dilluns, 22 de juny de 2009

És el Montsant un Priorat assequible?

Hi ha entre aquestes dues denominacions d'origen vincles evidents, de proximitat i de tast, de tipicitat i de persones. També hi ha elements diferenciadors que, lluny de desmerèixer-ne cap de les dues, han estat identificats pel mercat.
La Denominació d'Origen Montsant va ser oficialment operativa el 2002. Fins a aquell moment, les vinyes que avui l'integren s'acollien a la denominació Tarragona (sub-zona de Falset).

La regió, pràcticament tota dins la comarca del Priorat, acull un important nombre de cooperatives històriques amb una producció d'entre 10 i 15 milions de Kgs. de raïm, i una quarantena de cellers independents. Entre uns i altres han posat al mercat una colla de vins entre els més ben valorats a escala global.

Quin és el motor de l'èxit dels vins de la D. O. Montsant?

Estava previst? S'estan acomplint les expectatives?

Està consolidada o estem parlant d'un valor emergent?

És el mercat interior prou coneixedor del producte que s'ofereix?

Quins són els reptes del conjunt de productors de la regió?

Aquestes preguntes ens les proposem per a la tertúlia que el pròxim dimarts, 30 de juny, obrirem a l'Ateneu Barcelonès. en el marc del cicle les presències del vi, que juntament amb el restaurant ATN i amb el suport de l'INCAVI organitza el vi A PUNT.

Comptarem amb els responsables del Consell Regulador i amb tres cellers representatius: Vinyes d'en Gabriel, de Darmós; Celler El Masroig, una de les cooperatives de referència; i Venus La Universal, dels reputadíssims René Barbier i Sara Pérez.

L’estructura dividirà la sessió en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

INNOVACIÓ per fer tornar el vi



Arrel de la presentació de l'estudi sobre el consum de vi entre els joves que ha dut a terme la consultora Synovate per a l'Observatorio Español del Mercado del Vino (OEMV), i en el marc de la 1a. jornada d'innovació del Debat de Vi, la setmana passada assitírem a un animat debat sobre el futur del vi. Les dades que l'estudi ofereix són rotundes: "només el 8 % dels joves beu vi amb regularitat"; i la mostra està contrastada. La discussió que s'obrí a la sala de l'Escola d'Enologia d'Espiells, a Sant Sadurní d'Anoya, fou sobre les causes d'aquesta desafecció dels joves, i sobretot sobre les estratègies de resposta.

El vi ha d'apropar-se als joves?

Tot i que sembla obvi, hi ha dubtes sobre el valor del negoci procendent dels joves, perquè sembla una tasca tremendament difícil i costosa, i perquè el discurs que exigeixen els joves podria erosionar la imatge actual del vi; i els representants del sector senten "vergonya" dels mètodes d'aproximació.
L'estudi, com la majoria dels que ens ofereix l'OEMV és interessant i ens indica que, malgrat les reticències expressades hauríem de fer alguna cosa. Les propostes del Debat de VI, amb la creació de Comunitats de Pràctica que es posaran en marxa aquest mateix estiu han de servir, entre altres coses, per superar el terreny de l'opinió personal en aquests debats eterns i passar a l'acció, per establir un marc de decisió que permeti abordar estratègies adequades de relació amb el mercat.

En aquesta jornada, a més, i a mode d'ilustració, vam poder veure la potència d'algunes eines de marcat caràcter innovador: la consultora tecnològica Itineràrium primer i l'agència de comunicació Somosene, juntament amb el celler Cingles Blaus de Montsant, ens ensenyaren la seva experiència amb els codis QR de dues dimensions.

Crec que tot plegat ens ha de servir per interpretar correctament les oportunitats que se'ns obren, perquè el vi ocupi un espai ente nosaltres, un objectiu del sector que hauríem de saber comunicar al mercat.

