El dissabte 30 de març vaig fer una degustació a la Bacallaneria Ros de Gràcia. És un establiment singular, obert el 1.929 (l'any passat rebé el reconeixement de l'Ajuntament per l'arrelament a la ciutat) i extremadament integrat al barri. El trobarem a la cantonada de la Travessera, just després del mercat de l'Abeceria; i és això, una cantonada plena d'història i de vida. L'ambient del mercat, en un barri com Gràcia, d'enorme vitalitat, el fa un indret especial, petit però perfecte, i integrat: el taulell, una peça de marbre enorme, de valor quasi museístic i de gran valor decoratiu, autèntic i generós, és un element d'atracció que convida a entrar a l'interior d'un espai obert, el llindar del qual és difús. El Miquel (l'actual responsable) i el seu pare són tant aviat dins com fora, despatxant o xerrant amb la gent, que el pas dels anys ha convertit en membres de la família, perquè la Bacallaneria Ros és, per sobre de tot, un negoci familiar. L'actual és la tercera generació i la multiplicitat de productes d'alimentació que avui s'hi despatxen són únicament un complement, la referència continua sent el bacallà i la pesca salada.
Un dissabte al matí (tenen obert fins a les 3) hi ha molt d'ambient. Els clients-amics, aprofiten per fer-hi una paradeta. Hi ha conversa (el futbol i l'Espanyol en particular és un element recurrent), hi ha frescor, perquè hom entra i surt sense gaire protocols, però hi ha la calidesa de la família. El Ros pare té una parròquia fixa a peu de taulell. La mare del Miquel és a la cuina: està fent receptes de bacallà, que despatxen en carmanyoles, per emportar sense treva. I el Miquel, de la generació que feu el servei militar a principis dels vuitanta, i que ja porta molta mili a la botiga, és la goma que ho enganxa tot. Sense descomptar la seva muller, que tot i que durant la setmana treballa en un despatx de l'Eixample, els dissabtes s'afegeix a la botiga per reforçar l'equip.
Vàrem servir prop de 100 gotets de vi i tant el Miquel i la seva família com nosaltres vàrem convenir que l'experiència havia valgut la pena. Els clients de la botiga ens varen rebre molt afectuosament i valoraren el vi A Punt molt positivament. El Miquel m'havia advertit que l'establiment estava poc enfocat a la venda de vi, i que les ampolles que tenia exposades eren més decoratives que comercials, però la nostra proposta fou ben rebuda: ho repetirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada