dijous, 23 d’abril del 2009

Twitter Tast Live

Pels que us hi vulgueu apuntar, demà hi ha un Twiter Tast Live. Es tracta, si ho entès bé, d'un tast a la xarxa. És, per tant, un esdeveniment que obrirà una sessió a nivell global.
Segons què m'ha dit l'Àlex Duran, que n'és el promotor, des de la seva pàgina de Sommelier Alumni, Es tastaran 4 vins i els internautes podran seguir les evolucions de l'esdeveniment en línia mitjançant múltiples canals multimedia; i ocasionalment particiapr-hi.

La sessió, físicament, es durà a terme en un hotel de Barcelona i, si bé és el que menys importa, perquè la força d'aquest nou format és l'oportunitat de compartir experiències de tast a la xarxa, sí que és remarcable perquè és la primera vegada que aquesta iniciativa s'organitza des d'aquí.

Procurarem seguir-ho en directe i ens interessarà conèixer-ne els resultats.

tertúlies a l'Ateneu (4)

Després de l'impuls de RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, què cal esperar d'una Denominació d'Origen disgregada en diverses sub-zones? Quines són les diferències dels diversos terrritoris, a nivell geològic i climàtic; però també a nivell històric i econòmic.


El paper del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers del Segre és el de vetllar per la qualitat dels productes que es presenten al mercat sota el seu paraigües; però també la gestió d'una marca que, pel pes del seu celler més representatiu, s'ha caracteritzat per la innovació tecnològica i per la connexió amb els mercats més competitius.


És aquesta una identitat per a tota la regió?


A la tertúlia del pròxim dimecres 29 d'abril a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI ens farem aquesta mena de preguntes, perquè la gent que fa el vi a les terres de Lleida està marcada per una empremta diferent. Tot i un vincle històric innegable, la recuperació de la vinya és relativament moderna i potser també la seva sociologia. Volem conèixer-ne els vins, i tindrem ocasió de tastar el Petit Grealó de Vinya de l'Hereu, i el Saó Expressiu del Mas Blanch i Jové. Però també volem saber com es miren el món del vi des d'aquest espai modern i ple de possibilitats: el canvi climàtic i els nous consumidors, la competència a nivell mundial...




L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

dimecres, 22 d’abril del 2009

Converses agràries entre jovent: Terra Alta

La fira de la DO Terra Alta, que a partir d'ara serà itinerant, s'ha consolidat a Batea, un dels pols productors de la comarca, d'on surten molts milions de kilos de raïm.
Dissabte i diumenge passat se'n celebrà la tercera edició, i la crisi econòmica, que a més d'obligar el Consell Regulador a concentrar-ne els actes en un cap de setmana, fou un dels arguments més comentats, tant a nivell institucional com en les converses informals al recinte. El discurs del Jaume Descarrega, el president del Consell, fou el d'apostar per la unitat d'acció i el reforçament de la marca "Terra Alta", ja reconeguda per la seva qualitat; i navegar a la recerca d'elements de suport, com el panal, el sòl característic del territori, en un intent de d'emular el binomi Priorat-llicorella.
La Garnatxa Blanca és un d'aquests elements identificatius (el 30 % de la del món és a la Terra Alta) i en Jaume Martí, enòleg i secretari del Consell n'oferí un tast comentat.
El que sorprèn en aquest extrem del territori que es reivindica arreu amb uns vins fins i elegants, amb cos i ànima, és la implicació del jovent: a quarts de nou del vespre del diumenge un grup de nois se m'acostaren per tastar el SINE 2008. Eren el Josep Ma. i el Francisco, de la SAT La Botera i uns amics seus. Estan preocupats per un esdevenidor incert (la comarca és un proveïdor de raïm, en primer lloc, i els clients habituals potser reduiran el volum de comanda) però són part del sector, són pagesos joves i moderns que pensen en el camp com el seu marc de desenvolupament.
Malgrat la inestabilitat del moment, una de les peces de la Terra Alta és la seva gent.

divendres, 17 d’abril del 2009

serem a Batea


Diumenge serem a Batea, a la mostra de vins dela DOTA (Denominació d'Origen Terra Alta).
Posarem a disposició del públic els primers litres del SINE 2008, el nostre vi blanc de Garnatxa.
La fira és una ocasió per visualitzar un catàleg ampli, reconegut sobretot internacionalment.

La fira també és un espai de coneixement, enguany enfocat als aspectes tècnics de la viticultura, que han d'ajudar-nos a identificar els trets distintius d'aquesta regió vitivinícola de fort arrelament històric.

Hi ha actes de caràcter lúdic, com el sopar de "Maridatges Insòlits" del dissabte, que conduirà el Sergi Montalà, sumiller i membre del comitè de tast del Consell Regulador.

Així mateix, en el marc de la mostra de vins que es durà a terme el diumenge, s'oferiran degustacions comentades i demostracions gastronòmiques que tindran els vins de la Denominació d'Origen com a referència.

La fira, en definitiva, és una oportunitat per anar fins a aquest extrem del país, sovint massa allunyat del centre, que ens rep amb una gran senzilleza, i que ens sorprèn amb una bellesa insòlita. Quan us hi acosteu experimentareu la sensació de penetrar en un paisatge de vi, d'oli i de conrreus on la duresa de la terra ha estat ajardinada.

Ens agradarà saludar-vos-hi

dimecres, 15 d’abril del 2009

La vocació del vi A PUNT

El suplement dels vins de Tarragona de La Vanguardia del passat 3 d'abril es fa ressò de la proposta del vi A PUNT, una aposta pel bag in box per a envasar vi de de qualitat pel consum quotidià.
La Sara Sans, que signa l'article, segons què m'explicà, anà a prendre el pols del sector i ensopegà amb el Xavier Fortuny, del Clap de Ceps del carrer Merceria de Tarragona i entre altres pistes li assenyalà aquest bloc. Després de fer-hi una visita es posà en contacte amb mi i em demanà algunes dades sobre el producte. Ho vaig aprofitar per transmetre-li que el nostre és un territori de gran interès pel que fa a la producció de vi i que cal insistir en la necessitat de fer-lo conèixer a tots nivells, tant en els mercats internacionals com aquí a la vora, on encara hi ha una enorme gamma per descobrir.

divendres, 3 d’abril del 2009

l'amfitrió



Sovint ens preguntem quin és el motiu pel qual escollim un restaurant.

El restaurant del Teatre Lliure és un indret molt recomanable. Feia dies que en volia parlar, perquè els vàrem oferir el vi A PUNT i els va semblar una bona opció.

L'espai és ampli, modern i càlid a la vegada, amb una sala interior, d'hivern i una terrassa d'una enorme perspectiva sobre el pati del Mercat de les Flors; i ple de vida, perquè el teatre, amb els seus visitants i els inquilins habituals (entre actors i operaris) formen una família molt ambientada.

Tot i així, i per aquesta mateixa circumstància, pel fet de tractar-se d'una concessió en un equipament públic, que n'encotilla els marges, sovint ens trobem amb un servei fred i distant, poc compromès, que acaba provocant la nostra desafecció. El cas del Teatre Lliure és la refutació d'aquesta teoria.



Un restaurant és un servei que necessita un amfitrió.

L'Ane i la Judit, que regenten el negoci, em varen convidar a dinar per tancar el tracte i després d'un parell d'hores de ser allí vaig poder fer-me una idea de l'estil que hi estaven donant. Les vaig felicitar, perquè si el marc convida a tornar-hi, la seva actitud amb els clients és la d'un amfitrió, la d'algú que et rep, tal com ho faria a casa seva, i que es preocupa perquè estiguis bé.

