A la presentació del cicle ho vàrem explicar:
El vi a Catalunya és molt antic i ja els clàssics s’hi referien. Vull dir que és un element que ens resulta proper, i la seva presència plural ens obliga a parlar-ne sense a-priorismes, lliurement, en un espai de relació obert. Per això el format de tertúlia. L’experiència del vi al nostre país és tan àmplia que l’aprenentatge ens vindrà més de la participació que de l’exposició de dades i coneixements, al voltant de la taula, tots plegats, xerrant de vi.
Els clàssics són els grecs en aquest cas, perquè els Diàlegs de Plató eren una mena de tertúlies on el contrast d'opinions ens ofereix un catàleg de visions indiscutiblement enrriquidor. Aquest espai de llibertat que s'hi respira és suggerent i atractiu en sí mateix.
Després hi ha una tradició, precisament a l'Ateneu. La societat civil catalana, en la seva branca més intel·lectual, va tenir en aquest espai un fòrum per a la tertúlia.
Avui, els tertulians del Món a Rac 1 en reivindicaven l'interès (del gènere) amb una referència a aquestes famoses reunions de les que tothom recorda personatges tan antagònics com Pla o Sagarra.
Crec que a Catalunya hi ha molta gent que pot xerrar de vi i que els matisos que es descobreixen en una tertúlia són difícils d'obtenir amb un altre format.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada