Una de les conclusions de la tertúlia d'ahir al vespr a l'Ateneu és que a la Denominació d'Origen Empordà hi ha molt d'entusiasme. El Joan Fabra, el David Molas, el Xavier Albertí, el Xavier Morera i l'Emili Esteve s'encarregaren de demostrar-nos que la il·lusió per fer de l'Empordà una regió vitivinícola de prestigi està garantida. Un detall: ens hi vàrem posar a quarts de nou i ens vam aixecar a la una. Varen portar molts vins; els blancs, els rosats, els negres, els joves i els criats,... i és clar, un dels signes de la comarca, els dolços, renovats, naturals, esplèndits. I potser amb uns quants vins ja n'hi hauria hagut prou per entendre'ls (a aquests nous viticultors, la majoria joves amb arrels a la terra i a la vinya), però ells haurien marxat intranquils, dubtant de la feina que venien a fer a Barcelona: necessitaven ensenyar-nos-ho tot, perquè n'estan contents.
Un dels objectius de l'Empordà com a Denominació d'Origen, ara que ja s'ha renovat i s'ha modernitzat (i que fins i tot s'ha desprès de la marca Costa Brava, potser massa unida a un turisme de platja que desconeix el vi), és entrar a Barcelona. Estan en aquest repte i quan en tenen la més mínima oportunitat, com ahir a Les preències del vi a l'Ateneu, hi posen tota la seva energia. I tot això, aquesta dificultat, les seves causes, la valoració dels propis vins per part de la societat gironina primer i catalana després, les estratègies de posicionament de la Denominació d'Origen, els models a seguir (entre el Priorat i el veïnatge de Banyuls), foren els assumptes que ens ocuparen en els trams més lliures de la tertúlia perquè val a dir que la gran quantitat de vins que ens presentaren ens ocupà una bona part de la jornada.
Dels vins, podem parlar d'un estil comú, inspirat per una voluntat inequívoca d'expresar tipicitat (clima, terreny i varietats). La Lledoner (així en diuen de la Garnatxa, per diferenciar-la del nom popular del vi dolç de la zona) predomina i fa la gran aportació de fruites mediterrànies, dolces i elegants. L'Oriol o el S'Alou de Vinyes dels Aspres i el Selecció de vinyes velles i el Masia Carreras de Martí Fabra en són uns bons exemples. També la vàrem trobar, a voltes complementada amb altres varietats típiques (com la carinyena o la granatxa roja) en els rosats i els negres d'Empordàlia, una unió de cooperatives que opera a Pau i a Vilajoïga i que ha permès modernitzar aquest segment del sector i oferir vins econòmics de gran qualitat. En els blancs vàrem gaudir amb la garnatxa de Vinyes dels Aspres (quan un cop obert, i havent-se desempallegat dels aromes de la bota, ens expressà frescor i longitud i fins una mineralitat amarga que obligava a la reflexió). També vàrem ser sorpresos, per exemple, amb una frescor seca i rotunda que ens oferí un vi curiós, el Flor d'Albera de Martí Fabra fet únicament de muscat. El blanc d'Empordàlia ens ensenyà l'altra varietat de la regió, la macabeu.
I se'ns feu tard. Entre tots convinguérem que els dolços, i a l'Empordà hi ha una tradició que convida a parlar-ne, els tastaríem amb els postres. Ens posàrem a sopar i entràrem en una fase més distesa i participativa. Me'n vaig anotar algunes idees. Quant a la preocupació per al promoció, el repte és, tal com apuntava al començament, sortir a l'exterior, i primer de tot a Barcelona. Això vol dir entrar a la distribució de la capital i convinar-ho amb una estratègia enoturística que segons què ens van explicar, està encara molt per fer. Però volen fer una proposta estrictament vinícola i diferenciada de la de la costa. Tanmateix, la gran tradició turística de la zona els ha dotat d'una infraestructura important i en l'àmbit de l'hostaleria compten amb una colla de prescriptors de primer nivell mundial. El Josep Roca s'hi ha implicat i comencen a notar-ne alguns efectes... I em quedo amb una referència que el Xavier Albertí, representant al Consell Regulador, feia del llibre del Jaume Ciurana que anava més o menys així: "l'Empordà té la poesia que necessita un gran vi per obtenir reconeixement popular..."