I tot això per un servei de menú! Òbviament, els vespres que hi ha funció serveixen refrescos, vins i cafès, habituallament per als entre-actes, i sopar per aquells que vulguin gaudir-ne.

dijous, 2 d’abril del 2009

el Bag in Box al Descobrir Cuina




La Meritxell Falgueras, en el Descobrir Cuina del mes d'abril (93), es fa ressò de l'irrupció dels nous envasos del vi. A la imatge hi ha el QUA.

el vi A PUNT a La Vinoteca Catalana




imatges de la tertúlia de la Conca de Barberà






dimecres, 1 d’abril del 2009

el Trepat com a identitat

La setmana passada, dimecres, a quarts de dotze de la nit, quan tancàvem la tertúlia sobre el futur de la Denominació d'Origen Conca de Barberà, el senyor Manuel Durán i Samaranch, assessor comercial d'empreses vitivinícoles i conegut per les seves opinions sobre la importància de les varietats autóctones, es despedí afectuosament del Carles Andreu, president del Consell Regulador, tot animant-lo a continuar amb la seva tasca en el desenvolupamentent del Trepat. Perquè en aquesta sessió, des del punt de vista dels vins, el Trepat fou un protagonista exclusiu.

El Trepat és una varietat local que quasi només es troba a la Conca de Barberà, de la qual n'hi ha 1.000 Has. plantades i que degut a la seva acceptació en el Consell del Cava per a produir espumosos rosats se n'ha assegurat la seva continuïtat. De fet, a vegades, hi ha varietats mig perdudes a les quals es recorre per marcar identitat que compten amb molta menys producció de la que hi ha de Trepat.

Habitualment s'ha usat per a fer vins rosats, com en el cas de la Cooperativa de Sarral, de la qual el Miquel Cantó, l'enòleg del celler, ens en presentà el Portell 2008, un vi fresc, amb unes primeres notes olfactives de fruita vermella i un final cítric en boca, lleuger i fàcil de beure que plagué a tothom. El carbònic dissolt que acumula, accentuador de la frescor i marcant la seva joventut va ser objecte d'algunes preguntes interessants, perquè varen posar de manifest l'heterogenïtat del públic assistent a aquesta sessió de les Presències del vi a l'Ateneu.

El segon vi que vàrem tastar fou el blanc del celler Carlania Viticultors. Els seus responsables són el jordi Miró i la Sònia Gomà-Camps, i són a Barberà de la Conca, un poble amb molta història (dóna nom a la comarca) que acull un projecte innovador, un viver d'empreses vitivinícoles: l'Ajuntament de Barberà va impulsar fa tres anys aquesta iniciativa que consisteix en una plataforma de llançament de petits cellers que individualment ho haurien tingut massa difícil per assumir les inversions necessàries. El viver està allotjat a l'antic celler de la cooperativa i acull cinc joves elaboradors que estan començant a presentar els seus vins al mercat. El Trepat, en aquest cas, està vinificat com a vi blanc i contribueix en el cupatge amb un 30 %. La resta és de Macabeu, una de les varietats blanques més implantades a la Conca on, com a les comarques veïnes de Tarragona i el Penedès, tal com poguérem concloure de les xifres que ens aportà el Consell Regulador, predominen les varietats destinades al Cava. El Carlania, en referència a la zona del Carlà, que era una figura medieval que s'encarregava de les terres del senyor en la seva absència, és un vi blanc de Macabeu i Trepat fermentat en bota i, per tant, en sí mateix una curiositat interessant. És llarg i amarg, amb un post-gust lleugerament licorós que mereix una atenció especial.

I de també de Trepat vàrem tastar el vi negre del Carles Andreu, una altra curiositat que parla del treball de recerca de la varietat que identifica la comarca i la Denominació d'Origen, perquè el que habitualment se n'espera són els rosats. La feina d'aquest celler, buscant el punt òptim de maduració del raïm, ha permès obtenir la suficient matèria colorant per oferir-nos un vi negre que que ens resulta molt sorprenent. És un vi fi, perfumat i subtil que ens trasllada a uns paisatges diferents, perquè la tipicitat pot sorprendre'ns amb un munt registres encara desconeguts.

La Conca, una regió vitivinícola important en la que Torres cull els raïms dels seus vins més cars (Grans Muralles i Milmanda) és un paratge natural inigualable i amb un enorme potencial enoturístic. En vàrem parlar, perquè Montblanc, el Monestir de Poblet amb més de 180.000 visites anuals, i els propis cellers, entre els que hi ha una sèrie de joies del modernisme, són un reclam que ja s'usen però que s'haurien d'acabar d'integrar en una oferta cada vegada més sol·licitada: el públic interior i també l'internacional, que arriba a un territori amb l'ànim de conèixer-lo des del seu vessant més autèntic, vol veure'n els monuments però també la seva gent, i sobretot quan se li pot oferir un producte autòcton i amb identitat.

dimecres, 25 de març del 2009

sobre el NOU de +500

El Joan Nebot ha fet un article al diari de vi de l'AVUI sobre l'aparició d'un vi de Parellada /Montònega de la zona del Pla de Manlleu, Querol i La Joncosa de Montmell. És el NOU de +500. M'ha semblat interessant, pel projecte que ens presenta, i per la reflexió que aprofita per fer-nos. A aquesta reflexió voldria fer-hi un comentari que per la seva longitud m'ha estat impossible introduir a la mateixa web del VADEVI.CAT

El meu comentari és per la teva introducció del Joan Nebot, més que pels responsables de la iniciativa, que valoro positivament i que m'interessa, pels meus vincles amb aquesta terra. Crec que el debat sobre l'oportunitat de les Denominacions d'Origen està motivat, com ell mateix apunta, per la discussió de la competitivitat, mentre que la distància d'aquest projecte respecte de les Denominacions d'Origen a les que podrien emparar-se es deu a altres factors: finques repartides entre territoris adscrits a dues o més denominacions d'origen (la Penedès i la Tarragona fan frontera allí), la graduació alcohòlica de les parellades de la zona, inferior a la generalment admesa per als blancs tranquils; i un projecte específic, més específic que el de les pròpies denominacions d'origen, precisament. Res a dir, sobretot perquè del que diuen els seus estatuts el que es desprèn és respeccte i passió pel seu territori, que tot i ser un valor creixent, necessita moltes adhesions.

dimarts, 24 de març del 2009

QUIMET & QUIMET

Segons què diuen alguns dels entusiastes clients d'aquesta taverna del Poble Sec, "el mejor local de tapas de autor de todo Barcelona".
Ara fa una estona m'han trucat per avisar-me que els seus amos, que són coneguts per la qualitat de la seva oferta gastronòmica i sobretot per l'autenticitat que transmeten, reconeguda internacionalment, han decidit fer un lloc per al vi A PUNT a casa seva.

divendres, 20 de març del 2009

tertúlies a l'Ateneu (3)

Quin és el futur de la Denominació d’Origen Conca de Barberà?
Aquesta és una pregunta necessària per a una regió vitivinícola que, per la seva arrel històrica, ha aixoplugat models empresarials molt diferents: les cooperatives, importantíssimes a primers del segle XX, amb els primers cellers del modernisme, les anomenades Catedrals del vi; el cava, que com al Penedès i a una bona part de Tarragona ha condicionat el model de viticultura; les apostes empresarials dels grans grups (Torres i Codorniu hi desembarcaren a primers dels vuitanta); i finalment les petites explotacions, els projectes familiars que lluiten per fer viable una restitució del valor de la comarca.
A la tertúlia del pròxim dimecres 25 de març, a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, farem una passejada per aquest panorama. Comptarem amb la col·laboració de representants del Consell Regulador i amb la de tres cellers representatius: Carles Andreu, un apòstol del Trepat, el celler de Jordi Miró del Viver d’empreses Vitivinícoles de Barberà de la Conca, i la Cooperativa Agrícola de Sarral.
Aprofitarem l’ocasió per introduir el concepte d’enoturisme: la comarca és un entorn natural de gran qualitat amb un alt interès històric amb el Monestir de Poblet i el seu entorn, sense oblidar la vila ducal de Montblanc.