dilluns, 15 de juny de 2009

excés de fires

Fa temps que dono voltes a aquest problema: tenim un excés de fires de vi?
Sé que és una pregunta polèmica, però això és un bloc de notes i és lògic que me la faci.
Dissabte vaig passar per la fira de Reus Viu el Vi. Hi vaig anar a passejar, a saludar companys i a veure l'ambient. Em queia a prop de casa, és clar! Deixo dit a banda que fa un parell de mesos vaig rebre un correu electrònic de la Cambra de Comerç de Reus que em convidava a participar-hi i ho vaig refusar. Ho deixo dit a banda perquè les meves motivacions poden ser estrictament personals i qui sap si allunyades de les de la resta dels participants.
Vaig tenir la impressió que formalment quedava bé (un company de Bràfim em va expressar satisfacció per la qualitat de l'organització) i hi vaig veure una certa animació. Em va agradar l'estand de Vinum Selecció, els germans Gómez Domènech de Reus, que acollien a bona part dels cellers que representen. La imatge que donaven era moderna i professional, alhora que festiva. I després hi vaig veure una representació de la zona una mica heterogènia (cellers cooperatius al costat d'empreses comercialitzadores, cellers grans al costat de petits projectes familiars...) difícil de digerir. Se'm dirà que era la primera edició i que a poc a poc se n'anirà consolidant el model més interessant. Potser sí.
De moment, però, aquesta heterogeneïtat i la manca d'una orientació clara me'n fan qüestionar l'interès. De què serveix a un celler que s'esforça cada dia per estar present als punts de venda del territori anar a exposar a una fira genèrica i oberta al públic? Dic això perquè una fira ha de servir per vendre (originalment) o per promocionar-se. O és professional, i vénen els distribuïdors i els importadors d'arreu (llavors potser hi ha massa fires i s'hauria d'anar acordant la unificació), o és per al públic, perquè el consumidor pugui comprar. Però llavors, únicament tindrà sentit per a aquells productors que estan fora del circuit convencional, els que necessitin un espai firal per a vendre els seus vins directament.
Enguany vaig anar a Ampuis, a Côte-Rotie, a França, al costat de Lyon, a veure el mercat de vi de la regió. Té 80 anys d'història, i els petits cellers que hi exposen acaben venent, en tres dies, bona part de la seva producció, perquè ho tenen organitzat així, perquè aquell és el seu instrument comercial, i el públic ho sap. Hi havia gent de procedència llunyana que hi anava a comprar, i sortien del recinte amb 10 o 15 caixes. A l'entrada pagaves 8 € i et donaven una copa de tast. Era tot. Les relacions comercials entre el públic i els viticultors eren fluides: un èxit de fira, adequada a les necessitats.
Crec que hi ha masssa fires semblants, i em costa veure'n la necessitat. Amb qui competeix Reus Viu el Vi? Què millora? Quina necessitat resol? El cost d'aquesta mena de saraus és enorme. Compensa quantitativament i qualitativa?
Ja em perdonaran els que considerin que aquesta crítica és impertinent. A mi em sembla necessària i, en tot cas, m'agradaria veure-ho d'una altra manera, m'agradaria veure'n l'interès i la necessitat. M'agradaria, de fet, trobar motius per canviar d'opinió.

Vi de costellada

De les vedelles que el RAVELL ha rostit pels mercats de Barcelona durant aquest mes de juny i en les que El vi A PUNT hi ha sigut prou ben rebut n'he extret algunes conclusions. Però, quin és el marc d'aquesta bona receptivitat? Una costellada popular! Vaig comprovar que el públic, nombrós a l'Eixample, tant com a Horta o a Sant Martí o a Sant Gervasi, acceptava cordialment un got de vi del Montsant per acompanyar la Vedella dels Pirineus Catalans (IGP). Després hi havia fins i tot alguns ciutadans que se m'acostaven per interessar-se per l'origen del producte, però l'acceptació general m'ha interessat. Perquè sovint he constatat que un important percentatge del públic rebutja un tast de vi a "deshores".

Pel que es veu, una costellada va associada al vi: a ningú se li acut refusar-lo. és el que millor hi escau. A la vida quotidiana els productes de referència són uns altres, més moderns, més adaptats a les circumstàncies i el vi encaixa (mentalment) amb els menjars primitius.

Suposo que tot plegat indica la necessitat de construir un espai per la quotidianitat del vi.

Eus aquí algunes de les imatges que m'han fet arribar els comerciants de Barnavasi, l'associació de l'eix dels voltants del mercat de Sant Gervasi.



fotos Cristóbal Núñez (Barnavasi)

