Ampolla de servei

La setmana que vé disposarem d'un accessori comercial. Una ampolla serigrafiada de servei a la taula. El vi A PUNT té una bona acceptació en els comerços especialitzats i a les xarcuteries selectes. Hi ha, però, també, una sèrie de restaurants que l'han escollit com a vi de la casa per oferir amb els menús. En la majoria dels casos ha estat una iniciativa del propi restaurant, que havent conegut el producte l'ha escollit per la seva excelent relació Qualitat-Preu. En aquests establiments, Els Actuals, del carrer Montsió de Barcelona, al costat del Quatre Gats, el Racó d'en Pep a la Barceloneta, l'Al Punt, al carrer Encarnació, de Gràcia, el Pizza & Love de la Pl. de Sant Cugat al barri de la Ribera, uns quants de Vic on l'ha introduït el Celler d'Osona, i algun altre que ens deu passar per alt, acostumen a servir-lo en gerres que ells mateixos han adquirit. Hi ha, en el seu cas, una decisió: oferir un vi de qualitat pel mateix preu que en altres establiments s'ofereixen vins més senzills, d'origen desconegut. I quan el vi A PUNT arriba a la taula, doncs, s'ofereix sense presentacions, com un vi corrent qualsevol.
És aquesta una pràctica lloable: per al restaurant, al mercat hi ha ofertes més econòmiques que la del vi A PUNT, i servit en una gerra, sense marca, és un senyal de poca categoria als ulls del consumidor. Segur que els clients es trobaran amb un vi plaent, llépol, que els impulsarà a beure'n més d'una copa, i sense efectes secundaris. Però per una gran part del públic, poc habituada a jutjar el vi, serà vist com un vi corrent, sense fer justícia a l'esforç que representa per al restaurant l'elecció de productes per al seva qualitat.


Amb l'afany d'impulsar el consum del vi A PUNT en el segment dels restaurants que ofereixen un menú de qualitat per cada dia, i per facilitar-ne aquesta elecció, hem preparat una ampolla de mig litre (equival a 4 copes complertes) que conté la imatge de marca i una frase que resumeix el nostre missatge, APROPAR EL VI A LA TAULA.

Xarcuteries

A vegades Barcelona es fa petita. Avui a la tarda he anat a veure el Josep i la Rosa del Pa i Trago del carrer Àusias Marc (al costat del Passeig de Sant joan) i la conversa ens ha dut a repassar la llista de clients del vi A PUNT que comparteixen la idiosincràcia d'aquest establiment. Entre ells es coneixen; fa molts anys que atenen una clientela similar i és que, segons què m'explicava la Maria Teresa Hom, de la formatgeria del carrer Aragó, "les xarcuteries feien el menjar" i això va esdevenir una característica del gremi i de la ciutat. La Rosa del Pa i Trago, que va heretar el negoci dels seus pares, ha recordat a la Teresa Hom i a les seves germanes, la Nuri i l'Anna Maria, que regenten l'altra botiga de la família, la Xarcuteria HOM del carrer Provença. Una vegada es van trobar a Noruega, en un viatge d'oci. Jo els he parlat dels pares, perquè fa `pocs dies vaig conèixer el Maties Hom, que acostuma a ser a la botiga i és molt apreciat pels clients. S'inicià en l'ofici com aprenent a Can Ravell, potser la xarcuteria més emblemàtica de Barcelona. Hi ha una generació de xarcuters, que ens hem anat trobant i que ens han acollit molt bé que han fet un camí similar (els Nebot del carrer Còrsega, entre Sardenya i Nàpols, i de Mallorca amb Casanova; o el Manel Saez del Gallfer, de la plaça de la Sagrada Família). Fent memòria, també m'ha parlat del germà Hom, que feia pastissos de formatge (encara els fa, em va dir la Teresa: ella en ven). Ells són Mestres Formatgers i fa uns quants anys, quan tingueren l'energia per impulsar aquest tipus d'associacions professionals, coincidiren amb un grup de col·legues que, units per una tradició professional i pertanyents a una mateixa generació, feren la renovació de les botigues, modernitzant els establiments que havien heretat dels seus pares, en la majoria dels casos. Hem parlat del Carlos Redón, de la cruïlla de Balmes amb Rosselló, a la sortida del ferro-carril, del Ferran, que des de fa deu anys, des que van tancar el mercat de Santa Caterina per fer-hi reformes, són a la cruïlla de Pau Claris amb Diputació... Tots fan menjar per emportar, com ells. M'han preguntat pel Joan Murrià (l'únic de la llista en el que el vi A PUNT ha quedat fora, de moment). Fa temps que li han perdut la pista, però era líder entre els formatgers i els cellerers, juntament amb el Toni Falgueras, del Celler de Gelida (que sí que ens té el vi).
El vi A PUNT ha entrat bé a aquest tipus d'establiments i els clients, que tal com em deia el Josep Ravell "es fien de nosaltres", agraeixen la recomanació que els fan dels productes. Hi ha uns altres establiments, més moderns, apareguts en els darrers anys, més vinculats a la nova generació de productes, els internacionals, els elaborats, els delicatessen... com la xarcuteria + del Passeig, de Sant Andreu; o La Cava Ibèrica, del número 145 de la Diagonal, al Poblenou; o la botiga restaurant de Cal Lluís de la Barba, al carrer Marià Aguiló, al davant de Can Felipa; o la xarcuteria Can Recasens, del carrer Llull, a tocar de la Rambla del Poblenou. Són botigues d'avui, pensades i regentades per gent jove, on el vi A PUNT hi encaixa per naturalesa, perquè és una adaptació als costums d'avui. És més normal. Però tant a un lloc com a l'altre, tant als establiments moderns com als més consolidats hem tingut una bona acceptació: els clients han rebut molt bé la nostra proposta de portar vi autèntic i agradable en un format pràctic, que permet disposar-ne fàcilment i amb garanties de conservació. El vi del Priorat o el de Gandesa, els vins de Tarragona, en definitiva, sempre havien arribat a Barcelona, hi ha una tradició que ens avala. Nosaltres volem actualitzar-la dignament.

Farem una prova

És la frase del dia. Me l'han dit aquest matí per teléfon. Ja us podeu fer una idea del cas: el director d'un grup de botigues amb qui fa quasi un any que estàvem parlant de la possibilitat d'introduir el vi A PUNT m'ha picat per anunciar-me que el seu equip ha decidit que "farem una prova".
Per què els ha costat tant de prendre aquesta decisió?
En primer lloc perquè a les empreses els resulta complicat incloure noves referències. Per ells, la introducció d'un nou producte requereix un anàlisi estratègic; perquè s'ha d'analitzar el potencial, la feina de promoció i els costos derivats de la introducció (temps i diners), el marge comercial... i perquè en el cas del vi en Bag in Box la inclusió a la prestatgeria representa un esforç addicional: és una novetat per al gran públic, que exigeix explicacions.
Però "farem una prova", perquè al sector sabem que hem de treballar per adaptar-nos als consumidors i als nous usos, i perquè el vi que oferim és suficientment interessant.

pròximes degustacions del vi A PUNT

La Cava Ibèrica. Divendres a la tarda serem en aquesta botiga-celler de l'avinguda Diagonal. És al número 145, just al costat de la Rambla del Poblenou.

Gran Bodega del Maestrazgo. Dissabte al matí farem una sessió de degustació per als clients d'aquesta bodega del número 90 del carrer Baix de Sant Pere, a prop de l'Arc de Triomf. El Josep i la Sílvia tenen molta animació a la botiga els dissabtes, especialment a partir de les 12hs., quan la clientela torna del mercat de Santa Caterina.

Xarcuteria HOM. En aquest inici de temporada, després de les vacances d'estiu, hem fet unes quantes degustacions a la Xarcuteria HOM del número 79 del carrer Provença. Diumenge, coincidint amb la festa major del carrer, tornarem a donar a tastar el vi A PUNT a la clientela d'aquest establiment de fort arrelament al barri.

Sabem més de cervesa que de vi?

La frase que la Meritxell Falgueras, l'autora de l'entrevista, destaca del Roger Viusà és, com a mínim provocadora, i ho dic perquè en el meu entorn immediat ha generat una discussió que ha durat uns quants dies: "la gente sabe más de cerveza que de vino".
Què en penseu?
Depenent pel que entenguem per SABER. Però és cert que l'experiència ajuda, almenys, a tenir sensació de coneixement, i és que "el precio del vino frena al consumidor por lo que se bebe más cerveza". Des d'aquesta perspectiva sí, efectivament: la cervesa és una beguda popular, de la que tothom en pot dir coses, mentre que del vi, amb un decreixement del nombre de consumidors i, sobretot, amb l'augment de la complexitat que se n'ha transmès, la impressió general és que se'n sap poc.
Aquesta setmana ha començat a emetre's el programa En clau de vi, de la Televisió de Catalunya. El recordo de l'any passat, molt simpàtic i ben fet però... només una pregunta que em vé al cap en aquest moment: ajuda a fer conèixer millor el vi o en projecta una imatge de complexitat que contribueix a allunyar els consumidors?

20è aniversari del Celler d'Osona

El Celler d'Osona, del que he fet una sèrie de comentaris, perquè a més de ser un dels primers punts de venda del vi A PUNT ha resultat un espai d'interlocució interessant i enrriquidor, ha celebrat el vintè aniversari.

Els amics varen sorprendre a la Lurdes i en Miquel, l'alma mater de l'establiment, amb una festa a la mateixa botiga.

