dijous, 17 de juliol de 2008

Petit Verdot


El Petit Verdot és una botiga que s'acaba d'obrir al carrer Berlín de Barcelona, entre Numància i Nicaragua. És una botiga de barri que el seu amo, l'Eduard Carner, ja té consolidada. Perquè, de fet, s'ha quedat l'establiment en el qual havia treballat durant els darrers 3 anys, i la clientela, que el coneix, el reconeix com la referència de vi de qualitat de proximitat.


Abans d'obrir, l'Eduard ha invertit molts mesos en una feina de personalització. Les prestatgeries contenen una selecció de vins interessant, entre altres coses, perquè són els que ell ha triat i, per tant, els defensa i els explica apassionadament. Ha muntat una petita barra on ofereix algun vi per tastar. Els clients poden contrastar així les seves impressions amb un expert.


L'Eduard és un entusiasta i ens va localitzar a través d'aquest bloc de notes a internet.

Análisi del mercat del vi


He escoltat amb atenció la presentació de l'informe Nielsen al Debatdevi i n'he anotat les dades següents (centrat en el segment de la gran distribució d'alimentació, perquè segons els mateixos responsables de l'estudi és el mercat més significatiu, el més lliure i el que marca tendència):


  • el preu mig dels vins procedents d'alguna denominació d'origen catalana és de 3,20 €

  • el conjunt de vins de les denominacions d'origen catalanes han patit un descens de quota de mercat del 7,3 % (AQUEST ÉS L'ELEMENT QUE MOTIVA EL DEBATDEVI IMPULSAT PER L'INCAVI)

  • el preu mig del vins amb denominació d'origen (inclou els catalans i els de la resta de l'Estat) és de 3,40 €

  • els vins amb denominació d'origen han experimentat un augment de vendes del 2,8 %

Fins aquí, les dades ja són prou eloqüents: ÉS EVIDENT QUE ELS VINS AMB QUALIFICACIÓ ESTAN FENT UN AUGMENT DE VENDES I QUE ELS VINS CATALANS ESTAN EXPERIMENTANT UN DESCENS MOLT NOTABLE. HI HA UNA TENDÈNCIA NEGATIVA EN UN MARC GENERAL POSITIU.


Hi ha algunes dades concretes, d'anàlisi per trams de preu, que acaben de dibuixar el mapa:



  • el tram on hi ha un descens del vi català més significatiu és en els vins de 1'7 €, amb una caiguda del 20 % i un percentatge del 21 % del total. En aquest mateix tram, el descens general dels vins amb D.O. és només del 3 %

  • en els de 2,7 € el descens de vendes és del 5 %

  • en els de 4,2 € el descens és del 2,8 %

  • i els únics vins que augmenten les vendes són els de 6 € en amunt, encara que és queden molt lluny de compensar el descens dels vins més econòmics.

Amb aquesta informació, l'INCAVI decideix impulsar un debat del sector, per reaccionar. Però, quines conclusions n'huríem d'extreure, d'aquest estudi?



  1. hi ha un mercat molt important entre els 2 i els 4 €

  2. aquest mercat està desatès. La caiguda és del 20 %

I les preguntes són les següents:



  1. quin sector de producció pot assumir-ne el repte?

  2. qui hi està interessat?

  3. quines són les barreres d'entrada?

  4. quins són els motors d'èxit en aquest tram?

Sembla clar que hi ha un mercat, que té unes motivacions de compra i que els productors catalans estan mirant a un altre client (els vins de gamma alta, per un "nou consumidor", que és especial, i que potser s'ha d'anar a buscar fora). Però el sector és molt gran i hauria d'aprofitar les oportunitats del mercat per canalitzar la producció autòctona, que ha fet grans salts de qualitat i n'ha de seguir fent, recolzant-se en les institucions i en l'acadèmia. Però s'ha de comunicar la bondat i els beneficis dels vins catalans al consumidor interior, en els trams en els que està comprant, que són de gran volum.


Aquesta reflexió és una insistència de la que vaig fer fa pocs dies: el repàs de les dades m'han dut a aprofundir-hi. Penso, potser, que la revalorització de les varietats autòctones, a nivell popular, és un camí a desenvolupar. I ho dic perquè en els darrers anys hem vist aparèixer l'Albariño i el Verdejo, lligats a regions vitivinícoles estranyes que s'han fet un lloc entre nosaltres.


dimecres, 16 de juliol de 2008

Inèdit: la cervesa per competir amb el vi


La dependenta d'una bodega de confiança em va explicar l'argument de la nova cervesa de la DAMM, la INÈDIT, aquesta ampolla de 750 ml. que va unida a la imatge de Ferran Adrià i del Bulli. Jo la desconec, i vaig preguntar per les característiques del producte. Ras i curt: "és una aposta per competir amb el vi. Serveix per menjar".

