dimecres, 29 d’octubre de 2008

Tast de Mayol Viticultors



(foto Àlex Sánchez)


La setmana passada, un "comitè de tast" del vi A PUNT va respondre al compromís que havíem contret amb la gent de Mayol Viticultors, un celler del Priorat que desconeixíem i que va contactar-nos a través d'aquest bloc d'internet. En Ricard Mayol va enviar-nos un e-mail, fa prop d'un mes, demanant-nos que tastéssim els seus vins; els primers "fills" d'un projecte que, pel que he pogut llegir al seu web, vol recuperar una trajectòria familiar de viticultors a Torroja.



Ens vàrem enfrontar a l'encàrrec respectuosament i, per tant, formalment. Per afició i per necessitat professional, per la comprensió del nostre territori, el tast és un exercici constant, però és cert que poques vegades ho fem amb papers al davant i, a més, acostumem a fer-ho en petit comitè, tot compartint impressions. En aquesta ocasió vàrem ampliar el grup (sempre va bé per augmentar el valor estadístic de les dades) i vàrem asseure'ns a la taula del restaurant Robert de Nola, de Caldes de Montbui. Tenim molt bona relació amb el propietai i ens va oferir l'establiment per a l'ocasió. En algun moment parlarem de la proposta d'aquest restaurant.


(foto Àlex Sánchez)

A quarts de nou i fins a les onze, amb una plantilla de tast pensada específicament per a l'anàlisi de priorats, ens asseguérem davant del/la Roser primer (el blanc del celler Mayol) i després férem el mateix amb el Brogit. La cuina del Robert de Nola és apassionant (insisteixo, ja en parlarem en una altra ocasió) però la feina encomanada exigia un respecte i, fins a quarts de dotze vàrem fer abstinència total dels oferiments del Pep Riu i vàrem concentrar-nos, només en l'anàlisi dels vins. Tant el Roser com el Brogit són un bon producte, seriós i enològicament ben fet. A més de la passió que es desprèn dels missatges del celler; i el respecte amb què sembla que afrontin l'empresa vitivinícola, amb una producció petita, que els permetrà assegurar-ne la qualitat desitjada, s'hi entreveu un fort potencial a desenvolupar. En aquest sentit, crec que serà una referència a seguir. En general, i provablement degut a la base varietal, tant en el cas del blanc com en el negre, la primera sensació és poc prioratina: un és a base de Macabeu, enlloc de la típica Garnatxa, i en l'altre, hi ha Garnatxa negra, i Carinyena, però hi ha un pes important de les varietats internacionals. És en aquest sentit que el Priorat se'ns feia poc present, però l'extensió de la sessió ens permeté anar explorant una mineralitat que sí que és propia del terreny. I en el cas del blanc, que als primers cops de nas se'ns apareixia massa enfustat, anà demostrant la fortalesa d'un Macabeu de forta personalitat. Potser una oportunitat.


Felicitats, ànim, i gràcies per tenir en compte aquest equip.

2 comentaris:

Berta Porta ha dit...

Bé finalment he trobat algú-ns que han tastat el vi que vaig gaudir a Poboleda durant la festa de la verema... el banc Roser, a mi em va semblar que te molta personalitat (de fet ho hem comentat algún cop amb en Joan Miquel Canals de al URV coincidint en aquest punt)i que és un vi molt ben fet; que contrasta amb molts dels altres vins del Priorat entre d' altres coses perquè hi predomina el macabeu (amb un resultat prou diferent que en altres indrets de Catalunya.
A partir del vostre comentari de que són (el blanc i el negre) vins ben fets.. no se ben bé quina seria la conclusió;
potser em podrieu ampliar alguna casa més.
De fet per això en el món del vi quan sento a en Fernando Zamora parlar de "potencial" i aquestes coses em perdo.
a mi m' interessen molt els cellers petits del Priorat els que no són tan "famosos" o coneguts sempre he tingut satisfaccions diguem-ne de "descobridora", ja fa 9 anys que segueixo alguns i resulta que primer sens i llegeixes comentaris molt prudents sense mullar-se massa i quan algún celler d' aquests guanya un tast a cegues amb reputació o bé en Parker o un altre gurú li dona per sobre de 90... llavors comencen les lloances.
Bé jo em mullo amb el Roser (el Brogit encara no l' he tastat en compraré una ampolla quan pugui i jo ho comentaré si voleu)també ho vaig fer amb altres abans com el Mas Sinén de Burgos-Porta (no som familia )p.e. o els vins del Celler Cartoixa de Montsalvat (que ara tothom lloa..)quina diferencia d' algúns comentaris light inicials...i en canvi no m' agrada el marketing dels Ferrer- Bobet, Torres Salmos Perpetuals...que se suposa que són molt bons des del començament.
En fi sóc una mica extranya jo.
Us saluda.Berta Porta

Joan-Miquel ha dit...

El Roser de Mayol Viticultors es un vi blanc que sorprèn per la seva persistència i densitat, recordo la grata sorpresa que em va causar a Poboleda a la Fira.
Respecte al negre te la tipicitat Priorat, aquest final de boca fresc que combinat amb la estructura a l'atac imprimeixen una singularitat que sols es troba aquí. Per mi el potencial d'aquests vins és clar, no em perdo, la gracia del Priorat és el pH baix a una maduració alta, vaja, el terroir, i en aquest vi es troba.
Estic d'acord amb el Mas Sinen, tipicitat Poboleda molt marcada, amb molta fruita acompanyant a la mineralitat, ara bé penso que li hauríeu de donar un post a banda, s'ho val.