Tast de Mayol Viticultors

(foto Àlex Sánchez)


La setmana passada, un "comitè de tast" del vi A PUNT va respondre al compromís que havíem contret amb la gent de Mayol Viticultors, un celler del Priorat que desconeixíem i que va contactar-nos a través d'aquest bloc d'internet. En Ricard Mayol va enviar-nos un e-mail, fa prop d'un mes, demanant-nos que tastéssim els seus vins; els primers "fills" d'un projecte que, pel que he pogut llegir al seu web, vol recuperar una trajectòria familiar de viticultors a Torroja.



Ens vàrem enfrontar a l'encàrrec respectuosament i, per tant, formalment. Per afició i per necessitat professional, per la comprensió del nostre territori, el tast és un exercici constant, però és cert que poques vegades ho fem amb papers al davant i, a més, acostumem a fer-ho en petit comitè, tot compartint impressions. En aquesta ocasió vàrem ampliar el grup (sempre va bé per augmentar el valor estadístic de les dades) i vàrem asseure'ns a la taula del restaurant Robert de Nola, de Caldes de Montbui. Tenim molt bona relació amb el propietai i ens va oferir l'establiment per a l'ocasió. En algun moment parlarem de la proposta d'aquest restaurant.


(foto Àlex Sánchez)

A quarts de nou i fins a les onze, amb una plantilla de tast pensada específicament per a l'anàlisi de priorats, ens asseguérem davant del/la Roser primer (el blanc del celler Mayol) i després férem el mateix amb el Brogit. La cuina del Robert de Nola és apassionant (insisteixo, ja en parlarem en una altra ocasió) però la feina encomanada exigia un respecte i, fins a quarts de dotze vàrem fer abstinència total dels oferiments del Pep Riu i vàrem concentrar-nos, només en l'anàlisi dels vins. Tant el Roser com el Brogit són un bon producte, seriós i enològicament ben fet. A més de la passió que es desprèn dels missatges del celler; i el respecte amb què sembla que afrontin l'empresa vitivinícola, amb una producció petita, que els permetrà assegurar-ne la qualitat desitjada, s'hi entreveu un fort potencial a desenvolupar. En aquest sentit, crec que serà una referència a seguir. En general, i provablement degut a la base varietal, tant en el cas del blanc com en el negre, la primera sensació és poc prioratina: un és a base de Macabeu, enlloc de la típica Garnatxa, i en l'altre, hi ha Garnatxa negra, i Carinyena, però hi ha un pes important de les varietats internacionals. És en aquest sentit que el Priorat se'ns feia poc present, però l'extensió de la sessió ens permeté anar explorant una mineralitat que sí que és propia del terreny. I en el cas del blanc, que als primers cops de nas se'ns apareixia massa enfustat, anà demostrant la fortalesa d'un Macabeu de forta personalitat. Potser una oportunitat.


Felicitats, ànim, i gràcies per tenir en compte aquest equip.

el Joan Nebot dignifica la D.O. Catalunya

La D.O. Catalunya pateix d'un "desprestigi original" perquè tal com el propi Joan Nebot ens explica, la joventut del seu Consell Regulador (1.999) i les necessitats que va resoldre inicialment, amparant antigues pràctiques de vinificació, l'han fet aparèixer com un "calaix de sastre", apte per a encabir-hi vins desvinculats de l'origen. Aquesta afirmació se sosté, sobretot, des del punt de vista de la diferenciació del territori que, en el cas de Catalunya significa, a data d'avui, parlar d'11 denominacions d'origen, a part de la pròpia del Cava. Amb l'aparició de les diverses denominacions (Terra Alta fa 25 anys, per ex.), alguns dels cellers tradicionals quedaren fora de joc a nivell de territori. La Denominació d'Origen Catalunya serví i serveix per operar fora del terreny original. Aquesta viscicitud esdevé, en alguns casos, la condició de possibilitat d'uns vins interessants, que altrament haurien de caure del costat dels anomenats vins de taula.
El Joan Nebot ens parla aquí de l'Eiximenis (en al·lusió al frare i pensador medieval, autor del primer tractat europeu de l'art del ben menjar) del celler Tríada de La Secuita, al Camp de Tarragona. És una Garnatxa Blanca d'una finca pròxima a Santes Creus i, segons què ens en diu, parla molt bé de la varietat, del celler i de la zona, dignificant així una denominació d'origen controvertida però segur que plena de validesa si li exigim qualitat, que és el que cal.

Necessiteu una nevera pel vi?

Els de (+) més del Passeig sortegen una nevera per vins. Hi trobareu el vi A PUNT, també.

Festa del vi de GANDESA

Per als que aneu obrint aquesta pàgina que a voltes es torna feixuga i s'embarca en unes reflexions massa pesades, us facilito l'enllaç al programa de la XXI Festa del vi de Gandesa que s'escau aquesta setmana. És una ocasió per anar a fer una excursió fins a aquest límit geogràfic amable i interessant i sovint oblidat. El paisatge de la Terra Alta és el d'un jardí de conrreus de vinya i olivera on l'activitat agrària és predominant encara avui. Un indiscutible subdesenvolupament econòmic ha marcat un paisatge físic i humà que se'ns apareix autèntic i original. D'aquesta terra en surt una enorme quantitat de quilos de raïm que tradicionalment han arribat a les grans conurbacions (Barcelona) amb un segell inequívoc: vins estructurats i potents, tant en el cas dels negres com en els blancs entre els que destaca la Garantxa Blanca, una varietat molt ben integrada a la zona, des del segle XVII i que, en l'actualitat, n'ha esdevingut representativa.


