dijous, 24 d’abril de 2008

al punt, restaurant




És una coincidència. Aquest restaurant del que vull parlar, que s'anomena al punt i que es troba al barceloní barri de Gràcia, concretament al número 59 del carrer Encarnació, és una proposta gastronòmica de molt bon nivell que he descobert per casualitat, perquè un amic em va proposar d'anar-hi expressament. La similitud amb el nom dels nostres vins és fruit de l'atzar. Ara, el vi A Punt és el vi del restaurant al punt, però els motius d'aquesta elecció són independents del joc de paraules que en resulta.

Si hi aneu a parar en sortireu molt sorpresos. Es tracta d'un projecte personal de l'Albert, el cuiner, que amb una trajectòria professional i una vocació clara, que s'expressa en els plats, ha emprès l'aventura d'oferir un servei en el que el protagonisme és per als processos. La ubicació, ja ho hem dit, als baixos d'una casa de barri del 59 d'Encarnació, atraurà pocs despistats. Això vol dir que els clients seran, els professionals que freqüenten aquesta part perifèrica de Gràcia, i els aficionats a les sortides, que cerquen propostes atractives, modernes però carregades de personalitat i, si pot ser, a pun preu raonable. I per tant, si ni el luxe ni la ubicació fan del restaurant al punt un centre d'interès especial, quin és el motiu pel qual la dotzena de taules del mejador són sempre plenes? Jo hi he estat tres vegades i me n'he fet una idea clara:

El local, arregladet i simpàtic, és net i agradable, informal però acollidor, de tracte jove i fresc. El preu és sorprenentment ajustat. Tant en el menú del migdia, que surt per 10,70 € com en un sopar de carta complet per menys de 30 €, el continugut, la matèria primera, però sobretot la cuina, el procés, l'elaboració, són propis d'una escala de preus molt superior. I el menjar ja ho hem anticipat: sorprenent. La clau, vaig estirar-li dimarts a l'Albert quan ens acomiadàvem, és "passar el matí a la cuina i donar als ingredients un tractament just", que deu voler dir al punt. I, de fet, el que acabes apreciant de la cuina que practica l'Albert al seu restaurant, és un conjunt de bones pràctiques molt pròpies de la cuina casolana, quan és rica. Jo hi he assaborit un puré de llenties, per exemple. Això era una delícia de la meva infància. La meva àvia el feia molt bo, com el del restaurant al punt, perquè el feia molt fi, elegant i fàcil per a un paladar infantil fins i tot, però autèntic, de llenties, sense arranjaments ni dissimulacions.¨És el que hi trobareu: menjar bo, que us agradarà, autèntic, d'arrel casolana, i amb el toc de professionalitat que eleva la cuina tradicional i les matèries primeres a un estadi superior.
Pel que fa al vi, evidentment, la carta de vespre permet l'elecció de vins específics, però els menús tancats, que inclouen la beguda, ofereixen un vi que és servit en gerres. D'uns mesos ençà és el vi A Punt, el blanc de garnatxa de la Terra Alta, i el negre, de garnatxa i samsó del Montsant. La família de l'Albert té una procedència lligada a la Ribera d'Ebre, pel que vaig poder saber, al costat de la Terra Alta, una comarca meridional d'estretíssims vincles amb el món del vi. L'elecció del vi de consum, doncs, és per a ells una pràctica de valor; com en la resta de la proposta gastronòmica, el vi ha de ser bo, elegant i autèntic, i ens complau que ens hagin escollit els vins per acompanyar els seus menús.

Felicitats Albert!!