Ahir a l'Ateneu Barcelonès algú va preguntar al Miguel de Clos d'Agon per què havien decidit posar aquests vins tan importants a la Denominació d'Origen Catalunya. La resposta fou eloqüent: el mercat (en el seu cas internacional) valora millor la marca Catalunya que qualsevol altra de les que hauríem pogut adoptar. En el seu cas, amb un PVP d'entre 30 i 40 €, fins que el 1999 es constituí la D. O. Catalunya van ser Vi de Taula.
Aquesta idea, la de la importància del mercat va marcar una sessió en la que l'Eva Sancho,
enòloga del departament de comunicació de Torres, que ens va presentar el Nerola negre 2005, va explicar la vocació de l'empresa que representa per adaptar-se a les peticions dels consumidors i això ens va dur a discutir, fins i tot, de la conveniència del vi sense alcohol que acaben de treure al mercat. La controvèrsia en aquest punt fou tal que fins i tot el Jordi Alcover, de la Guia de Vins de Catalunya, conegut per la seva crítica al vi esnob, hagué de constatar una incomoditat que des de fora podria atribuir-se a una mena de resistència al canvi. És el mateix que li passava al Josep Maria Espelta del Xampany, de la botiga del número 200 del carrer València de Barcelona, que tot i mostrar un enorme interès per les qüestions de màrketing, es manifestà una i altra vegada reticent a acceptar els taps de rosca, una derivació més de l'enfoc al mercat al que ens havia dut aquesta segona tertúlia en la que la denominació convidada, per ordre alfabètic, era la Catalunya. El Ramon Balada, de Vilaviniteca, representant a Ca n'Estruc, celler d'Esparreguera del que vàrem tastar el blanc jove i un Idoia de Xarel·lo, Garnatxa i Chardonnay fermentat en bota que segons ens va dir té molt èxit als mercats internacionals, va defensar també el desacomplexament dels formats, dels taps i de tot allò que ens pugui ajudar a aproximar el vi als consumidors, així com el preu, un element cabdal per accedir-hi.
Aquesta idea, la de la importància del mercat va marcar una sessió en la que l'Eva Sancho,
enòloga del departament de comunicació de Torres, que ens va presentar el Nerola negre 2005, va explicar la vocació de l'empresa que representa per adaptar-se a les peticions dels consumidors i això ens va dur a discutir, fins i tot, de la conveniència del vi sense alcohol que acaben de treure al mercat. La controvèrsia en aquest punt fou tal que fins i tot el Jordi Alcover, de la Guia de Vins de Catalunya, conegut per la seva crítica al vi esnob, hagué de constatar una incomoditat que des de fora podria atribuir-se a una mena de resistència al canvi. És el mateix que li passava al Josep Maria Espelta del Xampany, de la botiga del número 200 del carrer València de Barcelona, que tot i mostrar un enorme interès per les qüestions de màrketing, es manifestà una i altra vegada reticent a acceptar els taps de rosca, una derivació més de l'enfoc al mercat al que ens havia dut aquesta segona tertúlia en la que la denominació convidada, per ordre alfabètic, era la Catalunya. El Ramon Balada, de Vilaviniteca, representant a Ca n'Estruc, celler d'Esparreguera del que vàrem tastar el blanc jove i un Idoia de Xarel·lo, Garnatxa i Chardonnay fermentat en bota que segons ens va dir té molt èxit als mercats internacionals, va defensar també el desacomplexament dels formats, dels taps i de tot allò que ens pugui ajudar a aproximar el vi als consumidors, així com el preu, un element cabdal per accedir-hi.
El Xavier Pié, president de la Denominació d'Origen Catalunya, i l'Anton Castellà, secretari, que venien amb respostes preparades per als prejudicis que planen sobre el consell Regulador que representen, ens traslladaren una visió fonamentada en el dret, que permet amparar una gran quantitat de vi (el 2007 es comercialitzaren 55 milions d'ampolles amb el segell de la Denominació d'Origen Catalunya), beneficiari d'una oportunitat que hem de relacionar amb la marca Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada