dimarts, 7 d’octubre de 2008

visita al Domaine de la Rectorie, a Banyuls




D'ençà que vaig llegir el post dels Banyuls al bloc que el Jordi Castells ha obert per anar recollint les seves anotacions sobre vins, vaig obrir l'agenda per programar-hi una visita. En vaig parlar amb uns companys de Girona i ahir, amb el Cares Portell, hi vàrem anar, al Domaine de la Rectorie, que ell coneixia de visites anteriors.


En Pierre Parcé, un dels membres de la família que gestiona aquesta marca, i nét de l'antiga propietària del domini, ens va presentar la seva proposta vitivinícola, lligada al terroir i, per tant, també, a la tradició dels vins dolços naturals; però inspirada per una reinterpretació del valor d'aquesta denominació (Apellation d'Origine Controlée), que si bé durant tot el segle XX, "gràcies a l'eficiència dels comerciants" (diu en Pierre Parcé) aconseguí fer-se una marca a través dels dolços (habitualment oxidats), té la capacitat de producció de vins tranquils d'alta expressió.


És a dir, que vaig anar a Banyuls a conèixer els dolços i vaig acabar tastant tota la gamma de vins de la finca, entre ells tres dolços, i només un de l'estil tradicional (oxidat), l'Oublée. Perquè tal com acostuma a passar, els estereotips amaguen una realitat més complexa. I eus aquí, que férem el descobriment d'un món que desconeixia completament (a dues hores de casa).


El missatge dels Parcé és una reivindicació territorial, i fan una oferta que és comercial però que va més enllà: situant-lo al centre, el vi esdevé una manera de viure i entendre el món. En el seu dossier de presentació es demanen Pourquoi continuer à faire du vin en France en 2007, i diuen que Quel émerveillement de voir certains grands danseurs. Ils ont atteint une telle légèreté et liberté de geste, que leur art nous appparaît comme une évidence, à tel point que cela semble facile. On en oublierait l'entrainement quotidien, les longues séances à la barre. On oublierait que ce qui nous touche, c'est la rancontre entre le travail et la grâce. Le vin que nous rêvons est un peu comme cela. [Quina meravella de veure determinats ballarins. Sovint han aconseguit una lleugeresa i una llibertat del gest tal que el seu art ens apareix com una evidència, tant que sembla fàcil. Hom oblida l'entrenament diari, les llargues sessions de barra... Hom oblida que el que ens captiva és la unió del treball i la gràcia. El vi que nosaltres somniem és una mica com això].


Després de tastar, a quarts de dues, vàrem anar a veure les vinyes més properes al poble. Un camí asfaltat ens va permetre aproximar-nos-hi ràpidament, amb el cotxe. El paisatge és sensacional: muntanyes cultivades. La comparació amb el Priorat era imprescindible i en Pierre Parcé afegí, a la similitud més evident, la del sòl, pobre, de licorella; la de les varietats, amb la predominància de les garnatxes i les carinyenes, la de l'estil dels vins, d'alta concentració (conseqüència d'aquest terreny, en gran part); però sobretot, el paral·lelisme en el procés de redescobriment que tant al Priorat com a Banyuls ha necessitat una intel·lectualització, una visió de la capacitat d'un terroir per generar productes especials.


Evidentment, la proposta dels Parcé és un cant a l'excepcionalitat, a la dimensió artística del vi, on un terreny molt determinat, per les seves dimensions i per les seves característiques morfològiques i climàtiques (la diferència amb el Priorat és que aquestes vinyes muntanyoses toquen a mar i estan ventilades per la tramuntana) pot proporcionar-nos uns vins únics. És la dimensió emocional, quan el vi es fa intransferible, quan el vi identifica un indret en el mapa i ens connecta culturalment amb una complexitat difícil de reduir.


Nosaltres, amb una proposta de qualitat per als vins de consum quotidià, davant d'aquestes meravelles, dels projectes que busquen el compromís amb l'emoció, ens traiem el barret i escoltem, respirem... i gaudim de l'elevació de l'esperit que (el vi) ens ha produït.


I, però, tot i haver tastat un blanc sec interessantíssim, tres negres i un rosat, tots molt curiosos i intensos, vaig endur-me una ampolla d'un dolç natural jove (2007), produït mitjançant el mètode de muté sur grains, és a dir, amb una addició d'alcohol per aturar la fermentació amb els grans de raïm. Dijous la portaré al tast dels vins de Mayol Viticultors que farem a Caldes.

7 comentaris:

Jordi Castells ha dit...