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)

21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:

Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

dijous, 19 de març del 2009

què és un Bag in Box?

Més enllà de la descripció tècnica. Què hi veiem?
En principi, i com a denominador comú, un vi econòmic!
Ha de ser això, indefectiblement, causa de mala qualitat? nosaltres ho desmentim. La proposta del vi A PUNT és una recerca de vi honest, autèntic, pel consum quotidià.
És això una quimera?
En pocs dies he rebut dues repostes:
Al Vitis Vinífera el meu veí era l'IVO, de S'alqueria, un vi important de Cadaqués. El públic s'hi acostava i en lloava la intensitat, la complexitat, la gràcia d'un cupatge curiós, que expressa terrer i l'edat de la vinya que l'origina. És un vi excelent que fa gaudir a qui en pren, amb uns tocs de sobremaduració que aporten una amable dolçor al taní. En una d'aquestes lloances, l'home que hi ha darrere d'aquestes ampolles de culte digué que el seu era un vi fàcil, en alusió al terrer, a la vinya vella, i a la selecció. "lo difícil es hacer esto [en referència al vi A PUNT]: hacer correctamente un vino económico". S'alqueria, vol dir ell, és un producte molt atractiu, en el que s'han invertit els millors recursos, i acaba resultant costós. Jo hi afegiria que hi ha, també, el seu coneixement. L'Ivo és savi i experimentat. D'origen francès, està instal·lat a Cadaqués, i després d'una llarga tragectòria que li dóna criteri, malda per fer créixer aquest projecte de S'Alqueria.
Dimarts, a Vilanova, xerrant amb el Ramon Francàs sobre la serietat del sector, vàrem convenir que els grans productes havien de reconèixer-se en un conjunt de qualitats que inclouen, també, la capacitat industrial. Allò que popularment se'n diu de l'adequada relació entre qualitat i preu. El Ramon em va defensar el Vinya Sol, de Torres (de fet, em va recomanar que tastés el 2008 perquè segons ell m'enduré alguna sorpresa). Fer poques ampolles d'un producte molt bo és fàcil, em va dir, repetint l'Ivo però fent referència al QUA, del qual encara només n'envasem 60.000 litres l'any. Fer 5 milions d'ampolles a bon preu i amb un interès remarcable mereix una barretada.

Maràngels: valor afegit a l'hostaleria

Ahir vaig ser a Girona, en la meva tasca d'anar introduïnt el vi A PUNT entre els establiments d'aquelles terres. Vàrem anar al Maràngels, un restaurant de referència de les afores de Sant gregori, un poble dels voltants de la capital.
A la zona és conegut: és un establiment on és possible fer un menú assequible mentre a la taula del costat se serveix una ampolla de Cristal Roederer.
L'Eva, que era sota la volta d'escala fent inventari de celler, rebé, d'entrada, la nostra proposta amb una certa perplexitat: "un Bag in Box em portes?"... però va acabar bé, van tastar ella i en Xesco, i en van fer un judici positiu, per al servei base del migdia. Els ho agraeixo. Els n'agraeixo l'obertura i la capacitat crítica, per valorar el producte, més enllà de l'envàs, pel contingut.
Són emprenedors i cuidadosos amb els detalls, i tornant, fent l'anàlisi de la visita, el Xavier Batlle, que és qui m'hi havia portat, me'n va acabar de fer la fotografia: fa uns mesos que, per promoure l'afluència de públic al restaurant ofereixen un servei de taxi: et vénen a buscar i et tornen a casa, perquè la bona experiència a casa seva sigui plena, sense haver de patir -pels mossos.

dimarts, 10 de març del 2009

la festa de Vitis Vinifera


Ara arribo de tot un dia de fira; és tard i ... estic cansat. Ja expressaré adequadament la senasació que me n'he endut, del Vitis Vinífera; una festa en la que gent d'aprop i de lluny tenia ganes de ser-hi!
.../...

divendres, 6 de març del 2009

invitació a Vitis Vinífera


El pròxim dilluns 9 de març serem a Vitis Vinífera 2009, la fira que organitza Cuvée 3000 i que tindrà com a marc la sala foallé de l'Auditori de Barcelona. L'horari serà ininterromput, de 12.00h. a 21.00h. i el sistema de tast serà l'habitual, amb una taula per productor, perquè l'assistent pugui tenir-hi un tête a tête.

Al mig d'un catàleg de productors de prestigi hi haurà també un espai per al vi A PUNT i ens agradarà rebre la vostra visita.

Podeu inscriure-us, encara al web de Cuvée 3000 o a la mateixa entrada del saló, al carrer Lepant.

dijous, 5 de març del 2009

imatges de tertúlia





Jo la fotografia la deixo per als que en saben. Procuro que les paraules siguin suficientment eloqüents, però sempre és un hàndicap. Ara, amb les presències del vi, les tertúlies a l'Ateneu, formem un equip del que se n'obtenen, també imatges de qualitat. el diari digital de vins de l'AVUI se'n feu ressò.

divendres, 27 de febrer del 2009

el centre MERCAT










Ahir a l'Ateneu Barcelonès algú va preguntar al Miguel de Clos d'Agon per què havien decidit posar aquests vins tan importants a la Denominació d'Origen Catalunya. La resposta fou eloqüent: el mercat (en el seu cas internacional) valora millor la marca Catalunya que qualsevol altra de les que hauríem pogut adoptar. En el seu cas, amb un PVP d'entre 30 i 40 €, fins que el 1999 es constituí la D. O. Catalunya van ser Vi de Taula.
Aquesta idea, la de la importància del mercat va marcar una sessió en la que l'Eva Sancho, enòloga del departament de comunicació de Torres, que ens va presentar el Nerola negre 2005, va explicar la vocació de l'empresa que representa per adaptar-se a les peticions dels consumidors i això ens va dur a discutir, fins i tot, de la conveniència del vi sense alcohol que acaben de treure al mercat. La controvèrsia en aquest punt fou tal que fins i tot el Jordi Alcover, de la Guia de Vins de Catalunya, conegut per la seva crítica al vi esnob, hagué de constatar una incomoditat que des de fora podria atribuir-se a una mena de resistència al canvi. És el mateix que li passava al Josep Maria Espelta del Xampany, de la botiga del número 200 del carrer València de Barcelona, que tot i mostrar un enorme interès per les qüestions de màrketing, es manifestà una i altra vegada reticent a acceptar els taps de rosca, una derivació més de l'enfoc al mercat al que ens havia dut aquesta segona tertúlia en la que la denominació convidada, per ordre alfabètic, era la Catalunya. El Ramon Balada, de Vilaviniteca, representant a Ca n'Estruc, celler d'Esparreguera del que vàrem tastar el blanc jove i un Idoia de Xarel·lo, Garnatxa i Chardonnay fermentat en bota que segons ens va dir té molt èxit als mercats internacionals, va defensar també el desacomplexament dels formats, dels taps i de tot allò que ens pugui ajudar a aproximar el vi als consumidors, així com el preu, un element cabdal per accedir-hi.