Felicitats!!!

Per cert; la Revista Gastronòmica de Catalunya reprodueix, justament en el número d'aquest mes d'octubre, una entrevista entre el Josep Trallero i en Miquel Bofill. En reprodueixo l'entrada perquè en Trallero, el viticultor del Serrat de Montsoriu fa un retrat del personatge.

Cal Sardà de Capafonts

Ahir al vespre em vaig recordar d'un establiment atípic que ens té el vi A PUNT. És la carnisseria de Capafonts, un poblet de les muntanyes de Prades, a l'interior de Tarragona, al Baix Camp, entre el Bosc de Poblet i la parc natural del Montsant, en el que vaig créixer als estius de la infància i en el que m'hi perdo de tant en tant, a la casa que hi havia adquirit el meu avi.
Me'n vaig recordar perquè em va telefonar un amic i em va explicar que els mals de panxa que feia temps que l'inquietaven han desembocat en un diagnòstic clar: és salíac, i ha d'evitar tota mena de menjars, "salxitxes" incloses. Es veu que moltes de les que hi ha al mercat porten farines, i els salíacs han d'evitar-la de totes totes.
Em va venir a la memòria l'obrador de l'Albert Sardà. Mata els dimecres, a l'escorxador d'Alcover. Abans, quan jo era petit, ho feia allí mateix, però Sanitat li ho va prohibir fa uns quants anys. Ell i uns quants companys que segueixen el mateix estil de producció d'embotits es troben els dimecres al matí a Alcover i els arriben els porcs que han sol·licitat, sencers. Coneixen la granja, del Pla de Santa Maria i el pinso que els donen (se'l fan ells). D'aquesta manera poden assegurar-se que la sang, per exemple, està en perfectes condicions...
Tot això, l'Albert m'ho explicava mentre desfeia una canal i l'Anna Maria, la seva dona, feia llangonisses a la màquina amb l'ajuda d'un nebot.
Aquest tipus d'establiments són atípics, perquè fan les coses segons un procediments absolutament autèntics i artesanals, sense trampa. Avui és difícil de trobar aquesta mena d'oferta, perquè les exigències comercials i d'abastament dels mercats han obligat a desenvolupar processos industrials en els que aquesta autenticitat es perd necessàriament i, a vegades, el producte esdevé tota una altra cosa.
En tot cas, si us perdeu per la zona (actualment, el seu interès natural ha fet desenvolupar una bona oferta de turisme rural a base de cases, albergs i un hotel), sapigueu que a Cal Sardà hi trobareu el vi A PUNT i llangonisses autèntiques, que faré tastar al meu amic salíac de Biskaia el dia que vingui a veure'm.

visita al Domaine de la Rectorie, a Banyuls

D'ençà que vaig llegir el post dels Banyuls al bloc que el Jordi Castells ha obert per anar recollint les seves anotacions sobre vins, vaig obrir l'agenda per programar-hi una visita. En vaig parlar amb uns companys de Girona i ahir, amb el Cares Portell, hi vàrem anar, al Domaine de la Rectorie, que ell coneixia de visites anteriors.

En Pierre Parcé, un dels membres de la família que gestiona aquesta marca, i nét de l'antiga propietària del domini, ens va presentar la seva proposta vitivinícola, lligada al terroir i, per tant, també, a la tradició dels vins dolços naturals; però inspirada per una reinterpretació del valor d'aquesta denominació (Apellation d'Origine Controlée), que si bé durant tot el segle XX, "gràcies a l'eficiència dels comerciants" (diu en Pierre Parcé) aconseguí fer-se una marca a través dels dolços (habitualment oxidats), té la capacitat de producció de vins tranquils d'alta expressió.

És a dir, que vaig anar a Banyuls a conèixer els dolços i vaig acabar tastant tota la gamma de vins de la finca, entre ells tres dolços, i només un de l'estil tradicional (oxidat), l'Oublée. Perquè tal com acostuma a passar, els estereotips amaguen una realitat més complexa. I eus aquí, que férem el descobriment d'un món que desconeixia completament (a dues hores de casa).

El missatge dels Parcé és una reivindicació territorial, i fan una oferta que és comercial però que va més enllà: situant-lo al centre, el vi esdevé una manera de viure i entendre el món. En el seu dossier de presentació es demanen Pourquoi continuer à faire du vin en France en 2007, i diuen que Quel émerveillement de voir certains grands danseurs. Ils ont atteint une telle légèreté et liberté de geste, que leur art nous appparaît comme une évidence, à tel point que cela semble facile. On en oublierait l'entrainement quotidien, les longues séances à la barre. On oublierait que ce qui nous touche, c'est la rancontre entre le travail et la grâce. Le vin que nous rêvons est un peu comme cela. [Quina meravella de veure determinats ballarins. Sovint han aconseguit una lleugeresa i una llibertat del gest tal que el seu art ens apareix com una evidència, tant que sembla fàcil. Hom oblida l'entrenament diari, les llargues sessions de barra... Hom oblida que el que ens captiva és la unió del treball i la gràcia. El vi que nosaltres somniem és una mica com això].

Després de tastar, a quarts de dues, vàrem anar a veure les vinyes més properes al poble. Un camí asfaltat ens va permetre aproximar-nos-hi ràpidament, amb el cotxe. El paisatge és sensacional: muntanyes cultivades. La comparació amb el Priorat era imprescindible i en Pierre Parcé afegí, a la similitud més evident, la del sòl, pobre, de licorella; la de les varietats, amb la predominància de les garnatxes i les carinyenes, la de l'estil dels vins, d'alta concentració (conseqüència d'aquest terreny, en gran part); però sobretot, el paral·lelisme en el procés de redescobriment que tant al Priorat com a Banyuls ha necessitat una intel·lectualització, una visió de la capacitat d'un terroir per generar productes especials.

Evidentment, la proposta dels Parcé és un cant a l'excepcionalitat, a la dimensió artística del vi, on un terreny molt determinat, per les seves dimensions i per les seves característiques morfològiques i climàtiques (la diferència amb el Priorat és que aquestes vinyes muntanyoses toquen a mar i estan ventilades per la tramuntana) pot proporcionar-nos uns vins únics. És la dimensió emocional, quan el vi es fa intransferible, quan el vi identifica un indret en el mapa i ens connecta culturalment amb una complexitat difícil de reduir.

Nosaltres, amb una proposta de qualitat per als vins de consum quotidià, davant d'aquestes meravelles, dels projectes que busquen el compromís amb l'emoció, ens traiem el barret i escoltem, respirem... i gaudim de l'elevació de l'esperit que (el vi) ens ha produït.

I, però, tot i haver tastat un blanc sec interessantíssim, tres negres i un rosat, tots molt curiosos i intensos, vaig endur-me una ampolla d'un dolç natural jove (2007), produït mitjançant el mètode de muté sur grains, és a dir, amb una addició d'alcohol per aturar la fermentació amb els grans de raïm. Dijous la portaré al tast dels vins de Mayol Viticultors que farem a Caldes.

vendre és difícil

"vendre és difícil, i vendre bé encara més". És una lliçó que m'han donat avui, per mirar de millorar la gestió amb els clients i, en conseqüència, incrementar el rendiment de la nostra feina. I per això, per aconseguir que els nostres clients facin un esforç adicional, perquè a més de comprar-nos el producte ens permetin cobrar-los-el a través d'un rebut domiciliat, per exemple, hauran de reconèixer l'interès comercial del vi A PUNT. D'això se'n diu increment de valor.

Si vols aigua ben fresca...

El meu fill ha après una cançó a l'escola (¿popular?¿catalana?). Quan me l'ha ensenyada l'he recordat, perquè jo ja la cantava quan era petit. Però, ai! quan hem arribat a l'última frase m'ha cridat l'atenció: "pare, així no és!".
jo feia:

Si vols aigua ben fresca
a la font has d'anar,
si el que vols és fer gresca
un bon vi has de tastar,

Oh, là, li,…
Oh, larà, liria,
oh, lalà,cucut, cucut (3)
Oh, larà, liria, oh!

i segons el que a ell li han ensenyat, enlloc del vi s'ha de dir: vine amb mi a cantar.

He rastrejat els navegadors i existeixen les dues versions, la de quan jo era petit i aquesta altra, moderna, promoguda, suposo, per algú que té por del vi.

Trobada amb el Joan Gómez a Cuvée

A mitja tarda he passat per Cuvée 3000, a les instal·lacions que tenen al carrer Lepant. És un distribuïdor de referència que ha complert 10 anys i que s'ha caracteritzat per treballar amb una selecció de vins molt acurada. Un dia, fa ja alguns mesos, el Joan València em va dir que a ell li interessaven els viticultors que podien identificar-se amb la "triple A"; una designació enigmàtica que respon a la tríada d'Agricultor, Artesà i Artista. Ell s'ha especialitzat a comercialitzar aquests productes, que li agraden i li interessen, i la seva empresa marca una certa tendència en el mercat. Cuvée s'enfoca als clients que s'interessen pel vi, que reclamen un servei òptim tant en la distribució com en la cura del producte, i que aprecien la selecció d'un catàleg ampli on cada referència va acompanyada d'una llegenda.

L'establiment és un espai polivalent que acull les oficines de l'empresa (distribuïdora), el magatzem, una sala de tast, per les trobades amb els clients de l'hostaleria (disponible per a grups de tast), i una entrada - exposició de les ampolles dels cellers representats.

I allí, triant ampolles (la botiga és oberta per als que hi estan interessats), m'he trobat al Joan Gómez Pallarès, tastador i escriptor de vins, recentment guardonat amb el premi del 1er. concurs de blocs de vins que el Consell Regulador de la D.O. Catalunya va convocar en motiu de la XXVIII ena. mostra de Vins i Caves de Catalunya. Ha estat casual, perquè tot just feia una setmana que havíem coincidit al lliurament de premis i encara, a penes si ens coneixíem. Ell m'ha advertit que justament avui havia enllaçat el meu bloc en el seu, el de vinis, i m'ha fet recordar que jo ho tenia pendent. Li he ensenyat els envasos del vi A PUNT, perquè allí, a Cuvée, els teníem a mà, i hem quedat de trucar-nos per tastar-los.

de nou a la Xarcuteria HOM

La setmana passada varem fer una degustació a la Xarcuteria HOM del número 79 del carrer Provença de Barcelona. Va ser, per nosaltres, com una presentació del vi A PUNT a l'Esquerra de l'Eixample. Hi tenim pocs punts de venda, encara, en aquest barri, i aquest establiment és emblemàtic, perquè inaugurat el 1.948 pel Maties Hom, ha esdevingut una referència, i avui està regentat per dues de les filles del fundador.
L'acollida fou molt bona: la clientela de la botiga es refia de les noves ofertes. I aquesta setmana hi tornarem, dijous, demà, i dissabte. És un esforç inicial per donar a conèixer el producte entre la parròquia, una empenta que ens permet accedir al consumidor i presentar-nos. Hem de pensar que el nostre vi és, sobretot, un gran desconegut (el projecte que ens anima ve sense gaire recursos pel que fa a comunicació i ha de convèncer per ell mateix). A sobre, la primera impressió d'un vi empaquetat amb cartó acostuma a ser poc favorable... Per tot plegat, les sessions de tast o degustacions, com volgueu dir-ne, són una gran oportunitat. El producte té moltes bondats (primer el vi, una selecció que pretén l'exelència i de la que estem molt contents; després l'envàs, molt extès a França i a Europa en general per la comoditat que representa disposar d'una quantitat important de vi a casa, obert, sense haver de patir per la seva conservació, perquè, envasat al buit, manté les propietats organolèptiques de manera òptima durant setmanes; i el preu, un factor important per impulsar el consum de vi de qualitat, un preu d'entre 9 i 10 €uros, que representa poc més de 2 €uros per ampolla de tres quarts de litre) i en les degustacions és on tenim l'oportunitat per explicar-les.
La Xarcuteria HOM és un d'aquests llocs en els quals aquest procés s'acompleix de manera satisfactòria i nosaltres, amb el vi A PUNT, hi hem estat ben rebuts i ho agraïm.

vins COM Ràdio Joan Nebot

L'enllaç de la col·laboració del Joan Nebot al programa cultural del cap de setmana de COM Ràdio.

Ens descobreix l'Antic Castell, del Celler (Cooperatiu) de Gandesa, un blanc fresc de Garnatxa. Una lliçó emocionada i emocionant sobre la confecció d'un vi popular i autòcton.

A través d'aquest comentari, coneixerem la Terra Alta (D. O.), un celler que té una llegenda especial, per ésser un dels més representatius de la gran obra arquitectònica vitivinícola de César Martinell, una feina de viticultura i enologia, i una varietat, la Garnatxa, emblema de la marca Gandesa, antigament tant present arreu de Catalunya.

mor en Dagueneau

Ahir em vaig assabentar de la mort d'en Didier Dagueneau. L'ultralleuger en el que volava es va estabellar, per les seves terres franceses del Loira.

Jo vaig conèixer els seus vins, famosíssims a nivell mundial, de l'apel·lació Poully Fumé, del Loira, a través del Miquel Bofill, del Celler d'Osona, que n'és l'importador.

Aquest era un cas excepcional: a part de la mítica que l'envoltava, pel seu caràcter independent i difícil de caçar, segons els que l'havien tractat, havia generat una atracció enorme, i era difícil de destriar l'entusiasme que provocaven els seus vins, de la fascinació per la persona. Per això, per altra part, serà difícil que les successives collites del Pur Sang, del Silex i dels altres vins de la família mantinguin el nivell de reconeixement actual.

En tot cas, valgui aquesta referència a un cas excepcional com aquest, per entendre més aquest món tan especial, en el que una beguda, d'ús social generalitzat i de fortes arrels culturals, acaba, en alguns casos, generant icones glamouroses que, per la seva mística, justifiquen l'elevació del producte a un altre nivell: el luxe? l'exclusivitat?... i el vi acaba tenint un preu excepcional.

Jo, que desconeixia en Dagueneau, el prendré sempre com un obsequi que un dia em va fer en Miquel.

el Roger Viusà a Rac1

Ahir al migdia, el Roger Viusà va ser entrevistat a RAC1, al programa La segona hora (de Minoria Absoluta), i es referí al vi A PUNT per parlar de l'oportunitat del Bag in Box com un envàs adequadíssim per retrobar els vins de qualitat a la taula de cada dia.

El Roger Viusà és el recent sots-campió mundial de sumillers, concurs al qual participà com a màxim representant europeu. És el cap de sumillers del restaurant MOO de Barcelona.

Menció Especial al concurs de blocs

Perquè el vi torni a la nostra taula de cada dia ha obtingut una menció especial al 1er. concurs de blocs de vi de Catalunya que va convocar el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Catalunya.`És un honor i un impuls per una tasca molt agradable que, tanmateix, requereix un esforç. Segurament l'única regla que ens hem marcat a l'hora d'emprendre l'aventura d'aquest bloc de notes és el compromís amb la periodicitat, que ja és prou complicat. El reconeixement del jurat ens esperonarà, provablement, per assumir algun altre compromís a patir d'ara.

El bloc guanyador fou De Vinis, de Joan Gómez Pallarès, una pàgina molt interessant, molt activa i plena de continguts (alterna la presentació de vins amb referències gastronòmiques i de la cultura i la gent del vi).

És una experiència innovadora que té l'èxit assegurat. A la xarxa hi ha molt de rebombori, molta animació, i els premis ens ajudaran a ordenar els continguts. Felicitats a la Denominació d'Origen Catalunya per la iniciativa.

A la fotografia ens aplegàrem tots els guardonats i els membres del jurat. Entremig s'hi reconeixen algunes "patums" com el Pere Tàpies o el Nandu Jubany, que varen lliurar un parell de premis.

L'acte es va celebrar en el marc de la XXVIIIena. edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, del Moll de la Fusta.

Per cert, algun dia comentarem els vins amb què el Consell Regulador de la D.O. Catalunya va obsequiar-nos (el Clos Valmaña 2005; el Masia Oliveda, criança 2004; el Nerola 2007; el Sumoll rosat de Fermí Bohigas; el Chardonnay - Chenin blanc de La Xarmada; i el Viña Extrísima de Bach, crianza 2005).

concurs de blocs de vi de la D.O. Catalunya

Avui s'emetrà el veredicte del concurs de blocs de vi que va convocar el Consell Regulador de la D.O. Catalunya.
Hem estat seleccionats entre els finalistes.

idees per a un Debat de Vi

Com que demà tenim sessió del Debat de Vi, el fòrum que ha obert l'INCAVI per impulsar el consum de vi català a Catalunya, he volgut repassar unes quantes idees que fa temps que em ronden pel cap [el passat 17 de juliol vaig escriure unes notes a tall d'anàlisi del sector].
Sovint, quan es parla de la incoherència del cas català, una regió productora que dóna l'esquena als productes locals s'oblida que Barcelona, amb la seva força i els eu dinamisme històric, és una capital autònoma, que ha competit a escala global en molts aspectes, allunyant-se de la seva condició catalana, i que la seva heterogeneïtat i la seva volguda marca cosmopolita l'ha dut a consumir "els millors productes del món".
Quantes ciutats de primer nivell consumeixen, exclusivament, els productes locals?
La distribució de productes fa molt temps que ha deixat de ser un obstacle per ocupar mercats i el vi català, que tenia un consum de proximitat, ha vist arribar productes foranis que han estat apreciats pel mercat local.
El posicionament dels productes locals s'ha obtingut més pel prestigi de la marca que pel fet de ser catalans.
La quota de mercat és insatisfactòria perquè malgrat que en els darrers 10 anys hagi aparegut un catàleg de vins catalans de gamma alta amb un enorme reconeixement internacional, el percentatge de mercat d'aquests vins és petit i, per contra, perdem espai en la franja de major volum (entre 2 i 4 €) i això ens il·lumina sobre l'espai a conquerir.
Conclusions: els diversos actors del sector hauríem de treballar per ocupar posicions en els segments de gran consum, aprofitant la capacitació tècnica actual i el prestigi obtingut pels vins catalans de gamma alta. Això s'aconseguirà amb una estratègia per oferir als grans agents de la comercialització un producte competitiu en tots els sentits: atractiu (amb una imatge de personalitat històrica i territorial), diferenciat (a través del desenvolupament dels valors varietals, climàtics i geogràfics) i, sobretot, amb un preu ajustat. Al mercat català de Barcelona hi arriben productes d'altres regions que ho tenen tot (només els falta la catalanitat). La setmana passada, un company de Girona em va advertir que les ofertes de Rioja Reserva a menys de 3 € són aquí.
En el marc de la XXVIII Mostra dels Vins i Caves de Catalunya ens reunirem per parlar de la comercialització del vi, per contribuir a incrementar la quota de mercat dels vins catalans.