Gràcies per ensenyar-vos el que feu i per trasmetre'ns el vostre apassionament.
divendres, 29 de maig del 2009
dijous, 28 de maig del 2009
re-enamorar-se del vi
Ahir, tal com anunciava, vaig ser a la Terra Alta amb un amic i amb una gent de fora. I vaig tornar a convèncer-me, si calia, de què el vi ha de ser a la nostra taula de cada dia.
Una hora amb el Joaquín, el bodeguer de la Cooperativa de Gandesa (el Joan Maria, l'enòleg, s'havia agafat vacances per anar a Roma), tres hores amb el Mesies d'ecovitres, el celler ecològic de Villalba dels Arcs, i una estoneta amb el Josep Maria Anguera de l'Heravi de Vinyes d'en Gabriel de Darmós, al Montsant, me'n van donar els motius.
El Joaquín, que estava envasant, va deixar els companys i ens va fer un tomb pel celler. Se l'estima. Se n'estima les innovacions, la nova embotelladora, la darrera inversió que han fet, o el nou equip d'estabilització. Però també explica amb molt de detall el procés de selecció de verema, la clau del bon nivell que assoleixen els vins del celler de Gandesa. I així mateix, amb el mateix orgull, ensenya l'antic edifici, de César Martinell, aquesta "Catedral del Vi" considerada una de les meravelles de Catalunya i que, a més de constituir un monument arquitectònic sorprenent, és una mostra de la innovació tècnica aplicada a la vinificació de primers del segle XX. I allí, en un racó, té un dipòsit de 25.000 litres d'una mistela que causa molt bona impressió a tothom. Ell n'és l'encarregat i també n'està orgullós. Però el millor és que pot estar-ne!
Havent quedat amb el Mesies, haguérem de despedir-nos del Joaquín més d'hora del que tots hauríem volgut. A Villalba, ens esperaven a les dotze, amb una caixa de cireres (ecològiques, com tot el que fan, sense caire "calibre", però molt bones). I ens n'anàrem a veure les vinyes, les de la vall, els primers cabernets de la zona, els cabernets emparrats, i les garnatxes i el morienillo de la Magdalena. Pel Mesies la vinya i la feina d'interpretació de la planta i de la seva adaptació és el més important. A primers dels noranta s'imbuí de la ideologia ecològica i ara ja n'és un representant important. Ell i les seves vinyes són una demostració d'èxit d'un model de viticultura que en el fons reivindica una manera de fer antiga i lenta de contacte amb les plantes, per conèixer-les i adaptar-s'hi segons les necessitats que van manifestant. Dues hores a la vinya i una estona de tast al petit celler que tenen sota casa seva, amb el Josep Valiente, l'enòleg que l'ajuda i que sempre que pot s'afegeix a les tasques de promoció dels vins: l'Aspirall (un jove de garnatxes de vint anys), el Catxap, un vi que passa entre 4 i 8 mesos a les botes i que incorpora les garnatxes, les carinyenes, el sirah i el cabernet, expressa maduresa de fruita i és llaminer; i el Gran Gotanya, on predomina una garnatxa vella de forta concentració i d'una finura i una acidesa rellevants. Vam xerrar, vam tastar de les tines, vam tastar les ampolles de l'anyada 2006, i vam baixar al soterrani a tastar les botes que guarden els vins del 2007 i del 2008 en fase monovarietal. Tampoc hauríem marxat, però eren les tres de la tarda i patíem per trobar algun lloc obert per anar a dinar. L'expectativa era baixa. Ens recomanaren que anéssim al "moderno" (l'únic del poble?) i férem un descobriment. Resultà ser el restaurant guardonat amb el tercer premi del Carta Vi d'enguany (les millors cartes de vins de Catalunya) i, però, sobretot, m'impressionà la bona disposició i encara més la cuina que ens oferiren (a les quatre de la tarda vam repetir de conill!!).
De tornada, i havent-se fet tard, varem haver de renunciar a la visita al Viver d'empreses vitivinícoles de Barberà de la Conca (ho farem un altre dia), però passàrem a saludar el Josep Maria Anguera a Darmós. El vam trobar lligant ceps de sirah, a una vinya jove que ha plantat al costat del celler. Una vegada més, vam tastar l'Heravi i la seva carinyena concentrada. Impressionant.
El viatge de tornada tranquil: les carreteres eren buides. El personal estava preparant-se per veure un apassionant partit de futbol que va acabar bé.
