Així, amb 30 € (és un exemple com un altre) què podríem fer? [val a dir que jo vaig condicionar la transacció preguntant al client si valorava positiva o negativament el fet que els vins fossin catalans, fet que va centrar una mica el criteri d'elecció favorablement].
El comercial, amb totes les dades disponibles (30 € de pressupost i una valoració positiva de la catalanitat del producte), oferí, per a "quedar bé" un Priorat i un Rioja. Perquè, salvada la quota de catalanitat que el Priorat representa immillorablement, sense discussions, potser pel seu enorme reconeixement internacional, Rioja és un valor segur! I la cosa va quedar així, més o menys.
D'on vé aquesta infravaloració pròpia dels vins catalans? (és la pregunta que ha propiciat el Debat de Vi que ha impulsat l'INCAVI a resultes dels resultats de l'informe Nielsen, que diu que del vi consumit a Catalunya, només un 30 % és català).
Aventurarem una sèrie d'hipòtesis:
- El factor històric: des de quan existeixen els consells reguladors (data de l'aparició de Rioja i de la resta de Denominacions d'Origen).
- El factor polític: quin impuls ha tingut cadascuna de les regions vitivinícoles de part de les administracions (el cas de Ribera del Duero lligat en l'imaginari popular a l'empenta mediàtica d'Aznar).
- El factor econòmic: com afecta la pròpia estructura del sector i el tamany de les empreses (el pes de les marques de gran penetració, Torres, Codorniu i Freixenet; i la fragmentació de petits cellers, dispersos, a més, en un catàleg d'11 + 1 denominacions d'origen).
Tots aquests factors, i potser d'altres, afecten al prestigi social dels vins catalans i a la seva posició de mercat, fins al punt que en una enquesta a peu de carrer com la que varen fer a en clau de vi el dia que hi va anar el President Pujol la majoria quasi unànime dels interpelats optaven per un vi de la Rioja o de la Ribera del Duero.
En aquestes circumstàncies, potser, el comercial que vaig veure actuar ahir al vespre encara podria ser titllat de sensible al valor de mercat dels vins catalans, perquè n'escollí un dels dos...
Un apunt final i molt eloqüent de la història, per cert: és conegut que ara fa cent anys, llavors de la inauguració de la Estació Enològica de Reus (de Catalunya), en el banquet oficial se serviren vins blancs d'Alella i negres de Rioja. A l'antiguitat de la manca d'autoestima envers el nostre vi hauríem de sumar-hi el diferencial de recursos de promoció que encara avui és extrem entre la Rioja i el conjunt dels territoris vitivinícoles catalans.
És un fet diferencial català, potser, tot plegat? Hi ha alguna lectura positiva? És una taxa que hem hagut de pagar per ésser (per haver estat) tan cosmopolites?