Jo vaig quedar de pedra!

La cervesa és a tot arreu, té una imatge fresca, vinculada a un consum fàcil i desacomplexat. Es tracta d'un producte de gran consum, amb un vincle estretíssim amb la publicitat, i el seu posicionament és extremadament ampli, per a tots els públics. L'única delimitació que li podíem veure és el moment del menjar: la cervesa serveix per fer el vermut, per refrescar-se, a qualsevol hora però sobretot a l'estiu, a qualsevol lloc i en qualsevol ambient, de dia i de nit. Però en la nostra cultura, el moment del menjar va lligat al vi.

Doncs la cervesa emprèn la batalla per competir amb el vi. Avís per navegants. El missatge de la web del productor és exactament aquest: Por primera vez, una cerveza podrá ser una alternativa al vino en los mejores restaurantes.

La durabilitat dels vins en Bag in Box


Fa pocs dies vaig rebre un missatge preguntant per la durabilitat del vi en el Bag in Box. L'Anna, que signava el correu deia que va regalar una caixa de vi [QUA] del Montsant, d'aquestes que hi va un envàs de plàstic a dins la caixa, i m'agradaria saber quans dies o anys pot mantenir-se, abans que es piqui, sense obrir, és clar.

La pregunta exigeix una presentació dels beneficis intrínsecs del Bag in Box, un envàs d'èxit arreu, justament, perquè garanteix l'òptima conservació del vi, i és especialment eficaç en el consum quotidià, quan l'envàs queda obert: podem tenir-lo encetat durant moltes setmanes, perquè el vi està tancat, sense aire, que és el que l'oxida. Per tant, EL BAG IN BOX ÉS UN ENVÀS ESPECIALMENT INDICAT PER A LA CONSERVACIÓ DELS VINS DE CONSUM: ENS PERMET TENIR EL VI OBERT SENSE QUE ES FACI MALBÉ.

La pregunta sobre l'eficiència d'aquest tipus d'envasos per a guardar vins durant anys és una incògnita, sobretot perquè se'n té poca experiència. A més, la major part dels vins que s'envasen en Bag in Box han estat concebuts per a ser consumits durant el mateix any o el següent, com a màxim.

En tot cas, puc aportar una experiència recent, pel que fa a la durabilitat dels nostres vins. L'any passat varem envasar la nostra primera anyada, amb un parell de vins negres, una garnatxa de la Terra Alta, i el nostre coupatge del Montsant. I els nostres amics del Grand Cru de Girona en tenien un parell d'envasos oberts, des de fa més d'un any. Vaig tastar-los amb el Carles, la persona que s'ocupa de la botiga. És somelier de professió. Varem compartir una nota de tast senzilla però concloent: érem davant d'uns vins una mica envellits però nets i suficientment vigorosos, aptes per al consum, indubtablement.

És una dada, que a poc a poc anirem enrriquint amb les que anem acumulant.

Concurs de Blocs de vi


Avui he rebut la convocatòria d'un concurs de blocs de vi que ha organitzat la D. O. Catalunya. Jo ja m'hi he inscrit, perquè el premi m'ha motivat i perquè em sembla una bona iniciativa. Còpio aquí l'enllaç per aquells que us hi volgueu apuntar: Primera edició Concurs Blog DO Cat.

dimarts, 15 de juliol de 2008

Fer visible el producte al Vi i Cava

Hem rebut un correu electrònic amistós, d'un entusiasta del vi A Punt, que després d'expressar-nos la conveniència de la nostra proposta comercial, ens ha suggerit que treballéssim per millorar la visibilitat del producte en els punts de venda.
Resulta que el nostre client, de Reus, i habitual de la bodega de referència d'aquella ciutat, en la qual és possible trobar el nostre vi, el Vi i Cava del carrer Ample, ens contactà (a l'envàs hi tenim imprès el web) per preguntar-nos pels punts de venda, ja que la troballa l'havia satisfet, però l'excursió a Tarragona (era el punt on l'havia conegut), i més siguent de Reus, li resultava displicent. Quan vàrem informar-lo de la possibilitat d'adquirir-ne a Reus mateix vàrem tancar l'enuig satisfactòriament. Però el nostre interlocutor ens feu veure que la visibilitat del producte era escassa, perquè ell anava sovint a aquest establiment i havia estat incapaç de veure'l. Quan fa pocs dies el demanà, el Ramon li oferí amb entusiasme, perquè creu en el producte, ens n'ha donat mostres, però provablement és cert que el vi en Bag in Box, a casa nostra necessita molta visibilitat i un esforç comunicatiu suplementari.
En prenem nota.

seguint el Debat de Vi


Estic inscrit al Debat de Vi, un fòrum que ha impulsat l'INCAVI per donar resposta al darrer estudi de Nielsen, que confirma que els catalans reconeixen el valor dels vins de casa nostra, però en consumeixen pocs.