El resum del dia va ser la passió que ens van transmetre tots els nostres amfitrions. Sense grans reconeixements (algun dia els haurien d'acabar tenint) fan allò que els agrada: treballar pel vi, uns al celler i els altres a la vinya, o al celler i a la vinya; i al cap d'unes hores se t'encomana i entens el vi com un element que ens és propi i pròxim.
Una hora amb el Joaquín, el bodeguer de la Cooperativa de Gandesa (el Joan Maria, l'enòleg, s'havia agafat vacances per anar a Roma), tres hores amb el Mesies d'ecovitres, el celler ecològic de Villalba dels Arcs, i una estoneta amb el Josep Maria Anguera de l'Heravi de Vinyes d'en Gabriel de Darmós, al Montsant, me'n van donar els motius.
El Joaquín, que estava envasant, va deixar els companys i ens va fer un tomb pel celler. Se l'estima. Se n'estima les innovacions, la nova embotelladora, la darrera inversió que han fet, o el nou equip d'estabilització. Però també explica amb molt de detall el procés de selecció de verema, la clau del bon nivell que assoleixen els vins del celler de Gandesa. I així mateix, amb el mateix orgull, ensenya l'antic edifici, de César Martinell, aquesta "Catedral del Vi" considerada una de les meravelles de Catalunya i que, a més de constituir un monument arquitectònic sorprenent, és una mostra de la innovació tècnica aplicada a la vinificació de primers del segle XX. I allí, en un racó, té un dipòsit de 25.000 litres d'una mistela que causa molt bona impressió a tothom. Ell n'és l'encarregat i també n'està orgullós. Però el millor és que pot estar-ne!
Havent quedat amb el Mesies, haguérem de despedir-nos del Joaquín més d'hora del que tots hauríem volgut. A Villalba, ens esperaven a les dotze, amb una caixa de cireres (ecològiques, com tot el que fan, sense caire "calibre", però molt bones). I ens n'anàrem a veure les vinyes, les de la vall, els primers cabernets de la zona, els cabernets emparrats, i les garnatxes i el morienillo de la Magdalena. Pel Mesies la vinya i la feina d'interpretació de la planta i de la seva adaptació és el més important. A primers dels noranta s'imbuí de la ideologia ecològica i ara ja n'és un representant important. Ell i les seves vinyes són una demostració d'èxit d'un model de viticultura que en el fons reivindica una manera de fer antiga i lenta de contacte amb les plantes, per conèixer-les i adaptar-s'hi segons les necessitats que van manifestant. Dues hores a la vinya i una estona de tast al petit celler que tenen sota casa seva, amb el Josep Valiente, l'enòleg que l'ajuda i que sempre que pot s'afegeix a les tasques de promoció dels vins: l'Aspirall (un jove de garnatxes de vint anys), el Catxap, un vi que passa entre 4 i 8 mesos a les botes i que incorpora les garnatxes, les carinyenes, el sirah i el cabernet, expressa maduresa de fruita i és llaminer; i el Gran Gotanya, on predomina una garnatxa vella de forta concentració i d'una finura i una acidesa rellevants. Vam xerrar, vam tastar de les tines, vam tastar les ampolles de l'anyada 2006, i vam baixar al soterrani a tastar les botes que guarden els vins del 2007 i del 2008 en fase monovarietal. Tampoc hauríem marxat, però eren les tres de la tarda i patíem per trobar algun lloc obert per anar a dinar. L'expectativa era baixa. Ens recomanaren que anéssim al "moderno" (l'únic del poble?) i férem un descobriment. Resultà ser el restaurant guardonat amb el tercer premi del Carta Vi d'enguany (les millors cartes de vins de Catalunya) i, però, sobretot, m'impressionà la bona disposició i encara més la cuina que ens oferiren (a les quatre de la tarda vam repetir de conill!!).
De tornada, i havent-se fet tard, varem haver de renunciar a la visita al Viver d'empreses vitivinícoles de Barberà de la Conca (ho farem un altre dia), però passàrem a saludar el Josep Maria Anguera a Darmós. El vam trobar lligant ceps de sirah, a una vinya jove que ha plantat al costat del celler. Una vegada més, vam tastar l'Heravi i la seva carinyena concentrada. Impressionant.
El viatge de tornada tranquil: les carreteres eren buides. El personal estava preparant-se per veure un apassionant partit de futbol que va acabar bé.