Arribeu-vos avui i sempre a Horta de Sant Joan, quan aneu per allà baix (al camí trobareu Bot). Picasso se'n va enamorar (hi passà uns mesos, curant-se de mals de l'època, a casa dels pares d'un company d'estudis) i digué que tot el que sé ho he après a Horta. Hi ha un museu al·legoric. És un dels pobles de la comarca, exemple d'una riquesa antiga, visible en l'estructura urbana i en els edificis més singulas (la plaça de l'Ajuntament, amb l'edifici públic i l'església són d'una excepcionalitat colpidora: una mostra del gòtic català més pur a l'església i del primer Renaixement en els edificis civils. A la plaça hi ha un establiment, La Pinta, que funciona sobretot els caps de setmana com a bar i galeria d'art. Serveixen el vi A PUNT blanc, de la Terra Alta.


Arribeu-vos també a Batea, un altre exemple d'urbanisme de la zona, amb un fort caràcter medieval en el nucli.


I a Villalba, i a Corbera (s'hi passa, de camí, necessàriament), i a la Fatarella: són uns pobles interessants per la seva rusticitat i la petjada de la Guerra Civil hi és molt present; el front de l'Ebre fou molt viu a la zona i la memòria es fa visible. Podeu arrivar-vos fins a la Pobla de Massaluca, on la vinya s'enfila pels costers del riu...


Gandesa, la capital de la comarca, ofereix l'atractiu del celler de César Martinell, l'arquitecte que influït per Gaudí però amb un fort esperit noucentista, de la tècnica al servei de la indústria, construí una pila de cellers (més de quaranta) a finals de la primera dècada del segle XX i a començaments de la segona. Fóren batejades amb el sobrenom de les catedrals del vi, i tot i el seu origen vallenc, i sense menystenir els exemplars que podem trobar-ne al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i al Penedès (fins i tot a Sant Cugat del Vallès n'hi encarregaren un), el celler de Gandesa, juntament amb el del Pinell de Brai (avui poc actiu), és el més destacat de la col·lecció (l'any passat fou escollit entre una de les 7 meravelles de Catalunya) i fóra bo que es trobessin els ajuts per poder-li "rentar la cara". Fou una iniciativa dels socis de la Cooperativa agrària (crec que eren 43), que anaren a buscar arquitecte i crèdit a Valls (al banc de la capital de l'Alt Camp, molt important en aquell moment).


Jo recomano l'excursió a tots nivells: el paisatgístic i l'humà; però també, evidentment, el vitivinícola. En aquests moments es parla de la Denominació d'Origen Terra Alta com un fenomen emergent i, paradoxalment la relació de la comarca amb el vi es perd en la nit dels temps, però sí que és cert que d'uns anys ençà, marques com Bàrbara Forès, Edetària, Clua, Pinyol... l'ecològic del Mesies, i molts dels vins dels cellers cooperatius (Llàgrimes de tardor, de Bot; 2 finques, de Villalba; el César Martinell i l'Antic Castell de Gandesa...) s'han guanyat un reconeixement en els mercats.


Val la pena arribar-s'hi i deixar-se sorprendre per l'enorme potencial que s'hi amaga!

perplexitat

Què creuíeu d'una afirmació com la que he entomat avui: "els bons clients estan lluny d'internet"? i ni hi escriuen ni hi busquen res [qui m'ho ha dit feia referència a la gastronomia i a la capacitat del públic per apreciar-ne la qualitat adequadament].

Ampolla pel vi A PUNT

(foto Alfred Pérez de Tudela)

Fa alguns dies vam advertir que estàvem a punt de rebre una ampolla serigrafiada per ajudar a portar el vi A PUNT a la taula, sobretot al restaurant. Ja ha arribat. I l'hem començat a repartir entre els nostres clients de l'hostaleria. Sovint ens havíem trobat amb algunes reticències a l'hora de posar el nostre vi a les taules dels establiments. El Bag in Box és un envàs interessant pel bon rendiment que ofereix en termes de conservaciód el vi i això el fa pràctic, però és poc adequat per servir a taula: o bé s'ofereix el vi a copes, o bé s'ha de servir en algun recipient específicament de taula. A França i a Itàlia és habitual trobar-se amb una oferta de "vins de la casa" servits en gerres o pixets, sense marca. Són vins escollits pel propietari de l'establiment per oferir als clients amb el menjar. Nosaltres pretenem un gest similar, però és cert que ens hem trobat amb una idiosincràcia particular i l'oferiment del vi sense cap mena de marca acostuma a generar certa desconfiança. Per això, vàrem pensar en un recipient de servei que resolgués aquesta circumstància. El resultat és una ampolla bordelesa de mig litre, l'equivalent a quatre copes, que va serigrafiada amb la nostra marca i una frase que evoca el gest: APROPAR EL VI A LA TAULA, perquè volem contribuir a construir un espai per al vi, facilitant-ne l'arribada al client i permetent-li gaudir d'un producte excelent.


