dimecres, 8 d’octubre del 2008

Xarcuteries

A vegades Barcelona es fa petita. Avui a la tarda he anat a veure el Josep i la Rosa del Pa i Trago del carrer Àusias Marc (al costat del Passeig de Sant joan) i la conversa ens ha dut a repassar la llista de clients del vi A PUNT que comparteixen la idiosincràcia d'aquest establiment. Entre ells es coneixen; fa molts anys que atenen una clientela similar i és que, segons què m'explicava la Maria Teresa Hom, de la formatgeria del carrer Aragó, "les xarcuteries feien el menjar" i això va esdevenir una característica del gremi i de la ciutat. La Rosa del Pa i Trago, que va heretar el negoci dels seus pares, ha recordat a la Teresa Hom i a les seves germanes, la Nuri i l'Anna Maria, que regenten l'altra botiga de la família, la Xarcuteria HOM del carrer Provença. Una vegada es van trobar a Noruega, en un viatge d'oci. Jo els he parlat dels pares, perquè fa `pocs dies vaig conèixer el Maties Hom, que acostuma a ser a la botiga i és molt apreciat pels clients. S'inicià en l'ofici com aprenent a Can Ravell, potser la xarcuteria més emblemàtica de Barcelona. Hi ha una generació de xarcuters, que ens hem anat trobant i que ens han acollit molt bé que han fet un camí similar (els Nebot del carrer Còrsega, entre Sardenya i Nàpols, i de Mallorca amb Casanova; o el Manel Saez del Gallfer, de la plaça de la Sagrada Família). Fent memòria, també m'ha parlat del germà Hom, que feia pastissos de formatge (encara els fa, em va dir la Teresa: ella en ven). Ells són Mestres Formatgers i fa uns quants anys, quan tingueren l'energia per impulsar aquest tipus d'associacions professionals, coincidiren amb un grup de col·legues que, units per una tradició professional i pertanyents a una mateixa generació, feren la renovació de les botigues, modernitzant els establiments que havien heretat dels seus pares, en la majoria dels casos. Hem parlat del Carlos Redón, de la cruïlla de Balmes amb Rosselló, a la sortida del ferro-carril, del Ferran, que des de fa deu anys, des que van tancar el mercat de Santa Caterina per fer-hi reformes, són a la cruïlla de Pau Claris amb Diputació... Tots fan menjar per emportar, com ells. M'han preguntat pel Joan Murrià (l'únic de la llista en el que el vi A PUNT ha quedat fora, de moment). Fa temps que li han perdut la pista, però era líder entre els formatgers i els cellerers, juntament amb el Toni Falgueras, del Celler de Gelida (que sí que ens té el vi).
El vi A PUNT ha entrat bé a aquest tipus d'establiments i els clients, que tal com em deia el Josep Ravell "es fien de nosaltres", agraeixen la recomanació que els fan dels productes. Hi ha uns altres establiments, més moderns, apareguts en els darrers anys, més vinculats a la nova generació de productes, els internacionals, els elaborats, els delicatessen... com la xarcuteria + del Passeig, de Sant Andreu; o La Cava Ibèrica, del número 145 de la Diagonal, al Poblenou; o la botiga restaurant de Cal Lluís de la Barba, al carrer Marià Aguiló, al davant de Can Felipa; o la xarcuteria Can Recasens, del carrer Llull, a tocar de la Rambla del Poblenou. Són botigues d'avui, pensades i regentades per gent jove, on el vi A PUNT hi encaixa per naturalesa, perquè és una adaptació als costums d'avui. És més normal. Però tant a un lloc com a l'altre, tant als establiments moderns com als més consolidats hem tingut una bona acceptació: els clients han rebut molt bé la nostra proposta de portar vi autèntic i agradable en un format pràctic, que permet disposar-ne fàcilment i amb garanties de conservació. El vi del Priorat o el de Gandesa, els vins de Tarragona, en definitiva, sempre havien arribat a Barcelona, hi ha una tradició que ens avala. Nosaltres volem actualitzar-la dignament.