El resum del dia va ser la passió que ens van transmetre tots els nostres amfitrions. Sense grans reconeixements (algun dia els haurien d'acabar tenint) fan allò que els agrada: treballar pel vi, uns al celler i els altres a la vinya, o al celler i a la vinya; i al cap d'unes hores se t'encomana i entens el vi com un element que ens és propi i pròxim.
dimarts, 26 de maig del 2009
amunt i avall: Terra Alta, Conca, Eixample, Horta...
Demà cap a Gandesa, a Villalba... (l'extrem sud del país) i després a fer una mica de feina a l'Alt Camp i a la Conca. També he d'anar a Valls i a Tarragona.
Hi ha una gent que volen conèixer vins de la Terra Alta i de Tarragona.
Al vespre, quan arribem, tot estarà tranquil. Hi ha un partit de futbol que atrau tothom!
Avui he anat a veure el Josep Ravell. Per xerrar una mica de la festa de dissabte passat. Va coure un parell de vaques a la cantonada del carrer Aragó/Girona de Barcelona. Una la va repartir pels assistents a la fira l'Eixample Dret. L'altra la vam degustar en un sopar en el que es va servir un salmorejo de primer, vaca dels pirineus de segon, i postres de Bubo. El vi era A PUNT. Fou un sopar popular, sí, però si la vaixella hagués estat a l'alçada de les viandes, hauria estat un acte surrealista: allí, al mig del carrer, el servei de la Mantequeria Ravell el convertí en un acte gastronòmic seriós.
He anat a can Ravell perquè el Josep em va animar a participar, juntament amb ell, a les pròximes "performances" que ha de fer als barris de Barcelona. El dia 6 a Horta, el dia 7 a Sant Martí, i el dia 10 a Sant Gerasi. I com que això s'ha d'aprofitar... li he demanat que em recomanés algun establiment per anar a presentar el vi A PUNT. M'ha dit que anés a veure la Maria Àngels Ventura i la Natàlia Gaig, de la botiga GAIG VENTURA del carrer Tajo, i ja hi he anat. Són molt maques, mare i filla. m'ha agradat conèixer-les. Tenen una botiga de menjar per endur al capdamunt del passeig Maragall.
Un dia intens.
Hi ha una gent que volen conèixer vins de la Terra Alta i de Tarragona.
Al vespre, quan arribem, tot estarà tranquil. Hi ha un partit de futbol que atrau tothom!
Avui he anat a veure el Josep Ravell. Per xerrar una mica de la festa de dissabte passat. Va coure un parell de vaques a la cantonada del carrer Aragó/Girona de Barcelona. Una la va repartir pels assistents a la fira l'Eixample Dret. L'altra la vam degustar en un sopar en el que es va servir un salmorejo de primer, vaca dels pirineus de segon, i postres de Bubo. El vi era A PUNT. Fou un sopar popular, sí, però si la vaixella hagués estat a l'alçada de les viandes, hauria estat un acte surrealista: allí, al mig del carrer, el servei de la Mantequeria Ravell el convertí en un acte gastronòmic seriós.
He anat a can Ravell perquè el Josep em va animar a participar, juntament amb ell, a les pròximes "performances" que ha de fer als barris de Barcelona. El dia 6 a Horta, el dia 7 a Sant Martí, i el dia 10 a Sant Gerasi. I com que això s'ha d'aprofitar... li he demanat que em recomanés algun establiment per anar a presentar el vi A PUNT. M'ha dit que anés a veure la Maria Àngels Ventura i la Natàlia Gaig, de la botiga GAIG VENTURA del carrer Tajo, i ja hi he anat. Són molt maques, mare i filla. m'ha agradat conèixer-les. Tenen una botiga de menjar per endur al capdamunt del passeig Maragall.
Un dia intens.
divendres, 22 de maig del 2009
un article a l'AVUI
La referència a un article que avui signo a Vadevi, el dirai de vins digital de l'AVUI, més qyue autobombo és una oportunitat per respondre aquí, en petit comitè i per tant amb absoluta llibertat i familiaritat els comentaris que allí es facin, per explicar-me "entre nosaltres". Crec que s'escau més aquí.
Hi ha una sèrie de preguntes que m'assalten constantment, perquè crec que la seva resposta ens podria ajudar a fer tornar el vi a la nostra taula de cada dia. El vi A PUNT vol donar una opció per a aquest propòsit, però la qüestió central és sociològica: PER QUÈ N'HA MARXAT EL VI DE LA NOSTRA QUOTIDIANITAT?
