Parlant de taps

Diumenge, al suplement d'economia del Diari de Tarragona aparegué un reportage sobre les novetats del món del vi de les nostres comarques en l'apartat de taps.

Hi apareixem citats, perquè el Rafael Villa, el periodista que s'ha especialitzat en el nostre sector, ens va telefonar per demanar-nos opinió davant de la irrupció de productes tapats amb rosca.

Nosaltres estem oberts al desenvolupment del sector i a la seva adaptació. El vi A Punt és una proposta d'adaptació, en Bag in Box, del vi a les noves formes de consum. I la rosca pot ser-ho, també.

Agregador de blocs de vins del Camp

Des d'ahir, i a petició del Jordi Castells, que té una animada secció de vins al seu espai, la gent de Gent del Camp han obert La Verema, que agrega els diversos blocs de la gent del Camp de Tarragona que parlen de vins. És una eina que consta d'un motor d'absorció de les noves entrades dels blocs inscrits, i permet concentrar la producció d'entrades que des del Camp de Tarragona es fan a la xarxa en relació al món del vi.
És una iniciativa interessant, perquè el territori del Camp de Tarragona inclou un volum de població important (prop de 300.000 persones) en contacte amb el sector del vi per raons òbvies de tradició sòcio-econòmica i l'agregació d'opinions pot ajudar a vertebrar un espai cibernètic amb personalitat pròpia.
La gran àrea de Tarragona (ho dic així perquè jo hi incloc la Terra Alta, que des del punt de vista vitivinícloa hi té vincles evidents, tot i formar part d'un territori més lligat a les Terres de l'Ebre) és origen d'una història vitivinícola potent i té sentit que en visualitzem una certa unitat.
Dins d'aquesta gran àrea territorial, on avui destaca una icona mundial com el Priorat, hi ha un munt de petites històries que mereixen ser reivindicades.
Celebrem doncs aquesta agregació d'anotacions blocaires de la Gent del Camp que s'ocupa del vi.

Programa de la FIRA DE FALSET

Com que la FIRA DE FALSET ja ha començat però tindrà el seu epicentre aquest llarg cap de setmana de l'1 de maig, n'incloc el programa. És una festa gran del vi. Tant per als professionals com per al públic en general, el certàmen té molt interès. Falset, i la comarca del Priorat, que acull les D.O.s Priorat i Montsant, és el centre del sector per uns dies.
Ja en comentarem l'experiència

+ del Passeig, a Sant Andreu

Aprofitaré que dissabte vaig fer una degustació a Sant Andreu, a la xarcuteria + del Passeig, per relatar alguns detalls que parlen de la idiosincràcia d'aquest establiment i del barri en general.
Sant Andreu és un antic poble de Barcelona que manté una vitalitat independent, amb els seus centres de referència. Els carrers i les places, i els edificis emblemàtics, així com els establiments comercials, estructuren un conglomerat urbà. Els comerços, concretament, tenen el seu lloc establert i els canvis d'hàbits de la població són complicats.
El Xavier i la seva companya s'esforcen molt. Primer de tot amb l'oferta: en tots els articles hi ha exclusivitat, una acuradíssima selecció, i un coneixement exhaustiu. Hi hi ha frescor perquè sempre hi ha novetats. Estan molt al dia. Ara mateix tenen un catàleg de cerveses autòctones (l'artesana GLOPS, per exemple) i d'importació que fa badar la concurrència. Ofereixen cursos d'iniciació al tast de vins en col·laboració amb sommeliers qualificats. De degustacions, com la que vàrem fer nosaltres, en fan habitualment. I si els demanen una safata de formatges per emportar, a més de la qualitat del producte, hi ha gust per la presentació. Juguen a primera divisió en tots els àmbits. Jo m'hi vaig quedar a dinar (hi ha un espai de degustació) i si bé la cuina és simple, la preparació final dels plats és un toc de gràcia que posa de manifest el gust pels detalls: vaig menjar una cuixa de confit d'ànec que em va sorprendre. La causa? Just abans de posar al forn m'hi van posar sucre, perquè la pell de l'ànec esdevingúes una làmina cruixent confitada, amb un raig de Porto.
Dissabte, entre el matí i la tarda vàrem donar a tastar el vi A Punt a 120 persones i vàrem poder constatar que un establiment com la xarcuteria + del passeig, amb ja quasi dos anys d'història, té una clientela fidel, que ha beneït la seva arribada, i un munt de gent que passa per davant sense saber ben bé què hi venen.
La feina d'arrelament és lenta i, a més, el barri té un sostre. Però el Xavier és un professional amb una vocació per la xarcuteria de gamma alta i la seva actitud, de recerca constant, atent a les ofertes del mercat i a la dimensió virtual que li ofereix la blogosfera (coneix el dinamisme dels blocs de cuina i alimentació, i en segueix un bon grapat) li donen caràcter i crec que sap el que vol: des de Sant Andreu, però obert al món; perquè el seu és un establiment on trobar productes i ingredients rars, i ell està obert a les noves formes de treball. Estic segur que si algú (cada vegada hi ha més aficionats a la cuina que comparteixen experiències a internet) establís una relació virtual amb la xarcuteria + del passeig, si hi contactés telemàticament, a través del correu electrònic o del propi bloc de l'establiment, trobaria un aliat professional sorprenentment bo.

PINTA a Horta de Sant Joan

Ens fa una il·lusió especial parlar-vos d'un local d'Horta on us donaran el vi A Punt a copes.

Perquè representa l'èxit del profeta en casa pròpia. Evidentment, aixo s'hauria de matizar: ni som exactament de la Terra Alta, sinó que hi hem anat a produir vi perquè, això sí, creiem en les viruts de la Garnatxa Blanca; ni és un èxit complet, puix l'establiment del qual us parlaré és una proposta lúdico-cultural de gent que, com nosaltres, sense ser-ne, s'ha enamorat d'aquesta terra i ofereix un producte turístic de cap de setmana. La PINTA és una taverna - galeria d'art que obre aquest pròxim 1 de maig i que enfortirà l'oferta d'un país cada vegada més valorat.

El viatge a Horta de Sant Joan és sempre interessant. El paisatge i la proximitat amb els Ports de Besseit és un atractiu en sí; l'etnografia, comú amb la resta de poblacions de la comarca i la regió, és interessantíssima; hi ha una gastronomia autòctona i una oferta d'hostaleria seriosa.

I Picasso. En un moment de la joventut més incipient, Pablo Ruiz Picasso passà uns mesos a Horta de Sant Joan, a casa del seu amic Pallarès, per guarir-se de dolències de l'època. Es diu (Palau i Fabre) que hi ha trets del caràcter de l'artista que poden identificar-se amb aquest període i el propi Picasso sentencià que "tot el que sé ho he après a Horta". En tot cas, la contundència és iconogràficament evocadora. I l'exposició, a base de reproduccions, fonamentalment, és un punt de connecció entre la globalitat que representa l'artista universal i les arrels locals, amb un paisatge i un teló de fons commovedors.

Una paradeta al Padró Esteve

Si algú va fer cas de la meva recomanació ja m'ho dirà. Jo, ahir, diada de Sant Jordi, vaig aprofitar l'ineludible passeig lúdico-festiu per deixar-me convidar a la vinacoteca Padró Esteve de Pau Claris - Provença. Aprofitant la coincidència de l'onomàstica, el Jordi Padró oferia una rosa als clients en forma de cava rosat (l'associació PIMECAVA feu una promoció de caves rosats al mercat de Santa Caterina). Vaig tastar el trepat de l'Emendis i el Castell Roig. Més sec el primer, més aromàtic i afruitat el segon. Vaig asseure'm a una de les tauletes que tenen a l'altell de la botiga, on des de fa uns mesos ofereixen el servei de WINEBAR: tapes de perfil alt per acompanyar els vins que, evidentment, són els protagonistes. Amb tot això, com que el Jordi, la Sílvia i el Guillermo han escollit el vi A Punt per oferir-lo com a recurs bàsic de qualitat, em sento ben acollit; i entre el cava, l'ambient acollidor, i l'encant d'un petit espai de degustació selecta i confortable al mig d'un Eixample sorollós i atrafegat, la conversa s'anà allargant, sobre l'experiència mútua, sobre el valor de la selecció de productes, també per als serveis bàsics, i sobre l'encant i la personalitat d'un establiment, d'un producte o d'una oferta comercial. La vinacoteca Padró Esteve és a 100 metres escassos de La Pedrera i això li confereix un caràcter d'interès per a un turisme cultural pel que cal estar ben preparat, perquè la ciutat se li farà atractiva en la mesura que, al costat dels monuments d'interès artístic ensopegui amb propostes d'acollida simpàtiques i amables, però sobretot intel·ligents, modernes i arrelades. El visitant, que vé a conèixer un monument arquitectònic i una exposició vol conèixer també la ciutat que ho ha produït, amb la seva gent i el seu caràcter, però si a més, quan entra a un establiment es troba amb una oferta eno-gastronòmica de nivell alt, on descobrir un catàleg de vins catalans i espanyols ben seleccionat, ampli i ben explicat, sortirà de casa nostra amb una imatge actualitzada de la nostra riquesa cultural. La vinacoteca Padró Esteve (l'espai i l'equip) està preparada per produir aquest efecte. I a la vegada però, els turistes gaudeixen de l'arrelament de l'establiment al barri, a una clientela de perfil professional en una zona d'oficines en la qual és el celler de referència.

al punt, restaurant

És una coincidència. Aquest restaurant del que vull parlar, que s'anomena al punt i que es troba al barceloní barri de Gràcia, concretament al número 59 del carrer Encarnació, és una proposta gastronòmica de molt bon nivell que he descobert per casualitat, perquè un amic em va proposar d'anar-hi expressament. La similitud amb el nom dels nostres vins és fruit de l'atzar. Ara, el vi A Punt és el vi del restaurant al punt, però els motius d'aquesta elecció són independents del joc de paraules que en resulta.