Fins ara s'han abordat un parell d'aspectes, la QUALITAT i NOUS HÀBITS, NOUS CONSUMIDORS. Després vindran els de TERRITORI, PROMOCIÖ, i COMERCIALITZACIÓ.

La impressió que m'està produint el debat és que hi ha un ampli consens en la idea que el factor decisiu és la comercialització i les eines de promoció. A mi també em sembla que aquests són aspectes importants, i deixo anotat, de passada, que en els panells on s'anuncien els participants hi trobo a faltar algunes figures significatives del mercat (penso concretament en el Quim Vila, el Toni Falgueras, el Joan València... i alguns dels agents de la Gran Distribució, perquè em consta que el grup Bon Preu, per exemple, està impulsant l'augment del consum de les D.O.s catalanes a les seves botigues).

Al debat sobre NOUS HÀBITS, NOUS CONSUMIDORS, del que he visualitzat el vídeo a internet, una participant que s'identificà com algú que s'ocupa de les notícies del sector a La Vanguardia feia referència a la importància de la Gran Distribució per al desenvolupament del mercat del vi català i, a més de semblar obvi, de fet, el propi estudi Nielsen el considera un dels pilars bàsics. Crec que l'èxit de la iniciativa dependrà de la capacitat d'integrar els veritables agents del mercat al debat. Perquè les conclusions que se'n derivin haurien de servir per enfocar estratègies que haurien de ser compartides.

En definitiva, percebo un consens sobre qüestions de producte (l'opinió general és que els vins catalans són bons, i sembla que aquesta és una opinió del mercat, també) i sobre les necessitats de promoció. I estic expectant sobre el debat que serem capaços de generar en el terreny de la distribució.

Curiosament, hi ha un aspecte decisiu, crec, que està passant per alt: el PREU. Una de les causes de la dificultat d'arribada al mercat dels vins catalans és el seu preu. Hi ha productes que estan enfocats a un segment de mercat exclusiu, que troben en el mercat local unes possibilitats de participació reduïdes, i que han de buscar la seva raó de ser en el mercat global, i provablement és bo que sigui així. Però un sector ha de tenir representants a tots els nivells, i el preu és un element de definició del producte. És un aspecte a abordar en el Debat de vi.
Hi ha, tanmateix, en aquest fòrum, participants externs, procedents d'altres sectors d'activitat que estan fent aportacions interessants, aproximant una visió refrescant, de la qual poden extreure-se'n idees interessants.

De fira al Maestrazgo


Avui he anat a la Gran Bodega del Maestrazgo a veure el Josep i la Sílvia. Ja he explicat algun cop que són una bodega de les d'abans, que venen vi a doll, i que són en un dels barris més antics de Barcelona, amb un teixit social ric i complex. Hi conviuen els autòctons, molta gent gran que hi és de tota la vida, un bon grup de jovent, que s'hi ha instal·lat durant els darrers anys, buscant un entorn assequible i lliure (les normes són les de sempre, però populars), i ara els estrangers, de tota mena, perquè hi ha molts immigrants, però també hi ha estrangers, ves per on! jovent europeu que busca la frescor de la lleugeresa en la densitat de la demografia anònima.

Mentre jo hi era ha entrat una gentada. Dos representants, el repartidor de cervesa, el del banc,... i clients: una pila de senyores amb la seva garrafeta, un senyor que s'ha endut 6 ampolles de cava, un parell de germanes que han vingut a assegurar-se que tindrien Cachasa pel cap de setmana... Sempre hi ha enrrenou i esperem que valgui la pena! Jo, que hi he passat moltes estones, us asseguro que sí, que l'aire que s'hi respira és senzill i obert. Sovint m'he trobat al capdavall del taulell fent el vermut amb algun habitual.