Hi ha una Berta que aquest matí ha opinat sobre la diferència entre el vi i la cervesa. Discrepo d'aquesta visió segons la qual el vi està en inferioritat de condicions perquè és cultura. Crec que la cultura ho és tot. Sé molt poc de música, però m'interessa. Estic segur que els que hi entenen més que jo en gaudeixen d'una altra manera. I encara, les mateixes melodies que uns escolten al Liceu i que jo sento a la ràdio del cotxe, altres les tenen incorporades al seu teléfon mòbil.
Per què el consum de vi ha de circumscriure's a un espai estret?
Crec que ens falta comunicació, en quantitat i en qualitat.
Hi ha una sèrie de preguntes que m'assalten constantment, perquè crec que la seva resposta ens podria ajudar a fer tornar el vi a la nostra taula de cada dia. El vi A PUNT vol donar una opció per a aquest propòsit, però la qüestió central és sociològica: PER QUÈ N'HA MARXAT EL VI DE LA NOSTRA QUOTIDIANITAT?
Hi ha una Berta que aquest matí ha opinat sobre la diferència entre el vi i la cervesa. Discrepo d'aquesta visió segons la qual el vi està en inferioritat de condicions perquè és cultura. Crec que la cultura ho és tot. Sé molt poc de música, però m'interessa. Estic segur que els que hi entenen més que jo en gaudeixen d'una altra manera. I encara, les mateixes melodies que uns escolten al Liceu i que jo sento a la ràdio del cotxe, altres les tenen incorporades al seu teléfon mòbil.
Per què el consum de vi ha de circumscriure's a un espai estret?
Crec que ens falta comunicació, en quantitat i en qualitat.
dijous, 21 de maig del 2009
tertúlies a l'Ateneu (5)
Un representant indiscutible de l'Empordà, Josep Pla, ens expressa un cert dolor quan es refereix als canvis que ha experimentat el seu país. Quan ell arribà al món, el 1897, "... era de vinyes i oliveres. Segurament era molt bonic. Era una botànica antiga i meravellosa. Un prodigi total." Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, i justament a través de l'Empordà, el nostre país recepcionà de França la plaga de la Fil·loxera, que provocà una crisi socio-econòmica definitiva. La necessària emigració de la gent del camp representà una modificació del paisatge i la paulatina substitució de la vinya. El cultiu, i el vi com a derivat, deixaren de tenir un paper preeminent en un territori que l'havia vist arribar a la Península Ibèrica 2500 anys endarrere.Convertit en un espai de gran atractiu paisatgístic i cultural, avui, l'Empordà és una marca que en qüestions de vi lluita per consolidar una tipicitat marcada per un terreny específic i per un clima encara més característic, el de l'extremisme de la Tramuntana.
Allunyada del cultiu de la vinya, aquesta terra hagué de reinventar-se i si hi ha una activitat que l'ha catapultat a la globalitat és el turisme. Aquesta Costa Brava que fa ben poc que ha desaparegut del nom de la Denominació d'Origen, ha ajudat a situar el territori al mapa mundi. Aquesta Costa Brava ha generat, també, un desenvolupament de la indústria hotelera i de la gastronomia.
En la tertúlia que obrirem dijous vinent a l'Ateneu parlarem de totes aquestes qüestions: del pes de la vinya i el vi en la cultura de l'Empordà; preguntarem als representants del Consell Regulador i als propis elaboradors el sentit d'aquest allunyament de la marca Costa Brava; i reflexionarem sobre el paper del sumiller en una regió en la que hi ha una alta densitat de restaurants d'alta reputació. Tot plegat per entendre l'especificitat i el valor de la Denominació d'Origen Empordà i els seus anhels: quina és l'estratègia de desenvolupament de la D.O.? Quin és el tamany dels cellers? On es dirigeixen? Quin és el mercat objectiu de referència?
Com sempre, a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, tot xerrant, procurarem aprendre una mica més a conèixer el país, a través d'una aproximació lliure i distesa, amb l'ajuda dels protagonistes del territori.
L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció
Degustació a la Xarcuteria Redón
En aquesta llista d'anuncis de les properes degustacions del vi A PUNT que ara, amb el bon temps, sovintegen, demà serem a la xarcuteria Redón, de la cruïlla de Balmes amb Rosselló, de la ciutat de Barcelona. De tant en tant ho fem, i sempre hi som molt ben rebuts, tant per la família Redón com per la seva clientela. És una botiga molt concorreguda: el caràcter de l'establiment ha permès els ha permès agunatar més de tres anys d'obres de l'intercanviador del metro de Provença.