Agrair aquí als nostres amics, que quan els vàrem demanar ajuda per trobar la frase per expressar el nostre missatge a l'ampolla, varen perdre una mica de temps escrivint unes ratlles que ens van ser molt útils. Gràcies Felip, gràcies Montse, gràcies Francesc, gràcies Albert, gràcies Miquel, gràcies Ignasi...

Col·laboració del Roger Viusà a Catalunya Ràdio

Dissabte vaig sentir una proposta de maridatge (o armonització) del Roger Viusà al programa El Suplement de Catalunya Ràdio. És molt interessant. El Roger, que està molt entrenat, puix s'ha passat molts mesos preparant les proves dels concursos en els qua ha participat amb èxit, és un sumiller que fa una recomanació ràpida i explica de manera molt entenedora la relació entre el menjar i el vi.
En aquest enllaç (al minut 37) repassa els vins que convinen amb els postres, i trenca una llança a favor dels dolços, avui una mica oblidats. És un missatge perquè els recuperem?.

concurs de cartes de vi

Amb el suport de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i organitzada per l'Associació Vinícola Catalana, la Unió Vinícola del Penedès, i amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Sumillers, s'ha convocat el segon CARTAVI, un concurs de cartes de vi per incrementar la presència dels vins catalans ja que es considera que hi ha molt bones oportunitats tenint en compte l'alt grau de valoració que tenen els nostres vins entre els restauradors i també entre els consumidors.


Aquestes iniciatives són importants: l'esforç i el compromís amb el territori han de ser valorats i els guardons en són una mostra. L'any passat aquesta distinció recaigué en el restaurant Cal Xim de Sant Pau d'Ordal que, amb una carta de prop de 400 referències, l'oferta s'estructura segons un criteri de proximitat que, tal com va explicar el Santi Amigó en una de les sessions del DEBATDEVI, en un restaurant de comarques, i especialment al Penedès, és molt ben valorada pel públic. I tanmateix tots tenim l'estranyíssima experiència d'haver trobat, a les cartes dels restaurants de les nostres regions vitivinícoles, una oferta majoritària de Rioja o de Ribera del Duero, o de Somontano.

idees de promoció del vi català

Avui tenim una sessió del DEBATDEVI que ha organitzat l'INCAVI per respondre a la caiguda de consum del vi català a Catalunya (segons les dades de NIELSEN).
Anoto aquí una proposta per traslladar a aquest debat: la dotació de beques per a sumillers, perquè facin estades a restaurants de Catalunya.
Es tractaria d'aprofitar el coneixement generat per les diveses escoles de formació de cambrers de vi per incentivar el consum.
Perquè una part del dèficit en la quota de mercat és atribuïble, segur, al desconeixement; un desconeixement que s'accentua per la manca de promoció, divulgació i prescripció: el públic desconeix moltes de les referències i el propi sector de l'hostaleria té dificultats per mantenir-se al dia en un catàleg extremadament ampli, amb 11 D.O.s (+una).
Més enllà de la viabilitat de la proposta (la repercussió de l'acció dependrà dels recursos i de la imaginació), sembla clar que la promoció i el coneixement són deficitaris, i per contra, disposem d'un excedent de professionals capacitats.

Una estona al "Maestrazgo"

Dissabte passat vaig ser a la Gran Bodega del Maestrazgo fent una degustació del vi A PUNT. Ja ho hem fet altres vegades, però tinc la impressió que aquesta mena d'accions van molt bé: són una manera directa de promoure el producte, i la marca, el missatge -del vi de qualitat per la quotidianitat. Hi ha clients repetits, són habituals; i amb aquests ens retrobem. És bonic. I hi ha clients nous, nous en relació al vi A PUNT, és clar! la Gran Bodega del Maestrazgo, un establiment de barri que ja hem descrit en alguna altra ocasió, és una part de l'ànima del barri de La Ribera de Barcelona. Perquè fa quasi setanta anys que és obert i, doncs, els lligams amb el veïnat són estrets. Les botes de vi a doll (en despatxen entre 3 i 4 mil litres a la setmana...), unes prestatgeries que aguanten ampolles i anys, caixes pertot arreu... A la Sílvia Moliner, que junt amb el seu germà, el Josep, s'ocupen del negoci des de fa dos anys, potser li agradaria modernitzar-ho tot una mica. El Josep deixa dir, perquè sap el que costaria, i però, perquè és conscient, d'alguna manera, del valor estètic d'aquesta antiguetat acumulada. Un dissabte al matí, com la setmana passada, entre el gruix del públic que apareix a la botiga, a més dels consumidors de vi de cada dia, els de l'aigua, els de la cervesa, el sifon i tota mena de consumibles, hi ha un públic tranquil, que es passeja, i que hi vé expressament; precisament per gaudir de l'ambient. S'hi passen una estona. Volen comprar unes ampolles de vi. Busquen consell. Els agrada el tracte que reben i, segurament, els estimula veure la transmissió generacional d'un estil comercial popular, que les circumstàncies i els temps aboquen a la desaparició. Hi ha, crec, un cert romanticisme en aquests clients de dissabte. El que compren ho podrien trobar a altres llocs, però baixen fins al Baix de Sant Pere perquè s'hi troben bé. Recordo que amb un grup de dues o tres parelles vaig estar parlant-hi una estona, especialment amb una noia que era filla de Gandesa i que es va interessar molt pel SINE, la nostra Garnatxa Blanca. Lògic.
A la Gran Bodega del Maestrazgo hi ha tota la història del vi (la del país), i en general hom en surt satisfet, tant si busques una barreja de vi a doll, una ampolla de xampagne (del francès), com si necessites una ampolla de les que ha recomanat el Gorgori a la televisió.