Està molt be aquest reportatge del Domaine de la Rectorie , quant torni a Banyuls hi hauré de fer una visita. Impressionat la foto de la muntanya amb aquesta especia d’espina de peix per recollir l’aigua i que no malmeti els costers de la vinya.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Et rebran amb interès. Tenen un missatge a transmetre i aprofiten totes les oportunitats: l'AOC Banyuls és un terroir especial, indicadíssim per a la producció de tota mena de vins, a més dels dolços. Els del Domaine de la Rectorie i els de la Préceptorie (els que fan a Maury, oscilen entre els 15 i els 25 €. Són excelents. I la seva és una defensa dels arguments per fer viable un projecte comercial, però també de vida, a Banyuls.

Ivan ha dit...

Hola Oriol. Felicitats pel reportatge. Certament aquesta gent fan un vi molt, però que molt recomanable i, malauradament, desconegut per gran part de la nostra gent. Idoni (els dolços envellits) per acompanyar amb tot tipus de formatges i patés de la zona...i melmelades!

Carles Portell ha dit...

Els vins degustats van ser :

La Preceptorie blanc (Maury)07
Varietats: Garnatxa Blanca i Gris.
6 mesos amb bóta.

Al nas, la bota ès marcada peró en boca ès fresc i untuós amb el paisatge molt marcat.

La Rectorie Rosat Coté Mer 07
(Banyuls)
Varietats: Garnatxa negre, Syrah,Samsó,Counoise (Varietat de chateauneuf du Pape, Cote du rhone sud).
Al nas ès una mica sulfurós pero en boca ès fresc i ben equilibrat.

Vins negres

La Rectorie Coté mer 07 (Collioure)
Varietats: Garnatxa,Syrah,Samsó.
12 mesos de criança entre bóta i "foudre".
Vi molt mineral peró amb uns tanins una mica verdosos.

La Rectorie coté montagne 06
15 mesos de criança entre "foudre" i bóta.
Varietats: Garnatxa,Samsó,Syrah,Monastrell,Counoise.
Vi molt mineral amb tanins madurs i ben integrats. "Un gran vi".

Coume Marie Preceptorie 06 (Maury)
Varietats: Garnatxa,Samsó,Syrah.
Vi que defineix el paisatge de maury. Potent i estructurat.

Vins dolços

Rectorie Cuvée Parcé (Banyuls) 07
(muté sur grains).
Velles vinyes de garnatxa negre, blanca i gris.
Vi madur amb les panses bastant marcades.

Rectorie Cuvée Parcé (Banyuls)06
(Muté sur grains)
1 any d'envelliment entre bóta i "foudre".
Vi més tànic que el primer i les panses no són tan marcades.

La Preceptorie de Centernach 06
Cuvée Aurelie (Maury).(vi dolç natural)
Envellit en bóta un any.

Panses més marcades amb tanins madurs i un punt d'oxidació.

Domaine de la Rectorie l'Oublée.
Vi de 10 anys.
Envellit amb "foudre" i després en bóta.
Varietats: Garnatxa gris i blanca
Vi amb molta oxidació, ès sensacional la quantitat de matitzos que té.
Tocs salats i dolços aquesta combinació ès brutal.

Els cupatges són aproximats per què les varietats estan plantades barrejades i amb un camp podem trobar ceps de Garnatxa, Syrah, Samsó tot barrejat.
Tenen dos finques una a Maury que ès la Preceptorie i l'altre a Banyuls que ès Domaine de la Rectorie. Realment vins sensacionals a 20 km de la frontera amb l'Empordà.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Gràcies Carles per aquesta aportació. Jo em quedo, sovint, en una pinzellada gruixuda sobre la imatge que projecta el celler, sense endinsar-me en la descripció dels vins. Crec que aquesta informació interessarà a molta gent perquè, efectivament, els vins són seriosos, concentrats, fins, molt ben fets i autèntics: conviden a seguir-los, per anar entenent-los més, i per reconèixer-hi el paisatge. Em va sorprendre especialment la força dels negres que, amb 12 mesos de criança i 15 mantenien una joventut excepcional, sense rastre aaparent de la bota.

Ivan ha dit...

Oriol, si tens oportunitat, prova el "Mas Amiel Cuvée Spéciale 10 ans" un vi molt bo del Languedoc. Et passo el link d'aquesta gent:

http://www.sudivin.fr/domaine.asp?domID=45&gclid=CNDYgvOjnJYCFQuH1QodICKK7Q

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

gràcies Iban,¨
És provable que en alguna escapada a l'altra banda de la frontera ensopegui amb aquest vi, .../... i amb altres.