Fira Modernista de l'Eixample
I al vespre, dissabte, serem a la Fira Modernista de l'Eixample de Barcelona. Com l'any passat, l'associació de comerciants de Cor Eixample ens ha convidat a participar en els actes que es duran a terme a partir de demà i durant tot el cap de setmana al carrer Girona, entre Aragó i Diagonal.
Enguany ens ha coincidit amb altres compromisos i només serem a l'acte que organitza la Mantequeria Ravell: durant tot el dia, a la cantonada d'Aragó amb Girona couran un parell de vaques senceres, a la brasa, que se serviran al públic a partir de les 8 del vespre. Noslatres hi posarem una mica del vi A PUNT. I després també n'hi haurà pel sopar que els veïns i els comerciants compartiran al carrer.
Clot de les Eres
Clot de les Eres és el primer vi d'un amic, i estava esperant a tenir-ne unes fotografies per presentar-lo però aquest matí m'he vist impulsat a parlar-ne a resultes d'una pregunta de l'Àlex Duran a la xarxa de Somni sobre la sempre polèmica discussió sobre les varietats autòctones. Ho reprodueixo (i quan tingui les fotos ja en faré una altra entrada i una nota de tast):
Jo, tal com diu l'Àlex, sóc dels que massa vegades m'he apuntat a la defensa de les varietats autòctones amb els exessos que això comporta. Dissabte passat, per exemple, va venir a veure'm un amic per tastar el seu vi. És un enòleg amb una trajectòria interessant però sempre ha treballat a altres cellers i feia dies que m'anava al darrera per tastar el seu Merlot del Clot de les Eres. He de reconèixer que l'apreci que ens tenim em va predisposar positivament. Altrament, si n'hagués desconegut el productor, provablement hauria menystingut un vi de la Conca de Barberà fet de Merlot. És un prejudici que tinc incorporat. El resultat fou la descoberta d'un vi molt ben fet, molt equilibrat i amb molta personalitat. Seguiré de prop l'aventura del Carles Figueras per adhesió personal però també perquè el seu primer vi ja m'ha convençut molt. I és un Merlot de la Conca de Barberà.
Jo, tal com diu l'Àlex, sóc dels que massa vegades m'he apuntat a la defensa de les varietats autòctones amb els exessos que això comporta. Dissabte passat, per exemple, va venir a veure'm un amic per tastar el seu vi. És un enòleg amb una trajectòria interessant però sempre ha treballat a altres cellers i feia dies que m'anava al darrera per tastar el seu Merlot del Clot de les Eres. He de reconèixer que l'apreci que ens tenim em va predisposar positivament. Altrament, si n'hagués desconegut el productor, provablement hauria menystingut un vi de la Conca de Barberà fet de Merlot. És un prejudici que tinc incorporat. El resultat fou la descoberta d'un vi molt ben fet, molt equilibrat i amb molta personalitat. Seguiré de prop l'aventura del Carles Figueras per adhesió personal però també perquè el seu primer vi ja m'ha convençut molt. I és un Merlot de la Conca de Barberà.
Fonda Gaig: cuina catalana
Espero anar-hi algun dia. He vist actuar el senyor Carles Gaig (a la fira de Batea de l'any passat, per exemple), i m'agradarà passar per casa seva,. Hi ha una colla de cuiners mediàtics (el Fermí Puig, del Drolma, però de l'espai cuinetes del Món a Rac1, ha obert fa uns mesos el Petit Comitè al Passatge de la Concepció) que han obert establiments significativament més assequibles que els que encapçalen amb més reconeixement, i que pretesament ofereixen cuina catalana, indicant amb aquest gest, explícitament i implícita, que hi ha dèficit en aquest sentit. Resulta estrany? Semblaria que la societat catalana hauria perdut la seva identitat gastronòmica.
En tot cas, un amic d'aquestes batalles em va comentar fa uns dies que havia anat a dinar a la Fond Gaig i que el va sorprendre el gran nombre de taules en les que aquesta cuina catalana es remullava amb Coca-Cola.
