Ahir al vespre em vaig recordar d'un establiment atípic que ens té el vi A PUNT. És la carnisseria de Capafonts, un poblet de les muntanyes de Prades, a l'interior de Tarragona, al Baix Camp, entre el Bosc de Poblet i la parc natural del Montsant, en el que vaig créixer als estius de la infància i en el que m'hi perdo de tant en tant, a la casa que hi havia adquirit el meu avi.
Me'n vaig recordar perquè em va telefonar un amic i em va explicar que els mals de panxa que feia temps que l'inquietaven han desembocat en un diagnòstic clar: és salíac, i ha d'evitar tota mena de menjars, "salxitxes" incloses. Es veu que moltes de les que hi ha al mercat porten farines, i els salíacs han d'evitar-la de totes totes.
Em va venir a la memòria l'obrador de l'Albert Sardà. Mata els dimecres, a l'escorxador d'Alcover. Abans, quan jo era petit, ho feia allí mateix, però Sanitat li ho va prohibir fa uns quants anys. Ell i uns quants companys que segueixen el mateix estil de producció d'embotits es troben els dimecres al matí a Alcover i els arriben els porcs que han sol·licitat, sencers. Coneixen la granja, del Pla de Santa Maria i el pinso que els donen (se'l fan ells). D'aquesta manera poden assegurar-se que la sang, per exemple, està en perfectes condicions...
Tot això, l'Albert m'ho explicava mentre desfeia una canal i l'Anna Maria, la seva dona, feia llangonisses a la màquina amb l'ajuda d'un nebot.
Aquest tipus d'establiments són atípics, perquè fan les coses segons un procediments absolutament autèntics i artesanals, sense trampa. Avui és difícil de trobar aquesta mena d'oferta, perquè les exigències comercials i d'abastament dels mercats han obligat a desenvolupar processos industrials en els que aquesta autenticitat es perd necessàriament i, a vegades, el producte esdevé tota una altra cosa.
En tot cas, si us perdeu per la zona (actualment, el seu interès natural ha fet desenvolupar una bona oferta de turisme rural a base de cases, albergs i un hotel), sapigueu que a Cal Sardà hi trobareu el vi A PUNT i llangonisses autèntiques, que faré tastar al meu amic salíac de Biskaia el dia que vingui a veure'm.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Oriol, llegir el teu post m'ha portat un mal record. Fa uns anys, un metge em va dir: "Millor que et facis uns anàlisis perquè tens una malaltia de Marató de TV3". Si, com ho sents. Però, per sort, tot va quedar en un error i, continuo poden menjar pasta, farina, pa,... Però mentre van durar les setmanes de proves mèdiques, vaig estar fent dieta estricta i a mi, que m'agrada menjar, ho vaig passar ben malament. Per això, la celiasis és una de les enfermetats cròniques més difícils de portar i, cal que tothom s'hi consciencii i s'etiquetin els productes explicant si tenen o no gluten. Per això, anima el teu amic i recomana-li llocs i productes.
Publica un comentari a l'entrada