La setmana passada vàrem iniciar el cicle de tertúlies a l'Ateneu.
Vam ser 25, que al voltant de la taula del restaurant de la planta baixa (ATN Restaurant), vàrem descobrir les interioritats de la Denominació d'Origen Alella, un territori històric que lluita vigorosament per mantenir l'especificitat dels seus vins, molt a prop de Barcelona, amb la pressió urbanística que això significa.
Un cop presentats, vàrem passar el torn al Jordi Pujolràs, el secretari del Consell Regulador, que se n'ocupa des de 1.967 i que, si bé recorda, explícitament i implicita el seu origen empordanès, està extremadament lligat professionalment i emocionalment a aquest petit territori del Maresme que representa.
Alella s'està reinventant: els antics cellers i les marques de vi, de les més antigues del nostre país, que va generar la burgesia barcelonina, estan recuperant una posició en els mercats. El Xavier Garcia, enòleg i director d'Alella Marfil, és un jove exemple del nou enfoc de la zona: redefinició dels productes clàssics i identificadors de la D. O., amb una actualització tècnica que aporta nous matisos a l'estil dels vins, i que parteix del coneixement i el respecte per la tipicitat pròpia, tant a nivell varietal com a nivell de paladar. Ell fa el Marfil, un clàssic entre les marques catalanes, menys dolç que en èpoques anteriors, en el que predomina la Pansa Blanca, la varietat autòctona, germana de la Xarel·lo penedesenca, que la climatologuia marina fa extremadament suau. És un vi que té tipicitat i, a més de ser molt agradable, és autèntic i interessant; equilibra bé l'acidesa amb el sucre residual i és fi, gens pesat.
Un altre dels cellers que vam poder conèixer és el del Quim Batlle, un projecte recent de recuperació d'una antiga finca familiar, que produeix vins blancs de Pansa, Garnatxa (lligada a la història de la Denominació d'Origen), i Pica-poll. Són els Foranell. Els seus vins, fins, procedents d'un treball d'agicultura ecològica comencen a obtenir reconeixements importants. Varem tastar, també, els vins del celler Roure i els de L'Altrabanda (perquè hi ha cellers d'Alella que són a la part interior, encarats al Vallès, amb una climatologia diferenciada de la dels que són encarats a llevant, airejats pel mar).
L'experiència va ser prou interessant. Vàrem "xerrar" de vi, vàrem conèixer alguns dels cellers més representatius d'una petita i històrica denominació d'origen i vàrem sopar plegats. Abans de servir-nos-el, el cuiner de l'ATN Restaurant va oferir-nos un platet de sardines i carxofes per convinar amb els vins de la zona. És una proposta de liason territorial que repetirem amb cadascuna de les denominacions d'origen. Ho vàrem presentar com un "maridatge", un terme que va generar una certa polèmica i que va servir per animar la tertúlia. En Jordi Pujolràs expressà el seu desacord amb aquesta denominació: "el menjar i el vi lliguen, com els colors, com les peces de vestir" ens deia, "però mai arriben a casar-se". Va ser vehement en Pujolràs, i ens va convèncer, com a mínim de tenir-ho en compte.
Un altre element que aixecà un fort debat fou la tipicitat de la Denominació d'Origen i les estratègies comercials que se'n deriven. En Xavier Garcia, geòleg a més d'enòleg, va ilustrar-nos sobre les especificitats edafològiques de la zona, molt pobra i homogènia des del Besòs fins a Blanes, segons ens deia. Després hi ha la història, i la capacitat de la Pansa i la Garnatxa per adaptar-se a la zona amb una regularitat indiscutible. D'aquí el rebuig de varietats internacionals que, si bé tnen poca justificació tècnica sovint han aparegut per la seva potència comercial.
La història, el coneixement i una visió professionalitzada que vé de lluny, quan el 1953 es va crear el Consell Regulador, han donat també tipicitat a la Denominació d'Origen Alella, perquè les pràctiques enològiques pròpies els han donat, també, una emprempta.
Cap a quarts de dotze vam acomiadar una taula que estava formada per alguns professionals del sector del vi, alguns clients habituals de l'ATN Restaurant, i alguns clients i amics del vi A PUNT. Ens emplaçàrem pel darrer dimecres febrer, per la segona tertúlia del cicle.
3 comentaris:
Felicitats Oriol per la feina feta.
Dels tastos de l'any passat a la Guia de Vins de Catalunya ens va quedar la impressió de que la feina a fer encara és important, però que el compromís de la zona amb la seva història i la seva tipicitat específica ( no només les varietats sino el sauló i la geologia que l'ha fet aparèixer ) és gran i gairebé generalitzat a tots els cellers, malgrat no faltar la rivalitat clàssica entre els més grans de la zona (Marqués de Alella/Parxet - Alella Vinícola Can Jonc ). Efectivament els vins de quatre productors sòn els més interessants; Quim Batlle, Alta Alella, Marqués de Alella i Alella Vinícola Can Jonc. Com a vins de consum, la feina del celler Roura té molt de mèrit, tot i estar enfocada en un sentit més tradicional.
Lamentem no haver pogut assistir per aportar més al debat. Només afegir que la feina d'en Pujolràs i del Consell Regulador està afirmant les bases d'un futur basat en la identitat pròpia, abans que en criteris estrictament comercials que sempre s'orienten més cap a les varietats més globalitzades. Nosaltres cada any els encoratjarem a seguir per aquest camí.
una abraçada
Jordi Alcover Mestres
Guia de Vins de Catalunya
Benvolgut Oriol, gràcies per les teves paraules. Nosaltres també vàrem passar una molt bona estona estimulats per la participació dels assistents, Realment vares aconseguir una tertúlia de gran volada. Gràcies de nou per convidar-nos-hi i fins un altre ocasió et saludem ben cordialment.
Jordi Pujolrás
Molt bona nit,
acabo de descobrir aquesta cadena d'events, per donar-li un nom, que esteu realitzant, i voldria sapiguer si existeix alguna posibilitat d'assistiri. Ara mateix estic estudiant al cett el curs de sommeliers, i trobo en aquests debats un complement perfecte i d'alló més enriquidor pels meus coneixements.
Espero amb ganes la vostra resposta.
Molt agraït.
Atentament,
Pol Turull
Publica un comentari a l'entrada