Els joves el sexe, els vells el menjar

El meu veí és un ebenista interessant. Sovint, quan coincidim al carrer, fem petar la xerrada; és un artesà que acumula molt de coneixement i això m'atrau. Ell és molt obert i s'interessa per tot. Pregunta pel vi. Però és astut i fresc; encara que depassa amb escreix l'edat de la jubilació traspua una joventut eterna i una gran incontinència verbal. La mirada del Yepes reflecteix aquest caràcter, la destresa que expressa en els mobles, amb les mans, és la d'un artesà graciós i fi que estima la vida.
Avui, entre moltes altres coses, la xerrameca se l'enduia cap a les dones, les guapes i em deia, però, que això és per nosaltres, per als joves, perquè "els vells [com ell] s'interessen pel menjar... i el vi..."
I jo m'he preguntat, interiorment, si la nostra és una societat envellida, en la que els joves s'interessen pels vins i la gastronomia.

presentació D.O. Empordà

L'anotació del Jordi Castells sobre la D.O. Empordà m'ha fet recordar que el pròxim dia 27 d'octubre hi ha la Jornada de Vins de Tramuntana. És la presentació a Barcelona del potencial vitivinícola d'aquest territori històric i que, d'uns anys ençà està obrint-se pas en el mapa del vi del nostre país. Hi ha una tradició latent, a re-descobrir, on les varietats autòctones (garnatxes i carinyenes) de l'arc mediterrani s'han mantingut. Aquesta és una dada interessant. La trajectòria de les generacions i dels pobles, vinculats a la producció del vi ha donat també algunes particularitats a recuperar (els dolços, per exemple). I segons diuen, hi ha un caràcter, marcat pel vent. A Banyuls, en Pierre Parcé, del Domaine de la Rectorie, la setmana passada ens va dir que la Tramuntana era la seva aliada... i són els veïns del nord, units pel vent?

Els del vi A PUNT hi estem oberts i treballarem per incorporar-ne coses al catàleg.


La Jornada de la Llotja de Mar, del 27 d'octubre, la presentarà el Roger Viusà, sumiller del MOO i recentment guardonat al màxim nivell internacional. Si us hi voleu apuntar heu de trucar al 932412755 o enviar un email a eventos@grupgsr.com

Joan Nebot a COM Ràdio

Enllaço el programa de COM Ràdio d'ahir, en el que el Joan Nebot parlava de cava.

nous programes de vi a la televisió

A més del conegut programa de la Televisió de Catalunya presentat per Marcel Gorgori, En Clau de Vi, recentment he descobert, fent una ullada al bloc Envinats, un programa de Vi i Gastronomia de Sies.TV, una emissora que opera a través d'internet.
Al juliol van emetre un programa sobre un tast de garnatxes que varen organitzar amb l'equip de la revista Cupatges De fet, hi vaig anar a raure per això, seguint els comentaris que surten sobre la Garnatxa Blanca.
Em consta, per cert, que la cadena local de Barcelona 25TV n'estava preparant un altre, de programa, del qual ja se n'havien enregistrat algunes sessions, que finalment hauria quedat en res per manca de suport publicitari, segons què m'ha explicat un comerciant.

Ampolla de servei

La setmana que vé disposarem d'un accessori comercial. Una ampolla serigrafiada de servei a la taula. El vi A PUNT té una bona acceptació en els comerços especialitzats i a les xarcuteries selectes. Hi ha, però, també, una sèrie de restaurants que l'han escollit com a vi de la casa per oferir amb els menús. En la majoria dels casos ha estat una iniciativa del propi restaurant, que havent conegut el producte l'ha escollit per la seva excelent relació Qualitat-Preu. En aquests establiments, Els Actuals, del carrer Montsió de Barcelona, al costat del Quatre Gats, el Racó d'en Pep a la Barceloneta, l'Al Punt, al carrer Encarnació, de Gràcia, el Pizza & Love de la Pl. de Sant Cugat al barri de la Ribera, uns quants de Vic on l'ha introduït el Celler d'Osona, i algun altre que ens deu passar per alt, acostumen a servir-lo en gerres que ells mateixos han adquirit. Hi ha, en el seu cas, una decisió: oferir un vi de qualitat pel mateix preu que en altres establiments s'ofereixen vins més senzills, d'origen desconegut. I quan el vi A PUNT arriba a la taula, doncs, s'ofereix sense presentacions, com un vi corrent qualsevol.
És aquesta una pràctica lloable: per al restaurant, al mercat hi ha ofertes més econòmiques que la del vi A PUNT, i servit en una gerra, sense marca, és un senyal de poca categoria als ulls del consumidor. Segur que els clients es trobaran amb un vi plaent, llépol, que els impulsarà a beure'n més d'una copa, i sense efectes secundaris. Però per una gran part del públic, poc habituada a jutjar el vi, serà vist com un vi corrent, sense fer justícia a l'esforç que representa per al restaurant l'elecció de productes per al seva qualitat.