Si hi aneu a parar en sortireu molt sorpresos. Es tracta d'un projecte personal de l'Albert, el cuiner, que amb una trajectòria professional i una vocació clara, que s'expressa en els plats, ha emprès l'aventura d'oferir un servei en el que el protagonisme és per als processos. La ubicació, ja ho hem dit, als baixos d'una casa de barri del 59 d'Encarnació, atraurà pocs despistats. Això vol dir que els clients seran, els professionals que freqüenten aquesta part perifèrica de Gràcia, i els aficionats a les sortides, que cerquen propostes atractives, modernes però carregades de personalitat i, si pot ser, a pun preu raonable. I per tant, si ni el luxe ni la ubicació fan del restaurant al punt un centre d'interès especial, quin és el motiu pel qual la dotzena de taules del mejador són sempre plenes? Jo hi he estat tres vegades i me n'he fet una idea clara:

El local, arregladet i simpàtic, és net i agradable, informal però acollidor, de tracte jove i fresc. El preu és sorprenentment ajustat. Tant en el menú del migdia, que surt per 10,70 € com en un sopar de carta complet per menys de 30 €, el continugut, la matèria primera, però sobretot la cuina, el procés, l'elaboració, són propis d'una escala de preus molt superior. I el menjar ja ho hem anticipat: sorprenent. La clau, vaig estirar-li dimarts a l'Albert quan ens acomiadàvem, és "passar el matí a la cuina i donar als ingredients un tractament just", que deu voler dir al punt. I, de fet, el que acabes apreciant de la cuina que practica l'Albert al seu restaurant, és un conjunt de bones pràctiques molt pròpies de la cuina casolana, quan és rica. Jo hi he assaborit un puré de llenties, per exemple. Això era una delícia de la meva infància. La meva àvia el feia molt bo, com el del restaurant al punt, perquè el feia molt fi, elegant i fàcil per a un paladar infantil fins i tot, però autèntic, de llenties, sense arranjaments ni dissimulacions.¨És el que hi trobareu: menjar bo, que us agradarà, autèntic, d'arrel casolana, i amb el toc de professionalitat que eleva la cuina tradicional i les matèries primeres a un estadi superior.

Pel que fa al vi, evidentment, la carta de vespre permet l'elecció de vins específics, però els menús tancats, que inclouen la beguda, ofereixen un vi que és servit en gerres. D'uns mesos ençà és el vi A Punt, el blanc de garnatxa de la Terra Alta, i el negre, de garnatxa i samsó del Montsant. La família de l'Albert té una procedència lligada a la Ribera d'Ebre, pel que vaig poder saber, al costat de la Terra Alta, una comarca meridional d'estretíssims vincles amb el món del vi. L'elecció del vi de consum, doncs, és per a ells una pràctica de valor; com en la resta de la proposta gastronòmica, el vi ha de ser bo, elegant i autèntic, i ens complau que ens hagin escollit els vins per acompanyar els seus menús.

Felicitats Albert!!

BON Restaurant

Avui he fet un nou client. Ahir, de passeig pel centre de Barcelona, en el camí de la Rosa, vaig ensopegar amb una oferta gastronòmica singular i moderna però, sobretot, autèntica. Al capdamunt d'Enric Granados, a mà esquerra, quasi tocant a Diagonal, entre París i Còrsega, en aquella zona que quasi és peatonal, perquè entre París i Diagonal els automòbils tenen el pas barrat, hi ha un xicot d'origen francès, el David, que ha obert un petit restaurant a base d'autoservei.

L'oferta consisteix en una prestatgeria d'amanides atractives, presentades en carmanyoles de plàstic; un taulell de Quiche Lorraines que fan allí mateix; un assortiment de plats de pasta i un parell d'olles amb sopes. Tots els plats contenen elements d'un cert exotisme, d'una cuina moderna de fusió d'estils que convida al tast. Als ulls és atractiva com el local que, petit (un caixó de menys de 4 metres d'amplada i prop de 10 metres de profunditat) acull una prestageria a l'entrada,a l'esquerra, un taulell a la dreta, per cobrar la safata que els clients es proveeixen, tres taules llargues, de fusta, on hom s'asseu lliurament en els bancs disponibles, un taulell per menjar a peu dret i, al final, una cuina separada per una gran vidriera, on es preparen les viandes del servei.

És la unió de la cuina moderna de substitució de l'àpat casolà, però alhora respectant una familiaritat en el tracte: un estil d'un cert encant; perquè soluciona la necessitat d'alimentació del migdia en una zona d'oficines de la ciutat en la que hi ha un públic que cerca una fórmula ràpida, però perquè el menjar és suggerent i exòtic, poc freqüent a l'oferta de l'hostaleria tradicional, i perquè la manca de protocol i formulismes aporta un aire de lleugeresa que s'ajusta bé en aquesta societat nostra que per al consum quotidià busca fórmules transparents, netes, flexibles i senzilles, fàcils, que peremtin consumir sense esforç.

Al BON Restaurant, entres, t'ho agafes, pagues, busques un lloc, t'asseus, t'ho menges, reculls la safata (et conviden a fer-ho amb algun cartell que indica on cal desar les deixalles) i te'n vas; segurament sense gaire conversa. Potser trobes un veí de taula connectat a internet, amb el seu propi ordinador i una tarja inalàmbrica, però difícilment s'hi farà fressa, perquè els grups que volen fer de l'àpat una reunió social aniran a un altre indret. Aquesta fórmula cobreix, podríem dir-ne, necessitats bàsiques però, això sí, per a un públic que també en aquestes circumstàncies és exigent, amb el menjar, amb la presentació, amb la higiene... en definitiva, amb l'estil.

I tal com us deia, des d'avui, hi podreu trobar el vi A Punt per consumir a copes.

El vi A Punt com a font de comunicació

La tertúlia d'ahir de Catalunya Radió; Andreu Claret, un periodista reconegut per la seva llarga trajectòria internacional, que acaba de publicar el secret del brigadista, una novel·la situada a La Fatarella, a l'Ebre, a la Terra Alta... Tot plegat, un munt de circumstàncies que afinaren el meu interès.
En aquesta conversa de ràdio matinal varen parlar d'una notícia d'actualitat que amb l'ajuda del Salvador Cardús, l'Antoni Bassas va elevar una mica més enllà; una noia havia estat atropellada per un tren a Sant Feliu de Llobregat. Anava amb els auriculars a l'orella. Els tertulians varen reflexionar sobre la individualització de la quotidianitat que, malauradament, havia condúït aquesta jove fins a la mort: el tancament en sí mateixa, afavorida pels artilugis de les noves tecnologies, li havien impedit adonar-se que venia un tren exactament mortífer. Es revolcaren en el fang dels temps passats, que foren millors (per ells, que passen de la cinquantena, evidentment) i es lamentaren de la manca de comunicació interpersonal en la que pressumptament viuen les noves generacions.
Jo, que l'Andreu Claret, de qui llegiré el llibre (em motiva per moltes bandes), em provoca sensacions agradables, he de dir que cada dia repeteixo al meu fill de 3 anys que posi les mans damunt de la taula (és l'exemple gràfic que ell donava d'un passat perdut d'aprenentatge i adquisició d'hàbits de convivència i educació). De fet, sovint em pregunto si em passo! Vull dir amb aquesta referència a la meva pròpia quotidianitat, que pot ser que la comunicació familiar i interpersonal tingui lloc encara entre nosaltres, i que el catastrofisme que expressaven els tertulians ahir sigui un miratge.
La proposta del vi A Punt compta amb la taula quotidiana com a marc de relació. La novetat és l'envàs, un dipòsit sense aire que permet tenir a casa una quantitat raonable de vi sense que es piqui, i consumir-ne segons les necessitats.
Volia deixar-ne constància perquè la visió de la pèrdua de la comunicació familiar em preocupà.

Padró Esteve

El dia de Sant Jordi, molt a prop del Passeig de Gràcia, a la cantonada de Pau Claris amb provença, just al costat de la Pedrera, a la vinacoteca Padró Esteve, us oferiran una copa de cava (rosat). És una bona ocasió per descobrir un espai de vi a l'Eixample, un petit racó ben assortit.

I d'un temps ençà, en un intent de donar forma a una demanda creixent, el Jordi i la Sílvia han obert el servei de WINEBAR, unes taules on poder degustar els vins de la botiga i acompanyar-los de tapes de productes selectes de xarcuteria. És una fórmula de restauració en la que el protagonista és el vi, perquè el catàleg és amplíssim, i la capacitació per oferir-nos consell converteixen el servei en una descoberta vitícola acompanyada de viandes agradables. En definitiva, un pica-pica fi per acompanyar el vi que, si en teniu ganes i ho sol·liciteu, pot acabar convertint-se en un tast informal. Hi trobareu el vi A Punt.