El Xavier Pié, president de la Denominació d'Origen Catalunya, i l'Anton Castellà, secretari, que venien amb respostes preparades per als prejudicis que planen sobre el consell Regulador que representen, ens traslladaren una visió fonamentada en el dret, que permet amparar una gran quantitat de vi (el 2007 es comercialitzaren 55 milions d'ampolles amb el segell de la Denominació d'Origen Catalunya), beneficiari d'una oportunitat que hem de relacionar amb la marca Catalunya.

dijous, 26 de febrer del 2009

vadevi.cat

Ahir al vespre, a Vilafranca del Penedès, en el marc de la sessió de conclusions del debat de vi que ha organitzat l'INCAVI, es va presentar el diari vadevi.cat, una iniciativa de l'AVUI per informar de l'actualitat del món del vi a Catalunya. El director és el Joan Nebot, conegut per les seves crítiques de vins a la revista El Temps, al mateix diari AVUI, i a COM Ràdio.
És una iniciativa que contribuirà a divulgar entre el gran públic la vivacitat del sector a Catalunya, una realitat sovint desconeguda.

dimarts, 17 de febrer del 2009

tertúlies a l'Ateneu (2)

La D. O. Catalunya és una oportunitat? El president del Consell Regulador, el Xavier Pié, ho afirmava al Ramon Francàs de La Vanguardia en el reportatge que els en feu a la seva secció de Vinacoteca Catalana del passat 29 de gener: “nació no para solucionar un problema sino para aprovechar una oportunidad”.
Quina és aquesta oportunitat que hem d’aprofitar?

En parlarem a la propera tertúlia de vi de l’Ateneu Barcelonès Les presències del vi que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, el pròxim dijous 26 de febrer a partir de les 8 del vespre a la sala del restaurant dels baixos de l’edifici d’aquesta entitat que té la seu al número 6 del carrer Canuda de Barcelona.

Com en la primera sesssió, la que vàrem dedicar a la Denominació d’Origen Alella, obrirem amb una presentació de la Denominació d’Origen, seguirem amb el tast d’una sèrie de vins representatius (dels cellers Jean Leon, de Ca n’Estruc i de Clos d’Agon), el restaurant ATN ens oferirà un platet per visualitzar el lligam dels vins amb la gastronomia, i tancarem amb un sopar que ens permetrà debatre sobre les idees suggerides. En aquest cas aprofitarem la controvèrsia que ha acompanyat els inicis d’aquesta Denominació d’Origen per analitzar el pes i el paper dels Consells Reguladors, així com el seu origen.

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

els llocs del vi a l'hostaleria (1. Menú)

[Preveig que hi haurà noves versions; per això n'enumeraré els títols]
Ahir vaig tenir ocasió d'intercanviar unes opinions sobre el valor del vi amb un client potencial, propietari d'un restaurant que està a punt d'obrir i que està prenent decisions sobre la llista de proveïdors.
El vi ha de costar menys de 30 cèntims per persona. Sentenciava un home jove amb una experiència contrastada a la cuina i amb l'aval de l'èxit empresarial. L'aigua em costa 14 cèntims, la Coca-Cola poc més de 30... i afegia que abans de seure a la taula, entre el pa, la beguda, la vaixella i les estovalles ja descomptem 1 Euro i mig. Vaig interpretar que amb això de les estovalles feia referència al cost de la bugaderia.
Vaig entendre el meu interlocutor, perquè el seu discurs era net: el vi (en el menú) és un bé bàsic de consum sense valor afegit, equiparable (se n'analitzen els costos de la mateixa manera) a les altres begudes amb menys valor organolèptic i cultural, i a les estovalles.
Una determinada sociologia ens podria explicar l'origen d'aquesta infravaloració del vi. Jo crec que, com en el vestit, els complements són tant o més importants que la peça principal, i en el cas del vi, que és cultura, perquè és la feina d'uns homes en una terra determinada, podem fer una altra elecció, otorgant-li un valor que ens traslladarà a un altre nivell, més enllà del de la nutrició.
De fet, en la meva tasca d'anar ensenyant el vi A PUNT pel món vaig trobant uns quants entusiastes d'aquest enfoc renovat del vi quotidià de qualitat, ric en matisos organolèptics i culturals. La setmana passada, dimecres, cap al tard, me'n vaig anar a Manresa amb el cotxe carregat de vi per a l'Anna i el Quim del Mos i Most, un restaurant amb una decoració moderna i acollidora entaforat en una antiga farmàcia de la plaça de l'Ajuntament. Fa mesos que ens el tenen al sevei i n'estan contents. Són uns entusiastes de la seva feina i en el seu menú ordinari hi ha gastronomia, una estimació pel menjar i per la cuina insòlita en aquest nivell. M'hi vaig quedar a sopar i vaig tastar el cava cremós de Valldolina i un vi de la Tierra de Castilla molt ben fet. Del farcit de peu de porc vaig repetir i tot.

dilluns, 16 de febrer del 2009

els llenguatges del vi

En una de les sessions del Debat de Vi que ha promogut l'INCAVI, concretament a la de Vilafranca del Penedès, vaig assistir a una discussió habitual sobre la importància del respecte per les varietats locals que, en el cas del sr. Manuel Duran es convertí en una crítica enèrgica vers les propostes empresarials que opten per les varietats dites "internacionals" o el curiós "millorants". Feia referència als vins que es presenten com un exemple varietal de Chardonnay, de Merlot o de Cabernet Sauvignon.
El senyor Duran, entusiasta defensor d'un discurs que avui compta amb molts adeptes i del que jo, com a mínim em considero simpatitzant, rebé una resposta interessant. El Magí Raventós, interpelat pel Ramon Francàs, que exercia de moderador, explicà una història que feia temps que volia reproduir:
Eus aquí que, a l'hora de jutjar un vi, fins als anys seixanta del segle XX, al món hi havia lloc per a Bordeaux i per a Bourgogne; poc per a Rioja... i quasi res més, pel que fa a marques reconegudes. Era un origen històric, l'època de les AOC. Després vingueren les varietats, perquè els productors del dit "nou món", que volien presentar-se al mercat, sense poder-se amparar sota un origen francès, posaren l'èmfasi en un dels elements habituals de les etiquetes, i les seves, com les dels francesos, eren de Chardonnay, de Cabernet i de Merlot. Tingueren una gran capacitat de comunicació i n'ompliren les prestatgeries dels punts de venda internacionals. Això ha tingut algun efecte que fa uns anys semblà una veritat indiscutible i que ara, tot d'una, d'un temp ençà, ha quedat superada pel terrer (el terroir francès).
El comerç ha incorporat el concepte del terrer i, tal com deia el Magí Raventós, en totes aquestes veritats que es van succeïnt hi ha un element clau: el llenguatge. I l'important és el domini del llenguatge, la capacitat per "inventar" conceptes d'èxit, que permetin explicar millor la nostra diferència, el nostre valor. Els australians, ens deia el Magí Raventós a Vilafranca, han dominat el llenguatge del vi durant molts anys i la nostra discussió sobre la validesa de les varietats internacionals s'ha de relativitzar en un marc global, en el que els llenguatges del vi tenen un curs innegable.

dimarts, 10 de febrer del 2009

Masia Serra



Fa setanta anys de l'èxode republicà. Milers de catalans, amb poc més del que duien a sobre, fugien del seu país, muntanya enllà, un hivern nevat de 1.939. A peu, travessaren els passos fronterers. S'escapaven d'una tragèdia i anaven cap a una gran incertesa que en molts casos fou cruel.
Això em vingué al cap el dilluns passat quan, convidat pel Carles Portell, el sumiller de Grand Cru de Girona, vaig anar a passar el dia en un d'aquests indrets de frontera. El meu origen tarragoní m'ha allunyat del coneixement de detall del país enllà de Barcelona, i aquesta visita a les Alberes, a l'extrem nord del territori, em feu viatjar mentalment per l'àlbum de fotos de la història. Què hi farem?
Anàrem a Cantallops. El Jaume Serra havia convocat una colla de sumillers i companys del sector per tastar les anyades del Gneis, el seu vi principal. És un vi de guarda, estructurat, del que ara mateix al mercat se'n pot adquirir el 2002. I vam discutir sobre la idoneïtat de recuperar una mica el calendari, perquè si bé els vins tenen el seu curs, és cert que les modes afecten al comerç: el mercat està ple de 2005 i tot l'anterior (amb l'excepció d'una certa estima popular pel 2004) sona a vell. Són afers dels quals val la pena discutir una estona, veure'n l'escala de grisos. I crec que cap a quarts de vuit, quan feia més de vuit hores que érem en aquella cabana de la muntanya, en Jaume s'hagué fet una idea de l'oportunitat de cadascun dels vins que gruarda al celler. En definitiva, aquests diversos Gneis, tots fills d'una finca molt particular, de vinyes que els seus pares van plantar l'any 1.961 i que expressen estructura i subtilitat, són diferents i interessants per sí mateixos, i provablement requereixen que algú els expliqui, però això és propi dels vins dels quals n'hi ha dues, tres o quatre mil ampolles.
Abans d'endinsar-nos en aquesta mena de discussions sobre els matisos i les diferències entre l'atractiva sobremaduració del 2.003 i la subtilesa intel·lectual del 2.004 vàrem anar a conèixer el celler i vàrem tastar totes les tines: la Garnatxa Blanca que forma la base del Ctònia, el Cabernet, el Marselan, el Cabernet Franc, la Garnatxa negra... ah! i una bota del segle XIX que guarda les mares de l'INO, el vi dolç de la família. Aquesta només la vam olorar.
El Jaume, que va estudiar enologia a la Universitat Rovira i Virgili, va iniciar l'activitat al celler el 1.995 i a poc a poc ha anat donant forma a un projecte que contribueix a posicionar l'Empordà com una terra de vins importants.
A la cabana, en un ambient extremadament recollit, vàrem gaudir d'alguns privilegis que es donen només de tant en tant. A més dels vins del Jaume Serra varem tastar unes quantes ampolles que havia portat el Jordi Solé que, a més d'ensenyar-nos un parell de coses del Bierzo, modernes, ens va oferir un Marqués de Murrieta blanc, crec que del 70, i un Extrísimo Bach del 71. El primer interessantíssim, lleument oxidat però viu. El segon, també viu, suau, tal com l'havia descrit el Jordi Pujolràs en la tertúlia de l'ateneu de la setmana anterior ("imitant Alella"). En tot cas, dues curiositats enormes, que ens traslladaren a un altre nivell de conversa. El Jaume obrí també una ampolla de Dom Perignon del 2.000 i el Roger Viusà una altra de Drapier. Jo, modestament els vaig ensenyar el QUA.
Passàrem un munt d'hores allí dins. El vi el vam acompanyar amb formatges i embotits, que els vam usar com a aperitiu. Després, contents, i havent-ho discutit tot, el Jordi Solé serví una calçotada. És de Valls, com jo. És amic de mon germà. Havien jugat junts a futbol, però amb mi, com que és de la Colla Joves, com tota la seva família, s'hi havia relacionat poc, o gens; i ens va sorprendre trobar-nos allà dalt. A ell més que a mi, provablement, perquè jo sabia de la seva relació amb el Jaume, que s'ha passat un any i mig treballant a Valls amb temes de distribució.
D'aquesta reunió a cal Jaume Serra me'n vaig endur una forta impressió, com la d'un viatge, ràpid però intens: la concentració va fer que anéssim molt enllà en la conversa i en les relacions en definitiva.

gràcies per tot

dimecres, 4 de febrer del 2009

2a. envasada del QUA 2008

La setmana passada vam fer la segona envasada del QUA 2008.
N'anoto la confirmació de la intensitat de la fruita, amb tons de sota-bosc i sobretot de regalècia, llaminera i amable, però molt Montsant.
I tot preparant el procés, tant dijous com divendres, que a primera hora del matí el vi estava a la tina a 8 o 9 graus, vaig pensar que aquesta era una temperatura de servei adequada, perquè la calidesa del vi quedava matisada pel fred de l'atmosfera, sense que s'arribés a perdre'n la força aromàtica.

Conèixer la Valée du Rhône


La setmana passada vaig anar a Ampuis, al Marché aux vins que fan en aquest poblet de la vall del Roine, a tocar de Lyon. M'hi van convidar els companys de Grand Cru de Girona. Ells tenen costum d'anar-hi i jo m'hi vaig afegir. Un viatge de dos dies, a 500 kilòmetres de casa, ja ben endins de França, per impregnar-se ràpidament de l'ambient dels veïns del nord.

En un territori petit, a les muntanyes que s'enfilen al costat d'aquest riu tant important, s'hi apilen una col·lecció d'Apellations d'Origine Controlées (les D. O. s d'aquí). Hi ha blancs de Viogner a Condrieu, de Marsanne i Rousanne a Saint Joseph, a l'Hermitage i Saint Peray, i Sirah, com a negre, 100 % a tot arreu. De fet, pel que fa al negre, la immersió en la Sirah va ser contundent. Els blancs em van impressionar més, per la seva frescor i per una expressió marcada, impactant...

De fet, però, el que més m'impressionà d'aquest viatge fou la integració del sector en la societat: aquesta fira, amb prop de 80 anys d'història és un centre de comerç de vi importantíssim. Hi ha una enorme quantitat de públic, amateur i afeccionat, però consumidors en definitiva, que aprofiten la cita per adquirir un paquet important de vi. La imatge habitual és la d'un visitant que abandona el recinte amb un carretó ple, amb 10 o 15 caixes. Per la seixantena de cellers que s'hi acullen és un bon negoci. Recordo, d'entre molts, els d'Yves Cuilleron o el d'en GERIN. Jean Michel Gerin, amb vins a Côte-Rotie, a Saint Joseph i a Condrieu, és un viticultor de la regió que juntament amb en Combier i amb en Fischer varen iniciar el projecte del Trio Infernal al Priorat. El dilluns al matí vàrem anar al seu celler a tastar els vins d'ells tres (els d'en Fischer són provençals, d'Aix-en-Provence, i havien d'exposar-se, en tot cas, fora de la fira, igual que els del Priorat, que també els vam tastar, acompanyats del Pep Aguilar, la seva persona de referència a Torroja). Aquest tast a can Gerin va reunir a molts catalans. Jo vaig fer el tast amb el Carles Portell, el sumiller de Grand Cru, i el Xavi Ayala, recentment guardonat amb el premi Nadal de Gastronomia com a sumiller de l'any (aprofito per esmentar el seu bloc de recull dels articles que publica setmanalment a El Segre de Lleida i en el que acaba de penjar el de la fira d'Ampuis, precisament, i que descriu aquesta zona amb un estil molt amè a l'abast de tothom).

