dimecres, 16 d’abril de 2008

Per poder ser el "vi de la casa"

Estem immersos en el debat sobre els motius pels quals l'hostaleria ens hauria de seleccionar com a proposta per al "vi de la casa".
Què és avui, en l'oferta gastronòmica de consum (quotidià) el "vi de la casa"?
En una ocasió recent vaig enumerar alguns dels llocs on podríeu trobar el vi A PUNT inclòs en el menú (l'oferta va creixent: a més del Pa i Trago d'Àusias Marc, d'un parell de restaurants de Vic, el Nabiu i l'Antiga Fonda, de la Bodega Sant Miquel, del número 154 del carrer Rosselló, la Xarcuteria/restaurant +Del Passseig de Sant Andreu o el Cafè del Teatre del carrer Torrijos al barceloní barri de Gràcia; actualment us l'oferiran a la vinacoteca Padró Esteve, del número 169 del carrer Pau Claris, a la cantonada de Provença, al costat de la Pedrera, al restaurant al punt del número 59 del carrer Encarnació, i al restaurant / formatgeria Els Actuals (quatre gats) del número 5 del carrer Montsió). També vaig fer una petita reflexió sobre la tergiversació del sentit de la frase "el vi de la casa".
Ahir al vespre vaig preguntar a uns veïns, a tall de tertúlia de carrer, quina imatge tenien del vi que s'ofereix amb els menús dels restaurants. L'opinió majoritària fou que es tracta d'un vi inferior.
Jo vaig reivindicar-ne el valor; el valor del vi, i el valor de la proposta comecial, perquè segurament hi ha establiments, que seguint el que hauria de ser lògic, ofereixen un vi de qualitat, que ells han seleccionat, perquè els agrada, i creuen que els seus clients el trobaran bo i encertat per acompanyar els plats que els serviran, i perquè volen que se n'enduguin un bon record i que, en definitiva, facin un judici positiu de l'establiment, pel menjar (incloent el pa!), per les instal·lacions, pel sevei, i pel vi.
Però he de reconèixer que els meus veïns tenien raó, que sovint, com a "vi de la casa" ens ofereixen el pitjor que tenen (el més econòmic que troben). Si algú se'n queixa els ofereixen la carta de vins per triar, i així resolen aquesta incomoditat del client que, però, enlloc de ser esporàdica i puntual, és segura; puix en molts d'aquests establiments hi ha dues opcions: o bé demanes un vi de la carta, o bé menges sense vi, perquè el que t'ofereixen, inclòs amb el menú, és absolutament desagradable. Són deixalles arreglades per poder aguantar en condicions químiques mínimes, però absolutament desestructurades i sovint de mal gust. D'exemples n'hi ha tants que allò pertinent seria enumerar els llocs en els quals podem trobar vi bo, agradable i net, digne de qualsevol casa que pretengui oferir un servei públic de qualitat.
Què en penseu? Amb quin missatge (una frase potent) podria convèncer-vos, encara avui, un hostaler que volgués oferir-vos un vi corrent? Perquè convindreu que això del "vi de la casa" és una locució totalment amortitzada.

2 comentaris:

Jaume Martí Pedrola ha dit...

No resulta gens fàcil pensar amb aquesta frase...M'acudeix en ment un suggeriment: "Li serveixo una copa de vi, mentretant?" Diguem que lo del vi corrent, caldria obviar-ho. I compte, que un vi corrent (que no dolent) amb una copa acceptable, no es tant corrent. El vi pot ser gran fins aquest punt.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Jaume,

m'agrada el missatge, perquè és un oferiment. Crec que és un camí a seguir (potser fins i tot com a col·lectiu) per donar a conèixer els vins d'una determinada regió. Penso en la D.O. Terra Alta. Massa desconeguda als circuits comercials.