La Sílvia m'ha donat una fotografia de la festa de comerç al carrer que varen fer l'11 i el 12 de juny. Ja fa anys que ho fan i enguany ens hi vàrem apuntar. Són aquestes coses de l'Ajuntament, per dinamitzar el comerç als barris. Els botiguers ho viuen de manera desigual però el cas és que vàrem ser-hi i, obrint l'estiu, constatàrem l'efecte d'un turisme que ja es començava a fer notar.

El pes de la bota a Vins Bustins

Un client de la Quima, de Vins Bustins de Banyoles, s'ha fet adaptar el Bag in Box dins d'una bota de fusta. S'hi ha gastat centimets i li ha quedat prou bé, es veu; perquè hi ha fabricants que ofereixen unes botetes d'imitació que provoquen la mateixa imatge que els souvenirs, infumables. Es tracta d'un entusiasta del nou envàs que vol conservar la imatge de la bota.
La Quima (la vaig anar a veure la setmana passada amb el Quim de Grand Cru perquè és un dels punts de venda del vi A Punt a Girona) té una botiga amb tota classe de vins, de tots els orígens i gammes. L'estrella, però, és el vi a doll. És un vi que ella i els seus clients coneixen de fa anys i raja d'unes botes de 635 l. que, justament, acaba de renovar.
La imatge de la bota és el centre.
En general, la bota, el bocoi o el carretell, ens parlen d'un temps en el qual el vi tenia pocs adjectius: era vi, negre, blanc o rosat, dolç o semi... i potser d'alguna procedència coneguda. I els consumidors s'hi anaven fent el paladar. El meu sogre acostuma a repetir una dita local: "el pa mudat i el vi usat", que fa referència al costum.
La bota era un recipient d'emmagatzematge i el temps la va integrar a la retina col·lectiva, fins al punt que ha acabat per convertir-se en una imatge d'autenticitat. Potser per efecte de la seva funcionalitat: permeté un ús quotidià del vi. Les botes eren a les cases (fa molts anys) i guardaven el vi de l'any, sempre disponible, per regar la taula.
Aquesta imatge antiga, arrelada, evocadora del vi autèntic, té encara alguna vigència. Hi ha molts establiments que en fan ús, de la imatge. Sembla que el recipient faci bo el vi, però hem de reconèixer que el que ens en millora és la imatge, i potser la predisposició.
El client de la Quima ha unit la nova funcionalitat del Bag in Box, que permet conservar adequadament el vi i transportar-lo còmodament i amb garanties higièniques, amb la imatge mítica de la bota, potser perquè el Bag in Box ha d'acabar convertint-se en la nova bota de vi.

dilluns, 14 de juliol de 2008

El problema de trobar dependents

Diu el senyor Faustino Muñoz, del Colmado Quilez, de Rambla Catalunya - Aragó, provablement un dels establiments amb més reconeixement popular de Barcelona, que "el gran problema, però, d'aquest tipus de negocis, és trobar dependents. Jo fa més de trenta anys que hi treballo, però hi ha companys que en fa més. Quan la nostra generació es jubili no hi haurà ningú al darrere, perquè la figura del dependent ha desaparegut. Has de conèixer les més de cent referències de formatges, d'embotits, aigües, vins o licors".
És un missatge que ens emplaça a una apocalipsi d'un estil de comerç que haurà de ser rellevat per altres formes de relació. Serà internet el lloc on preguntarem i ens informarem sobre els productes?

