El vi A Punt va servir-se en un dels tallers del Circuitisme Gòtic de divendres passat. El Circuitisme Gòtic (http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_381090390,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN) és un esdeveniment cultural promogut pels tallers del Barri Gòtic i de Sant Just de Barcelona, per donar a conèixer els seus establiments i els seus treballs. Alterovinum, va ser-hi, al despatx de Valmont Comunicación, i va servir 500 copes de vi als visitants del circuit, que van conèixer,el producte, la imatge gràfica del qual ha sortit d'aquesta agència de comunicació.
Em passa sovint: presento el meu producte i hi ha un intercanvi d'impressions. Normalment s'interpela el concepte comercial i se'n reconeix una certa originalitat. Tot positiu. I al final, una pregunta recurrent: us hi dediqueu full time? La resposta és una justificació: Sí, el projecte ho exigeix. Perquè la proposta comercial d'una marca que s'ha d'obrir camí és una quimera, i cal dedicar-hi tots els esforços. Però aquesta pregunta és freqüent. L'últim que me la va fer, fa una setmana, és un bon client, que valora positivament el nostre vi, però sobretot el nostre enfoc comercial, un vi de qualitat per a la quotidianitat; i tanmateix tenia dubtes sobre la nostra professionalitat. I és que en el món del vi hi ha moltes experiències amateurs. Estem en un sector en el que el criteri de la professionalitat és poc clar. Per què? Potser cal atribuir-ho al caràcter ancestral del vi, anterior al concepte de professionalitat: fa unes quantes dècades, la majoria de les llars consumien el vi que produien dins la pròpia explotació (parlo d'un passat relativament pròxim, en el que en un entorn rural, el vi formaria part dels actius de producció pròpia). Nosaltres sentim la proximitat d'aquest passat, i el traslladem al mercat amb les exigències pròpies dels nostres dies: la regularitat com a criteri de qualitat és un dels elements que determinarà, precisament, una estructura professional del producte; i traspuarà en la imatge de la marca.
Difícilment podria escollir un motiu millor per explicar-me / presentar-me. Ahir el Juli Soler, el co-propietrai de http://www.elbulli.com/, em va classificar, pel que fa a la meva relació amb el vi. En el marc d'una sessió de maridatge, vàrem parlar del pa amb vi i sucre. Vaig explicar que diumenge passat en vàrem donar al meu fill per berenar. Més enllà de l'anègdota, (el Romà va reconèixer el vi en el pa perquè és una olor amb la que s'ha familiaritzat), el que m'interessa és l'actitud que el Juli Soler, que del vi i la gastronomia, i del que representa en la nostra societat, en sap un troç. A la meva referència al berenar de diumenge passat, el Juli Soler va dir-me: -I tu no en devies haver menjat mai. Jo, segur del meu lloc, vaig respondre-li que sí, que la meva àvia ens en feia habitualment a Valls. I ell va tancar el cercle, amb un: -Ah! ets de poble! El pa amb vi i sucre, doncs, una referència popular del berenar de moltes generacions, s'ha convertit en un mite. Jo, morfològicament, als ulls del Juli Soler, sóc una criatura, i pel que es veu, queda descomptat que per a la meva generació, el pa amb vi i sucre és ja només una referència mítica que, en principi, desconeixent els mueus orígens, el Juli Soler es resistia a admetre-me-la com a pròpia. Doncs queda aclarit: sóc de poble, i el pa amb vi i sucre és un ingredient d'un passat propi, que condicionarà la meva relació amb el vi, en un entorn familiar i social en el que genèricament ha tingut un lloc destacat. I potser aquest és el llegat que em precedeix.
