dissabte, 6 de juny del 2009

Etiquetar en català

Ahir em va telefonar un botiguer de València interessant-se pel vi A PUNT i varem parlar dels diversos aspectes comercials a tenir en compte en aquestes circumstàncies, i fonamentalment de les qüestions logístiques i la comanda mínima perquè el cost del recader sigui assumible...
Després de tot plegat, i havent compartit la passió per un determinat estil de vins (en Lluís em lloà els nostres per la seva autenticitat quant a gust i a l'elecció varietal), vaig fer-li una pregunta relativament compromesa sobre l'idioma de l'etiquetatge. Desconec la sociologia real de València, però se'n senten a dir tantes coses que sento la necessitat de prendre precaucions comercials. A Catalunya, el vi A PUNT va tot en català, però ara n'hem imprès en castellà per enviar a un distribuïdor del País Basc on, de fet, haurem d'analitzar la conveniència d'envasar en euskera. I el cert és que els primers que vàrem enviar a Euskadi foren en català (eren els que teníem) i em van fer constar que el probelma era relatiu. Li vaig preguntar el meu interlocutor valencià si creia convenient que li enviéssim els envasos en castellà i em va dir que on ell tenia la botiga, al centre, hi havia un ambient prou catalanista, que podria admentre l'etiqueta en català. A recalcar el qualificatiu de catalanista enlloc del valencianista!
Coses de l'idioma. Què hi farem?

...Tot plegat m'ha fet recordar que pel desembre va sortir una publicació de l'ADEC amb una llista dels productors que envasen en català. La nostra absència em va cridar l'atenció i vaig enviar un e-mail a aquest organisme, del qual encara espero resposta!
Coses que passen. Què hi faem?