La imatge dels viticultors, joves, sopant junts en un restaurant del poble i obrint ampolles excepcionals, plegats (una bona manera de fer-ho, perquè acostumen a ser cares) és un record enlluernador: la fira és un espai comercial que acaba generant espais de reunió i de festa fecunds.

el marge comercial



Ahir vaig anar a oferir el vi A PUNT a un restaurant potencialment interessat. després de presentar-me, d'explicar que la nostra és una proposta de recuperació del vi de qualitat per al consum quotidìà, que en el cas de l'hostaleria encaixa amb el concepte de vi de la casa. Nosaltres creiem en la qualitat i la "gràcia" dels vins de la nostra zona i els oferim en un format que en faciliti el consum, tant per la seva dimensió pràctica com pel preu.

La resposta del responsable de l'establiment fou així de contundent: "jo he de ser pràctic, i mirar pel negoci. Una ampolla de Rioja em costa menys de 2 €uros i en cobro 15. Ningú m'ho discuteix!"

Aquest senyor, que legítimament vetlla pel resultat comercial del seu establiment, sap que hi ha determinades marques a les quals pot afegir un marge molt considerable, molt més que sobre altres, les nostres, que requereixen una justificació i que, en tot cas, mai li permetran aquests excessos comercials.

Tots els debats són interessants, i aquest és un cas entre molts, l'especificitat del qual podria discutir-se, òbviament, però ens equivocaríem si menystinguéssim la forçá de les marques consolidades. Perquè podem discutir sobre la moralitat i fins l'oportunisme comercial d'aquestes pràctiques, però és evident que la situació del mercat és una i modificar-la requereix un gran esforç.

per què tertúlies

A la presentació del cicle ho vàrem explicar:
El vi a Catalunya és molt antic i ja els clàssics s’hi referien. Vull dir que és un element que ens resulta proper, i la seva presència plural ens obliga a parlar-ne sense a-priorismes, lliurement, en un espai de relació obert. Per això el format de tertúlia. L’experiència del vi al nostre país és tan àmplia que l’aprenentatge ens vindrà més de la participació que de l’exposició de dades i coneixements, al voltant de la taula, tots plegats, xerrant de vi.
Els clàssics són els grecs en aquest cas, perquè els Diàlegs de Plató eren una mena de tertúlies on el contrast d'opinions ens ofereix un catàleg de visions indiscutiblement enrriquidor. Aquest espai de llibertat que s'hi respira és suggerent i atractiu en sí mateix.
Després hi ha una tradició, precisament a l'Ateneu. La societat civil catalana, en la seva branca més intel·lectual, va tenir en aquest espai un fòrum per a la tertúlia.
Avui, els tertulians del Món a Rac 1 en reivindicaven l'interès (del gènere) amb una referència a aquestes famoses reunions de les que tothom recorda personatges tan antagònics com Pla o Sagarra.
Crec que a Catalunya hi ha molta gent que pot xerrar de vi i que els matisos que es descobreixen en una tertúlia són difícils d'obtenir amb un altre format.

la vitalitat d'Alella. Primera tertúlia


La setmana passada vàrem iniciar el cicle de tertúlies a l'Ateneu.

Vam ser 25, que al voltant de la taula del restaurant de la planta baixa (ATN Restaurant), vàrem descobrir les interioritats de la Denominació d'Origen Alella, un territori històric que lluita vigorosament per mantenir l'especificitat dels seus vins, molt a prop de Barcelona, amb la pressió urbanística que això significa.

Un cop presentats, vàrem passar el torn al Jordi Pujolràs, el secretari del Consell Regulador, que se n'ocupa des de 1.967 i que, si bé recorda, explícitament i implicita el seu origen empordanès, està extremadament lligat professionalment i emocionalment a aquest petit territori del Maresme que representa.

Alella s'està reinventant: els antics cellers i les marques de vi, de les més antigues del nostre país, que va generar la burgesia barcelonina, estan recuperant una posició en els mercats. El Xavier Garcia, enòleg i director d'Alella Marfil, és un jove exemple del nou enfoc de la zona: redefinició dels productes clàssics i identificadors de la D. O., amb una actualització tècnica que aporta nous matisos a l'estil dels vins, i que parteix del coneixement i el respecte per la tipicitat pròpia, tant a nivell varietal com a nivell de paladar. Ell fa el Marfil, un clàssic entre les marques catalanes, menys dolç que en èpoques anteriors, en el que predomina la Pansa Blanca, la varietat autòctona, germana de la Xarel·lo penedesenca, que la climatologuia marina fa extremadament suau. És un vi que té tipicitat i, a més de ser molt agradable, és autèntic i interessant; equilibra bé l'acidesa amb el sucre residual i és fi, gens pesat.

Un altre dels cellers que vam poder conèixer és el del Quim Batlle, un projecte recent de recuperació d'una antiga finca familiar, que produeix vins blancs de Pansa, Garnatxa (lligada a la història de la Denominació d'Origen), i Pica-poll. Són els Foranell. Els seus vins, fins, procedents d'un treball d'agicultura ecològica comencen a obtenir reconeixements importants. Varem tastar, també, els vins del celler Roure i els de L'Altrabanda (perquè hi ha cellers d'Alella que són a la part interior, encarats al Vallès, amb una climatologia diferenciada de la dels que són encarats a llevant, airejats pel mar).

L'experiència va ser prou interessant. Vàrem "xerrar" de vi, vàrem conèixer alguns dels cellers més representatius d'una petita i històrica denominació d'origen i vàrem sopar plegats. Abans de servir-nos-el, el cuiner de l'ATN Restaurant va oferir-nos un platet de sardines i carxofes per convinar amb els vins de la zona. És una proposta de liason territorial que repetirem amb cadascuna de les denominacions d'origen. Ho vàrem presentar com un "maridatge", un terme que va generar una certa polèmica i que va servir per animar la tertúlia. En Jordi Pujolràs expressà el seu desacord amb aquesta denominació: "el menjar i el vi lliguen, com els colors, com les peces de vestir" ens deia, "però mai arriben a casar-se". Va ser vehement en Pujolràs, i ens va convèncer, com a mínim de tenir-ho en compte.

Un altre element que aixecà un fort debat fou la tipicitat de la Denominació d'Origen i les estratègies comercials que se'n deriven. En Xavier Garcia, geòleg a més d'enòleg, va ilustrar-nos sobre les especificitats edafològiques de la zona, molt pobra i homogènia des del Besòs fins a Blanes, segons ens deia. Després hi ha la història, i la capacitat de la Pansa i la Garnatxa per adaptar-se a la zona amb una regularitat indiscutible. D'aquí el rebuig de varietats internacionals que, si bé tnen poca justificació tècnica sovint han aparegut per la seva potència comercial.

La història, el coneixement i una visió professionalitzada que vé de lluny, quan el 1953 es va crear el Consell Regulador, han donat també tipicitat a la Denominació d'Origen Alella, perquè les pràctiques enològiques pròpies els han donat, també, una emprempta.

Cap a quarts de dotze vam acomiadar una taula que estava formada per alguns professionals del sector del vi, alguns clients habituals de l'ATN Restaurant, i alguns clients i amics del vi A PUNT. Ens emplaçàrem pel darrer dimecres febrer, per la segona tertúlia del cicle.

dimecres, 28 de gener del 2009

tertúlies a l'Ateneu


Les presències del vi


Amb aquest títol presentem un cicle de tertúlies que el vi A PUNT i l’ATN Restaurant han organitzat en el marc de l’Ateneu Barcelonès per parlar de vi durant aquest 2009.
És un espai obert al públic per intercanviar opinions i contribuir a la divulgació de la realitat vitivinícola de Catalunya..

A Catalunya hi ha 11 denominacions d’origen de vi tranquil i una de vi escumós.
El cicle s’allargarà durant tot l’any i es durà a terme a les dependències de l’Ateneu Barcelonès, al número 6 del carrer Canuda de Barcelona els últims dimecres de cada mes i compta amb la col·laboració de l’Institut de la Vinya i el Vi (INCAVI).