Per poder ser el "vi de la casa"

Estem immersos en el debat sobre els motius pels quals l'hostaleria ens hauria de seleccionar com a proposta per al "vi de la casa".
Què és avui, en l'oferta gastronòmica de consum (quotidià) el "vi de la casa"?
En una ocasió recent vaig enumerar alguns dels llocs on podríeu trobar el vi A PUNT inclòs en el menú (l'oferta va creixent: a més del Pa i Trago d'Àusias Marc, d'un parell de restaurants de Vic, el Nabiu i l'Antiga Fonda, de la Bodega Sant Miquel, del número 154 del carrer Rosselló, la Xarcuteria/restaurant +Del Passseig de Sant Andreu o el Cafè del Teatre del carrer Torrijos al barceloní barri de Gràcia; actualment us l'oferiran a la vinacoteca Padró Esteve, del número 169 del carrer Pau Claris, a la cantonada de Provença, al costat de la Pedrera, al restaurant al punt del número 59 del carrer Encarnació, i al restaurant / formatgeria Els Actuals (quatre gats) del número 5 del carrer Montsió). També vaig fer una petita reflexió sobre la tergiversació del sentit de la frase "el vi de la casa".
Ahir al vespre vaig preguntar a uns veïns, a tall de tertúlia de carrer, quina imatge tenien del vi que s'ofereix amb els menús dels restaurants. L'opinió majoritària fou que es tracta d'un vi inferior.
Jo vaig reivindicar-ne el valor; el valor del vi, i el valor de la proposta comecial, perquè segurament hi ha establiments, que seguint el que hauria de ser lògic, ofereixen un vi de qualitat, que ells han seleccionat, perquè els agrada, i creuen que els seus clients el trobaran bo i encertat per acompanyar els plats que els serviran, i perquè volen que se n'enduguin un bon record i que, en definitiva, facin un judici positiu de l'establiment, pel menjar (incloent el pa!), per les instal·lacions, pel sevei, i pel vi.
Però he de reconèixer que els meus veïns tenien raó, que sovint, com a "vi de la casa" ens ofereixen el pitjor que tenen (el més econòmic que troben). Si algú se'n queixa els ofereixen la carta de vins per triar, i així resolen aquesta incomoditat del client que, però, enlloc de ser esporàdica i puntual, és segura; puix en molts d'aquests establiments hi ha dues opcions: o bé demanes un vi de la carta, o bé menges sense vi, perquè el que t'ofereixen, inclòs amb el menú, és absolutament desagradable. Són deixalles arreglades per poder aguantar en condicions químiques mínimes, però absolutament desestructurades i sovint de mal gust. D'exemples n'hi ha tants que allò pertinent seria enumerar els llocs en els quals podem trobar vi bo, agradable i net, digne de qualsevol casa que pretengui oferir un servei públic de qualitat.
Què en penseu? Amb quin missatge (una frase potent) podria convèncer-vos, encara avui, un hostaler que volgués oferir-vos un vi corrent? Perquè convindreu que això del "vi de la casa" és una locució totalment amortitzada.

Ara fa un any

El 14 d'abril (data històrica) de 2.007 vàrem fer la festa de presentació dels vins d'Alterovinum, la nostra primera envasada, de la collita 2.006.

balanç de la fira de Batea

Diumenge i dilluns vàrem ser a la fira de Batea. Era la segona edició d'un certamen de nivell alt, molt ben organitzat, que lluita per donar ressò al catàleg de productes amparats pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Terra Alta.
La primera jornada de la fira, inaugurada pel Conseller de Política Territorial de la Generalitat, Joaquim Nadal, fou oberta al públic i poguérem observar la influència real de la Terra Alta sobre les Terres de l'Ebre, des del punt de vista vinícola. Molts dels visitants procedien de Tortosa i els voltants. També poguérem observar el pes de la joventut en un públic local interessat pels seus vins perquè el jovent de la regió treballa al camp en un percentatge molt significatiu.
El dilluns estava dedicat als professionals del sector vitivinícola i de l'hostaleria. Es tracta, en bona part, que l'hostaleria del nostre país aprengui a conèixer les virtuts dels vins de la zona, encara molt desconeguts. El lema de la fira era Mar, Muntanya, Vinya.
Per això, per aproximar els vins de la Terra Alta al sector de l'hostaleria, la fira anà a cercar la col·laboració dels professionlas més reconeguts, convertint la cita en un fort centre d'interès. El Carles Gaig i el Nandu Jubany feren demostracions de cuina en directe. El caràcter dels plats que presentaren fou una reivindicació de la cuina tradicional, ratificant-ne el seu valor (arrossos, cap i pota...) i, en tot cas, mostrant la tecnificació que ells representen. Encara en la sessió matinal, a duo, el Fredi, renom del Ferran Centelles del Bulli, i el Sergi Montalà, somelier de les caves Agustí Torelló i enòleg de la cervesa Rosita de Tarragona, feren un tast de Terra Altes comentat, amb els plats que un cuiner amic seu del restaurant La Gresca els havia preparat per a l'ocasió. Fou una proposta pedagògica interessant, on aprenguérem a armonitzar les propostes gastronòmiques amb un catàleg variat de vins de la regió, des dels blancs joves i els negres moderns de mitja criança, passant per una garnatxa blanca molt interessant, envellida en bota, el Llàgrimes de Tardor de la Cooperativa de Sant Josep de Bot, un criança negre monovarietal de Samsó, i un dolç d'Edetària, poc dolç, poc pesat, molt ben acollit per una votació popular improvitzada. Després d'aquest recorregut varietal interessant i amè, on es posaren de manifest les habilitats comunicatives del Ferran Centelles i l'ofici pedagògic del Sergi Montalà (mestre a l'escola de someliers), tots els assistents, prop de 300 persones, passàrem a la zona més àmplia del recinte per fer un dinar a peu dret que, tot degustant els plats que havia mostrat el Nandu una estona abans, va permetre'ns intercanviar opinions en un ambient fresc i informal. Recordo una conversa amb el Roger Viusà i el Jaume Martí (alma mater de la fira i secretari del Consell Regulador de la D. O. Terra Alta) en la que aquest darrer expressava la necessitat de fer conèixer al mercat les virtuts de la Garnatxa Blanca, de la que el Roger assegurà que se'n podia albirar un futur pròsper. A la tarda, justament, el tast que presentà el Roger Viusà, aquest jove somelier carregat de guardons que d'aquí a pocs mesos se n'anirà a Roma a lluitar pel campionat del món, estava dedicat a aquesta varietat autòctona. El Roger, del qual poguérem apreciar la seva enorme capacitat de relacionar gustos i conceptes de tast, acompanyà la seva selecció de garnatxes amb una proposta gastronòmica del seu company del MOO (restaurant de l'hotel OMM de Barcelona, assessorat pels germans Roca, del Celler de Can Roca de Girona i guardonat amb una estrella Michelin), el xef Felip Llufriu. De la proposta del Roger, en destaco un parell de garnatxes envellides, el Quintà 2001, ja quasibé exharida (el Roger digué que a ell n'hi queda al restaurant) del celler Bàrbara Forès, i el César Martinell 2005, de la Cooperativa de Gandesa. El primer em sorprengué per la integració fina de la fusta, per la resistència del vi, i per la subtilitat i la complexitat de la varietat. Del segon em sorprengué la claretat i la frescor.
Jo vaig aprofitar el marc de la fira per fer conèixer al Ferran Centelles el nostre blanc del vi A Punt, per aproximar la nostra proposta de vi de qualitat per la quotidianitat als líders del sector. Després vàrem anar a fer un tomb per la fira i tastàrem els ecològics del Mesies, d'Ecovitres, el 2 Finques, el monovarital de Samsó de la Cooperativa de Vilalba, i els blancs de la Cooperativa de la Pobla de Massaluca que em sorprengueren per la seva claretat.
Crec que la Fira de Batea és un esdeveniment de primer ordre, extraordinàriament organitzat que pateix de distància, perquè Batea és en un extrem, encisador, però extrem al capdevall. Costa estirar el públic de Barcelona, i especialment els professionals, que sovint estan massa enfeinats. Això descomptant que en el mateix moment s'estava celebrant la setmana gastronòmica de Girona, amb l'atracció de professionals cap a l'altre pol del país.
La iniciativa és interessantíssima i serà bo que es consolidi: tenim el territori i tenim els productes, d'uns cellers (tant els petits projectes privats com els renovats cellers cooperatius) que amb una llarguíssima tradició, ja fa molt temps que s'han modernitzat, fent honor a la marca que representen: la Terra Alta (sovint centrat en la figura de Gandesa), que és una referència quasi mítica dels vins que tradicionalment s'han servit a Barcelona i arreu del nostre país.

Demanda del mercat

Avui ens han fet una petició: un client molt amable i preparat, francès, amo d'una xarcuteria singular del barri de la Bonanova de Barcelona, m'ha fet un comentari sobre el bouquet del nostre vi negre. Havent acceptat que la majoria dels clients l'acullen favorablement, perquè és suau i rodó, sense puntes perceptibles, afruitat i càlid fruit d'una acidesa molt modulada, el François Arroyas m'ha preguntat si havíem pensat en algun vi més fort, més resistent al maridatge de formatges.
Perquè el vi A Punt, davant d'aquests ingredients de gust molt marcat queda en un segon terme, una mica amagat.
Per nosaltres és un debat pertinent. Els nostres primers exercicis de cupatge, ara fa dos anys, s'inclinaren per una boca més fresca i àcida, que ens donava sensació de potència. I en vàrem envasar un vi. Però ens semblà que interpretàvem correctament el mercat amb un vi més rodó i afruitat.
El François ha tornat a reobrir el dilema. Hi haurem de pensar novament.

L'Ermita i el vi A Punt

(fotos Jordi Calveres)

Dijous passat vaig ser a Vic. El Miquel Bofill em va convidar a un tast especial del club del Celler d'Osona. Érem 16 persones (el Miquel, la Lurdes i el David com a amfitrions, 8 socis habituals del club, dos estrangers que s'hi afegiren amb un dels socis, i jo, que vaig fer el viatge expressament des de Barcelona: l'ocasió s'ho valia, i la invitació en sí mateixa, també). El tast era una proposta horitzontal de Priorat(s) del 2000. Tapadetes, puix ens hi enfrontàrem a cegues, hi havia dues ampolles de Mas Igneus, dues de Clos de l'Obac, dues Ermites, i dues de Mas de Masos.
Ens hi allargàrem des de les 10 de la nit i fins a les 12. Amb un parell d'hores vàrem tenir temps de tot. Vàrem servir-nos els quatre vins i a poc a poc ens hi anàrem aproximant. Jo vaig passar-me ben bé una hora olorant-los. El tast de boca va ocupar-nos la segona hora de la sessió, que ens permeté confirmar les impressions de nas. I finalment en férem un judici públic, puntuant-los. La pissarra reflectí les preferències dels participants, coincidents en línies generals.

