), és que el vi hauria de ser universal, que hauria de tenir múltiples espais..., que en la majoria dels casos, el vi ha de servir per acompanyar converses, per fer passar una estona agradable perquè, segons ella, la causa de la disminució del consum de vi, sobretot entre els joves, és l'aureola elitista i esnob que sovint ens entestem a donar-li.

El punt de partida del vi A Punt és aquest. Exactament! Creiem que el vi ha de ser (almenys a casa nostra) un producte de consum quotidià.

Històricament ha estat així, fins que durant el s. XX els canvis socials i el desenvolupament del mercat han modificat uns hàbits de consum quasi ancestrals en els que el vi tenia un lloc inqüestionable.

I la nostra proposta comercial, amb un catàleg en el qual l'únic envàs és el Bag in Box, vol afavorir el consum quotidià de vi des de la visió de l'adaptació del vi als nous estils de vida. Volem respondre a l'exigència del mercat: Competitivitat però Qualitat. I això vol dir que el preu ha de fer possible el consum. Si el vi és un producte excessivament car l'allunyarem de la quotidianitat. Però també vol dir garanties (origen, entitats certificadores, anyades... i tot el conjunt de signes indicadors de la qualitat). I també vol dir diversitat i tipicitat. L'origen d'un vi, que ens informa de la traçabilitat del producte però també de les característiques de la zona de producció, és un senyal important, que ha de poder conviure perfectament amb la quotidianitat. El valor de la Garnatxa de la Terra Alta ha de poder apreciar-se en el marc del consum quotidià. És qüestió de competitivitat, de preu i de distribució. Si fem l'esforç d'aproximar-lo correctament al mercat, contribuirem al coneixement de les nostres varietats autòctones.

I sí, la diversitat és complexitat, i podria veure's com un impediment per aproximar el vi als consumidors. Segurament és així. Però també és cert que, tal com deia Manuel Vázquez Montalbán (i que darrerament li he sentit repetir al Conseller d'Agricultura de la Generalitat de catalunya), un país que desconeix els seus vins té problemes d'identitat, perquè crec que podem convenir, Gemma, que el vi és, també, cultura. Jo estic d'acord en la necessitat de foragitar l'esnobisme, que només serveix per alimentar l'egocentrisme d'aquells que en fan ús (provablement per distingir-se de la resta dels mortals) i que allunya el vi de la majoria dels consumidors, però estic d'acord amb el que apuntava en René Barbier en el marc de la presentació del Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica, a Falset, la setmana passada, quan reclamava la dimensió cultural del vi, donant valor a la diversitat.

Treballem per fer del vi un producte quotidìà, i creiem que l'èxit dependrà de la competitivitat. L'esnobisme ens allunya de l'objectiu, però la cultura l'hem d'incorporar: és un valor intrínsec del vi i compatible amb les exigències del mercat.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Oriol,
estic 100% d'acord en tu. El vi és cultura i ho ha de seguir sent. Però una cultura propera i entenedora. I estic d'acord amb Montalbán i amb el conseller en què cal que coneguem millor els nostres vins. Però del que em queixava principalment en el meu blog és d'aquesta moda actual a fer crítiques de vins en determinats mitjans i que utilitzen un llenguatge complicat i liat, en resum, snob i elitista.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Una vegada un professor de lògica ens va dir que preferia els satèl·lits que les elits, perquè aquestes tendeixen a emmirallar-se, a mirar-se el melic i a perdre's en el seu món, mentre que els satèl·lits estan connectats, orbiten al voltant del món. Em va quedar gravat per sempre.