Amb l'afany d'impulsar el consum del vi A PUNT en el segment dels restaurants que ofereixen un menú de qualitat per cada dia, i per facilitar-ne aquesta elecció, hem preparat una ampolla de mig litre (equival a 4 copes complertes) que conté la imatge de marca i una frase que resumeix el nostre missatge, APROPAR EL VI A LA TAULA.

Xarcuteries

A vegades Barcelona es fa petita. Avui a la tarda he anat a veure el Josep i la Rosa del Pa i Trago del carrer Àusias Marc (al costat del Passeig de Sant joan) i la conversa ens ha dut a repassar la llista de clients del vi A PUNT que comparteixen la idiosincràcia d'aquest establiment. Entre ells es coneixen; fa molts anys que atenen una clientela similar i és que, segons què m'explicava la Maria Teresa Hom, de la formatgeria del carrer Aragó, "les xarcuteries feien el menjar" i això va esdevenir una característica del gremi i de la ciutat. La Rosa del Pa i Trago, que va heretar el negoci dels seus pares, ha recordat a la Teresa Hom i a les seves germanes, la Nuri i l'Anna Maria, que regenten l'altra botiga de la família, la Xarcuteria HOM del carrer Provença. Una vegada es van trobar a Noruega, en un viatge d'oci. Jo els he parlat dels pares, perquè fa `pocs dies vaig conèixer el Maties Hom, que acostuma a ser a la botiga i és molt apreciat pels clients. S'inicià en l'ofici com aprenent a Can Ravell, potser la xarcuteria més emblemàtica de Barcelona. Hi ha una generació de xarcuters, que ens hem anat trobant i que ens han acollit molt bé que han fet un camí similar (els Nebot del carrer Còrsega, entre Sardenya i Nàpols, i de Mallorca amb Casanova; o el Manel Saez del Gallfer, de la plaça de la Sagrada Família). Fent memòria, també m'ha parlat del germà Hom, que feia pastissos de formatge (encara els fa, em va dir la Teresa: ella en ven). Ells són Mestres Formatgers i fa uns quants anys, quan tingueren l'energia per impulsar aquest tipus d'associacions professionals, coincidiren amb un grup de col·legues que, units per una tradició professional i pertanyents a una mateixa generació, feren la renovació de les botigues, modernitzant els establiments que havien heretat dels seus pares, en la majoria dels casos. Hem parlat del Carlos Redón, de la cruïlla de Balmes amb Rosselló, a la sortida del ferro-carril, del Ferran, que des de fa deu anys, des que van tancar el mercat de Santa Caterina per fer-hi reformes, són a la cruïlla de Pau Claris amb Diputació... Tots fan menjar per emportar, com ells. M'han preguntat pel Joan Murrià (l'únic de la llista en el que el vi A PUNT ha quedat fora, de moment). Fa temps que li han perdut la pista, però era líder entre els formatgers i els cellerers, juntament amb el Toni Falgueras, del Celler de Gelida (que sí que ens té el vi).
El vi A PUNT ha entrat bé a aquest tipus d'establiments i els clients, que tal com em deia el Josep Ravell "es fien de nosaltres", agraeixen la recomanació que els fan dels productes. Hi ha uns altres establiments, més moderns, apareguts en els darrers anys, més vinculats a la nova generació de productes, els internacionals, els elaborats, els delicatessen... com la xarcuteria + del Passeig, de Sant Andreu; o La Cava Ibèrica, del número 145 de la Diagonal, al Poblenou; o la botiga restaurant de Cal Lluís de la Barba, al carrer Marià Aguiló, al davant de Can Felipa; o la xarcuteria Can Recasens, del carrer Llull, a tocar de la Rambla del Poblenou. Són botigues d'avui, pensades i regentades per gent jove, on el vi A PUNT hi encaixa per naturalesa, perquè és una adaptació als costums d'avui. És més normal. Però tant a un lloc com a l'altre, tant als establiments moderns com als més consolidats hem tingut una bona acceptació: els clients han rebut molt bé la nostra proposta de portar vi autèntic i agradable en un format pràctic, que permet disposar-ne fàcilment i amb garanties de conservació. El vi del Priorat o el de Gandesa, els vins de Tarragona, en definitiva, sempre havien arribat a Barcelona, hi ha una tradició que ens avala. Nosaltres volem actualitzar-la dignament.