L'estructura del tast, a cegues, havia generat des de bon començament una tensió inquietant entre els assistents; en certa manera, tots ens sentíem com en un examen, perquè el reconeixement d'aquests vins en el mercat és divers, i el nostre judici cec parlaria dels vins però també, en certa mesura, de la nostra capacitat d'anàlisi. És el que té aquest tipus d'exercici.
I vingué l'hora de la veritat; s'aixecaren els embolcalls i contrastàrem la nostra valoració amb les etiquetes i, curiosament, el número 3, el que tenia una valoració inequívocament superior, resultà ésser l'Ermita.
A partir d'aquí, dues reaccions: primer, relaxament general, perquè l'havíem encertat. Però després, el debat recurrent sobre la repercussió de la diferència qualitativa en el preu. Aquesta Ermita del 2000 estava marcada a 517 €, mentre que els seus companys de tast oscilaven entre els 36 € i els 56 €. En general, aquesta diferència era poc acceptada per la concurrència i, per sorpresa meva, em vaig trobar defensant l'argument de la diferència estadística, segons la qual, l'acord al qual havíem arribat, quasi per unanimitat, sobre la superioritat de l'ampolla número 3, aconsellava reconèixer-li un valor molt superior; (bromejant) 16 vegades superior?
Aquest, l'estadístic, fou el meu argument, de defensa d'un producte que m'havia motivat a fer un viatge des de Barcelona, a la nit, que vaig tenir ocasió de provar per primera vegada, i davant del qual vaig sentir alguna emoció (em vaig endur una ampolla de record). Els meus adversaris en el debat acceptaren l'embestida de l'estadística, però insatisfets (tots som una mica iconoclastes), passaren al clàssic de la relació qualitat-preu, i començaren a comparar amb altres productes, d'altres regions.

I vaig aprofitar l'ocasió per presentar-los la nostra proposta, d'immillorable relació qualitat-preu. Dieu-me oportunista, si voleu, però a aquelles hores, i després de fer poesia abastament sobre el terroir del Priorat, vaig sentir la necessitat de presentar / vendre el vi A Punt.
Gràcies Miquel Bofill

un diumenge al Pa i Trago

La idiosincràcia del Pa i Trago vaig descriure-la en una anotació anterior. El que vull expressar aquí és la constatació d'aquest caràcter familiar i d'interacció que els diumenges es posa de manifest entre aquest establiment i el barri.
Fa un parell de setmanes hi vaig ser, tot el matí, donant a tastar el vi a la clientela. Molta de la gent ja ens coneixia ja que el vi A Punt va trobar en el Josep i la seva família un aliat comercial des del primer moment.
Vàrem servir prop de 200 gotets de vi, perquè aquesta botiga els diumenges és un espectacle comercial de primer nivell. Jo en coneixia l'activitat setmanal, molt amortiguada, d'anar fent, tranquil·lament. El diumenge és el dia més important (i sacrificat) de la setmana. El sacrifici vé donat, fonamentalment, per l'esclavitud que representa, tots els diumenges de l'any, el lligam amb el taulell. Però forma part del joc. Definitivament, el Pa i Trago és un establiment de referència al seu barri, a Àusias Marc, tocant al Passeig de Sant Joan, sobretot els diumenges. Ja de bon matí, hi ha una clientela fixa d'esmorzars. Però després i fins a l'hora de tancar, a les 3 de la tarda, el seguici és continu. La cua que es forma és important. Per què?
La resposta és a la vista: hi ha molt menjar, i molt bo (l'he tastat). És la cuina tradicional, preparada per emportar. Braons, peus de porc, arròs a la cassola, de dues o tres classes, verdures i pastes, amanides de totes classes, calamars, zepelins... i acompanyaments per al vermut, a més de la rostisseria i la xarcuteria. L'assortiment de vins, caves i formatges és complet, i des de fa mesos nosaltres també hi som, amb el vi A Punt, que vaig poder constatar que és ben acollit per la clientela habitual.

Bacallaneria Ros

(foto històrica)

El dissabte 30 de març vaig fer una degustació a la Bacallaneria Ros de Gràcia. És un establiment singular, obert el 1.929 (l'any passat rebé el reconeixement de l'Ajuntament per l'arrelament a la ciutat) i extremadament integrat al barri. El trobarem a la cantonada de la Travessera, just després del mercat de l'Abeceria; i és això, una cantonada plena d'història i de vida. L'ambient del mercat, en un barri com Gràcia, d'enorme vitalitat, el fa un indret especial, petit però perfecte, i integrat: el taulell, una peça de marbre enorme, de valor quasi museístic i de gran valor decoratiu, autèntic i generós, és un element d'atracció que convida a entrar a l'interior d'un espai obert, el llindar del qual és difús. El Miquel (l'actual responsable) i el seu pare són tant aviat dins com fora, despatxant o xerrant amb la gent, que el pas dels anys ha convertit en membres de la família, perquè la Bacallaneria Ros és, per sobre de tot, un negoci familiar. L'actual és la tercera generació i la multiplicitat de productes d'alimentació que avui s'hi despatxen són únicament un complement, la referència continua sent el bacallà i la pesca salada.

Un dissabte al matí (tenen obert fins a les 3) hi ha molt d'ambient. Els clients-amics, aprofiten per fer-hi una paradeta. Hi ha conversa (el futbol i l'Espanyol en particular és un element recurrent), hi ha frescor, perquè hom entra i surt sense gaire protocols, però hi ha la calidesa de la família. El Ros pare té una parròquia fixa a peu de taulell. La mare del Miquel és a la cuina: està fent receptes de bacallà, que despatxen en carmanyoles, per emportar sense treva. I el Miquel, de la generació que feu el servei militar a principis dels vuitanta, i que ja porta molta mili a la botiga, és la goma que ho enganxa tot. Sense descomptar la seva muller, que tot i que durant la setmana treballa en un despatx de l'Eixample, els dissabtes s'afegeix a la botiga per reforçar l'equip.

Vàrem servir prop de 100 gotets de vi i tant el Miquel i la seva família com nosaltres vàrem convenir que l'experiència havia valgut la pena. Els clients de la botiga ens varen rebre molt afectuosament i valoraren el vi A Punt molt positivament. El Miquel m'havia advertit que l'establiment estava poc enfocat a la venda de vi, i que les ampolles que tenia exposades eren més decoratives que comercials, però la nostra proposta fou ben rebuda: ho repetirem!

Tesi

La Botiga de vins i licors del Grup TESI és al final del carrer Princesa de Barcelona, al número 55, a l'últim tram, entre el carrer Comerç i el passeig de Picasso, al lateral del parc de la Ciutadella.´
És un establiment gran, ampli, antic, perquè hi són des de 1.932, però modern, pel que fa a la decoració: un espai obert, amb portes de vidre automàtiques, les parets d'obra vista, una petita oficina interior tancada per una paret de vidre, una caixa registradora a la porta, en format supermercat, prestatgeries de ferro oxidat (amb formes heterògènies i fetes a mida) que recorren tot el perímetre, i al centre de l'establiment les piles de producte a tall d'oferta. Les instal·lacions disposen d'un gran magatzem i d'un soterrani - cava.
La Maria Tesi i la seva germana, la Carme, lideren el joc. Mentre fan feina de despatx, darrere el vidre que les separa del contacte directe amb els clients, el Coque i la Marta s'ocupen de cobrar i aconsellar els productes, tot i que el públic és força habitual i ja té l'hàbit de passejar per les prestatgeries buscant les novetats o les ampolles preferides. Amb el mateix estil de decoració que el que he descrit, d'una modernitat retro, com si haguessin mantingut l'esperit de l'establiment sense renunciar a una renovació del disseny, a l'entrada hi ha uns carretons singulars que els clients agafen per anar carregant el seu lot.
Jo hi vaig ser el passat 29 de març, un divendres a la tarda, fent una degustació. I puc parlar de les impressions que en vaig treure.
És un establiment de barri (un barri antic i singular) que acull, sobretot, el públic que sap valorar l'ampli catàleg de l'establiment i que el pren de referència a l'hora d'adquirir els productes de selecció. Així mateix, i pel seu caràcter obert i ampli, amb una fórmula comercial que permet l'autovenda, és útil per al sector de l'hostaleria de petit format tant abundant al barri (Born): hi ha moltíssims petits restaurants que hi acudeixen a recarregar un celler que proveeix una carta àmplia però petita (dues o tres ampolles de cada referència?).
Vaig poder donar a conèixer el vi A Punt a algun restaurador de la zona i a molts clients individuals entre els quals vaig poder identificar un polític de referència i un conegut originari de Valls, el Manolo Rei.

Tastar una Ermita

(foto Jordi Calveres)

Ja en diré més coses. Ara tinc poc temps però vull deixar-ho anotat. Ahir al vespre vaig arribar a la una de la matinada, de Vic. El Miquel Bofill m'havia convidat a compartir un tast horitzontal de Priorats del 2000 amb els seus companys del club del Celler d'Osona. Entre les ampolles que vàrem buidar hi havia dues Ermites. Insisteixo: n'explicaré els detalls, però l'ocasió val, almenys, una anotació puntual.

Us convidem a la Fira de BATEA

El pròxim 6 i 7 d'abril s'esdevé la Fira del vi de la Terra Alta (diumenge i dilluns vinent). És una bona ocasió per tastar el catàleg de vins emparats pel seu Consell Regulador, cada vegada més reconeguts, i sempre interessants.

La fira és a Batea, un extrem (sud) del país, que, perquè és extrem i perquè està lluny dels principals eixos de comunicació, és força desconegut. És doncs una excusa, de passada, per anar a conèixer un territori amb una forta personalitat i que, havent estat deixat una mica de la mà de Déu, conserva una virginitat captivadora.

Nosaltres hi serem, presentarem el blanc, de Garnatxa Blanca, del vi A Punt, que destaca per la seva frescor. I podrem compartir la nostra experiència diària com a apòstols d'aquesta magnífica varietat autòctona amb els altres productors presents a la fira.

El certàmen lluita per apropar els vins de la D.O. Terra Alta amb una imatge de qualitat i compta amb la participació d'alguns dels astres de la cuina nacional (els cuiners Carles Gaig i Nando Jubany, i els sommeliers Ferran Centelles i Roger Viusà), que oferiran propostes de maridatge entre la cuina tradicional i contemporània i els vins de la regió.

Serà un honor per nosaltres rebe-us a aquesta terra que ens acull com a productors, i que estimem i reivindiquem.