Xarcuteria HOM - anunci de degustació

Divendres farem una degustació a la Xarcuteria HOM, del carrer Provença de Barcelona, entre Calàbria i Viladomat (banda muntanya). Hi vaig anar la setmana passada i vaig comprovar que es tracta d'un establiment amb molta personalitat, perfectament actualitzat, i amb una clientela consolidada. La Nuri, la propietària, molt amable però enfeinadíssima, m'adreçà a l'encarregada perquè en concretéssim els detalls, i així hem quedat, que divendres farem un tast. Presentarem el vi A PUNT a aquesta part de l'esquerra de l'Eixample.

Vaig conèixer aquesta xarcuteria a través d'un altre establiment de la mateixa família. La Teresa, la germana de la Nuri, amb el seu marit, té una botiga, a la cantonada d'Aragó amb Borrell, més petita però impregnada del mateix caràcter. A més dels embotits i els formatges, la Teresa emfatitza la tradició de les xarcuteries de Barcelona, que feien menjar. Feien "els canelons..., n'hi havia moltes [de xarcuteries]!". El pare, "em pensava que ja t'ho havia explicat", feu d'aprenent a Can Ravell, "amb el pare d'aquest senyor que hi ha ara, que surt a totes les revistes". El Maties, un home que passa dels vuitanta i que a començaments dels cinquanta s'emancipà i obrí negoci propi, s'inicià en un ofici en el qual domina el culte pel producte de qualitat i, sobretot, per la vocació de servei: continuen fent menjar per emportar i és obert tots els dies de la setmana. Era a la botiga del carrer Provença i me'l van presentar. Suposo que, d'alguna manera, representa la personificació d'uns orígens irrenunciables, el goig d'una trajectòria d'èxit i que, més enllà de l'ofici pròpiament dit, enllaça generacions.

És un gust introduir-se en aquests móns, en aquests punts de venda que en cada barri han esdevingut referents. Són els establiments de confiança.

programa de vins a COM Ràdio

Divendres em vaig assabentar que a COM Ràdio han incorporat un espai per parlar del vi. És una secció del programa Icult que s'emet els diumenges a la nit. Li han encarregat al Joan Nebot, crític de vins del setmanari El Temps i del diari AVUI. És molt interessant perquè, amb un to molt respectuós, d'acord amb el caràcter del Joan Nebot, honest i crític quan cal però absolutment gens pretenciós, ens apropa a una música que sona amb autenticitat (a vegades el món del vi busca excessivament una poesia mitificadora que ens allunya de la realitat).
El primer programa va ser una declaració d'intencions, una reivindicació de la història vitivinícola nacional. La setmana següent va aprofitar el cas del vi Kosher elaborat a la Cooperativa de Capçanes per aproximar-nos als elements culturals, tant des del punt de vista tècnic com des de la vessant històrica i geogràfica que determinen l'especificitat del vi.
Felicitats Joan per aquesta contribució.

Mayol Viticultors

Aquest matí he rebut una sorpresa electrònica: el celler Mayol Viticultors, de la D.O.Q. Priorat, ens ha enviat un correu en el que ens diuen que "ens agradaria que tasteu els nostres vins". Segons què comenta el Ricard Mayol, sota-signant, "hem seguit el vostre bloc i creiem que és força objectiu".
El Priorat és, des de molt joves, un dels punts de referència del nostre mapa vitivinícola, i el coneixement dels seus vins és és una tasca apassionant: acostumen a parlar del territori que els engendra i t'hi traslladen virtualment. Tastar els Priorats, autèntiques joies en molts casos, i la il·lusió dels seus viticultors, és un plaer. Ens agrada i ho fem sempre que podem.
Ens apuntem l'encàrrec de tastar el Brogit i el Roser. Gràcies

més sobre les multes als pagesos

He vist, pre cert, que el Jordi Castells també se'n feia ressò en el seu bloc.

multes per la verema tradicional

La setmana passada vaig anar a veremar, a Vilabella, amb uns cosins. Repetíem una litúrgia familiar anual i tradicional: a primers de setembre, els que estan de vacances (fins i tot els que ja les han fet sovint s'han guardat uns quants dies) ajuden als de casa a collir els raïms. La inestabilitat del temps en aquestes dates, la necessitat d'entrar la collita com més aviat millor, per evitar el deteriorament de la fruita en el moment de màxima maduració, i per què no, l'acumulació d'efectius sense cost, són els elements típics d'una imatge d'activitat frenètica que modifica el ritme dels pobles del vi durant uns quants dies (pocs) entre les darreries de l'agost i la primera quinzena de setembre.
El vi ha estat, des de fa segles, l'activitat econòmica principal de les comarques tarragonines i, malgrat la paulatina deserció dels joves, els ceps, fins avui estan ben conrreats i formen part del nostre paisatge.
Mentre veremàvem, enguany, la notícia més comentada era la presència a la comarca d'un fort dispositiu policial per "eixampar" els pagesos que cullen amb veremadors sense contracte. És una pràctica habitual i enormement extesa, hi ha una tradició de recepció de temporers que s'avenen a unes condicions especials de treball, molt marcades per la curta durada de la campanya: la logística, les instal·lacions, i tot plegat és una infraestructura familiar, petita; incapaç de resistir les exigències d'una administració massa dura, que s'ho mira des de fora. Perquè les multes imposades són de 6.000 € per treballador sense contracte. Són molts diners per una falta que s'origina en una tradició més que en l'expressa voluntat d'eludir la responsabilitat. Hi ha múltiples exemples de pagesos que han intentat efectuar contractes infructuosament. És una situació amb una idiosincràcia complexa, difícil en tot cas.
Sé que al Penedès han aconseguit organitzar-ho: el conjunt de socis d'una cooperativa ha contractat una brigada d'homes (majoritàriament magrebins) que fan tota la campanya. Ho sé perquè tinc un amic a Moja amb la família del qual sovint m'havia afegit, al setembre, per anar a veremar. Fa un parell d'anys em va dir que el sistema havia canviat i, ni per a ell ni per a mi tenia ja sentit aquell retrobament anual a la vinya.
Segurament, el camí està marcat i indefectiblement, les lleis ens obligaran a un canvi de model en la "gestió de les explotacions agràries" que hauran de deixar de ser familiars definitivament, amb tot el que comporta. I, però, en tot cas, en aquesta bugada es perdran uns quants llençols: hi haurà pagesos que plegaran, perquè l'agressivitat de l'administració en l'aplicació d'unes lleis massa generals els hi impulsa: hem de pensar que moltes d'aquestes explotacions, després de comptar-ho tot, a vegades, segons els anys, el millor, davant del "comte de resultats" és tancar els ulls. Però un estil de vida auster, fonamentat en l'estalvi, ha permès sempre anar tirant, i ara, permetrà pagar algunes multes, però els ànims quedaran molt malmesos.

el NATUREO de TORRES

El passat mes d'abril es va anunciar l'aparició del NATUREO, una beguda feta a base de vi desalcoholitzat. Conté un 0,5 % d'alcohol. Van presentar-ho com una prova pilot, enfocat a col·lectius especials i per ser distribuït, en principi, a les àrees de servei de les autopsites. Com que a la tornada de l'estiu me l'he trobat als establiments especialitzats he preguntat als seus propietaris: el Josep, de la Gran Bodega del Maestrazgo opina que és un producte difícil, perquè "la gent que vol vi el vol amb tots els seus components, alcohol inclòs, i per als altres, hi ha l'opció del most".

La innovació que aquest producte representa inclou, provablement, l'obertura d'un nou espai de consum, difícil de construir però interessant. Potser algun dia, hi haurà un públic sensible a l'especificitat organolèptica del procés de desalcoholització, que reclamarà el producte.

Tornem. Diuen que hi ha crisi!

