La frase que la Meritxell Falgueras, l'autora de l'entrevista, destaca del Roger Viusà és, com a mínim provocadora, i ho dic perquè en el meu entorn immediat ha generat una discussió que ha durat uns quants dies: "la gente sabe más de cerveza que de vino".
Què en penseu?
Depenent pel que entenguem per SABER. Però és cert que l'experiència ajuda, almenys, a tenir sensació de coneixement, i és que "el precio del vino frena al consumidor por lo que se bebe más cerveza". Des d'aquesta perspectiva sí, efectivament: la cervesa és una beguda popular, de la que tothom en pot dir coses, mentre que del vi, amb un decreixement del nombre de consumidors i, sobretot, amb l'augment de la complexitat que se n'ha transmès, la impressió general és que se'n sap poc.
Aquesta setmana ha començat a emetre's el programa En clau de vi, de la Televisió de Catalunya. El recordo de l'any passat, molt simpàtic i ben fet però... només una pregunta que em vé al cap en aquest moment: ajuda a fer conèixer millor el vi o en projecta una imatge de complexitat que contribueix a allunyar els consumidors?
2 comentaris:
Hola Oriol particularment crec que si, que a nivell de carrer coneixem més a la cervesa, però tampoc es un camp essent de complicació. Tinc un bon amic, degustador de vi i gran tastador de cervesa, que quan em comença a parlar dels diferents tipus de cervesa que existeixen em quedo parat, i dista bastant de la imatge simple que he tingut sempre d'aquest aliment. A mi, personalment no m'atrau, sobretot per la seva efímera paleta olfactiva i sens dubte queda relegada a ser un fantàstic complement refrescant, però mai un substitutiu del vi .
Per cert, més que una entrevista, la article de la Meritxell Falgueres es un panflet publicitari, ja que la magnífica sommelier em sembla que treballa per a la Damm.
Enhorabona pel bloc.
Hola Víctor!
He passejat pel teu bloc i m'he fet una idea del teu apassionament pel món del vi. Provablement et seguiré (respectuosament).
Sobre la qüestió que ens ocupava, crec, en general, que hi ha molta tela per tallar, que som, globalment, molt immadurs, socialment, en relació amb el vi. Tinc la impressió que hem fet un salt cap a l'elit i hem identificat el vi amb un objecte extremadament complexe. Alguns, els que fem d'apòstols d'aquesta complexitat, en cantem les meravelles i en justifiquem l'interès, perquè el té, i de pas anem despreciant l'espai del vi de consum. Fins al punt que ens oblidem d'exigir-ne un adequat nivell de qualitat. El resultat és que el vi és car i complicat, i el que és econòmic és dolent i, en tot cas desconegut, incapaç d'inspirar la confiança en els consumidors que s'hi haurien d'aproximar sense complexes. La cervesa, aquest refresc que descrius, ofereix una resposta barata, lliure i distesa, sense renunciar a la qualitat. Entenc aquí qualitat en el sentit de la indústria: garantia i confiança.
La proposta del vi A PUNT vol contribuir a aquesta necessitat de qualitat implícita, per tothom, unida a la idea de consum: hi ha d'haver un vi amable i interessant però econòmic, disponible, en el que la qualitat sigui segura.
Publica un comentari a l'entrada