Farem una prova

És la frase del dia. Me l'han dit aquest matí per teléfon. Ja us podeu fer una idea del cas: el director d'un grup de botigues amb qui fa quasi un any que estàvem parlant de la possibilitat d'introduir el vi A PUNT m'ha picat per anunciar-me que el seu equip ha decidit que "farem una prova".
Per què els ha costat tant de prendre aquesta decisió?
En primer lloc perquè a les empreses els resulta complicat incloure noves referències. Per ells, la introducció d'un nou producte requereix un anàlisi estratègic; perquè s'ha d'analitzar el potencial, la feina de promoció i els costos derivats de la introducció (temps i diners), el marge comercial... i perquè en el cas del vi en Bag in Box la inclusió a la prestatgeria representa un esforç addicional: és una novetat per al gran públic, que exigeix explicacions.
Però "farem una prova", perquè al sector sabem que hem de treballar per adaptar-nos als consumidors i als nous usos, i perquè el vi que oferim és suficientment interessant.

pròximes degustacions del vi A PUNT

La Cava Ibèrica. Divendres a la tarda serem en aquesta botiga-celler de l'avinguda Diagonal. És al número 145, just al costat de la Rambla del Poblenou.

Gran Bodega del Maestrazgo. Dissabte al matí farem una sessió de degustació per als clients d'aquesta bodega del número 90 del carrer Baix de Sant Pere, a prop de l'Arc de Triomf. El Josep i la Sílvia tenen molta animació a la botiga els dissabtes, especialment a partir de les 12hs., quan la clientela torna del mercat de Santa Caterina.

Xarcuteria HOM. En aquest inici de temporada, després de les vacances d'estiu, hem fet unes quantes degustacions a la Xarcuteria HOM del número 79 del carrer Provença. Diumenge, coincidint amb la festa major del carrer, tornarem a donar a tastar el vi A PUNT a la clientela d'aquest establiment de fort arrelament al barri.

Sabem més de cervesa que de vi?

La frase que la Meritxell Falgueras, l'autora de l'entrevista, destaca del Roger Viusà és, com a mínim provocadora, i ho dic perquè en el meu entorn immediat ha generat una discussió que ha durat uns quants dies: "la gente sabe más de cerveza que de vino".
Què en penseu?
Depenent pel que entenguem per SABER. Però és cert que l'experiència ajuda, almenys, a tenir sensació de coneixement, i és que "el precio del vino frena al consumidor por lo que se bebe más cerveza". Des d'aquesta perspectiva sí, efectivament: la cervesa és una beguda popular, de la que tothom en pot dir coses, mentre que del vi, amb un decreixement del nombre de consumidors i, sobretot, amb l'augment de la complexitat que se n'ha transmès, la impressió general és que se'n sap poc.
Aquesta setmana ha començat a emetre's el programa En clau de vi, de la Televisió de Catalunya. El recordo de l'any passat, molt simpàtic i ben fet però... només una pregunta que em vé al cap en aquest moment: ajuda a fer conèixer millor el vi o en projecta una imatge de complexitat que contribueix a allunyar els consumidors?

20è aniversari del Celler d'Osona

El Celler d'Osona, del que he fet una sèrie de comentaris, perquè a més de ser un dels primers punts de venda del vi A PUNT ha resultat un espai d'interlocució interessant i enrriquidor, ha celebrat el vintè aniversari.

Els amics varen sorprendre a la Lurdes i en Miquel, l'alma mater de l'establiment, amb una festa a la mateixa botiga.

Felicitats!!!

Per cert; la Revista Gastronòmica de Catalunya reprodueix, justament en el número d'aquest mes d'octubre, una entrevista entre el Josep Trallero i en Miquel Bofill. En reprodueixo l'entrada perquè en Trallero, el viticultor del Serrat de Montsoriu fa un retrat del personatge.

Cal Sardà de Capafonts

Ahir al vespre em vaig recordar d'un establiment atípic que ens té el vi A PUNT. És la carnisseria de Capafonts, un poblet de les muntanyes de Prades, a l'interior de Tarragona, al Baix Camp, entre el Bosc de Poblet i la parc natural del Montsant, en el que vaig créixer als estius de la infància i en el que m'hi perdo de tant en tant, a la casa que hi havia adquirit el meu avi.
Me'n vaig recordar perquè em va telefonar un amic i em va explicar que els mals de panxa que feia temps que l'inquietaven han desembocat en un diagnòstic clar: és salíac, i ha d'evitar tota mena de menjars, "salxitxes" incloses. Es veu que moltes de les que hi ha al mercat porten farines, i els salíacs han d'evitar-la de totes totes.
Em va venir a la memòria l'obrador de l'Albert Sardà. Mata els dimecres, a l'escorxador d'Alcover. Abans, quan jo era petit, ho feia allí mateix, però Sanitat li ho va prohibir fa uns quants anys. Ell i uns quants companys que segueixen el mateix estil de producció d'embotits es troben els dimecres al matí a Alcover i els arriben els porcs que han sol·licitat, sencers. Coneixen la granja, del Pla de Santa Maria i el pinso que els donen (se'l fan ells). D'aquesta manera poden assegurar-se que la sang, per exemple, està en perfectes condicions...
Tot això, l'Albert m'ho explicava mentre desfeia una canal i l'Anna Maria, la seva dona, feia llangonisses a la màquina amb l'ajuda d'un nebot.
Aquest tipus d'establiments són atípics, perquè fan les coses segons un procediments absolutament autèntics i artesanals, sense trampa. Avui és difícil de trobar aquesta mena d'oferta, perquè les exigències comercials i d'abastament dels mercats han obligat a desenvolupar processos industrials en els que aquesta autenticitat es perd necessàriament i, a vegades, el producte esdevé tota una altra cosa.
En tot cas, si us perdeu per la zona (actualment, el seu interès natural ha fet desenvolupar una bona oferta de turisme rural a base de cases, albergs i un hotel), sapigueu que a Cal Sardà hi trobareu el vi A PUNT i llangonisses autèntiques, que faré tastar al meu amic salíac de Biskaia el dia que vingui a veure'm.