En tot cas, un amic d'aquestes batalles em va comentar fa uns dies que havia anat a dinar a la Fond Gaig i que el va sorprendre el gran nombre de taules en les que aquesta cuina catalana es remullava amb Coca-Cola.
dimecres, 20 de maig del 2009
Celler de la Boqueria
Ahir em vaig reunir amb la Chelo i el Xavi, del portal del Celler de la Boqueria.Volen aportar el coneixement acumulat a l'establiment que la seva família té obert al costat del carismàtic mercat de Barcelona en la seva botiga on-line. Treballaran per consolidar-se com un punt de referència a la xarxa. Com ho faran? D'això parlàrem, tot dinant (per dir-ho d'alguna manera) a la Rambla del Poble Nou.
D'entrada, i coneixedors com són del món d'internet, volen aportar valor a un sistema de venda extremadament canviant i que es troba en fase de creixement. La seva pàgina és nova i en aquest moment està acabant de consolidar els continguts.
Crec que un dels elements a destacar-ne és la proposta de "maridatge" per als vins que s'hi poden comprar. És una informació que facilita la decisió d'un hipotètic usuari (lliure-navegant), que hauria ensopegat amb l'oferta de la botiga. És una manera d'aproximar el vi al públic profà, que necessita elements de suport per prendre una decisió de compra a distància. Felicito aquesta iniciativa que indica una visió desacomplexada i pràctica del vi, sense que això hagi d'implicar una minusvaloració del producte. Crec que la informació de maridatge pot anar acompanyada d'un catàleg de descripció de les característiques del vi, tant les tècniques com les organolèptiques, així com la informació cultural d'acompanyament: la informació sobre l'origen i la zona de producció, i fins i tot el relat més emolcional, vinculat a les persones. Tot plegat forma un catàleg de dades que poden ajudar a un client, des de casa seva, sigui on sigui, a conèixer un producte i decidir-se a comprar-lo.
I ens acabarem sorprenent de l'amplitud del mapa dels nostres clients.
Espero que els vagi molt bé. Jo els he ofert el vi A PUNT i espero que aviat estarà disponible per als seus usuaris.
D'entrada, i coneixedors com són del món d'internet, volen aportar valor a un sistema de venda extremadament canviant i que es troba en fase de creixement. La seva pàgina és nova i en aquest moment està acabant de consolidar els continguts.
Crec que un dels elements a destacar-ne és la proposta de "maridatge" per als vins que s'hi poden comprar. És una informació que facilita la decisió d'un hipotètic usuari (lliure-navegant), que hauria ensopegat amb l'oferta de la botiga. És una manera d'aproximar el vi al públic profà, que necessita elements de suport per prendre una decisió de compra a distància. Felicito aquesta iniciativa que indica una visió desacomplexada i pràctica del vi, sense que això hagi d'implicar una minusvaloració del producte. Crec que la informació de maridatge pot anar acompanyada d'un catàleg de descripció de les característiques del vi, tant les tècniques com les organolèptiques, així com la informació cultural d'acompanyament: la informació sobre l'origen i la zona de producció, i fins i tot el relat més emolcional, vinculat a les persones. Tot plegat forma un catàleg de dades que poden ajudar a un client, des de casa seva, sigui on sigui, a conèixer un producte i decidir-se a comprar-lo.
I ens acabarem sorprenent de l'amplitud del mapa dels nostres clients.
Espero que els vagi molt bé. Jo els he ofert el vi A PUNT i espero que aviat estarà disponible per als seus usuaris.
definició de cuina catalana
He llegit una definició de l'especificitat d'una ciuna, per fer referència a la catalana, que em sembla que resol bé aquesta qüestió que sovint ens inquieta, el de la identitat cultural a través de la cuina:
"Fent un símil amb la llengua, podríem dir que per tal de diferenciar qualsevol sistema culinari –i el català ho és– cal parlar de gramàtica, més que de mots; és a dir, cal parlar de bases, salses, gustos, colors i combinacions, més que de plats. Aquests poden ser fàcilment intercanviables; la gramàtica és una estructura única".
Ho he trobat a la pàgina de l'Òmnium Cultural; és una entrada del magnífic Jaume Fàbrega, i crec que ens parla de la manera de fer.
"Fent un símil amb la llengua, podríem dir que per tal de diferenciar qualsevol sistema culinari –i el català ho és– cal parlar de gramàtica, més que de mots; és a dir, cal parlar de bases, salses, gustos, colors i combinacions, més que de plats. Aquests poden ser fàcilment intercanviables; la gramàtica és una estructura única".