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació d’una denominación d’origen i d’algun dels cellers que la representen + maridatge
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
El preu de la sessió de presentació + maridatge és de 5 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció


Iniciem el cicle amb la Denominació d’Origen Alella com a protagonista.

Diverses circumstàncies han fet que els vins d’Alella esdevinguessin històrics.
Potser la proximitat amb Barcelona és una explicació de la rellevància comercial d’una àrea vitivinícola tan petita (560 Hectàrees).
Els seus vins han estat els primers embotellats catalans reconeguts, i han conviscut en un entorn que ha evolucionat moltíssim. Alella és testimoni d’una història a la qual intentarem endinsar-nos en aquesta tertúlia en la que parlarem dels envasos del vi i de com els catalans hem anat considerant i re-considerant la qualitat dels nostres vins.
També comptarem amb la col·laboració del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella, així com amb alguns dels cellers més representatius, per ajudar-nos a conèixer l’especificitat de la zona.

dijous, 22 de gener del 2009

Nous arguments pel Bag in Box

Extret del 17 d'agost de 2008 del The New York Times.
De tant en tant apareixen articles que expliquen les bondats del Bag in Box, arreu. Aquest és de l'estiu passat i avui me l'ha enviat un amic. M'ha semblat una bona manera de reemprendre aquest bloc de notes, amb una bona notícia que vé del país de l'Obama!
Per a mi és una bona notícia. M'ha donat força per recuperar els contactes que vàrem fer llavors de l'Alimentaria. Van passar alguns importadors americans als que va interessar el nostre producte però la lentitud d'aquesta mena de processos i qui sap si també el refredament americà i la caiguda del Dolar han contribuït a endarrerir-ho tot.
Crec que aquesta mena de cants a l'optimisme són molt discutibles. El Bag in Box s'imposarà, si ho acaba fent, per aneu a saber quines raons més estranyes. Els beneficis que objectivament se'n deriven són evidents, però hi ha moltes altres circumstàncies que influeixen en el desenvolupament comercial d'un producte.
És cert que és pràctic, que és significativament més econòmic que el vi en vidre, que optimitza els processos logístics a tots nivells, i que per aquestes mateixes raons és adequat per contribuir a reduir l'efecte dels gasos hivernacle. Totes aquestes bondats interpelen el consumidor en aquells valors pels quals se suposa que té una sensibilitat creixent. Però en el món del vi hi ha altres factors que determinen els usos i els actes de compra: la imatge és molt important en aquest sentit.
De l'article m'ha semblat molt interessant l'alusió al consum diari, superant un ús del vi per a festes i celebracions. Aquesta és una tendència creixent en els països de poca o nul·la tradició vitivinícola (representa que en aquest sentit els estaríem colonitzant), mentre que en el nostre país i en els del nostre entorn, de vincle milenari amb el vi, el consum ha anat baixant en les darreres dècades. El Bag in Box és la bota moderna, és el contenidor suficient de vi domèstic a nivell urbà.
Això sí: el vi ha de ser bo!

dijous, 18 de desembre del 2008

Vertical de Bag in Box

Acabo de comprar un parell d'envasos del nostre propi vi de la collita 2006.
La darrera cosa que vàrem pensar quan iniciàrem la nostra aventura empresarial fou guardar exemplars de cadascuna de les collites. La proposta comercial és un jove, per a un ús quotidià i pensat per ser consumit immediatament. A més, provablement, la nostra preocupació era una altra.
Avui he passat per davant d'una botiga que ara fa quasi dos anys ens va comprar una miqueta de vi i que, pel que es veu, li ha estat massa difícil de vendre [a part, val a dir que la proposta del vi A PUNT és vista pel gran públic com una innovació, perquè tant la marca com el format són molt desconeguts, i que per tant la complicitat del venedor se'ns fa imprescindible: és un producte que s'ha d'explicar] Hi he entrat; a la mestressa li ha costat relativament poc de reconèixer-me i, amablement m'ha explicat que al seu establiment el producte havia tingut poca rotació. De fet, del que m'ha dit he entès que creia que la botiga necessita un rellançament i m'ha dit que des de feia unes quantes setmanes ella mateixa l'atenia. M'ha promès que amb el canvi d'any potser podríem tornar a intentar-ho. Jo, de fet, hi he anat a comprar-li els dos envasos que tenia: tinc curiositat per analitzar l'evolució (dins del Bag in Box) d'aquests vins que fem, en principi per al consum immediat.
Ja informarem de l'experiència.

dimecres, 17 de desembre del 2008

¿Estética del trabajo ordinario?

Pensamos en la belleza como atributo a ciertos objetos sofisticados y distinguidos, y sin embargo pasamos de largo ante espectáculos de hermosura genuina, por más que sean modestos, discretos y cotidianos…

He trobat aquesta reflexió com a encapçalament d'un article sobre la QUOTIDIANITAT, i he vist que a principis del 2009 sortirà el Elogio de lo cotidiano de l'assagista francès d'origen búlgar Tzvetan Todorov.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Val més del que sembla

El vi A PUNT s'ofereix en un Bag in Box, una capsa que conté un sac alimentari amb una capacitat tècnica: mantenir el vi en condicions òptimes, sense contacte amb l'aire i, per tant, evitant-ne l'oxidació. És una proposta de consum quotidià de qualitat.
La qualitat, un concepte sovint emprat de manera genèrica i ambigua, es manifesta, en el nostre cas, de diverses maneres:
  1. la regularitat: el vi A PUNT és un cupatge tancat
  2. la tipicitat: el vi A PUNT intenta expressar tot el que diu "l'etiqueta", amb un respecte per les varietats i les característiques del seu origen.
  3. el procés: el vi A PUNT és el fruit d'una definició de producte que se sosté per un coneixement profund del procés productiu.

He volgut especificar la base argumental de la nostra visió de la qualitat, perquè d'ella se'n deriva un posicionament que ha permès, per exemple, l'elecció d'aquests "estranys envasos" com a obsequi de Nadal. Me n'he recordat avui que la Montse de la Xarcuteria Simon de Barcelona m'ha reclamat uns catàlegs per adjuntar als paquets que havia preparat: el vi A PUNT, amb una imatge suficientment digna, li havia estat útil per oferir com a regal a algunes empreses. És una proposta econòmica però vàlida tanmateix.

De fet, fa un parell de setmanes servírem una comanda important a una empresa de serveis d'informàtica que ha ofert el vi A PUNT als seus clients com una analogia del seu propi tarannà: és una estructura altament capacitada, amb molta musculatura (tal com es diu en el seu argot), on els tècnics representen pràcticament el 100% de la plantilla; i on hi ha poc envàs, poc glamour: que valen més del que sembla, baja!

Josep Roca parla del Bag in Box

En la darrera edició de En clau de vi de TVC, en Josep Roca parlà del Bag in Box. El programa se centrà en els envasos del vi i les alternatives a l'ampolla. L'efecte social de l'emissió fou evident. Durant el Mercat de Nadal de Valls, a la parada que tinguérem al carrer de la Cort, poguérem constatar-ne la importància. Moltes de les persones que se'ns aproximaren havien vist el programa i relacionaren ràpidament l'envàs del vi A PUNT amb el que havien vist divendres a la televisió.
Al mateix temps, aquesta circumstància ens recorda que som en una etapa d'evangelització: el Bag in Box és un desconegut per al gran públic i, tot i que la proposta del vi A PUNT és la d'un vi de qualitat per la quotidianitat, i en aquest sentit l'envàs és només un mitjà, sovint ens veiem obligats a parlar-ne més del que voldríem, amb el risc de desplaçar el vi a un segon terme.