dijous, 11 de juny de 2009

observatorio de vino

Ahir, tal com vaig anunciar, vaig ser amb els de Can Ravell a Sant Gervasi, perquè davant el mercat varen coure una altra vedella i nosaltres hi vàrem posar el vi A PUNT. Però això va ser al vespre. Ells, amb el Karlos Ibarrondo, el Lucas de Can Ravell i el Pitu hi eren des del matí, però l'animació popular s'esdevingué a partir de les set de la tarda, amb l'animal ja rostit i una enorme cua de ciutadans que omplien els jardinets que hi ha en aquell retomb del carrer Balmes de Barcelona.
Jo, al matí vaig anar a recollir comandes i a fer tasques comercials. Vaig veure'm amb la Mila, de Vino Camino, que venia a recollir-me unes mostres... Vaig anar a veure l'Aleix, de La Ribera, un establiment històric de la plaça Comerial. just davant del Born antic. Fa temps que amb el Joan Fornells li vàrem presentar la proposta. la va valorar molt bé i ara hem quedat per fer una degustació pels seus clients dimecres que vé. Fa il·lusió ensenyar el vi A PUNT a la concurrència d'aquesta botiga tan emblemàtica.
I després vaig anar a veure el Francesc, del Celler de la Boqueria. Feia dies que ho tenia pendent per diverses raons. La darrera vegada que hi havia passat anava amb pressa i ell tenia ple. Ahir, que jo anava més tranquil, hi vaig conèixer la l'Stefan i la Malena, de l'observatorio de vino. Ella em coneixia, d'aquest bloc, i del vi A PUNT, que segons què em va explicar, va descobrir a través del packaging (els camins són, sovint, inexcrutables). Passejant pel seu barri va ensopegar amb el despatx de Valmont Comunicación, i hi va veure la imatge del vi A PUNT.
La Malena és una especialista de la comunicació del vi i vàrem iniciar una discussió que segur que tindrà segona part. En tot cas, una descoberta interessant. Crec que estem d'acord en una cosa bàsica. El vi s'ha de comunicar, en múltiples direccions, i ho hem de veure com una inversió. Ella parla molt de les noves tecnologies, i fa propostes en aquest terreny. De fet, ahir al matí acompanyava l'Stefan per presentar L'Octubre de Cingles Blaus, un Montsant que ha innovat a l'etiqueta amb el codi QR, aquesta imatge de punts que es visualitza a través dels teléfons mòbils d'última generació. Em va dir que dimarts seria a la sessió del Debat de Vi de Sant Sadurní per presentar-ho i jo també hi seré...

dimecres, 10 de juny de 2009

avui, la vedella, a Sant Gervasi

Amb l'arribada del bon temps, i amb l'afany per contribuir a la dinamització del comerç de proximitat, els actes al carrer se succeeixen. Mercats de Barcelona, les associacions de comerciants de la capital i l'IGP Vedella dels Pirineus Catalans, amb l'ajuda de Can Ravell, estan oferint una festa popular itinerant. Fa tres setmanes rostiren un parell de vaques a la cruïlla de Girona amb Aragó, al costat del Mercat de la Concepció, l'àrea d'acció de Cor Eixample. La setmana passada en feren dues, també, una a Horta, i una altra a Sant Martí, a la plaça que es forma entre la Rambla Guipúscoa i el carrer Cantàbria. I avui toca a Sant Gervasi.
La imatge d'un animal d'aquestes dimensions (entre 200 i 3000 kgs.) estès damunt d'un llit de brases és impressionant, i atrau l'atenció dels vianants. Després de més de 12 hores de cocció (l'expert és el basc Karlos Ibarrondo), la bèstia està a punt i s'ofereix al públic a petites racions.

Jo hi poso el vi A PUNT i us hi convido. Aprofito l'ocasió, al costat del Josep Ravell, per donar-lo a conèixer.

dimarts, 9 de juny de 2009

el Qua dels amics


L'Albert, un amic, m'ha fet arribar una imatge d'una festa privada en la que queda constància de la presència del QUA. M'ha fet il·lusió rebre-la.

El text que acompanya la foto és senzill i suficient:

"La festa estava en el moment àlgid i el Qua quasi acabat, tot un èxit!
perdona per la qualitat (nul·la) de la imatge, entre la poca llum i el tremolor del pols..."

dissabte, 6 de juny de 2009

Concert entre tines i mànegues


Pels que sigueu per allà baix, avui al vespre hi ha un concert experimental al Celler del Masroig.

La setmana passada, mentre envasàvem, el bodeguer em va comentar que el divendres haúrien de dedicar-se a endreçar, perquè dissabte hi ha concert. En motiu de la Fira del Vi de Falset, al soterrani del celler s'hi oferí una exposició d'art contemporani, i els organitzadors, mentre feien els preparatius ensopegaren amb una jornada d'embotellat. Sembla que el soroll de la màquina i el dringar de les ampolles els suggerí alguna cosa i ho enrregistraren. Ara, avui, en el mateix marc, oferiran música en directe. Un experiment dels que acostumen a generar perplexitat als autóctons però que projecta el celler i el món del vi cap a segments socials que sovint en són molt lluny.