Després de dos mesos de vacances del bloc ja em pensava que hauria oblidat la contrasenya, o que els de google haurien fet alguna modificació transcendental, de les que t'obliguen a replantejar-te l'interès de l'aventura cibernètica.
Aquesta reentrée agafa tonalitat de declaració d'intencions perquè, malgrat totes les dificultats, l'experiència de l'escriptura d'anotacions és un exercici satisfactori: en primer lloc perquè obliga a un treball de síntesi de l'activitat quotidiana d'una manera crítica, és com una parada i fonda diària per anar repassant el camí transcorregut; en segon lloc perquè ens obliguem a mirar el nostre entorn, el mercat, els clients, els competidors... amb un ull intens, procurant entendre'ls, per anar trobant millor el nostre lloc; en tercer lloc perquè considerem que aquesta fórmula senzilla i assequible d'anar explicant les coses que fem ens permet expressar el nostre missatge contínuament i a través de l'activitat, que sempre és més atractiva que la teoria.
Per tot això, i tot i que la parada estival ens ha fet perdre el ritme, reprenem també l'activitat a internet.
I la novetat que ens hem trobat és que tothom fa comentaris sobre la CRISI. Uns i altres, proveïdors i clients, i consumidors en general, que tots en som, ens hem retrobat, després de les vacances, parlant dels efectes directes o indirectes de la crisi (els experts diuen que ha començat siguent financera i que acabarà siguent econòmica). Hi ha exemples a tocar, tothom en té alguna experiència, com si d'una plaga es tractés, i sempre amb una visió compartida: diuen que la gent "no té un duro"!
A mitjans d'agost, per Sant Magí (festa major petita de Tarragona) vaig anar a portar vi al Clap de Ceps, una botiga de vins i productes selectes d'alimentació del número 16 del carrer Merceria, a Tarragona. El Xavier, el seu propietari (normalment l'hi trobareu), sommelier i bon coneixedor del món del vi (amb una clara vocació de suport als productes de la zona) amb una aposta per la qualitat, tant en la selecció de productes com en el servei, em donà la seva visió de la situació. L'emplaçament de l'establiment li confereix un caràcter especial i tanmateix paradoxal. Tarragona és una ciutat important amb un cens de més de 120.000 habitants però extremadament difuminat en grans barriades allunyades del nucli urbà. Això li dóna, a la ciutat antiga, atractiva pels vestigis arqueològics de la Roma Imperial i per la importància històrica de l'Església Catòlica, un caràcter cultural interessant, que es barreja amb els autòctons molt adequadament. Els turistes de la Costa Daurada queden lluny i els mesos de juliol i agost són, comercialment, potser fins i tot més fluixos que els de la resta de l'any, en els quals una clientela fixa fa ús dels comerços del barri.
Descartada doncs la solució turística per una crisi que toca tothom, el Xavier em va explicar la seva proposta: "si esdevenim més pobres [sembla que és la veritat compartida] hem d'aprimar la despesa sense baixar el nivell qualitatiu". La fórmula és la francesa del plat du jour. El Xavier m'explicava que havia anat uns dies al sud de França i que havia pogut menjar bé (o molt bé) per pocs diners. Això sí, es tracta de cenyir-se a la fórmula del plat del dia (un plat), una copa de bon vi, i una fruita.
Pel que sembla, a casa nostra, aquesta proposta s'estila poc. Continuen oferint-nos un menú, tancat, de dos plats, postres, pa i beguda (cafè generalment a banda) quan provablement és innecessari, perquè el cert és que hi ha molta gent que per iniciativa pròpia, quan acudeix a establiments de menjar cuinat (per endur-se'l, a casa o a la feina), s'autoconstrueixen un menú d'un sol plat.
La tesi d'en Xavier és que si ens hem d'estrènyer el cinturó que sigui perquè ens aprimem, més que en la qualitat del que ingerim.
I deixeu.me fer la broma: nosaltres tenim la fórmula per continuar prenent un got de bon vi.

Ara ja he trencat el gel i en breu traslladaré aquí les anotacions que he anat prenent aquest estiu.

Petit Verdot

El Petit Verdot és una botiga que s'acaba d'obrir al carrer Berlín de Barcelona, entre Numància i Nicaragua. És una botiga de barri que el seu amo, l'Eduard Carner, ja té consolidada. Perquè, de fet, s'ha quedat l'establiment en el qual havia treballat durant els darrers 3 anys, i la clientela, que el coneix, el reconeix com la referència de vi de qualitat de proximitat.

Abans d'obrir, l'Eduard ha invertit molts mesos en una feina de personalització. Les prestatgeries contenen una selecció de vins interessant, entre altres coses, perquè són els que ell ha triat i, per tant, els defensa i els explica apassionadament. Ha muntat una petita barra on ofereix algun vi per tastar. Els clients poden contrastar així les seves impressions amb un expert.

L'Eduard és un entusiasta i ens va localitzar a través d'aquest bloc de notes a internet.

Análisi del mercat del vi

He escoltat amb atenció la presentació de l'informe Nielsen al Debatdevi i n'he anotat les dades següents (centrat en el segment de la gran distribució d'alimentació, perquè segons els mateixos responsables de l'estudi és el mercat més significatiu, el més lliure i el que marca tendència):

• el preu mig dels vins procedents d'alguna denominació d'origen catalana és de 3,20 €


• el conjunt de vins de les denominacions d'origen catalanes han patit un descens de quota de mercat del 7,3 % (AQUEST ÉS L'ELEMENT QUE MOTIVA EL DEBATDEVI IMPULSAT PER L'INCAVI)


• el preu mig del vins amb denominació d'origen (inclou els catalans i els de la resta de l'Estat) és de 3,40 €


• els vins amb denominació d'origen han experimentat un augment de vendes del 2,8 %

Fins aquí, les dades ja són prou eloqüents: ÉS EVIDENT QUE ELS VINS AMB QUALIFICACIÓ ESTAN FENT UN AUGMENT DE VENDES I QUE ELS VINS CATALANS ESTAN EXPERIMENTANT UN DESCENS MOLT NOTABLE. HI HA UNA TENDÈNCIA NEGATIVA EN UN MARC GENERAL POSITIU.

Hi ha algunes dades concretes, d'anàlisi per trams de preu, que acaben de dibuixar el mapa:

• el tram on hi ha un descens del vi català més significatiu és en els vins de 1'7 €, amb una caiguda del 20 % i un percentatge del 21 % del total. En aquest mateix tram, el descens general dels vins amb D.O. és només del 3 %


• en els de 2,7 € el descens de vendes és del 5 %


• en els de 4,2 € el descens és del 2,8 %


• i els únics vins que augmenten les vendes són els de 6 € en amunt, encara que és queden molt lluny de compensar el descens dels vins més econòmics.

Amb aquesta informació, l'INCAVI decideix impulsar un debat del sector, per reaccionar. Però, quines conclusions n'huríem d'extreure, d'aquest estudi?

1. hi ha un mercat molt important entre els 2 i els 4 €


2. aquest mercat està desatès. La caiguda és del 20 %

I les preguntes són les següents:

1. quin sector de producció pot assumir-ne el repte?


2. qui hi està interessat?


3. quines són les barreres d'entrada?


4. quins són els motors d'èxit en aquest tram?

Sembla clar que hi ha un mercat, que té unes motivacions de compra i que els productors catalans estan mirant a un altre client (els vins de gamma alta, per un "nou consumidor", que és especial, i que potser s'ha d'anar a buscar fora). Però el sector és molt gran i hauria d'aprofitar les oportunitats del mercat per canalitzar la producció autòctona, que ha fet grans salts de qualitat i n'ha de seguir fent, recolzant-se en les institucions i en l'acadèmia. Però s'ha de comunicar la bondat i els beneficis dels vins catalans al consumidor interior, en els trams en els que està comprant, que són de gran volum.

Aquesta reflexió és una insistència de la que vaig fer fa pocs dies: el repàs de les dades m'han dut a aprofundir-hi. Penso, potser, que la revalorització de les varietats autòctones, a nivell popular, és un camí a desenvolupar. I ho dic perquè en els darrers anys hem vist aparèixer l'Albariño i el Verdejo, lligats a regions vitivinícoles estranyes que s'han fet un lloc entre nosaltres.

Inèdit: la cervesa per competir amb el vi

La dependenta d'una bodega de confiança em va explicar l'argument de la nova cervesa de la DAMM, la INÈDIT, aquesta ampolla de 750 ml. que va unida a la imatge de Ferran Adrià i del Bulli. Jo la desconec, i vaig preguntar per les característiques del producte. Ras i curt: "és una aposta per competir amb el vi. Serveix per menjar".

Jo vaig quedar de pedra!

La cervesa és a tot arreu, té una imatge fresca, vinculada a un consum fàcil i desacomplexat. Es tracta d'un producte de gran consum, amb un vincle estretíssim amb la publicitat, i el seu posicionament és extremadament ampli, per a tots els públics. L'única delimitació que li podíem veure és el moment del menjar: la cervesa serveix per fer el vermut, per refrescar-se, a qualsevol hora però sobretot a l'estiu, a qualsevol lloc i en qualsevol ambient, de dia i de nit. Però en la nostra cultura, el moment del menjar va lligat al vi.

Doncs la cervesa emprèn la batalla per competir amb el vi. Avís per navegants. El missatge de la web del productor és exactament aquest: Por primera vez, una cerveza podrá ser una alternativa al vino en los mejores restaurantes.

La durabilitat dels vins en Bag in Box

Fa pocs dies vaig rebre un missatge preguntant per la durabilitat del vi en el Bag in Box. L'Anna, que signava el correu deia que va regalar una caixa de vi [QUA] del Montsant, d'aquestes que hi va un envàs de plàstic a dins la caixa, i m'agradaria saber quans dies o anys pot mantenir-se, abans que es piqui, sense obrir, és clar.

La pregunta exigeix una presentació dels beneficis intrínsecs del Bag in Box, un envàs d'èxit arreu, justament, perquè garanteix l'òptima conservació del vi, i és especialment eficaç en el consum quotidià, quan l'envàs queda obert: podem tenir-lo encetat durant moltes setmanes, perquè el vi està tancat, sense aire, que és el que l'oxida. Per tant, EL BAG IN BOX ÉS UN ENVÀS ESPECIALMENT INDICAT PER A LA CONSERVACIÓ DELS VINS DE CONSUM: ENS PERMET TENIR EL VI OBERT SENSE QUE ES FACI MALBÉ.

La pregunta sobre l'eficiència d'aquest tipus d'envasos per a guardar vins durant anys és una incògnita, sobretot perquè se'n té poca experiència. A més, la major part dels vins que s'envasen en Bag in Box han estat concebuts per a ser consumits durant el mateix any o el següent, com a màxim.

En tot cas, puc aportar una experiència recent, pel que fa a la durabilitat dels nostres vins. L'any passat varem envasar la nostra primera anyada, amb un parell de vins negres, una garnatxa de la Terra Alta, i el nostre coupatge del Montsant. I els nostres amics del Grand Cru de Girona en tenien un parell d'envasos oberts, des de fa més d'un any. Vaig tastar-los amb el Carles, la persona que s'ocupa de la botiga. És somelier de professió. Varem compartir una nota de tast senzilla però concloent: érem davant d'uns vins una mica envellits però nets i suficientment vigorosos, aptes per al consum, indubtablement.

