divendres, 18 d’abril de 2008

El vi A Punt com a font de comunicació

La tertúlia d'ahir de Catalunya Radió; Andreu Claret, un periodista reconegut per la seva llarga trajectòria internacional, que acaba de publicar el secret del brigadista, una novel·la situada a La Fatarella, a l'Ebre, a la Terra Alta... Tot plegat, un munt de circumstàncies que afinaren el meu interès.
En aquesta conversa de ràdio matinal varen parlar d'una notícia d'actualitat que amb l'ajuda del Salvador Cardús, l'Antoni Bassas va elevar una mica més enllà; una noia havia estat atropellada per un tren a Sant Feliu de Llobregat. Anava amb els auriculars a l'orella. Els tertulians varen reflexionar sobre la individualització de la quotidianitat que, malauradament, havia condúït aquesta jove fins a la mort: el tancament en sí mateixa, afavorida pels artilugis de les noves tecnologies, li havien impedit adonar-se que venia un tren exactament mortífer. Es revolcaren en el fang dels temps passats, que foren millors (per ells, que passen de la cinquantena, evidentment) i es lamentaren de la manca de comunicació interpersonal en la que pressumptament viuen les noves generacions.
Jo, que l'Andreu Claret, de qui llegiré el llibre (em motiva per moltes bandes), em provoca sensacions agradables, he de dir que cada dia repeteixo al meu fill de 3 anys que posi les mans damunt de la taula (és l'exemple gràfic que ell donava d'un passat perdut d'aprenentatge i adquisició d'hàbits de convivència i educació). De fet, sovint em pregunto si em passo! Vull dir amb aquesta referència a la meva pròpia quotidianitat, que pot ser que la comunicació familiar i interpersonal tingui lloc encara entre nosaltres, i que el catastrofisme que expressaven els tertulians ahir sigui un miratge.
La proposta del vi A Punt compta amb la taula quotidiana com a marc de relació. La novetat és l'envàs, un dipòsit sense aire que permet tenir a casa una quantitat raonable de vi sense que es piqui, i consumir-ne segons les necessitats.
Volia deixar-ne constància perquè la visió de la pèrdua de la comunicació familiar em preocupà.