visita al Domaine de la Rectorie, a Banyuls

D'ençà que vaig llegir el post dels Banyuls al bloc que el Jordi Castells ha obert per anar recollint les seves anotacions sobre vins, vaig obrir l'agenda per programar-hi una visita. En vaig parlar amb uns companys de Girona i ahir, amb el Cares Portell, hi vàrem anar, al Domaine de la Rectorie, que ell coneixia de visites anteriors.

En Pierre Parcé, un dels membres de la família que gestiona aquesta marca, i nét de l'antiga propietària del domini, ens va presentar la seva proposta vitivinícola, lligada al terroir i, per tant, també, a la tradició dels vins dolços naturals; però inspirada per una reinterpretació del valor d'aquesta denominació (Apellation d'Origine Controlée), que si bé durant tot el segle XX, "gràcies a l'eficiència dels comerciants" (diu en Pierre Parcé) aconseguí fer-se una marca a través dels dolços (habitualment oxidats), té la capacitat de producció de vins tranquils d'alta expressió.

És a dir, que vaig anar a Banyuls a conèixer els dolços i vaig acabar tastant tota la gamma de vins de la finca, entre ells tres dolços, i només un de l'estil tradicional (oxidat), l'Oublée. Perquè tal com acostuma a passar, els estereotips amaguen una realitat més complexa. I eus aquí, que férem el descobriment d'un món que desconeixia completament (a dues hores de casa).

El missatge dels Parcé és una reivindicació territorial, i fan una oferta que és comercial però que va més enllà: situant-lo al centre, el vi esdevé una manera de viure i entendre el món. En el seu dossier de presentació es demanen Pourquoi continuer à faire du vin en France en 2007, i diuen que Quel émerveillement de voir certains grands danseurs. Ils ont atteint une telle légèreté et liberté de geste, que leur art nous appparaît comme une évidence, à tel point que cela semble facile. On en oublierait l'entrainement quotidien, les longues séances à la barre. On oublierait que ce qui nous touche, c'est la rancontre entre le travail et la grâce. Le vin que nous rêvons est un peu comme cela. [Quina meravella de veure determinats ballarins. Sovint han aconseguit una lleugeresa i una llibertat del gest tal que el seu art ens apareix com una evidència, tant que sembla fàcil. Hom oblida l'entrenament diari, les llargues sessions de barra... Hom oblida que el que ens captiva és la unió del treball i la gràcia. El vi que nosaltres somniem és una mica com això].

Després de tastar, a quarts de dues, vàrem anar a veure les vinyes més properes al poble. Un camí asfaltat ens va permetre aproximar-nos-hi ràpidament, amb el cotxe. El paisatge és sensacional: muntanyes cultivades. La comparació amb el Priorat era imprescindible i en Pierre Parcé afegí, a la similitud més evident, la del sòl, pobre, de licorella; la de les varietats, amb la predominància de les garnatxes i les carinyenes, la de l'estil dels vins, d'alta concentració (conseqüència d'aquest terreny, en gran part); però sobretot, el paral·lelisme en el procés de redescobriment que tant al Priorat com a Banyuls ha necessitat una intel·lectualització, una visió de la capacitat d'un terroir per generar productes especials.

Evidentment, la proposta dels Parcé és un cant a l'excepcionalitat, a la dimensió artística del vi, on un terreny molt determinat, per les seves dimensions i per les seves característiques morfològiques i climàtiques (la diferència amb el Priorat és que aquestes vinyes muntanyoses toquen a mar i estan ventilades per la tramuntana) pot proporcionar-nos uns vins únics. És la dimensió emocional, quan el vi es fa intransferible, quan el vi identifica un indret en el mapa i ens connecta culturalment amb una complexitat difícil de reduir.

Nosaltres, amb una proposta de qualitat per als vins de consum quotidià, davant d'aquestes meravelles, dels projectes que busquen el compromís amb l'emoció, ens traiem el barret i escoltem, respirem... i gaudim de l'elevació de l'esperit que (el vi) ens ha produït.

I, però, tot i haver tastat un blanc sec interessantíssim, tres negres i un rosat, tots molt curiosos i intensos, vaig endur-me una ampolla d'un dolç natural jove (2007), produït mitjançant el mètode de muté sur grains, és a dir, amb una addició d'alcohol per aturar la fermentació amb els grans de raïm. Dijous la portaré al tast dels vins de Mayol Viticultors que farem a Caldes.

vendre és difícil

"vendre és difícil, i vendre bé encara més". És una lliçó que m'han donat avui, per mirar de millorar la gestió amb els clients i, en conseqüència, incrementar el rendiment de la nostra feina. I per això, per aconseguir que els nostres clients facin un esforç adicional, perquè a més de comprar-nos el producte ens permetin cobrar-los-el a través d'un rebut domiciliat, per exemple, hauran de reconèixer l'interès comercial del vi A PUNT. D'això se'n diu increment de valor.