2a. degustació a Ferran

Tot dinant a la rebotiga, dijous passat, el Pere Ferran m'explicava que una clienta li havia preguntat com s'ho feien per mantenir sempre el somriure. És una característica del seu establiment, i és un peix que es mossega la cua; perquè aquesta alegria que hi ha darrere el taulell s'encomana a la clientela i, al final, l'ambient és fresc i dinàmic però molt acollidor.
Aquesta setmana vàrem fer-hi la segona degustació per presentar-hi el vi A Punt. I després de dues jornades senceres amb l'equip i el públic de la xarcuteria Ferran, ho puc corroborar. Un dijous qualsevol, com el d'aquesta setmana, a cal Ferran hi entren entre 100 i 150 clients i, per tant, n'hi ha de tota mena, però els que tenen temps aprofiten el clima de l'establiment per fer una paradeta, qui sap si per impregnar-se'n. De bon matí vaig tenir una conversa amb un client de 92 anys, trempat i absolutament jove, que demanà un entrepà i se'l menjà allí mateix, amb un got de vi. És un home actiu, anava amb un amic a qui doblava l'edat (casualitats barcelonines feren que em trobés amb aquesta persona, l'endemà, a un altre extrem de la ciutat, i per cert, em comentà que havia parlat del vi A Punt en un sopar d'una associació gastronòmica que amenitza el Toni Falgueras del Celler de Gelida) i poguérem compartir l'interès pels vins de la nostra zona, a l'àrea de Tarragona, perquè aquest senyor, caçador d'afició, coneixia bé la contrada. Recordo un parell de converses més. A quarts de quatre de la tarda, en un moment de calma a la botiga, entrà un habitual de la cuina del Ferran i tot i anticipar que quasi evitava el vi, va marxar carregat amb dos bag in box, un de blanc per a ell i un de negre per obsequiar a un amic. Aquest senyor, Ramon Dalmau, responsable d'un establiment del barri, que resultà ser originari de Valls, cosí dels vidriers del carrer Abat Llort, m'explicà que de sempre havia mantingut una relació difícil amb el vi, que li havia resultat displicent i que quan els compromisos socials l'obligaven a consumir-ne, sovint ho passava malament. Vàrem mantenir una conversa sobre les causes d'aquest rebuig del vi que, com en el seu cas, és compartit per molta gent. Vaig explicar-li l'objectiu del nostre catàleg en aquest sentit, sempre a la recerca de cupatges que, mantenint l'autenticitat, l'honestedat, i el vincle amb el terroir, ofereixin un pas per la boca amable i plaent. Així, tant en el blanc com en el negre, i en el rosat que envasarem el mes de maig, el vi A Punt és dens i afruitat, fresc en el cas del blanc, i més càlid en el cas del negre, que es caracteritza per l'anul·lació de l'astringència. Les persones que s'autodefineixen com a profans en aquest món del vi tan complicat, diuen que el nostre negre és suau (i això que conté 14 % d'alcohol). Aquestes sensacions són la conseqüència de l'elecció d'un cupatge autòcton (40% de Garnatxa negra i 60 % de Samsó - la catalanització de la Cariñena) que, de fet, volem reivindicar: a tota la zona (Priorat, Montsant, i Terra Alta) aquestes varietats hi estan molt ben integrades i donen uns vins amb altes concentracions de fruita. I aquesta reivindicació del territori ens impulsa a oferir els vins amb un alt nivell de naturalitat: els filtrem poc, per mantenir-ne el màxim de la seva expressió (això i el fred extrem ens va provocar un problema de precipitació tartàrica en una envasada del desembre, precisament). I la càrrega de sulfurós és molt baixa: El vi és prou resistent. Aquest conjunt fa del vi A Punt un producte ric i interessant, però sobretot plaent, per a tots els públics, per als més iniciats i per als més habituals, els que s'hi aproximen amb una actitud natural, la pròpia d'un consumidor qualsevol, i que acabarà repetint l'experiència, només si li ha resultat agradable.
I després de tota una jornada explicant el vi A Punt i donant-lo a tastar, a quarts de nou del vespre entrà a l'establiment un senyor, després s'identificà com a gestor de fons financers per una entitat afincada a Luxemburg, que coneixedor de l'esdevenidor del sector, s'interessà per l'enfoc del nostre negoci, una proposta diferent, el del vi (autòcton) de qualitat, per la quotidianitat, que considerà interessant, sempre entesa com una oportunitat de nicho, segons em va dir, perquè les aigües van en una altra direcció, amb una Europa que ha de competir amb vins d'alta gamma, ja que els vins de consum els ofereixen, a bon preu, els productors del nou món.
Com es pot veure, una jornada a cal Ferran, a més de donar a tastar el vi prop de 100 vegades, dóna per molt. La riquesa de les converses és indiscutible. Això descomptant el degoteig de clients que, cadascú des de la seva visió, motivada pels coneixements de la seva professió, fan aportacions a la proposta comercial, des de l'opinió sobre el disseny de l'envàs i fins i tot sobre l'elecció del canal de distribució que, el Ferran n'és un exemple, és el de l'alimentació selecta.

La festa d'espai bici

(fotos Marina Orozco)

A la festa d'aniversari d'espai bici vàrem servir prop de 60 litres de vi, entre blanc i negre, entre SINE i QUA, entre la Terra Alta i el Montsant.

Amb aquests cinc anys d'activitat, aquest establiment del número 63 del carrer Bruc de Barcelona s'ha consolidat en el lideratge del comerç de la bicicleta urbana. L'ordre, la garantia i el compromís confereixen un to seriós a la seva activitat. Sota el lideratge del Miguel i el David, aquesta seriositat es transmet a un equip i finalment al públic. La bicicleta, en aquest marc professional, adquireix valor (conquereix espais més enllà de l'oci, on el rigor i el nivell d'exigència acostuma a ser inferior), i espai bici ha treballat molt en aquesta direcció. Es nota i, de fet, la festa d'aniversari coincidia amb el reconeixement de l'Ajuntament pel seu dinamisme comercial.

I, però, quin és el vincle entre el vi A Punt i espai bici? Per què vàrem oferir el vi de la festa d'aniversari d'espai bici?

Amb en Miguel, el responsable d'aquest establiment que cada dia està ocupant un lloc més decisiu en el catàleg comercial de l'Eixample, fa dos anys que ens coneixem. Un bon dia vaig anar-hi a raure, em van donar confiança i vaig comprar-los una bicicleta, que s'ha convertit en una eina bàsica de la meva mobilitat (sense entrar en detalls, vaig amb una plegable que s'adapta immillorablement bé a les meves necessitats). I així va començar una relació que, donat el meu caràcter i el del Miguel ha donat molt de sí i, en definitiva, ens ha conduït a un desig de colaboració.

En aquest marc de relació, la idea de participar en l'aniversari d'espai bici em va fer il·lusió, i paral·lelament, ens oferia la possibilitat de donar a conèixer el nostre producte a un públic nombrós i modern en els costums (usuaris de la bicicleta urbana de qualitat) amb el qual em sento identificat. Amb aquestes premises, quan el Miguel m'ho va proposar vaig tenir-ho molt clar, i vaig expressar el meu interès per participar-hi.

La festa, en la qual es va presentar la nova bicicleta plegable mora bike de factoria barcelonina i en la qual espai bici ha participat, innovadora en el mecanisme de plegat, amb un joc d'engranatges únic que li donen solidesa i simplicitat a la vegada, va acollir un gran nombre d'amics i clients (prop de 250 persones) convertint l'establiment en una improvisada sala de festes.

Insisteixo en el goig que em produí veure el desacomplexament amb el qual es consumiren prop de 60 litres de vi, amb total naturalitat, donant al vi A Punt un paper destacat en aquesta festa.

diari de la fira ALIMENTARIA'08 (divendres)

Per molt que pels altaveus de la fira s'advertís que la jornada era professional, l'ambient que es respirava pels carrers del recinte era el d'un mercat obert al públic. L'hora de tancament del certamen era a les tres. Molts dels estands van anar tancant abans, i l'actitud general era de relaxament.
Va venir a veure'm un amic, i vàrem anar a fer un tomb per la fira. Entre les seves coneixences i les meves vàrem anar aturant-nos a cada cantonada: a Euroselecció amb el Jordi Segura; a Costers del Sió amb el Ramon Reguant (que ens presentà un fabricant de sistemes de fred per a Bag in Box premium); a La Bodeguilla, per saludar la Mari Carmen i el Manolo, de Bàrbara Forès, i el Josep Gómez, de Maius Viticultors; a Grupo Quintana, amb el Paco; a fer una copa de cava a l'estand de Nadal; a tastat els grans Priorats del Pere Rovira, de Mas d'en Gil; a saludar el Josep Ventosa, de Castell d'Or...
I tot d'un plegat es feu l'hora de plegar.
Vàrem desmuntar l'estand i ens n'anàrem a descansar.
Després de Setmana Santa, amb tothom a lloc, serà l'hora de repassar l'agenda de contactes i garbellar la feina de la fira. El resultat ha estat positiu, però caldrà concretar-ho.

diari de la fira ALIMENTARIA'08 (dijous)

