balanç de la fira de Batea

Diumenge i dilluns vàrem ser a la fira de Batea. Era la segona edició d'un certamen de nivell alt, molt ben organitzat, que lluita per donar ressò al catàleg de productes amparats pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Terra Alta.
La primera jornada de la fira, inaugurada pel Conseller de Política Territorial de la Generalitat, Joaquim Nadal, fou oberta al públic i poguérem observar la influència real de la Terra Alta sobre les Terres de l'Ebre, des del punt de vista vinícola. Molts dels visitants procedien de Tortosa i els voltants. També poguérem observar el pes de la joventut en un públic local interessat pels seus vins perquè el jovent de la regió treballa al camp en un percentatge molt significatiu.
El dilluns estava dedicat als professionals del sector vitivinícola i de l'hostaleria. Es tracta, en bona part, que l'hostaleria del nostre país aprengui a conèixer les virtuts dels vins de la zona, encara molt desconeguts. El lema de la fira era Mar, Muntanya, Vinya.
Per això, per aproximar els vins de la Terra Alta al sector de l'hostaleria, la fira anà a cercar la col·laboració dels professionlas més reconeguts, convertint la cita en un fort centre d'interès. El Carles Gaig i el Nandu Jubany feren demostracions de cuina en directe. El caràcter dels plats que presentaren fou una reivindicació de la cuina tradicional, ratificant-ne el seu valor (arrossos, cap i pota...) i, en tot cas, mostrant la tecnificació que ells representen. Encara en la sessió matinal, a duo, el Fredi, renom del Ferran Centelles del Bulli, i el Sergi Montalà, somelier de les caves Agustí Torelló i enòleg de la cervesa Rosita de Tarragona, feren un tast de Terra Altes comentat, amb els plats que un cuiner amic seu del restaurant La Gresca els havia preparat per a l'ocasió. Fou una proposta pedagògica interessant, on aprenguérem a armonitzar les propostes gastronòmiques amb un catàleg variat de vins de la regió, des dels blancs joves i els negres moderns de mitja criança, passant per una garnatxa blanca molt interessant, envellida en bota, el Llàgrimes de Tardor de la Cooperativa de Sant Josep de Bot, un criança negre monovarietal de Samsó, i un dolç d'Edetària, poc dolç, poc pesat, molt ben acollit per una votació popular improvitzada. Després d'aquest recorregut varietal interessant i amè, on es posaren de manifest les habilitats comunicatives del Ferran Centelles i l'ofici pedagògic del Sergi Montalà (mestre a l'escola de someliers), tots els assistents, prop de 300 persones, passàrem a la zona més àmplia del recinte per fer un dinar a peu dret que, tot degustant els plats que havia mostrat el Nandu una estona abans, va permetre'ns intercanviar opinions en un ambient fresc i informal. Recordo una conversa amb el Roger Viusà i el Jaume Martí (alma mater de la fira i secretari del Consell Regulador de la D. O. Terra Alta) en la que aquest darrer expressava la necessitat de fer conèixer al mercat les virtuts de la Garnatxa Blanca, de la que el Roger assegurà que se'n podia albirar un futur pròsper. A la tarda, justament, el tast que presentà el Roger Viusà, aquest jove somelier carregat de guardons que d'aquí a pocs mesos se n'anirà a Roma a lluitar pel campionat del món, estava dedicat a aquesta varietat autòctona. El Roger, del qual poguérem apreciar la seva enorme capacitat de relacionar gustos i conceptes de tast, acompanyà la seva selecció de garnatxes amb una proposta gastronòmica del seu company del MOO (restaurant de l'hotel OMM de Barcelona, assessorat pels germans Roca, del Celler de Can Roca de Girona i guardonat amb una estrella Michelin), el xef Felip Llufriu. De la proposta del Roger, en destaco un parell de garnatxes envellides, el Quintà 2001, ja quasibé exharida (el Roger digué que a ell n'hi queda al restaurant) del celler Bàrbara Forès, i el César Martinell 2005, de la Cooperativa de Gandesa. El primer em sorprengué per la integració fina de la fusta, per la resistència del vi, i per la subtilitat i la complexitat de la varietat. Del segon em sorprengué la claretat i la frescor.
Jo vaig aprofitar el marc de la fira per fer conèixer al Ferran Centelles el nostre blanc del vi A Punt, per aproximar la nostra proposta de vi de qualitat per la quotidianitat als líders del sector. Després vàrem anar a fer un tomb per la fira i tastàrem els ecològics del Mesies, d'Ecovitres, el 2 Finques, el monovarital de Samsó de la Cooperativa de Vilalba, i els blancs de la Cooperativa de la Pobla de Massaluca que em sorprengueren per la seva claretat.
Crec que la Fira de Batea és un esdeveniment de primer ordre, extraordinàriament organitzat que pateix de distància, perquè Batea és en un extrem, encisador, però extrem al capdevall. Costa estirar el públic de Barcelona, i especialment els professionals, que sovint estan massa enfeinats. Això descomptant que en el mateix moment s'estava celebrant la setmana gastronòmica de Girona, amb l'atracció de professionals cap a l'altre pol del país.
La iniciativa és interessantíssima i serà bo que es consolidi: tenim el territori i tenim els productes, d'uns cellers (tant els petits projectes privats com els renovats cellers cooperatius) que amb una llarguíssima tradició, ja fa molt temps que s'han modernitzat, fent honor a la marca que representen: la Terra Alta (sovint centrat en la figura de Gandesa), que és una referència quasi mítica dels vins que tradicionalment s'han servit a Barcelona i arreu del nostre país.