Si vols aigua ben fresca...

El meu fill ha après una cançó a l'escola (¿popular?¿catalana?). Quan me l'ha ensenyada l'he recordat, perquè jo ja la cantava quan era petit. Però, ai! quan hem arribat a l'última frase m'ha cridat l'atenció: "pare, així no és!".
jo feia:

Si vols aigua ben fresca
a la font has d'anar,
si el que vols és fer gresca
un bon vi has de tastar,

Oh, là, li,…
Oh, larà, liria,
oh, lalà,cucut, cucut (3)
Oh, larà, liria, oh!

i segons el que a ell li han ensenyat, enlloc del vi s'ha de dir: vine amb mi a cantar.

He rastrejat els navegadors i existeixen les dues versions, la de quan jo era petit i aquesta altra, moderna, promoguda, suposo, per algú que té por del vi.

Trobada amb el Joan Gómez a Cuvée

A mitja tarda he passat per Cuvée 3000, a les instal·lacions que tenen al carrer Lepant. És un distribuïdor de referència que ha complert 10 anys i que s'ha caracteritzat per treballar amb una selecció de vins molt acurada. Un dia, fa ja alguns mesos, el Joan València em va dir que a ell li interessaven els viticultors que podien identificar-se amb la "triple A"; una designació enigmàtica que respon a la tríada d'Agricultor, Artesà i Artista. Ell s'ha especialitzat a comercialitzar aquests productes, que li agraden i li interessen, i la seva empresa marca una certa tendència en el mercat. Cuvée s'enfoca als clients que s'interessen pel vi, que reclamen un servei òptim tant en la distribució com en la cura del producte, i que aprecien la selecció d'un catàleg ampli on cada referència va acompanyada d'una llegenda.

L'establiment és un espai polivalent que acull les oficines de l'empresa (distribuïdora), el magatzem, una sala de tast, per les trobades amb els clients de l'hostaleria (disponible per a grups de tast), i una entrada - exposició de les ampolles dels cellers representats.

I allí, triant ampolles (la botiga és oberta per als que hi estan interessats), m'he trobat al Joan Gómez Pallarès, tastador i escriptor de vins, recentment guardonat amb el premi del 1er. concurs de blocs de vins que el Consell Regulador de la D.O. Catalunya va convocar en motiu de la XXVIII ena. mostra de Vins i Caves de Catalunya. Ha estat casual, perquè tot just feia una setmana que havíem coincidit al lliurament de premis i encara, a penes si ens coneixíem. Ell m'ha advertit que justament avui havia enllaçat el meu bloc en el seu, el de vinis, i m'ha fet recordar que jo ho tenia pendent. Li he ensenyat els envasos del vi A PUNT, perquè allí, a Cuvée, els teníem a mà, i hem quedat de trucar-nos per tastar-los.

de nou a la Xarcuteria HOM

La setmana passada varem fer una degustació a la Xarcuteria HOM del número 79 del carrer Provença de Barcelona. Va ser, per nosaltres, com una presentació del vi A PUNT a l'Esquerra de l'Eixample. Hi tenim pocs punts de venda, encara, en aquest barri, i aquest establiment és emblemàtic, perquè inaugurat el 1.948 pel Maties Hom, ha esdevingut una referència, i avui està regentat per dues de les filles del fundador.
L'acollida fou molt bona: la clientela de la botiga es refia de les noves ofertes. I aquesta setmana hi tornarem, dijous, demà, i dissabte. És un esforç inicial per donar a conèixer el producte entre la parròquia, una empenta que ens permet accedir al consumidor i presentar-nos. Hem de pensar que el nostre vi és, sobretot, un gran desconegut (el projecte que ens anima ve sense gaire recursos pel que fa a comunicació i ha de convèncer per ell mateix). A sobre, la primera impressió d'un vi empaquetat amb cartó acostuma a ser poc favorable... Per tot plegat, les sessions de tast o degustacions, com volgueu dir-ne, són una gran oportunitat. El producte té moltes bondats (primer el vi, una selecció que pretén l'exelència i de la que estem molt contents; després l'envàs, molt extès a França i a Europa en general per la comoditat que representa disposar d'una quantitat important de vi a casa, obert, sense haver de patir per la seva conservació, perquè, envasat al buit, manté les propietats organolèptiques de manera òptima durant setmanes; i el preu, un factor important per impulsar el consum de vi de qualitat, un preu d'entre 9 i 10 €uros, que representa poc més de 2 €uros per ampolla de tres quarts de litre) i en les degustacions és on tenim l'oportunitat per explicar-les.
La Xarcuteria HOM és un d'aquests llocs en els quals aquest procés s'acompleix de manera satisfactòria i nosaltres, amb el vi A PUNT, hi hem estat ben rebuts i ho agraïm.