dilluns, 27 d’octubre del 2008

Festa del vi de GANDESA



Per als que aneu obrint aquesta pàgina que a voltes es torna feixuga i s'embarca en unes reflexions massa pesades, us facilito l'enllaç al programa de la XXI Festa del vi de Gandesa que s'escau aquesta setmana. És una ocasió per anar a fer una excursió fins a aquest límit geogràfic amable i interessant i sovint oblidat. El paisatge de la Terra Alta és el d'un jardí de conrreus de vinya i olivera on l'activitat agrària és predominant encara avui. Un indiscutible subdesenvolupament econòmic ha marcat un paisatge físic i humà que se'ns apareix autèntic i original. D'aquesta terra en surt una enorme quantitat de quilos de raïm que tradicionalment han arribat a les grans conurbacions (Barcelona) amb un segell inequívoc: vins estructurats i potents, tant en el cas dels negres com en els blancs entre els que destaca la Garantxa Blanca, una varietat molt ben integrada a la zona, des del segle XVII i que, en l'actualitat, n'ha esdevingut representativa.


Arribeu-vos avui i sempre a Horta de Sant Joan, quan aneu per allà baix (al camí trobareu Bot). Picasso se'n va enamorar (hi passà uns mesos, curant-se de mals de l'època, a casa dels pares d'un company d'estudis) i digué que tot el que sé ho he après a Horta. Hi ha un museu al·legoric. És un dels pobles de la comarca, exemple d'una riquesa antiga, visible en l'estructura urbana i en els edificis més singulas (la plaça de l'Ajuntament, amb l'edifici públic i l'església són d'una excepcionalitat colpidora: una mostra del gòtic català més pur a l'església i del primer Renaixement en els edificis civils. A la plaça hi ha un establiment, La Pinta, que funciona sobretot els caps de setmana com a bar i galeria d'art. Serveixen el vi A PUNT blanc, de la Terra Alta.


Arribeu-vos també a Batea, un altre exemple d'urbanisme de la zona, amb un fort caràcter medieval en el nucli.


I a Villalba, i a Corbera (s'hi passa, de camí, necessàriament), i a la Fatarella: són uns pobles interessants per la seva rusticitat i la petjada de la Guerra Civil hi és molt present; el front de l'Ebre fou molt viu a la zona i la memòria es fa visible. Podeu arrivar-vos fins a la Pobla de Massaluca, on la vinya s'enfila pels costers del riu...


Gandesa, la capital de la comarca, ofereix l'atractiu del celler de César Martinell, l'arquitecte que influït per Gaudí però amb un fort esperit noucentista, de la tècnica al servei de la indústria, construí una pila de cellers (més de quaranta) a finals de la primera dècada del segle XX i a començaments de la segona. Fóren batejades amb el sobrenom de les catedrals del vi, i tot i el seu origen vallenc, i sense menystenir els exemplars que podem trobar-ne al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i al Penedès (fins i tot a Sant Cugat del Vallès n'hi encarregaren un), el celler de Gandesa, juntament amb el del Pinell de Brai (avui poc actiu), és el més destacat de la col·lecció (l'any passat fou escollit entre una de les 7 meravelles de Catalunya) i fóra bo que es trobessin els ajuts per poder-li "rentar la cara". Fou una iniciativa dels socis de la Cooperativa agrària (crec que eren 43), que anaren a buscar arquitecte i crèdit a Valls (al banc de la capital de l'Alt Camp, molt important en aquell moment).


Jo recomano l'excursió a tots nivells: el paisatgístic i l'humà; però també, evidentment, el vitivinícola. En aquests moments es parla de la Denominació d'Origen Terra Alta com un fenomen emergent i, paradoxalment la relació de la comarca amb el vi es perd en la nit dels temps, però sí que és cert que d'uns anys ençà, marques com Bàrbara Forès, Edetària, Clua, Pinyol... l'ecològic del Mesies, i molts dels vins dels cellers cooperatius (Llàgrimes de tardor, de Bot; 2 finques, de Villalba; el César Martinell i l'Antic Castell de Gandesa...) s'han guanyat un reconeixement en els mercats.


Val la pena arribar-s'hi i deixar-se sorprendre per l'enorme potencial que s'hi amaga!

5 comentaris:

Gemma Urgell ha dit...

I no et deixis Arnes i els Ports! Si Oriol, la Terra Alta em té enganxada!

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

el turisme familiar permet endinsar-se per la via verda, a peu o en bicicleta. Jo he fet el tram entre Horta i el Pinell, molt bonic, tot i que penso que estaria molt millor si hi passés un trenet, per afavorir la mobilitat de la gent de la comarca, des del Baix Aragó i fins a Xerta i Tortosa

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

als Ports, en una excursió, fa set o vuit anys, em sembla, ens vàrem trobar amb una manada de toros, braus. Impressionant.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

tot i que he de reconèixer que limito els meus viatges a motius de feina o a visitar persones; i pel que fa als rovellons, si bé menjar-ne m'agrada, com a qualsevol, suposo, refuso les excursions boletaires perquè estic negat per aquesta empresa i em "frustra"

Gemma Urgell ha dit...

doncs a mi m'encanta anar a buscar bolets, però amb gent del país. És més fàcil, perquè et porten allà on saben que n'hi ha (això si, et despisten una mica pq no sàpigues com s'hi ha arribat!