divendres, 11 de juliol de 2008

AUTENTICITAT

Én aquest món nostre és un valor en alça. Em refereixo a l'AUTENTICITAT. Els motius poden ser diversos, i les imatges autèntiques, evocadores de l'autenticitat, encara més. Quines són les escenes més autèntiques?
Jo passejava per Girona, l'altre dia, a primera hora de la tarda, després de dinar, esperant que obrissin a Can Juandó, on estava fent una degustació del vi A Punt, i al mateix carrer Nou, tocant al riu, sota els porxos, vaig veure un forn que em cridà l'atenció. És l'Antiga Casa Bell-Solà. A l'aparador hi havia una sèrie de pans i pastes, tots molt atractius. Vaig entrar-hi, mogut per la curiositat, més que per la gana ja que acabava de dinar. Al fons de l'establiment, en front des del carrer, hi ha un vidre, i darrere, l'obrador. Segurament n'heu vist d'altres de forns així (en recordo un de famós del qual he oblidat el nom que hi ha al carrer Baluart de la Barceloneta de Barcelona, davant del mercat). Representen així l'autenticitat: ensenyen el que fan. Els clients poden veure'ls treballar i en són testimonis, poden acreditar que allí, el pa, se'l fan ells.
També hi ha molts restaurants que han optat per obrir el seu obrador i la cuina és a la vista, darrere d'un vidre o directament oberta. Hi ha una demostració d'autenticitat i, per part del públic, un cert voyeurisme d'aquest ofici que s'ha posat de moda, puix el cuiner era algú amagat fins fa pocs anys, i ara és l'estrella de l'equip. A la Cuina Miracle, un restaurant de Sant Just Desvern que ofereix el vi A Punt en el menú, la cuina és just a continuació de les taules.
La qüestió de l'autenticitat ens preocupa, perquè és un dels arguments del vi A Punt que, des del convenciment de què la nostra és una terra de vins que tradicionalment ha gaudit del reconeixement del mercat, aposta per les varietats autòctones i per una identitat organolèptica clara. La història ha fet que determinades varietats s'arrelessin bé a la terra: les garnatxxes blanques, a la Terra Alta, per exemple, representen el 30 % de tota la del món. És un vi blanc consistent, estructurat i potent, de graduació considerable, extremadament adaptat a aquesta zona nostra meridional, d'interior, prop de l'Ebre, i airejada per la marinada i el cerç. I aquesta potència, aquest arrelament feren, en el seu moment, que els vins de la Terra Alta fossin indiscutibles a Barcelona i tot ique determinats atzars del mercat els han anat situant en una posició secundària, el seu reconeixement és ampli.
Donada aquesta història, assumida i integrada, el propòsit del vi A Punt és portar a la taula de cada dia aquests vins que, amb un origen acreditat, i amb una cura pels detalls del procés, ens transmeten les característiques dels nostres vins. Pensem que si cada terra fa sa guerra, igualment hem de fer-ho amb els vins, ben fets i adequats a cada circumstància de consum, però autèntics que vol dir autòctons.

dimecres, 2 de juliol de 2008

Premi al Quintà de Bàrbara Forès



El Quintà, la Garnatxa blanca envellida en bota del Celler Bàrbarà Forès de Gandesa, a la D. O. Terra Alta, ha rebut la qualificació de millor vi blanc espanyol en un concurs celebrat a Holanda. Felicitats. És una invitació a conèixer aquest vi i aquesta varietat, el 30 % de la qual ( de tota la que es cull al món) es produeix a la Terra Alta. I el Roger Viusà (recent sots-campió mundial de sommelliers) va lloar aquest vi, concretament la collita 2001, en motiu de la fira de Batea.

maiordomus

Ahir vaig passar pel Mercat Galvany de Barcelona a veure el José Luis. Regenta una parada de venda de vins, el Maiordomus, a l'interior del recinte comercial,. És un espai petit com la majoria dels dels mercats. El condicionant de l'espai és el que determina el seu negoci: té 70 referències, 20 proveïdors, i una clientela que va anant fent, a poc a poc, que aprecia l'estil i la vocació per la selecció. En aquestes circumstàncies l'important és equilibrar perfectament l'oferta amb la demanda, i la introducció de noves referències vé precedida d'un estudi molt acurat: hi ha un problema de metres quadrats i és absolutament crític que allò que entra a la botiga pugui sortir immediatament, perquè ha estat ben escollit, pensant en un públic molt específic, que busca al mercat una oferta particular.
La conversa amb en José Luis és una lliçó de marketing perquè el seu és un cas especial. Fent un cop d'ull a la prestatgeria vàrem comentar, una vegada més, aquesta circumstància. Cas a part per als caves, que en aquests dies de revetlles han estat l'estrella de la parada (Agustí Torelló i Albet i Noya). Remelluri com a Rioja clàssic, conegut i amb una excelent relació qualitat - preu. Un parell de verdejos, i entre ells un de Protos que, entre la marca i la varietat va trobant els seus clients perquè, segons m'explica el José Luis, l'ampolla, Borgonyesa i de color de fulla morta, és estranya per a aquest tipus de vi. Com un rosat, el Parvus, que amb una bordelesa fosca i amb una càpsula llarga, sembla un negre. I en el cas dels rosats la venda és escassa. N'hem parlat a raó del nostre A.NON acabat de sortir i pensat per al consum estival. El José Luis és reticent als rosats, com molta altra gent per altra part, perquè se'n ven poc i la seva capacitat d'emmagatzematge és nul·la. M'explicava que l'any passat tingué L'Odisseus, de Viñedos de Ítaca, de la Sílvia i el Pep Puig, del Priorat. Excelent, segons ell, i dificilíssim de vendre (a 9 €, val a dir-ho, tot i que els preus d'aquest establiment estan molt ajustats, però ja se sap, al Priorat tot és molt costós). Jo li vaig explicar el que dic a tothom per ajudar-los a introduir-ne: el Bag in Box és l'envàs ideal per potenciar-lo, el rosat, perquè el fet de garantir la conservació del vi un cop obert durant setmanes redueix la reticència del client a decidir-se per uns vins que a vegades vénen de gust (són ideals per acompanyar àpats lleugers a l'estiu) però que en l'elecció del client acaben marginats finalment.
Però tornant a la lliçó de marketing d'aquest establiment que vàrem conèixer fa prop d'un mes de la mà de Cuvée 3000 i que ja ha introduït el vi A Punt com a complement per la quotidianitat d'una clientela exigent i fidel, una referència curiosa: el vi que té més entusiastes al seu establiment és el viognier de la Venta d'Aubert, un vi blanc del Bajo Aragón que, tot i pertànyer a una zona sense denominació d'origen està oferint vins interessantíssims.

