Una parada al carrer: reaccions del públic

El passat cap de setmana fórem al Mercat de Nadal de Valls. Tinguérem el vi A PUNT exposat en una parada del carrer de la Cort, l'eix comercial més important del casc antic de la ciutat. Aquesta mena de cites són concorregudes per un públic variat que surt a passeig i que aprofita per fer algunes compres nadalenques. De fet, les parades més oportunes són les dels torrons, les de pessebrisme, les dels elements decoratius... i les de la plaça del Blat, on s'exposen els animals dels rostits de les festes: aviram fonamentalment.
El vi A PUNT és un producte de la terra però empaquetat. L'aspecte que oferim s'allunya força del que espera el públic d'aquesta mena de cites. Hi ha altres productors amb una aparença molt més artesanal que, tot i ser extra-nadalencs, hi encaixen molt millor (els formatgers, els xarcuters, els apicultors, els pastissers...). La nostra participació es justifica poc i la majoria dels visitants passen de llarg. Els Bag in Box del SINE i del QUA que teníem exposats són estranys per a gran part del públic, fins al punt que una senyora que se'ns aproximà, tot interessant-se per aquelles capses desconegudes, ens preguntà si era perfum. Em recordà una discussió que ja fa alguns mesos havíem mantingut amb l'impressor quan, lluitant per la qualitat de l'envàs ens retreia la nostra visió del producte, recordant-nos que el que féiem era vi, queixant-se de les nostres exigències, pròpies d'un productor de perfums, segons ell, precisament.
És evident que la nostra presència a un mercat com aquest és vàlida només a Valls on, a peu de carrer, ho aprofitem per saludar a amics i coneguts que vénen a visitar-nos.
I llavors, enmig d'aquest degoteig, havent-ne amortitzat l'interès comercial, la fira ens permeté conèixer persones per les que altrament hauríem passat desapercebuts. Així, diumenge al migdia, quasi a l'hora de plegar, se'ns aproximà una parella que s'interessà pel nostre producte. L'Albert i la Marga resultaren uns apassionats activistes culturals vinculats a Nulles, on acabaven de tancar un seminari sobre les Representacions rurals contemporànies. Procuraré aproximar-m'hi; m'interessà molt el que m'explicaren: hi ha, en el seu projecte, una recerca de les estructures vigents del nostre entorn per a fer possible una re-interpretació i una proposta (de futur). Realment, vaig tenir una sensació frustrant en assabentar-me'n just quan el seminari acabava de tancar-se. Què hi farem? En tot cas, un contacte interessant, per anar teixint una xarxa local.