Apunts per una teoria del gust (1)

Dimarts i dimecres vaig envasar el 5è lot de QUA de l'anyada 2008 (L9153). Per allà al Baix Priorat hi ha molt de raïm de gran qualitat, i des de fa molt de temps. El vi ha estat sempre un ingredient de la dieta i de la cultura, i d'un temps ençà se'n fa de molt reconegut. És sabut. I en aquest marc, doncs, sovint, la gent del territori s'excusen de "saber-ne poc, de vi"; perquè darrerament s'han adonat que el llenguatge que s'usa als cellers ha evolucionat.
En un moment donat, dimecres, una noia que rondava per allà, la Neus, va apropar-se al dipòsit més pròxim a la màquina d'envasar, per veure el vi (devia tenir curiositat per conèixer l'aspecte del líquid que passava dels dipòsits a les bosses) i ens sorprengué amb to exclamatiu: "és bo aquest vi: fa olor de pega dolça".
Més enllà de l'encert de la descripció, que crec força reeixit (jo li trobo també molts tons de regalèsia), me n'interessà la frescor del comentari. El vi ha de ser bo, això ho hauríem d'exigir. Després els gustos s'eduquen, es formen, com el caràcter, i cadascú s'inclina per un estil; que pot variar en funció de les circumstàncies... Però la memòria aromàtica* i la del gust són inexcrutables i molt interessants quan ens assalten, quan ens sorprenen (a nosaltres mateixos), i ens condueixen cap a paisatges pròxims o llunyans, en el temps o en l'espai.
El vi és un d'aquests elements que ens transporta; i en el cas dels vins joves, sense envelliment, en els que necessàriament predominen els aromes primaris, de la fruita i la fermentació, el paisatge que se'ns apareix és extremadament directe (pueril?). M'agraden aquests assalts de la memòria honesta, poc intel·lectualitzada, i sense pretensions, sense ànim de pedanteria (de fatus i pedants n'hi ha casos com a cabassos!)

*sobre la teoria dels aromes recordo una conversa amb el Carles Pastrana, tot sopant al Vitis Vinífera 2009, en la que ens comentava les darreres investigacions que s'estan duent a terme en aquesta direcció, per estabir un codi aromàtic objectivable. Seria una restricció a la llicència poètica, a voltes excessiva.

Etiquetar en català

Ahir em va telefonar un botiguer de València interessant-se pel vi A PUNT i varem parlar dels diversos aspectes comercials a tenir en compte en aquestes circumstàncies, i fonamentalment de les qüestions logístiques i la comanda mínima perquè el cost del recader sigui assumible...
Després de tot plegat, i havent compartit la passió per un determinat estil de vins (en Lluís em lloà els nostres per la seva autenticitat quant a gust i a l'elecció varietal), vaig fer-li una pregunta relativament compromesa sobre l'idioma de l'etiquetatge. Desconec la sociologia real de València, però se'n senten a dir tantes coses que sento la necessitat de prendre precaucions comercials. A Catalunya, el vi A PUNT va tot en català, però ara n'hem imprès en castellà per enviar a un distribuïdor del País Basc on, de fet, haurem d'analitzar la conveniència d'envasar en euskera. I el cert és que els primers que vàrem enviar a Euskadi foren en català (eren els que teníem) i em van fer constar que el probelma era relatiu. Li vaig preguntar el meu interlocutor valencià si creia convenient que li enviéssim els envasos en castellà i em va dir que on ell tenia la botiga, al centre, hi havia un ambient prou catalanista, que podria admentre l'etiqueta en català. A recalcar el qualificatiu de catalanista enlloc del valencianista!
Coses de l'idioma. Què hi farem?

...Tot plegat m'ha fet recordar que pel desembre va sortir una publicació de l'ADEC amb una llista dels productors que envasen en català. La nostra absència em va cridar l'atenció i vaig enviar un e-mail a aquest organisme, del qual encara espero resposta!
Coses que passen. Què hi faem?

Les Vaques del RAVELL

Avui i demà serem al Mercat d'Horta i al Barri de Sant Martí de Barcelona, oferint el vi A PUNT per acompanyar les vaques (vedella dels Pirineus, IGP) que l'equip de Can Ravell, amb el Josep Ravell al capdavant i el Karlos Ibarrondo com a especialista de la cocció i el tall, rostiran al mig del carrer. Són uns esdeveniments populars de gamma alta que la Mantequeria del carrer Aragó està organitzant als barris per col·laborar amb els mercats.
Nosaltres ja hi varem posar el vi l'any passat, en les vaques que van coure a la cruïlla d'Aragó amb Girona, en motiu de la festa del comerç de Cor Eixample, i ara repetim.
És una bona ocasió per donar-nos a conèixer perquè l'espectacle atrau moltíssima gent, i la qualitat de la carn i del servei ens permet projectar-nos adequadament i de manera simpàtica.
Amb una mica de retard, en sóc conscient, convido avui a Horta, al costat del mercat, i demà a Sant Martí. Tothom hi serà benvingut.