És una dada, que a poc a poc anirem enrriquint amb les que anem acumulant.

Concurs de Blocs de vi

Avui he rebut la convocatòria d'un concurs de blocs de vi que ha organitzat la D. O. Catalunya. Jo ja m'hi he inscrit, perquè el premi m'ha motivat i perquè em sembla una bona iniciativa. Còpio aquí l'enllaç per aquells que us hi volgueu apuntar: Primera edició Concurs Blog DO Cat.

Fer visible el producte al Vi i Cava

Hem rebut un correu electrònic amistós, d'un entusiasta del vi A Punt, que després d'expressar-nos la conveniència de la nostra proposta comercial, ens ha suggerit que treballéssim per millorar la visibilitat del producte en els punts de venda.
Resulta que el nostre client, de Reus, i habitual de la bodega de referència d'aquella ciutat, en la qual és possible trobar el nostre vi, el Vi i Cava del carrer Ample, ens contactà (a l'envàs hi tenim imprès el web) per preguntar-nos pels punts de venda, ja que la troballa l'havia satisfet, però l'excursió a Tarragona (era el punt on l'havia conegut), i més siguent de Reus, li resultava displicent. Quan vàrem informar-lo de la possibilitat d'adquirir-ne a Reus mateix vàrem tancar l'enuig satisfactòriament. Però el nostre interlocutor ens feu veure que la visibilitat del producte era escassa, perquè ell anava sovint a aquest establiment i havia estat incapaç de veure'l. Quan fa pocs dies el demanà, el Ramon li oferí amb entusiasme, perquè creu en el producte, ens n'ha donat mostres, però provablement és cert que el vi en Bag in Box, a casa nostra necessita molta visibilitat i un esforç comunicatiu suplementari.
En prenem nota.

seguint el Debat de Vi

Estic inscrit al Debat de Vi, un fòrum que ha impulsat l'INCAVI per donar resposta al darrer estudi de Nielsen, que confirma que els catalans reconeixen el valor dels vins de casa nostra, però en consumeixen pocs.

Fins ara s'han abordat un parell d'aspectes, la QUALITAT i NOUS HÀBITS, NOUS CONSUMIDORS. Després vindran els de TERRITORI, PROMOCIÖ, i COMERCIALITZACIÓ.

La impressió que m'està produint el debat és que hi ha un ampli consens en la idea que el factor decisiu és la comercialització i les eines de promoció. A mi també em sembla que aquests són aspectes importants, i deixo anotat, de passada, que en els panells on s'anuncien els participants hi trobo a faltar algunes figures significatives del mercat (penso concretament en el Quim Vila, el Toni Falgueras, el Joan València... i alguns dels agents de la Gran Distribució, perquè em consta que el grup Bon Preu, per exemple, està impulsant l'augment del consum de les D.O.s catalanes a les seves botigues).

Al debat sobre NOUS HÀBITS, NOUS CONSUMIDORS, del que he visualitzat el vídeo a internet, una participant que s'identificà com algú que s'ocupa de les notícies del sector a La Vanguardia feia referència a la importància de la Gran Distribució per al desenvolupament del mercat del vi català i, a més de semblar obvi, de fet, el propi estudi Nielsen el considera un dels pilars bàsics. Crec que l'èxit de la iniciativa dependrà de la capacitat d'integrar els veritables agents del mercat al debat. Perquè les conclusions que se'n derivin haurien de servir per enfocar estratègies que haurien de ser compartides.

En definitiva, percebo un consens sobre qüestions de producte (l'opinió general és que els vins catalans són bons, i sembla que aquesta és una opinió del mercat, també) i sobre les necessitats de promoció. I estic expectant sobre el debat que serem capaços de generar en el terreny de la distribució.

Curiosament, hi ha un aspecte decisiu, crec, que està passant per alt: el PREU. Una de les causes de la dificultat d'arribada al mercat dels vins catalans és el seu preu. Hi ha productes que estan enfocats a un segment de mercat exclusiu, que troben en el mercat local unes possibilitats de participació reduïdes, i que han de buscar la seva raó de ser en el mercat global, i provablement és bo que sigui així. Però un sector ha de tenir representants a tots els nivells, i el preu és un element de definició del producte. És un aspecte a abordar en el Debat de vi.

Hi ha, tanmateix, en aquest fòrum, participants externs, procedents d'altres sectors d'activitat que estan fent aportacions interessants, aproximant una visió refrescant, de la qual poden extreure-se'n idees interessants.

De fira al Maestrazgo

Avui he anat a la Gran Bodega del Maestrazgo a veure el Josep i la Sílvia. Ja he explicat algun cop que són una bodega de les d'abans, que venen vi a doll, i que són en un dels barris més antics de Barcelona, amb un teixit social ric i complex. Hi conviuen els autòctons, molta gent gran que hi és de tota la vida, un bon grup de jovent, que s'hi ha instal·lat durant els darrers anys, buscant un entorn assequible i lliure (les normes són les de sempre, però populars), i ara els estrangers, de tota mena, perquè hi ha molts immigrants, però també hi ha estrangers, ves per on! jovent europeu que busca la frescor de la lleugeresa en la densitat de la demografia anònima.

Mentre jo hi era ha entrat una gentada. Dos representants, el repartidor de cervesa, el del banc,... i clients: una pila de senyores amb la seva garrafeta, un senyor que s'ha endut 6 ampolles de cava, un parell de germanes que han vingut a assegurar-se que tindrien Cachasa pel cap de setmana... Sempre hi ha enrrenou i esperem que valgui la pena! Jo, que hi he passat moltes estones, us asseguro que sí, que l'aire que s'hi respira és senzill i obert. Sovint m'he trobat al capdavall del taulell fent el vermut amb algun habitual.

La Sílvia m'ha donat una fotografia de la festa de comerç al carrer que varen fer l'11 i el 12 de juny. Ja fa anys que ho fan i enguany ens hi vàrem apuntar. Són aquestes coses de l'Ajuntament, per dinamitzar el comerç als barris. Els botiguers ho viuen de manera desigual però el cas és que vàrem ser-hi i, obrint l'estiu, constatàrem l'efecte d'un turisme que ja es començava a fer notar.

El pes de la bota a Vins Bustins

Un client de la Quima, de Vins Bustins de Banyoles, s'ha fet adaptar el Bag in Box dins d'una bota de fusta. S'hi ha gastat centimets i li ha quedat prou bé, es veu; perquè hi ha fabricants que ofereixen unes botetes d'imitació que provoquen la mateixa imatge que els souvenirs, infumables. Es tracta d'un entusiasta del nou envàs que vol conservar la imatge de la bota.
La Quima (la vaig anar a veure la setmana passada amb el Quim de Grand Cru perquè és un dels punts de venda del vi A Punt a Girona) té una botiga amb tota classe de vins, de tots els orígens i gammes. L'estrella, però, és el vi a doll. És un vi que ella i els seus clients coneixen de fa anys i raja d'unes botes de 635 l. que, justament, acaba de renovar.
La imatge de la bota és el centre.
En general, la bota, el bocoi o el carretell, ens parlen d'un temps en el qual el vi tenia pocs adjectius: era vi, negre, blanc o rosat, dolç o semi... i potser d'alguna procedència coneguda. I els consumidors s'hi anaven fent el paladar. El meu sogre acostuma a repetir una dita local: "el pa mudat i el vi usat", que fa referència al costum.
La bota era un recipient d'emmagatzematge i el temps la va integrar a la retina col·lectiva, fins al punt que ha acabat per convertir-se en una imatge d'autenticitat. Potser per efecte de la seva funcionalitat: permeté un ús quotidià del vi. Les botes eren a les cases (fa molts anys) i guardaven el vi de l'any, sempre disponible, per regar la taula.
Aquesta imatge antiga, arrelada, evocadora del vi autèntic, té encara alguna vigència. Hi ha molts establiments que en fan ús, de la imatge. Sembla que el recipient faci bo el vi, però hem de reconèixer que el que ens en millora és la imatge, i potser la predisposició.
El client de la Quima ha unit la nova funcionalitat del Bag in Box, que permet conservar adequadament el vi i transportar-lo còmodament i amb garanties higièniques, amb la imatge mítica de la bota, potser perquè el Bag in Box ha d'acabar convertint-se en la nova bota de vi.

El problema de trobar dependents

Diu el senyor Faustino Muñoz, del Colmado Quilez, de Rambla Catalunya - Aragó, provablement un dels establiments amb més reconeixement popular de Barcelona, que "el gran problema, però, d'aquest tipus de negocis, és trobar dependents. Jo fa més de trenta anys que hi treballo, però hi ha companys que en fa més. Quan la nostra generació es jubili no hi haurà ningú al darrere, perquè la figura del dependent ha desaparegut. Has de conèixer les més de cent referències de formatges, d'embotits, aigües, vins o licors".
És un missatge que ens emplaça a una apocalipsi d'un estil de comerç que haurà de ser rellevat per altres formes de relació. Serà internet el lloc on preguntarem i ens informarem sobre els productes?

AUTENTICITAT

Én aquest món nostre és un valor en alça. Em refereixo a l'AUTENTICITAT. Els motius poden ser diversos, i les imatges autèntiques, evocadores de l'autenticitat, encara més. Quines són les escenes més autèntiques?
Jo passejava per Girona, l'altre dia, a primera hora de la tarda, després de dinar, esperant que obrissin a Can Juandó, on estava fent una degustació del vi A Punt, i al mateix carrer Nou, tocant al riu, sota els porxos, vaig veure un forn que em cridà l'atenció. És l'Antiga Casa Bell-Solà. A l'aparador hi havia una sèrie de pans i pastes, tots molt atractius. Vaig entrar-hi, mogut per la curiositat, més que per la gana ja que acabava de dinar. Al fons de l'establiment, en front des del carrer, hi ha un vidre, i darrere, l'obrador. Segurament n'heu vist d'altres de forns així (en recordo un de famós del qual he oblidat el nom que hi ha al carrer Baluart de la Barceloneta de Barcelona, davant del mercat). Representen així l'autenticitat: ensenyen el que fan. Els clients poden veure'ls treballar i en són testimonis, poden acreditar que allí, el pa, se'l fan ells.
També hi ha molts restaurants que han optat per obrir el seu obrador i la cuina és a la vista, darrere d'un vidre o directament oberta. Hi ha una demostració d'autenticitat i, per part del públic, un cert voyeurisme d'aquest ofici que s'ha posat de moda, puix el cuiner era algú amagat fins fa pocs anys, i ara és l'estrella de l'equip. A la Cuina Miracle, un restaurant de Sant Just Desvern que ofereix el vi A Punt en el menú, la cuina és just a continuació de les taules.
La qüestió de l'autenticitat ens preocupa, perquè és un dels arguments del vi A Punt que, des del convenciment de què la nostra és una terra de vins que tradicionalment ha gaudit del reconeixement del mercat, aposta per les varietats autòctones i per una identitat organolèptica clara. La història ha fet que determinades varietats s'arrelessin bé a la terra: les garnatxxes blanques, a la Terra Alta, per exemple, representen el 30 % de tota la del món. És un vi blanc consistent, estructurat i potent, de graduació considerable, extremadament adaptat a aquesta zona nostra meridional, d'interior, prop de l'Ebre, i airejada per la marinada i el cerç. I aquesta potència, aquest arrelament feren, en el seu moment, que els vins de la Terra Alta fossin indiscutibles a Barcelona i tot ique determinats atzars del mercat els han anat situant en una posició secundària, el seu reconeixement és ampli.
Donada aquesta història, assumida i integrada, el propòsit del vi A Punt és portar a la taula de cada dia aquests vins que, amb un origen acreditat, i amb una cura pels detalls del procés, ens transmeten les característiques dels nostres vins. Pensem que si cada terra fa sa guerra, igualment hem de fer-ho amb els vins, ben fets i adequats a cada circumstància de consum, però autèntics que vol dir autòctons.

Premi al Quintà de Bàrbara Forès

El Quintà, la Garnatxa blanca envellida en bota del Celler Bàrbarà Forès de Gandesa, a la D. O. Terra Alta, ha rebut la qualificació de millor vi blanc espanyol en un concurs celebrat a Holanda. Felicitats. És una invitació a conèixer aquest vi i aquesta varietat, el 30 % de la qual ( de tota la que es cull al món) es produeix a la Terra Alta. I el Roger Viusà (recent sots-campió mundial de sommelliers) va lloar aquest vi, concretament la collita 2001, en motiu de la fira de Batea.

maiordomus

Ahir vaig passar pel Mercat Galvany de Barcelona a veure el José Luis. Regenta una parada de venda de vins, el Maiordomus, a l'interior del recinte comercial,. És un espai petit com la majoria dels dels mercats. El condicionant de l'espai és el que determina el seu negoci: té 70 referències, 20 proveïdors, i una clientela que va anant fent, a poc a poc, que aprecia l'estil i la vocació per la selecció. En aquestes circumstàncies l'important és equilibrar perfectament l'oferta amb la demanda, i la introducció de noves referències vé precedida d'un estudi molt acurat: hi ha un problema de metres quadrats i és absolutament crític que allò que entra a la botiga pugui sortir immediatament, perquè ha estat ben escollit, pensant en un públic molt específic, que busca al mercat una oferta particular.
La conversa amb en José Luis és una lliçó de marketing perquè el seu és un cas especial. Fent un cop d'ull a la prestatgeria vàrem comentar, una vegada més, aquesta circumstància. Cas a part per als caves, que en aquests dies de revetlles han estat l'estrella de la parada (Agustí Torelló i Albet i Noya). Remelluri com a Rioja clàssic, conegut i amb una excelent relació qualitat - preu. Un parell de verdejos, i entre ells un de Protos que, entre la marca i la varietat va trobant els seus clients perquè, segons m'explica el José Luis, l'ampolla, Borgonyesa i de color de fulla morta, és estranya per a aquest tipus de vi. Com un rosat, el Parvus, que amb una bordelesa fosca i amb una càpsula llarga, sembla un negre. I en el cas dels rosats la venda és escassa. N'hem parlat a raó del nostre A.NON acabat de sortir i pensat per al consum estival. El José Luis és reticent als rosats, com molta altra gent per altra part, perquè se'n ven poc i la seva capacitat d'emmagatzematge és nul·la. M'explicava que l'any passat tingué L'Odisseus, de Viñedos de Ítaca, de la Sílvia i el Pep Puig, del Priorat. Excelent, segons ell, i dificilíssim de vendre (a 9 €, val a dir-ho, tot i que els preus d'aquest establiment estan molt ajustats, però ja se sap, al Priorat tot és molt costós). Jo li vaig explicar el que dic a tothom per ajudar-los a introduir-ne: el Bag in Box és l'envàs ideal per potenciar-lo, el rosat, perquè el fet de garantir la conservació del vi un cop obert durant setmanes redueix la reticència del client a decidir-se per uns vins que a vegades vénen de gust (són ideals per acompanyar àpats lleugers a l'estiu) però que en l'elecció del client acaben marginats finalment.
Però tornant a la lliçó de marketing d'aquest establiment que vàrem conèixer fa prop d'un mes de la mà de Cuvée 3000 i que ja ha introduït el vi A Punt com a complement per la quotidianitat d'una clientela exigent i fidel, una referència curiosa: el vi que té més entusiastes al seu establiment és el viognier de la Venta d'Aubert, un vi blanc del Bajo Aragón que, tot i pertànyer a una zona sense denominació d'origen està oferint vins interessantíssims.

Música i vi; una reivindicació del paisatge

Fa uns dies vàrem publicar una reflexió sobre l'oportunitat d'armonitzar música i vi. És un experiment que jo vaig conèixer de la mà del Miquel Bofill. L'any passat em va convidar a un acte que organitzaren a Arbúcies i del qual ell n'esdevingué el conductor. Després, un dia en vaig parlar a una amiga, la Roser Olivé, que fa música a Tarragona, enfocant-la als instruments tradicionals i en especial a la gralla (n'enllaço una entrevista que li feren fa poques setmanes a Catalunya Ràdio en motiu de la presentació del seu darrer disc). I em vaig comprometre a organitzar un maridatge entre una sèrie de vins de Tarragona i la seva música.

L'escenari fou la Casa Canals de Tarragona, en ocasió del dia internacional de la música, el passat 21 de juny, en el marc del qual l'Aula d'instruments Tradicionals de l'Escola de Música de Tarragona celebrà un acte de final de curs. Ens tocà doncs contribuir-hi. Com que el maridatge és difícil i sovint una expressió de la subjectivitat, vaig optar per escriure una presentació a mode de justificació. És a dir, per quin motiu havíem pensat en aquesta proposta. Reescriuré aquí el text que vaig llegir el passat 21 de juny al jardí de la Casa Canals, davant un públic amable i curiós, que entomà l'experiment amb interès:

Què anem a fer? Un atreviment. Una proposta d'armonització entre música i vi. Hi ha Motius per intentar-ho i el marc hi convida, però si l'intent resulta excessivament dificultós, esperarem que els déus de Tarraco ens ajudin a sortir-ne.

Justificacions. Sóc amic de la Roser. Quan érem jovenets ens vàrem conèixer aprenent a tocar la gralla en el marc de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Érem la primera "esperança" de recuperació generacional de l'instrument, perquè fins a aquell moment els castells anaven amb grallers antics i vells (físicament), que amenaçaven amb l'extinció. Faig referència a aquesta circumstància perquè és el que explica l'emoció que avui em provoca la Roser: nosaltres érem uns nens, però 25 anys després, 25 anys de feina i vocació, especialment en el seu cas, han dut a una dignificació de l'instrument. El treball de la Roser ha convertit la gralla en un instrument seriós. Conservant la personalitat que va saber captar d'aquells vells que va conèixer, que treien una sonoritat autèntica i particular, ha elevat l'instrument a un nivell superior.

(segona justificació) Fa dos anus que em dedico a fer vi. Perdoneu la propaganda,... Faig uns vins en Bag in Box que volen facilitar l'accés al consum de vi de qualitat, i de Tarragona. Ens vàrem engrescar, amb un company, perquè crèiem que es parlava molt de vi però se'n consumia poc, i menys de Tarragona. Som de Valls. Els nostres vincles amb el sector i un patriotisme territorial ens van e`mpènyer a l'aventura de la confecció i comercialització de vi d'aquí.