El dijous tot ha començat a anar de baixa. L'objectiu de la fira estava acomplert, sobretot pel que fa als visitants. El certamen és immens però, ja que és deltot impossible visitar-lo en la seva totalitat hom se centra en aquell apartat que l'interessa i prescindeix de la resta. I després de tres dies de feina i reunions de treball, el dijous fou l'inici d'una calma que ja s'allargaria fins al final. De fet, i preveient un divendres obert al públic, poc professional, el dijous era el final de festa. Hi havia sopars de despedida i l'ambient de la fira era ja distès durant tot el dia.
D'una jornada en la qual vàrem aprofitar la tranquil·litat de la fira per anar a visitar els estands del nostre entorn (teníem interès en l'oferta d'accessoris de refrigeració per al bag in box i en els serigrafiats de vidre per les gerres de servei a les taules dels restaurants), recordo un parell de visites que van venir interessant-se pels nostres vins. Un era un grup d'estudiants d'hostaleria de l'escola de Sant Ignasi de Sarrià, de Barcelona. Evidentment, estàvem parlant amb el futur de la professió (de l'hostaleria), i això ens impulsà a compartir amb ells l'entusiasme pel nostre producte (després de quatre dies de presentar-lo ens anà bé trobar motius per renovar les forces). L'altre grup`era l'equip de gestió d'una empresa de distribució d'alimentació del Bages. Vingueren encuriosits per la proposta comercial. N'estem contents. També ens visità l'equip del Pla de la Garsa. Vàrem compartir la necessitat de les gerres serigrafiades per oferir el vi a l'hostaleria.
A la tarda, amb el Jordi Roselló vàrem anar fins al pabelló 3 (Intervin) i vàrem veure un taper que el Jordi coneixia d'etapes anteriors; un taper especial, propietari de suredes a les muntanyes de l'interior de València que mereixen la certificació de les autoritats competents per a la producció de taps de suro ecològics. El jordi acordà una visita als boscos, aprofitant les vacances de Setmana Santa. Una excursió interessant. Com que érem a la vora ens arribàrem fins a l'estand de Cuvée 3000. Era un dels punts més animats de la fira. Per què? El Joan València ens va parlar del concepte, de l'organització de l'espai, per afavorir l'ambientació, obert, amb un sostre baix, i amb un terra de pedres, que transmetia als que el trepitjaven la sensació d'ésser en un lloc diferent, lluny de l'homogeneitat de les catifes de la fira. Però l'ambient de l'espai de Cuvée, a més de la decoració i el mobiliari (pedra, fusta, ferro i imatges en blanc i negre), el donaven aquella gentada que hi havia en tot moment: com en una festa, l'equip de Cuvée es barrejava amb els clients i amb els viticultors representats a l'espai. Una felicitació.

diari de la fira ALIMENTARIA'08 (dimecres)

Ja hem passat l'equador de la fira.
Ens ha vingut a veure el comerciant de vins de Montréal interessat en els productes del Josep Maria Anguera. S'han endut també una ampolla del nostre vi del Montsant.
També ha vingut el nostre dissenyador, el Pierre Valmont.
El degoteig de distribuïdors i importadors ha estat continu. Avui hem vist gent de Manresa i de Girona, i de Dinamarca i Bèlgica.
Pel passadís m'he trobat amb el Miquel bofill i el David, el seu fill.
Ens ha trucat el Rafael Villa, del Diari de Tarragona, per demananr-nos informació, ja que està fent un reportatge de les empreses de la demarcació que exposen a la fira.
I amb el Josep Maria Anguera ens n'hem anat a berenar al pabelló 3, on els estands són més luxosos i ofereixen embotits per acompanyar el tast. Ha estat un esbarjo profitós. Hem anat a Can Bonastre per saludar el César Torrijos, però havia sortit. Després ens hem trobat amb el David Ribé a l'estand d'Aresan, una bodega de La Mancha que coneixíem perquè la distribuïa AVICSA, de Lleida. Després ens hem aturat a Laus, perquè el Dani Navarro, que el coneixíem de Falset, n'és el comercial. I després ens hem aturat a la zona de Galicia i hem fet un descobriment enològic i personal interessantíssim, que ens ha engolit: el celler Benito Santos. Ens l'ha presentat el Todd Blomberg, un americà que fa set anys se'n va anar a les Rias Baixas per fer vins nobles. I el cert és que vam tastar uns albariños interessants, complexes i llargs, fins però persisitents. El Todd va fer-nos reflexions enològiques interessantíssimes que uns minuts després vàrem poder compartir amb el Jordi, perquè després de tastar els seus vins va voler venir al nostre lloc, per tastar els nostres. Els comentaris sobre la Garnatxa Blanca varen interessar-nos molt, perquè l'aplicació de vinificacions adequades podria donar-nos resultats sorprenents. Ja hem comentat moltes vegades que creiem en el valor de la nostra varietat blanca.
En definitiva, que vàrem començar a plantejar-nos la possibilitat d'organitzar un viatge a Vilanova de Arousa.

Presentació a espai bici

Avui al vespre serem a espai bici, a la botiga de bicicletes del número 63 del carrer Bruc de Barcelona, en la festa del cinquè aniversari de l'establiment. Aprofiten l'avinentesa per presentar una bicicleta de factoria local (mora bike). I nosaltres hi col·laborem amb l'oferiment del vi A Punt. I aprofitem per convidar a tothom.

diari de la fira ALIMENTARIA'08 (dimarts)

El segon dia de la fira ens ha permès confirmar que som en un indret adequat a nosaltres. Al matí, hem arribat aviat i hem pogut fer un tomet pel pabelló 3 i hem constatat que els estands que hi ha allí, en general, són d'un tamany superior al nostre i, provablement, el visitant hi acudeix amb un esperit menys curiós.
Al matí hem rebut la visita d'uns amics, el Carles Figueres i el Joan Grimau, i casualment hem coincidit amb l'Ignacio de Miguel, que era a l'estand d'una bodega de Castilla la Mancha, veïna nostra al pabelló 2. Hem aprofitat l'avinentesa per anara fer un recorregut de tast (jo m'he apuntat a aquest esbarjo). Anàvem 7, tombant per la fira, i hem pogut conèixer vins i cellers interessants. Jo els he dut a l'espai de Cuvée 3000 i hem tastat els vins de Joan d'Anguera (m'ha agradat molt La Planella), i allí, L'Ignacio ha xerrat amb els de Martue, amb qui col·labora, i després ens ha fet conèixer un albariño curiós de cepas viejas d'onze mesos de lies amb un postgust làctic de cuallada recremada. De bracet amb l'Ignacio de Miguel hem anat a conèixer un altre celler gallec, especialista en l'elaboració d'albariños, que ens ha servit per contrastar i per fer una aproximació tècnica, ràpida, a aquesta varietat tant singular. Hem tastat 4 variants, amb vinificacions diferents, totes marcades per la complexitat, la subtilesa, l'amabilitat i la finesa. Hi hem vist la història d'un vi ben fet, poc àcid però resistent, tanmateix (me'n recordo ara de les reflexions del Josep Trallero). Després, la comitiva encara se n'ha anat fins a l'estand de Martin Códax, on l'Ignacio de Miguel tenia compromisos, crec. Jo he engolit 5 ostres i m'he despenjat del grup perquè entre trucades telefòniques i la responsabilitat a l'estand d'Alterovinum m'he vist obligat a abandonar. Pel camí de retorn m'he trobat amb el Ramon, del Vi i Cava de Reus, un bon client del vi A Punt; i el Manuel Enríquez, d'Enríquez & Gil, un distribuïdor de Sevilla, simpàtic i entusiasta del món del vi i la sumilleria, molt apreciat a la seva ciutat.
Per l'estand han passat persones de prop i de lluny: els de Distribucions Iglesias, de Blancafort a la Conca de Barberà, els del Vi i Cava de Reus... i els de Rocha & Rocha, de Montréal, que vaig conèixer en el meu viatge del setembre al Canadà i que han vingut interessats pels vins del Josep Maria Anguera. Ens han visitat importadors suecs i danesos (els Laudrup), i un agent català que fa operacions a Finlàndia, el Carlos Blanco, amic del Pablo, de Verema i Collita. Ens ha tornat a venir a veure Chuck Kanski, de Solo Vino de Minesota, als EEUU, que ja havia vingut dilluns a interessar-se pel vi A Punt i el B&B. També ens han mostrat el seu interès uns distribuïdors asturians i un bodeguer gallec (sense prejudicis contra els productes catalans).
Al vespre, amb el Carles Figueras, abans de plegar, encara hem tastat el vi d'uns veïns de Castilla la Mancha, un cabernet ben fet.

diari de la fira ALIMENTARIA'08 (dilluns)

(foto Rosa Bruna)

Des del nostre racó, al F640 del pabelló 2, al recinte Gran Via, al costat del VINORUM, darrere l'espai de les bodegues de Castilla la Mancha, rebem un públic heterogeni que, encuriosit, vé a la recerca de productes desconeguts (els estands del pabelló 3 són més grans i ostentosos, hi ha les marques conegudes i dediquen el seu espai més a les relacions públiques que a la presentació de novetats).
Les visites s'han distribuït de la següent manera: d'una banda hi ha hagut els bodeguers i restauradors catalans; i d'altra banda importadors estrangers, sobretot americans, que abunden a la fira. Però també hem parlat amb uns francesos, amb un rus, amb un malagueny especialitzat en l'exportació a Dinamarca i algun altre agent que ha vingut a oferir-se per fer exportació. Menció especial per l'interès dels distribuïdors del nord de l'Estat que han mostrat interès pel nostre vi A Punt, tot i tractar-se de producte català, i que, en tot cas, la dificultat comercial, si en tenim, serà financera.

Vinyes d'en Gabriel

Una nota sobre els companys de l'Alimentaria'08.
A l'estand de la fira som tres empreses, compartint espai: nosaltres, Lipscomb & Tobella, i Vinyes d'en Gabriel, un petit celler de la D.O. Montsant, amb molt bones perspectives.
Al capdavant d'aquest projecte hi ha el Josep Maria Anguera que, jove i enèrgic però pacient, i astut però molt generós ha posat fil a l'agulla a un treball de redefinició de la seva activitat, amb una modernització de la biografia familiar i pròpia.
El celler Vinyes d'en Gabriel, a Darmós, al baix Montsant, ha posat en ampolla el vi de les vinyes de la casa que sempre havia anat a la venda de vi a doll. En surt un vi jove i un criança, L'Heravi, tots dos negres, de Garnatxa i Samsó, de vinyes d'entre setanta i vuitanta anys, que aporten una concentració excepcional. Tant el jove, que és més fresc i fruitós, com el criança, que és confitat i especiat, tenen una expressió molt potent, que enamora tothom. Són vins autèntics, fruit d'un territori ric en sòls argilosos i minerals, d'unes vinyes velles, que el Josep Maria i el seu avi mantenen amb cura i estimació. Es nota en tots els detalls que, per bé que austers, són de veritat, i es nota en el vi, que s'expressa honest, de veritat.
Per mi va ser un descobriment molt agradable, primer pel vi i després per la persona. Potser perquè m'agrada fer coses amb gent de veritat.

Lipscomb & Tobella

Una petita nota d'un dels cellers que ens acompanyen a la fira Alimentaria'08.

Lipscomb & Tobella és un celler de la D.O.Q. Priorat que uneix tipicitat i terroir amb viticultura de precisió. Els seus responsables són un matrimoni nascut entre vi, estudiant enologia a Califòrnia, als EEUU. Ell, americà, vingué a viure a Catalunya, amb la seva companya, que tingué força per estirar-lo. Potser el Priorat hi ajudà, perquè al cap i a la fi, ell és el viticultor d'aquest Priorat, el Mosaic, que amb una criança de 14 mesos en bota nova de roure francès, s'expressa molt mineral i fi. El cupatge és força previsible (45 % de Samsó + 45 % de Garnatxa + 10 % de Cabernet Sauvignon) i ja estan donant a tastar el 2004. Les ampolles del 2003 que hem begut expressen finesa i subtilitat, concentració i mineralitat, però sobretot, qualitat en la vinificació.

Som a Alimentaria'08

Ens trobareu a l'estand F604 del pabelló 2 del recinte de Gran Via, a L'Hospitalet. És la nostra localització a la Fira Alimentaria'08.
Diuen els mitjans de comunicació que és el segon edeveniment firal més important del sector, a nivell mundial. Independentment de la validesa d'aquesta afirmació periodística, el certamen és una referència indiscutible i nosaltres hem volgut ser-hi. Fa dos anys hi vam anar de visita. Teníem un projecte i un prototipus per al nostre primer vi. El portàvem sota el braç i el vàrem ensenyar a molta gent. Enguany, amb un any i mig de recorregut comercial, hem volgut tenir una presència a la fira i juntament amb un parell de cellers amics, un del Priorat (Lipscomb & Tobella - LT Vinos) i un del Montsant (http://www.vinyesdengabriel.com/), hem contractat un espai modest a la zona assignada al vi. De fet, el nostre estand està just al costat de la sala de conferències Vinorum.
Ens agradarà rebre-us.

Bodega Termes, a Santa Coloma

Els nostres clients es concentren a Valls, a Reus i a Tarragona, i al centre de Barcelona, a l'Eixample principalment, perquè són les nostres àrees d'influència natural. Però tenim un client importantíssim a Vic, el Celler d'Osona, el Setè Cel a Manresa, el Celler de Santa Maria a Sant Cugat... i, com una mostra més d'aquest desenvolupament erràtic del mapa, fruit de les coneixences que anem fent, mereix una menció la Bodega Termes de Santa Coloma de Gramanet.
La Bodega Termes és un establiment amb història. Els avis de l'Albert, l'actual propietari, van obrir fa prop de seixanta anys una bodega al carrer València de Barcelona. A l'establiment actual hi ha referències gràfiques d'aquell primer negoci que, si bé devia tenir un caire molt diferent del d'avui, inspirà un estil que en certa manera es manté. La Bodega Termes, del número 15 de l'Avinguda Santa Coloma de Santa Coloma de Gramanet, és un bar-bodega. Aquesta fórmula, avui en recessió, és, en aquest indret, un establiment ple de vigència. L'Albert Termes ha integrat el llegat i amb un ull obert a les noves tendències, continua extraient el fruit d'una trajectòria familiar arrelada al barri. El concepte del bar-bodega permet al bodeguer complementar el negoci.
Amb aquest plantejament, la major part de l'espai de l'establiment és al fons, on hi ha el magatzem de vi a doll: una rengla de dipòsits guarden els vins que se serveixen a l'estil tradicional, a les ampolles i a les garrafes dels propis clients. Els vins vénen de Bràfim, de la bodega Padró; i el ventall de l'oferta és ampli. Fins fa pocs anys els Termes despatxaven 15.000 litres de vi cada mes. Ara, d'un temps ençà, bona part d'aquest volum s'ha transformat en Bag in Box, normalment de 15 litres, dedicat a l'hostaleria del barri, fonamentalment.
Potser per això, perquè l'Albert ha anat transformant el negoci i ha incorporat tant un ampli catàleg de vins de gran categoria (en ampolla) com la modernització dels vins de consum, perquè mira cap al futur, en definitva; en ocasió de la fira de Santa Coloma, en la qual vàrem participar el passat mes de setembre, ens va venir a veure i va mostrar el seu interès per incorporar els nostres vins a la seva botiga. A la Bodega Termes, el vi A Punt està anunciat com a "Box" de 3l. del Montsant.
Confesso que m'agrada parlar de la Bodega Termes perquè l'aspecte de l'establiment el situaria lluny del circuit dels establiments de referència moderna del món del vi, mentre que si hi entrem ens trobarem una oferta amplíssima de vins de qualitat, amb una representació notable dels millors cellers de cadascuna de les denominacions d'origen de l'Estat Espanyol, algun vi francès rellevant i, sobretot, el coneixement del bodeguer. Recordo una conversa amb l'Albert sobre la mortalitat d'un vi de criança del Montsant que, si bé a l'obertura de l'ampolla s'expressava amb una plenitud que ens hauria pogut captivar, just al cap d'uns minuts la seva força s'esvaïa definitivament. L'oferta que l'Albert havia rebut al matí, d'un celler massa ple potser, fou rebutjada a la tarda, perquè el vi era difunt.

Precipitacions al vi

En la segona envasada d'enguany hem "patit" l'efecte de la precipitació: en els dos darrers gots de l'envàs apareixen cristalls d'àcid tartàric al cul, i si hi heu posat molta atenció també haureu observat que hi ha petites partícules semi-sòlides que s'enganxen a les parets del vidre. Són precipitacions de color. Ens ha preocupat, sobretot perquè alguns dels nostres clients ens ho han fet notar. Ens ho ha dit el Carles Redón, i l'Òscar, de la Xarcuteria Redón; ens ho va dir el Juan González (mejórate Juan!) de Lafuente, que va tastar el vi; m'ho va dir també la Ma. Antònia, de la Pastisseria Verdi, del carrer Verdi de Barcelona, al barri de Gràcia, que ens va dir que el seu marit ha apreciat molt el vi, però hi havia trobat aquesta sorpresa, i buscava una resposta; o altres persones del nostre entorn, el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, un bon amic, que també ens ho va fer notar; i divendres passat, quan vaig anar a Igualada a portar vi al Josep Figueres, de Cellers Can Figueres, que em feu una crítica molt positiva del producte, a l'hora de fer els tractes, tornàrem sobre la qüestió de les precipitacions, perquè hi hagué un client que els retornà un envàs que considerà defectuós. El Josep li feu el canvi sense discutir, i jo ho vaig fer amb ell, però vaig donar-li una explicació, perquè pogués recuperar la tranquil·litat i pogués fer-ne una adequada retransmissió.
El que ens va passar fou el següent: la segona envasada, de 5.000 litres, la vàrem fer pels volts de Nadal. El vi havia passat pel fred i, per tant, havia fet la precipitació raonable. Un cop envasat, però, el tinguérem al celler durant un mes, aproximadament, fins que l'anàrem venent, i els primers dies de gener patírem glaçades importants, en les que a la matinada es registraren temperatures inferiors als 5 graus sota zero. Aquestes baixes temperatures provocaren les precipitacions tartàriques i de color que hem percebut en el vi. El nostre debat ha estat viu: què fer en el futur? Filtrem, per evitar sorpreses al mercat? Però perdríem components, responsables de la riquesa afruitada del vi. Deixem doncs que aquests sòlids facin acte de presència, amb la corresponent sorpresa dels consumidors? En el fons, el que trobem al fons del got, o de la copa, és un efecte del fred extrem (un canvi brusc de temperatura) en un vi que ha estat poc filtrat, intencionadament, per guardar-ne les virtuts, encara que a vegades ens sorprenguin, en forma de sòlids, al final de l'envàs.
Continuarem treballant amb aquest debat com a fons, perquè allò que hi ha en el fons ens preocupa.

En un curs de tast de l'INCAVI

Ahir vàrem saber que en un curs de tast organitzat per l'INCAVI (l'Institut Català de la Vinya i el Vi) un alumne dugué el vi A Punt perquè fos analitzat. Segons què ens van explicar es tractava d'un consumidor habitual que volgué compartir la seva sorpresa pel producte en un fòrum acreditat.
En el món del vi, a casa nostra, l'ús del Bag in Box és minoritari. Podria dir-se que, tot i la història de l'envàs (perquè fa prop de quinze anys que el tenim entre nosaltres) el seu coneixement és molt parcial. L'utilitza l'hostaleria de volum, fonamentalment. I entre els consumidors hi ha un petit segment d'usuaris, però són els que tenen una relació especialment estreta amb el vi.
La notícia del curs de tast de l'INCAVI ens plau perquè tanca un cercle volgut. Eus aquí: creiem en el vi de qualitat per la quotidianitat, i entenem que això és el que s'ha succeït, que algú que buscava aquest producte, un producte que oferís qualitat a un preu de consum de cada dia, l'ha trobat al mercat i n'ha volgut confirmar l'experiència en un marc acadèmic de referència.

