Ensenyances de la Botiga d'en Tonet

Avui he passat a saludar l'Antonio, de la Botiga d'en Tonet, a la cantonada de Calàbria amb Provença, a Barcelona. Com quasi tothom, tenia exposat el Beaujolais Nouveau, en el seu cas importat per Lorenzo Lafuente. I n'hem comentat la importància. Diu que "això ha anat de baixa", perquè ara "la gent ja sap alguna cosa".
L'Antonio és originari de Sant joan de Mediona. Va créixer a la vinya, en una família tradicional de pagesos, vinculats a la terra d'una manera que sona molt antiga, mirant al cel, lligats al temps. "A l'any vell hi ha most" li deia el seu avi, " i a l'any nou serà vi", i la saviesa acumulada el tranquil·litzava. Ara, em deia avui, "els enòlegs i els que en saben, agafen el raïm, verd, abans de que maduri, i ja l'acompanyen fins al final, provocant-li la fermentació, accelerant-lo, per assegurar-ne el resultat". Hi ha, en aquesta descripció de l'evolució de l'enologia un dolor contingut, l'expressió d'una pèrdua, perquè els tècnics s'han apoderat d'un espai que ocupava el coneixement ancestral, una manera d'entendre i de viure al camp. L'eficiència de la tècnica interromp aquest vincle, aquesta connexió dels individus amb el medi, perquè l'important és un producte i la seva comunicació mercantil.
Escoltant les lliçons de l'Antonio m'he adonat, avui, que el vi té diversos discursos, uns més reeixits que d'altres, uns més actualitzats i moderns, i d'altres que ja caduquen; però que fa només algunes dècades, el vi era un element qua acompanyava els homes d'una manera molt íntima, menys refinada i absolutament popular, però estructural: la seva vivència formava caràcter. Els vincles amb el món rural, cada vegada més llunyà, són encara perceptibles.
L'Antonio va venir a Barcelona a fer de comerciant de vi, una derivada natural, donat el seu origen. La seva és una botiga extremadament ben assortida. I malgrat el llarg camí recorregut és obert encara a les noves propostes. El vi A PUNT hi conviu bé i lentament va obrint-se pas entre una part de la seva clientela que es deixa aconsellar. Però el món d'aquest pagès que un dia aterrà a la ciutat és aquell de la muntanya penedesenca, ple d'una saviesa honesta que li costa acceptar que el mercat es mou per impusos comercials més que pel coneixement autèntic.