dimarts, 1 de juliol de 2008

Música i vi; una reivindicació del paisatge

Fa uns dies vàrem publicar una reflexió sobre l'oportunitat d'armonitzar música i vi. És un experiment que jo vaig conèixer de la mà del Miquel Bofill. L'any passat em va convidar a un acte que organitzaren a Arbúcies i del qual ell n'esdevingué el conductor. Després, un dia en vaig parlar a una amiga, la Roser Olivé, que fa música a Tarragona, enfocant-la als instruments tradicionals i en especial a la gralla (n'enllaço una entrevista que li feren fa poques setmanes a Catalunya Ràdio en motiu de la presentació del seu darrer disc). I em vaig comprometre a organitzar un maridatge entre una sèrie de vins de Tarragona i la seva música.

L'escenari fou la Casa Canals de Tarragona, en ocasió del dia internacional de la música, el passat 21 de juny, en el marc del qual l'Aula d'instruments Tradicionals de l'Escola de Música de Tarragona celebrà un acte de final de curs. Ens tocà doncs contribuir-hi. Com que el maridatge és difícil i sovint una expressió de la subjectivitat, vaig optar per escriure una presentació a mode de justificació. És a dir, per quin motiu havíem pensat en aquesta proposta. Reescriuré aquí el text que vaig llegir el passat 21 de juny al jardí de la Casa Canals, davant un públic amable i curiós, que entomà l'experiment amb interès:

Què anem a fer? Un atreviment. Una proposta d'armonització entre música i vi. Hi ha Motius per intentar-ho i el marc hi convida, però si l'intent resulta excessivament dificultós, esperarem que els déus de Tarraco ens ajudin a sortir-ne.

Justificacions. Sóc amic de la Roser. Quan érem jovenets ens vàrem conèixer aprenent a tocar la gralla en el marc de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Érem la primera "esperança" de recuperació generacional de l'instrument, perquè fins a aquell moment els castells anaven amb grallers antics i vells (físicament), que amenaçaven amb l'extinció. Faig referència a aquesta circumstància perquè és el que explica l'emoció que avui em provoca la Roser: nosaltres érem uns nens, però 25 anys després, 25 anys de feina i vocació, especialment en el seu cas, han dut a una dignificació de l'instrument. El treball de la Roser ha convertit la gralla en un instrument seriós. Conservant la personalitat que va saber captar d'aquells vells que va conèixer, que treien una sonoritat autèntica i particular, ha elevat l'instrument a un nivell superior.

(segona justificació) Fa dos anus que em dedico a fer vi. Perdoneu la propaganda,... Faig uns vins en Bag in Box que volen facilitar l'accés al consum de vi de qualitat, i de Tarragona. Ens vàrem engrescar, amb un company, perquè crèiem que es parlava molt de vi però se'n consumia poc, i menys de Tarragona. Som de Valls. Els nostres vincles amb el sector i un patriotisme territorial ens van e`mpènyer a l'aventura de la confecció i comercialització de vi d'aquí.

I bé sabreu que en aquest sector, el del vi i, si voleu, el de la gastronomia en general, d'uns anys ençà, se'n parla. Aneu a saber si en excés. El cas és que, amb una clara voluntat d'elevació poètica del producte (abans era vi i ara és una muntanya d'adjectius) els maridatges, que habitualment són de vi i menjar, ara ens atrevim a fer-los, també, de vi i música. Sota quin pretext? La música ens entra per l'orella i el vi per la boca, el nas i la vista. Tots dos poden emocionar-nos, o si més no, parlar-nos, cridar l'atenció dels nostres sentits.