Sessió de tast al Celler d'Osona

(foto Miquel Bofill)

El primer dimecres de cada mes hi ha un tast "professional" al Celler d'Osona. Poso cometes a la qualificació professional per rebaixar la pretensió. L'enfoc del Miquel Bofill i del David, el seu fill, és aproximar la seva pròpia tasca de seguiment del mercat als seus clients del sector de l'hostaleria. Les mostres que els arriben d'arreu, variades en la qualitat i en l'estil del producte, són posades a disposició d'una taula en la que hi acudeixen els responsables de bodega dels restaurants de la comarca, molts d'ells associats a Osona Cuina des de fa temps.
L'ambient que s'hi estableix és cordial i informal; en confiança s'hi ennalteix i es critica allò que es tasta, sense reserves i, en definitiva es comparteix un criteri que, a poc a poc, i entre tots, es va formant sobre allò que configura la selecció del celler. És habitual que tothom expressi les seves impressions, és un procés reposat, en el qual l'opinió és oberta, i la tranquil·litat, que presideix la sessió, afavoreix la refutació i la discussió lliure. Al final, hi ha un cert acord sobre la idoneïtat d'agun dels vins, o sobre el caràcter prescindible d'algun altre (sempre des del punt de vista d'algú que ha de seleccionar, perquè de referències ja n'hi ha massa).
En definitiva, el Celler d'Osona, que polifacètic com el seu propietari, aborda tots els productes que ofereix el món del vi des de l'apassionament, des de les importacions en exclusiva de la Borgonya francesa i de la vall del Loira fins a les representacions locals de totes les Denominacions de l'Estat Espanyol, exerceix, amb aquestes sessions de tast, d'aula de formació i centre de trobada per a sommeliers i bodeguers que lluiten per mantenir-se al dia en tot moment, tant des del punt de vista tècnic com comercial.
Jo m'hi afegeixo sempre que puc. Fa prop d'un any que el Miquel va agafar el nostre vi envasat en Bag in Box per oferir a la botiga com a vi per cada dia. Té un elevat nombre de clients (anima a Vic un club de 600 amants del vi que el segueixen amb allò que fa) que confien en allò que selecciona, i nosaltres representem una bona opció, la de la quotidianitat.

Gran Bodega del Maestrazgo

L'any 1952 el Josep Moliner va arribar a Barcelona. Tenia 9 anys. Va venir del Maestrat amb els seus pares i els seus oncles, que s'instal·laren a la ciutat i hi obriren unes quantes bodegues. Era un negoci popular en expansió, segons sembla. Al cap dels anys varen decidir concentrar els esforços en un dels establiments, el que els anava millor. És la Gran Bodega del Maestrazgo, del carrer Baix de Sant Pere, al número 90, tocant a la plaça de Sant Pere les Puel·les, a prop de l'Arc de Triomf. El barri, dels més antics de Barcelona, amb moltes cases anteriors al segle XVIII, és un niu urbà en el que si bé d'uns anys ençà comença a arribar-hi el turisme, manté un caràcter autòcton, amb una enorme vitalitat ciutadana i comercial, que li dóna caràcter. Som a la Ribera, i el carrer Baix de Sant Pere, un dels eixos comercials més rellevants, enllaçat amb el renovat Mercat de Santa Caterina.
El Josep ha sigut el bodeguer del barri. Tradicionalment, això anava associat a la venda de vins a doll. És una pràctica que es manté. Crec que en alguna ocasió, el fill del Josep, l'actual propietari, m'ha comentat que en despatxen prop de 2.000 litres per setmana. Hi ha molta gent gran que té el costum d'anar-hi a buscar el vi en envasos i garrafes de plàstic. Però l'assortiment de productes és amplíssim, i tenen un ventall de vins, caves i licors que satisfà qualsevol expectativa. Despatxen, fins i tot, un gran nombre d'ampolles de molt bon cava que un elaborador del Penedès els etiqueta amb el seu nom.
La Gran Bodega del Maestrazgo uneix la tradició del servei de bodega amb la nova demanda. Dissabte passat vaig ser-hi per donar a tastar els nostres vins als clients de la botiga. Cap al migdia, a una hora en la que coincideixen els que surten a fer un passeig pel centre amb els que vénen de la plaça, vàrem poder fer una promoció molt interessant i férem conèixer la proposta innovadora de vi de la taula diària que representem, tant per la qualitat del vi com per la conveniència de l'envàs. És un indret peculiar, familiar i popular, poc pretensiós i tradicional, en el qual conviuen les garrafes, les llaunes, els vins més prestigiats, i on es dimecres al vespre, el Josep fill imparteix cursos de tast per als clients.

Presentació de la D. O. Catalunya

La setmana passada vaig assistir a un tast de vins de presentació de la D. O. Catalunya. És una iniciativa que es repetirà i que neix amb la vocació de donar a conèixer el catàleg de productes amparats pel Consell Regulador més ampli i alhora desconegut dels 11 que tenim al territori. La D. O. Catalunya inclou les vinyes de 9 de les altres denominacions (Tarragona, Terra Alta, Montsant, Priorat, Penedès, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Pla de Bàges) i algunes altres que fins fa poc estaven fora d'aquests dominis. Compleix doncs amb dues funcions: permet la qualificació de vins que fan cupatge de raïms de diverses denominacions (alguns viticultors tenen vinyes escampades per territoris de dues o més denominacions d'origen); i ha permès la qualificació de vins que estaven fora de l'ampara d'alguna de les altres denominacions, en territoris que en el seu moment quedaren despenjats de la regulació, evitant així que hagin de presentar-se com a vins de taula.

Amb aquest rerefons, que per a alguns és un demèrit perquè la veuen com un calaix de sastre, els responsables de la D. O. Catalunya oferiren una imatge digna i seriosa d'un Consell Regulador que assumeix la responsabilitat d'una gran quantitat de vi, amb la voluntat de fer forta una marca, Catalunya, per associar-la al concepte de Qualitat.

L'acte, que consistí en una breu presentació i en un tast d'alguns dels productes més representatius de la D.O. (un Jean Leon i un Nerola de Torres, un rosat de Bodegues Roqueta, un negre criança de Ca n'Estruc d'Esparreguera, i un Chardonnay amb bota de la comarca de l'Anoia), es dugué a terme en el marc del Mas Albareda, a Sant Julià de Vilatorta, a Osona. Després del tast, ja més relaxats, ens serviren uns entreteniments made in Jubany que ens animaren la gana i el gust. I ja a peu dret ens quedàrem a fer petar la xerrada, amb el Miquel Bofill, del Celler d'Osona, el Nando, de Can Jubany, i L'Anton Castellà i el Xavier Pié, de la D. O. Catalunya. Comentàrem l'oportunitat i la importància de la dignificació d'allò que fem a Catalunya, perquè amb una llarguíssima tradició vitivinícola (perduda en la imatge quasi mítica del passat grec i romà), avui encara són moltes les ocasions en les que a casa nostra, quan hom vol fer referència a un vi de qualitat s'inclina per productes d'altres regions. Ahir, al programa L'Oracle de Catalunya Ràdio, el Conseller d'Agricultura s'hi referia, i explicava que la infravaloració pròpia vé de lluny, que fa cent anys, amb la inauguració de l'Estació Enològica de Reus, el menú de la festa incorporava un vi blanc català i un vi negre de la Rioja.

Redón, un punt de pas excel·lent

La setmana passada vàrem ser a la Xarcuteria Redón de Balmes - Rosselló promovent el vi A Punt. És una tasca lenta, d'anar donant a conèixer el producte als consumidors, perquè la nostra marca és desconeguda, i sobretot perquè l'envàs és un desconegut, també. I com és habitual en aquesta campanya que estem duent a terme, ens instal·làrem al reduït espai de la botiga (pleníssima de queviures) amb un expositor de producte i donàrem a tastar el vi als clients que hi acudiren.

Quan hom surt del metro de Provença per les escales de Balmes, a l'altre xamfrà de l'edifici de la Universitat Pompeu Fabra, es troba, de cop, amb la Xarcuteria Redón. És un establiment obert des de fa prop de seixanta anys. És un lloc de pas de moltíssimes persones que van i vénen del metro i els Ferrocarrils de la Generalitat, que amb el centre de la ciutat com a referència, arriben al matí i marxen al vespre vers els barris de la part alta o el Vallès. A l'hora de dinar s'hi acumula una gentada, que hi acudeix per adquirir algun entrepà (en fan 400 diàriament), que acabaran menjant-se a l'oficina. També hi ha barriada, però potser domina menys. El pas de trens (agrairan que s'acabin les obres de l'intercanviador que fa tres anys que els tenen fastiguejats) i les oficines de l'entorn són la base principal dels seus clients.

El Carles Redón i el seu equip es fan un tip de treballar. La porta de la botiga s'obre a les vuit del matí (ells hi són abans), i se'n van a quarts de nou del vespre. El dissabte fins a dos quarts de tres. S'han passat la vida a la botiga, i són una peça de la trama urbana. És curiós d'observar fins a quin punt s'entrellacen amb el públic; arriben a conèixer la vida de moltíssimes persones que, cadascuna amb el seu estil, estableix una comunicació ràpida, de pas, però familiar alhora. Hi ha aquells que s'entretenen amb una exploració dels articles del taulell, ric de viandes selectes, per aprendre coses noves que faran festa a la taula. I hi ha també aquells que tenen la botiga com un auto-servei, i ells mateixos s'agafen la fruita o els refrescos, com el que obre la nevera de casa. Com en el cas d'altres xarcuters, es van introduir a l'ofici en un moment en el que d'establiments d'aquest tipus n'hi devia haver molts, i ara que els temps i els hàbits de consum majoritaris han canviat, amb l'aparició de les grans superfícies, ells aguanten la flama d'un estil comercial de proximitat que en sí mateix és el germen de la qualitat: cuiden la botiga, els productes i els. I jo, que només hi vaig ser divendres, donant a tastar el vi a la gent, també m'hi vaig sentir cuidat. Estic content de poder recomanar la Xarcuteria Redón als clients del vi A Punt. És un lloc que fa patxoca i on les viandes i l'ambient fan venir ganes de tornar-hi.

Premi de tast Amateur

Per amateurs, en el marc de la fira de l'Alimentaria, Vila Viniteca ha convocat un concurs de tast per parelles. El premi és molt suculent (el primer 12.000 €; el segon 4.000 €; i el tercer 2.000 €). Aquelles persones que, aficionats al vi i coneixedors de la diversitat de productes del mercat, tenen una oportunitat per posar a prova les seves habilitats en el tast. I la recompensa pot ser enorme, un munt de diners (per aprofundir en el coneixement enològic). És la dimensió amateur d'aquesta activitat, tranquil·la però apassionant.