dilluns, 28 d’abril del 2008

+ del Passeig, a Sant Andreu

Aprofitaré que dissabte vaig fer una degustació a Sant Andreu, a la xarcuteria + del Passeig, per relatar alguns detalls que parlen de la idiosincràcia d'aquest establiment i del barri en general.
Sant Andreu és un antic poble de Barcelona que manté una vitalitat independent, amb els seus centres de referència. Els carrers i les places, i els edificis emblemàtics, així com els establiments comercials, estructuren un conglomerat urbà. Els comerços, concretament, tenen el seu lloc establert i els canvis d'hàbits de la població són complicats.
El Xavier i la seva companya s'esforcen molt. Primer de tot amb l'oferta: en tots els articles hi ha exclusivitat, una acuradíssima selecció, i un coneixement exhaustiu. Hi hi ha frescor perquè sempre hi ha novetats. Estan molt al dia. Ara mateix tenen un catàleg de cerveses autòctones (l'artesana GLOPS, per exemple) i d'importació que fa badar la concurrència. Ofereixen cursos d'iniciació al tast de vins en col·laboració amb sommeliers qualificats. De degustacions, com la que vàrem fer nosaltres, en fan habitualment. I si els demanen una safata de formatges per emportar, a més de la qualitat del producte, hi ha gust per la presentació. Juguen a primera divisió en tots els àmbits. Jo m'hi vaig quedar a dinar (hi ha un espai de degustació) i si bé la cuina és simple, la preparació final dels plats és un toc de gràcia que posa de manifest el gust pels detalls: vaig menjar una cuixa de confit d'ànec que em va sorprendre. La causa? Just abans de posar al forn m'hi van posar sucre, perquè la pell de l'ànec esdevingúes una làmina cruixent confitada, amb un raig de Porto.
Dissabte, entre el matí i la tarda vàrem donar a tastar el vi A Punt a 120 persones i vàrem poder constatar que un establiment com la xarcuteria + del passeig, amb ja quasi dos anys d'història, té una clientela fidel, que ha beneït la seva arribada, i un munt de gent que passa per davant sense saber ben bé què hi venen.
La feina d'arrelament és lenta i, a més, el barri té un sostre. Però el Xavier és un professional amb una vocació per la xarcuteria de gamma alta i la seva actitud, de recerca constant, atent a les ofertes del mercat i a la dimensió virtual que li ofereix la blogosfera (coneix el dinamisme dels blocs de cuina i alimentació, i en segueix un bon grapat) li donen caràcter i crec que sap el que vol: des de Sant Andreu, però obert al món; perquè el seu és un establiment on trobar productes i ingredients rars, i ell està obert a les noves formes de treball. Estic segur que si algú (cada vegada hi ha més aficionats a la cuina que comparteixen experiències a internet) establís una relació virtual amb la xarcuteria + del passeig, si hi contactés telemàticament, a través del correu electrònic o del propi bloc de l'establiment, trobaria un aliat professional sorprenentment bo.