Els francesos diuen que el vi damunt la llengua canta. Què vol dir l'afirmació? El vi, que és un organisme viu, es manifesta i en parla de frescor, d'intensitat, de lleugeresa o de mineralitat. A través del vi, si el moment és indicat i el producte és honest, podem veure un paisatge. I això és el que us volia explicar: una teoria sobre el paisatge que he descobert fa poc i que m'ha interessat.

Fa uns dies vaig assistir a una conferència, al museu de Vilabella, del Jordi París sobre Jaume Mercadé (famós pintor i orfebre vallenc). En sí mateix és interessantíssim i recomano una visita al museu de Valls per conèixer-lo. És, però, el paisatgista del Camp de Tarragona, i de l'anomenat "bosc de Valls" en particular. Retrata la sinuositat del Camp i els seus detalls vegetals i arquitectònics més comuns i característics: les casetes de pagès al mig de l'ametller, el garrofer o la vinya. La tesi del Jordi París era que a primers del segle XX, a Catalunya, el paisatge era el que havia construït l'escola d'Olot dels Vayreda i companyia (idílic i verd). Picasso, que fou a Horta de Sant Joan; Miró, que fou a Montroig del Camp amb una garrofa (la dugué sempre a la butxaca per sentir el vincle amb el camp - inspirador): i molts altres, com Mercadé, començaren a construir el paisatge de Tarragona. Una mirada nova, d'un país diferent, més sec, més aspre potser, més lluminós però... En tot cas, i per tornar a la tesi, foren l'embrió d'una feina que crec inacabada i que avui reivindicaré, és a dir, la construcció del paisatge de Tarragona.

Òscar Wilde llençà una frase provocadora: "la natura imita l'art més que l'art a la natura". Vol dir que l'art i la cultura en general ens condicionen la percepció fins al punt de fer-nos una foto de la realitat que ens sembla real, quan en definitiva és la visió del poeta o de l'artista, que ho han vist per a nosaltres, perquè nosaltres poguem veure-ho com ells, i emocionar-nos. Crec que a Tarragona encara ens falten poetes i artistes, més que els que hi ha i que els que hi ha hagut, que sàpiguen interpretar la natura i ens la converteixin en un PAISATGE, amb una imatge i uns adjectius que la identifiquin, que la dignifiquin i que ens ajudin a estimar-la més i a defensar-la dels que la menystinguin.

I en això, els vins de les nostres terres han de jugar-hi un paper, com a identificadors d'un paisatge, tal com el material sonor.

Penso que la gralla, ara dignificada, és un excelent representant d'aquesta identitat musical.

I tot plegat m'ha ajudat a embolicar-me en aquest atreviment de casar vins i música del territori.

Han vingut uns amics nostres de la D. O. Terra Alta, del Celler de Gandesa; del Celler del Masroig (D. O. Montsant). Uns altres amics que els ha estat impossible acompanyar-nos avui ens han ofert un vi que fan al Priorat... i nosaltres ho hem volgut tancar amb un vi dolç clàssic de Tarragona; perquè se n'està reivindicant el lloc, dels dolços, i aquí n'hi ha una llarga tradició.


La música, que el Conrad Setó va composar i arranjar per a gralla i per a la Roser i els seus companys, és especial, i a voltes a mi m'han semblat exercicis de coneixement i descoberta de l'instrument. Ens va molt bé, perquè sorprèn, per la seva força expressiva, però per la seva complexitat.


Felicitats Roser per aquest treball, i gràcies per al contribució que has fet.

Tal com hem anotat en aquest text que vàrem llegir en aquest acte de la música i el vi, vàrem comptar amb la col·laboració el Celler de Gandesa, de la D. O. Terra Alta, que va oferir-nos el César Martinell, una Garnatxa Blanca envellida en Bota, presentat per l'enòleg del Celler, el Joan Maria Riera; el Celler del Masroig, de la D. O. Montsant, que va oferir-nos Les Sorts - Vinyes Velles, un negre de criança que va presentar el Rafael Pinto; el Celler Lipscomb & Tobella de la D. O. Q. Priorat, que va oferir-nos el seu Mosaic. També vàrem comptar amb la col·laboració del Celler del Port de Tarragona, que va deixar-nos les prop de 200 copes que vàrem fer servir per tastar els vins.





La nostra proposta de maridatge consistí en l'oferiment d'un adjectiu que identifiqués les músiques escollides del disc de la Roser Olivé interpretant Conrad Setó i els vins que vàrem presentar. Vàrem lligar la Garnatxa Blanca amb una peça titualda "Imitant i aprenent"; el negre del Montsant amb "Records"; el Priorat el vàrem proposar juntament amb "Aula 10 anys"; i el dolç amb "Toccatta impromptu".