I bé sabreu que en aquest sector, el del vi i, si voleu, el de la gastronomia en general, d'uns anys ençà, se'n parla. Aneu a saber si en excés. El cas és que, amb una clara voluntat d'elevació poètica del producte (abans era vi i ara és una muntanya d'adjectius) els maridatges, que habitualment són de vi i menjar, ara ens atrevim a fer-los, també, de vi i música. Sota quin pretext? La música ens entra per l'orella i el vi per la boca, el nas i la vista. Tots dos poden emocionar-nos, o si més no, parlar-nos, cridar l'atenció dels nostres sentits.

Els francesos diuen que el vi damunt la llengua canta. Què vol dir l'afirmació? El vi, que és un organisme viu, es manifesta i en parla de frescor, d'intensitat, de lleugeresa o de mineralitat. A través del vi, si el moment és indicat i el producte és honest, podem veure un paisatge. I això és el que us volia explicar: una teoria sobre el paisatge que he descobert fa poc i que m'ha interessat.

Fa uns dies vaig assistir a una conferència, al museu de Vilabella, del Jordi París sobre Jaume Mercadé (famós pintor i orfebre vallenc). En sí mateix és interessantíssim i recomano una visita al museu de Valls per conèixer-lo. És, però, el paisatgista del Camp de Tarragona, i de l'anomenat "bosc de Valls" en particular. Retrata la sinuositat del Camp i els seus detalls vegetals i arquitectònics més comuns i característics: les casetes de pagès al mig de l'ametller, el garrofer o la vinya. La tesi del Jordi París era que a primers del segle XX, a Catalunya, el paisatge era el que havia construït l'escola d'Olot dels Vayreda i companyia (idílic i verd). Picasso, que fou a Horta de Sant Joan; Miró, que fou a Montroig del Camp amb una garrofa (la dugué sempre a la butxaca per sentir el vincle amb el camp - inspirador): i molts altres, com Mercadé, començaren a construir el paisatge de Tarragona. Una mirada nova, d'un país diferent, més sec, més aspre potser, més lluminós però... En tot cas, i per tornar a la tesi, foren l'embrió d'una feina que crec inacabada i que avui reivindicaré, és a dir, la construcció del paisatge de Tarragona.

Òscar Wilde llençà una frase provocadora: "la natura imita l'art més que l'art a la natura". Vol dir que l'art i la cultura en general ens condicionen la percepció fins al punt de fer-nos una foto de la realitat que ens sembla real, quan en definitiva és la visió del poeta o de l'artista, que ho han vist per a nosaltres, perquè nosaltres poguem veure-ho com ells, i emocionar-nos. Crec que a Tarragona encara ens falten poetes i artistes, més que els que hi ha i que els que hi ha hagut, que sàpiguen interpretar la natura i ens la converteixin en un PAISATGE, amb una imatge i uns adjectius que la identifiquin, que la dignifiquin i que ens ajudin a estimar-la més i a defensar-la dels que la menystinguin.

I en això, els vins de les nostres terres han de jugar-hi un paper, com a identificadors d'un paisatge, tal com el material sonor.

Penso que la gralla, ara dignificada, és un excelent representant d'aquesta identitat musical.

I tot plegat m'ha ajudat a embolicar-me en aquest atreviment de casar vins i música del territori.

Han vingut uns amics nostres de la D. O. Terra Alta, del Celler de Gandesa; del Celler del Masroig (D. O. Montsant). Uns altres amics que els ha estat impossible acompanyar-nos avui ens han ofert un vi que fan al Priorat... i nosaltres ho hem volgut tancar amb un vi dolç clàssic de Tarragona; perquè se n'està reivindicant el lloc, dels dolços, i aquí n'hi ha una llarga tradició.


La música, que el Conrad Setó va composar i arranjar per a gralla i per a la Roser i els seus companys, és especial, i a voltes a mi m'han semblat exercicis de coneixement i descoberta de l'instrument. Ens va molt bé, perquè sorprèn, per la seva força expressiva, però per la seva complexitat.


Felicitats Roser per aquest treball, i gràcies per al contribució que has fet.

Tal com hem anotat en aquest text que vàrem llegir en aquest acte de la música i el vi, vàrem comptar amb la col·laboració el Celler de Gandesa, de la D. O. Terra Alta, que va oferir-nos el César Martinell, una Garnatxa Blanca envellida en Bota, presentat per l'enòleg del Celler, el Joan Maria Riera; el Celler del Masroig, de la D. O. Montsant, que va oferir-nos Les Sorts - Vinyes Velles, un negre de criança que va presentar el Rafael Pinto; el Celler Lipscomb & Tobella de la D. O. Q. Priorat, que va oferir-nos el seu Mosaic. També vàrem comptar amb la col·laboració del Celler del Port de Tarragona, que va deixar-nos les prop de 200 copes que vàrem fer servir per tastar els vins.





La nostra proposta de maridatge consistí en l'oferiment d'un adjectiu que identifiqués les músiques escollides del disc de la Roser Olivé interpretant Conrad Setó i els vins que vàrem presentar. Vàrem lligar la Garnatxa Blanca amb una peça titualda "Imitant i aprenent"; el negre del Montsant amb "Records"; el Priorat el vàrem proposar juntament amb "Aula 10 anys"; i el dolç amb "Toccatta impromptu".

Can Juandó, a Girona

Divendres vàrem ser a Can Juandó, a Girona, donant a tastar el vi A Punt.

Fou una bona ocasió per conèixer el tarannà d'aquesta ciutat que, als de Tarragona, ens ha caigut sempre una mica lluny. Una jornada de tast permet fer-se una idea del caràcter de l'indret perquè a més de passar una colla d'hores al costat de la gent, donant a tastar el vi, hi ha temps per anar a fer una queixalada al restaurant de referència del barri (tocava La Llarga i fou un descobriment, sobretot en Miquel, un individu amb un troç de mili i molt de criteri, que dóna vida a un establiment força concorregut).

De carnisseries i cansaladeries n'hi ha pertot, i a Catalunya, amb una tradició dels elaborats del porc, n'hi hagut sempre de bones. Per tant, el retrat de Can Juandó podria ser un més dels molts exemples del comerç tradicional de l'alimentació de casa nostra. Provablement, un dels trets que fa d'aquest establiment una referència interessant és la seva actualització, que integra la tradició i l'experiència familiar, conservant-ne el criteri i la qualitat, en un entorn competitiu i modern que obliga a innovar des del punt de vista del producte i de l'enfoc. De fet, el caràcter que s'hi respira és el d'una empresa incipient, que va cap a un futur de dimensions considerables, partint d'un passat i d'un compromís familiar que és a la vista.

Can Junadó és un negoci arrelat. Es remunta al 1927. I la botiga principal, la del carrer Nou, és molt cèntrica. Els clients són habituals i això fa que tothom sigui tractat pel nom, tant a un costat del taulell com a l'altre. A la botiga hi ha el Quim i el Joan, que tomba d'una botiga a l'altra; la Sílvia, filla del Joan, és al damunt, a l'oficina, i s'ocupa de l'administració, dels assumptes de marketing i de la relació amb els proveïdors; però "l'avi" també actua, a part de feinejar amunt i avall, manté un vincle amb un projecte que potser fa uns anys era només seu i que ara comparteix amb les dues generacions següents. Això sense comptar amb els altres elements de l'equip que a Can Juandó ha transcendit la família: la Clara, una treballadora de la botiga, és un exemple d'aquesta integració en la qual l'ambient s'impregna als que s'hi han anat sumant.

El seu "compromís és fer del menjar un plaer còmode, variat, gustós i de qualitat, més que un mer tràmit diari per a proveir-nos d'energia." I a través dels elaborats i d'aquesta visió de l'alimentació lligada al plaer i a la qualitat, han anat construint una oferta orientada a la innovació però, això sí, des de la confiança que els anys els han anat donant. Això es veu a les botigues que, amb una imatge extremadament actual i modernes, acumulen un catàleg de productes diferenciat: hi ha carn de tota la vida, de primera qualitat, perquè en això hi ha experiència i una estimació per la matèria primera; hi ha però, com a conseqüència de la lectura dels temps, una gran oferta d'elaborats (aquest mes estrenen la botifarra amb brie) que neixen a un obrador propi; i hi ha els complements "i altres elements indispensables en una bona taula: vins, formatges, olis, ..." És a dir, l'origen és la carnisseria, amb una llarga experiència en tota mena de carns i animals, però actualment es complementa amb els elaborats, els pre-cuinats i els carn-cuinats (un concepte desenvolupat en el sector per fer referència als elaborats amb carns), i les delicadeses, una oferta cada cop més àmplia i extesa en el mercat.

Nosaltres, amb el vi A Punt, hi hem estat molt ben rebuts i, a part d'agrair-los-ho, la bona acceptació de la nostra proposta ens ajuda a confirmar l'enfoc que hem donat al producte, perquè partint de la ìdea del vi com un element de consum quotidià, volem aportar una sèrie de valors que identifiquem amb la qualitat i, a més de cuidar extremadament els processos de producció i envasat, creiem en el respecte per les varietats que identifiquen el territori, i en l'autenticitat: volem que el vi sigui a la taula i que sigui autèntic, que sigui procedent del primer most, per conservar-ne la fruita original i que, per tant esdevingui agradable i plaent a qui en begui.

Vàrem centrar la degustació en el blanc i el rosat, perquè la calor ja es fa notar i convida a refrescar-se. Hi hagué, però, com sempre, els afeccionats als negres, tal com els agrada auto-qualificar-se. Era calent però els en vàrem donar a tastar i en general fou ben rebut.