Una parada al carrer: reaccions del públic

El passat cap de setmana fórem al Mercat de Nadal de Valls. Tinguérem el vi A PUNT exposat en una parada del carrer de la Cort, l'eix comercial més important del casc antic de la ciutat. Aquesta mena de cites són concorregudes per un públic variat que surt a passeig i que aprofita per fer algunes compres nadalenques. De fet, les parades més oportunes són les dels torrons, les de pessebrisme, les dels elements decoratius... i les de la plaça del Blat, on s'exposen els animals dels rostits de les festes: aviram fonamentalment.
El vi A PUNT és un producte de la terra però empaquetat. L'aspecte que oferim s'allunya força del que espera el públic d'aquesta mena de cites. Hi ha altres productors amb una aparença molt més artesanal que, tot i ser extra-nadalencs, hi encaixen molt millor (els formatgers, els xarcuters, els apicultors, els pastissers...). La nostra participació es justifica poc i la majoria dels visitants passen de llarg. Els Bag in Box del SINE i del QUA que teníem exposats són estranys per a gran part del públic, fins al punt que una senyora que se'ns aproximà, tot interessant-se per aquelles capses desconegudes, ens preguntà si era perfum. Em recordà una discussió que ja fa alguns mesos havíem mantingut amb l'impressor quan, lluitant per la qualitat de l'envàs ens retreia la nostra visió del producte, recordant-nos que el que féiem era vi, queixant-se de les nostres exigències, pròpies d'un productor de perfums, segons ell, precisament.
És evident que la nostra presència a un mercat com aquest és vàlida només a Valls on, a peu de carrer, ho aprofitem per saludar a amics i coneguts que vénen a visitar-nos.
I llavors, enmig d'aquest degoteig, havent-ne amortitzat l'interès comercial, la fira ens permeté conèixer persones per les que altrament hauríem passat desapercebuts. Així, diumenge al migdia, quasi a l'hora de plegar, se'ns aproximà una parella que s'interessà pel nostre producte. L'Albert i la Marga resultaren uns apassionats activistes culturals vinculats a Nulles, on acabaven de tancar un seminari sobre les Representacions rurals contemporànies. Procuraré aproximar-m'hi; m'interessà molt el que m'explicaren: hi ha, en el seu projecte, una recerca de les estructures vigents del nostre entorn per a fer possible una re-interpretació i una proposta (de futur). Realment, vaig tenir una sensació frustrant en assabentar-me'n just quan el seminari acabava de tancar-se. Què hi farem? En tot cas, un contacte interessant, per anar teixint una xarxa local.

divendres, 12 de desembre del 2008

ja tenim el vi del 2008

És molt tard i (a part) estic cansat. Però la notícia per nosaltres val una comunicació encara que sigui telegràfica. Ja l'ampliaré. Acabo d'arribar del Priorat: hem envasat el primer QUA de l'anyada 2008.

divendres, 5 de desembre del 2008

premi al packaging del vi A PUNT

L'agència de comunicació responsable de la imatge del vi A PUNT, Valmont Comunicación, ha rebut un important reconeixement pel treball de la construcció del packaging dels nostres vins. L'anuari Select G els ha seleccionat com una de les millors propostes de l'any passat.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Bloc de la D. O. Catalunya

M'acabo d'assabentar que la D. O. Catalunya ha obert un bloc a internet. És lògic, ja que creuen en aquest canal de comunicació de la xarxa, fins al punt que han estat els organitzadors del primer concurs de blocs de vi de Catalunya. L'utilitzen per anar explicant la seva activitat divulgativa. A través de les notícies que estan publicant es constata que tenen un alt nivell d'activitat. I això, amb tota seguretat, donarà resultats.
Fins avui, la qualificació de Catalunya, entre alguns cercles del món del vi, ha estat considerada menor, perquè permet un ús del raïm més flexible que el de les denominacions locals. Sota el paraigües de la D. O. Catalunya poden envasar-se vins d'un territori prou ampli i, per tant, el discurs de la tipicitat quedarà "coix" per la pota del terreny, geològicament parlant, que serà divers, com Catalunya. La tipicitat es mantindrà pel que fa a un catàleg de varietats pròpies de la regió, comunes amb altres indrets del Mediterrani més pròxim, i en una història comuna en l'art de la vinificació.
Catalunya, però, a més d'ésser un paraigües administratiu, és una referència cultural que conté alguns valors a tenir en compte, sobretot des del punt de vista del mercat, i més encara si ens atenem a la importància del comerç internacional. És important que trobem la manera d'aparèixer en el mapa mundial. Jo recordo, ara fa un any i escaig, un viatge per vendre vi al Canadà. Resultava dificultós aconseguir que els clients ens ubiquessin en un mapa. Ens havíem d'ajudar de la marca Barcelona.
En aquest sentit, crec que val la pena celebrar aquesta tasca divulgativa que ha emprès la D. O. Catalunya per dignificar-ne la imatge, tot insistint en les bondats que ens aporta. S'ajuden d'un catàleg de vins de qualitat indiscutible.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Ensenyances de la Botiga d'en Tonet

Avui he passat a saludar l'Antonio, de la Botiga d'en Tonet, a la cantonada de Calàbria amb Provença, a Barcelona. Com quasi tothom, tenia exposat el Beaujolais Nouveau, en el seu cas importat per Lorenzo Lafuente. I n'hem comentat la importància. Diu que "això ha anat de baixa", perquè ara "la gent ja sap alguna cosa".
L'Antonio és originari de Sant joan de Mediona. Va créixer a la vinya, en una família tradicional de pagesos, vinculats a la terra d'una manera que sona molt antiga, mirant al cel, lligats al temps. "A l'any vell hi ha most" li deia el seu avi, " i a l'any nou serà vi", i la saviesa acumulada el tranquil·litzava. Ara, em deia avui, "els enòlegs i els que en saben, agafen el raïm, verd, abans de que maduri, i ja l'acompanyen fins al final, provocant-li la fermentació, accelerant-lo, per assegurar-ne el resultat". Hi ha, en aquesta descripció de l'evolució de l'enologia un dolor contingut, l'expressió d'una pèrdua, perquè els tècnics s'han apoderat d'un espai que ocupava el coneixement ancestral, una manera d'entendre i de viure al camp. L'eficiència de la tècnica interromp aquest vincle, aquesta connexió dels individus amb el medi, perquè l'important és un producte i la seva comunicació mercantil.
Escoltant les lliçons de l'Antonio m'he adonat, avui, que el vi té diversos discursos, uns més reeixits que d'altres, uns més actualitzats i moderns, i d'altres que ja caduquen; però que fa només algunes dècades, el vi era un element qua acompanyava els homes d'una manera molt íntima, menys refinada i absolutament popular, però estructural: la seva vivència formava caràcter. Els vincles amb el món rural, cada vegada més llunyà, són encara perceptibles.
L'Antonio va venir a Barcelona a fer de comerciant de vi, una derivada natural, donat el seu origen. La seva és una botiga extremadament ben assortida. I malgrat el llarg camí recorregut és obert encara a les noves propostes. El vi A PUNT hi conviu bé i lentament va obrint-se pas entre una part de la seva clientela que es deixa aconsellar. Però el món d'aquest pagès que un dia aterrà a la ciutat és aquell de la muntanya penedesenca, ple d'una saviesa honesta que li costa acceptar que el mercat es mou per impusos comercials més que pel coneixement autèntic.