Can Juandó, a Girona


Divendres vàrem ser a Can Juandó, a Girona, donant a tastar el vi A Punt.

Fou una bona ocasió per conèixer el tarannà d'aquesta ciutat que, als de Tarragona, ens ha caigut sempre una mica lluny. Una jornada de tast permet fer-se una idea del caràcter de l'indret perquè a més de passar una colla d'hores al costat de la gent, donant a tastar el vi, hi ha temps per anar a fer una queixalada al restaurant de referència del barri (tocava La Llarga i fou un descobriment, sobretot en Miquel, un individu amb un troç de mili i molt de criteri, que dóna vida a un establiment força concorregut).

De carnisseries i cansaladeries n'hi ha pertot, i a Catalunya, amb una tradició dels elaborats del porc, n'hi hagut sempre de bones. Per tant, el retrat de Can Juandó podria ser un més dels molts exemples del comerç tradicional de l'alimentació de casa nostra. Provablement, un dels trets que fa d'aquest establiment una referència interessant és la seva actualització, que integra la tradició i l'experiència familiar, conservant-ne el criteri i la qualitat, en un entorn competitiu i modern que obliga a innovar des del punt de vista del producte i de l'enfoc. De fet, el caràcter que s'hi respira és el d'una empresa incipient, que va cap a un futur de dimensions considerables, partint d'un passat i d'un compromís familiar que és a la vista.

Can Junadó és un negoci arrelat. Es remunta al 1927. I la botiga principal, la del carrer Nou, és molt cèntrica. Els clients són habituals i això fa que tothom sigui tractat pel nom, tant a un costat del taulell com a l'altre. A la botiga hi ha el Quim i el Joan, que tomba d'una botiga a l'altra; la Sílvia, filla del Joan, és al damunt, a l'oficina, i s'ocupa de l'administració, dels assumptes de marketing i de la relació amb els proveïdors; però "l'avi" també actua, a part de feinejar amunt i avall, manté un vincle amb un projecte que potser fa uns anys era només seu i que ara comparteix amb les dues generacions següents. Això sense comptar amb els altres elements de l'equip que a Can Juandó ha transcendit la família: la Clara, una treballadora de la botiga, és un exemple d'aquesta integració en la qual l'ambient s'impregna als que s'hi han anat sumant.

El seu "compromís és fer del menjar un plaer còmode, variat, gustós i de qualitat, més que un mer tràmit diari per a proveir-nos d'energia." I a través dels elaborats i d'aquesta visió de l'alimentació lligada al plaer i a la qualitat, han anat construint una oferta orientada a la innovació però, això sí, des de la confiança que els anys els han anat donant. Això es veu a les botigues que, amb una imatge extremadament actual i modernes, acumulen un catàleg de productes diferenciat: hi ha carn de tota la vida, de primera qualitat, perquè en això hi ha experiència i una estimació per la matèria primera; hi ha però, com a conseqüència de la lectura dels temps, una gran oferta d'elaborats (aquest mes estrenen la botifarra amb brie) que neixen a un obrador propi; i hi ha els complements "i altres elements indispensables en una bona taula: vins, formatges, olis, ..." És a dir, l'origen és la carnisseria, amb una llarga experiència en tota mena de carns i animals, però actualment es complementa amb els elaborats, els pre-cuinats i els carn-cuinats (un concepte desenvolupat en el sector per fer referència als elaborats amb carns), i les delicadeses, una oferta cada cop més àmplia i extesa en el mercat.

Nosaltres, amb el vi A Punt, hi hem estat molt ben rebuts i, a part d'agrair-los-ho, la bona acceptació de la nostra proposta ens ajuda a confirmar l'enfoc que hem donat al producte, perquè partint de la ìdea del vi com un element de consum quotidià, volem aportar una sèrie de valors que identifiquem amb la qualitat i, a més de cuidar extremadament els processos de producció i envasat, creiem en el respecte per les varietats que identifiquen el territori, i en l'autenticitat: volem que el vi sigui a la taula i que sigui autèntic, que sigui procedent del primer most, per conservar-ne la fruita original i que, per tant esdevingui agradable i plaent a qui en begui.

Vàrem centrar la degustació en el blanc i el rosat, perquè la calor ja es fa notar i convida a refrescar-se. Hi hagué, però, com sempre, els afeccionats als negres, tal com els agrada auto-qualificar-se. Era calent però els en vàrem donar a tastar i en general fou ben rebut.