Ho he trobat a la pàgina de l'Òmnium Cultural; és una entrada del magnífic Jaume Fàbrega, i crec que ens parla de la manera de fer.
dimarts, 19 de maig del 2009
RABASSA MORTA
Aquestes ratlles són per recomanar un llibre que fa alguns dies que he llegit i que parla de coses del camp i de la vinya. Rabassa Morta és una novel·la tràgica que se situa en un poble del Camp de Tarragona cap a les darreries del segle XIX. Entre les virtuts que descobrim a l'Anselm Aguadé en aquesta primera aventura literària que ha publicat a Cossetània, hi ha un lèxic que es va perdent i que ens ajuda a aproximar-nos a un món que reconeixem. Però la capacitat que demostra en l'art d'interessar-nos i de fer-nos entrar a l'acció va molt més enllà. A través d'una sèrie de personatges arquetípics i de les seves interaccions ens parla d'un procés social importantíssim, el final d'una estructura quasi feudal i l'ingrès a una nova manera de veure el món.
Som en el context de la Revolució Industrial, i a Catalunya es fa notar. Les colònies fabrils s'han instal·lat al curs dels rius i a les grans ciutats, i han generat un nou ordre social, amb l'aparició de les classes obreres. Al camp les coses fan el seu curs, diferent i molt més lent. Les estructures socials són més sòlides i els canvis imperceptibles. Però hi ha un paràsit que ho canviarà tot: la fil·loxera serà l'excusa de la modificació dels antics contractes de conrreu que, de caràcter emfitèutic com la Rabassa Morta, lligaven l'amo i el rabassaire de per vida. La plaga que vingué de França, i que durant una dècada proporcionà prosperitat al camp català per l'efecte d'avantatge comercial, vingué a canviar el pas.
L'Anselm Aguadé ens retrata aquest canvi del tombant de segle amb una gràcia indiscutible: el Daniel, un pagès humil d'una enorme força literària, com a centre de l'acció és la víctima d'un destí. La novel·la es tanca en un precipici (o en una albada, segons es vulgui veure). Està clar que la convulsió fou terrible i que les coses mai més serien iguals. El camp visqué una transformació radical que, a través de la lluita pel dret a la propietat trastocaria les estructures i les institucions de la nostra societat per sempre més.
Es podrà discutir la importància històrica d'uns fets o d'uns altres. La literatura però, de fet, serveix per això, per endinsar-nos en els matisos, en aquelles imatges evocadores que ens ajuden a entendre'ns més i millor.
Felicitats Anselm per aquest retrat del nostre camp, que amb les seves contradiccions però també amb la seva sedimentació, és com una mena de reserva espiritual que ens orienta.
divendres, 15 de maig del 2009
agraïment al Toni Falgueras
Dissabte passat vàrem ser a la festa de comerç al carrer del barri de Sants de Barcelona, convidats pel Celler de Gelida. Com ara fa un any, en ocasió d'aquesta jornada comercial, vàrem oferir el vi A PUNT als ciutadans que varen acostar-se a la parada. El Toni Falgueras em va trucar per preguntar-me si hi volia participar. Per nosaltres és un honor. Cada dia sortim a explicar la nostra proposta de recuperació de l'ús del vi en els àpats quotidians a través d'una fórmula que uneix tipicitat (origen) i usabilitat (envàs). Però l'oportunitat de fer-ho des del Celler de Gelida, un establiment obert des de 1895, amb cinc generacions al darrere, que ha viscut l'evolució del vi al nostre país, és un regal que vull agrair des d'aquí.
Fa un parell d'anys, el Toni Falgueras fou entrevistat pel Ramon Vendrell a El Periódico de Catalunya (en motiu de la Medalla del Mèrit Agrícola de l'Estat Francès) i explicava, entre altres coses, que "el vi a doll que servien antigament era el fruit d'una selecció exigent; es dedicaven a recórrer a el Priorat i la Terra Alta de cap a peus. Al barri hi havia molta competència, i el que tenia el millor vi, al millor preu, era el que tenia més clients". Potser per això, el Toni Falgueras, que té integrada aquesta història, i que de la mateixa manera que afina els millors vins del món per a servir-los als clients d'aquí i d'arreu, manté els peus a terra i continua considerant un espai per als vins econòmics de qualitat, per al consum quotidià del que és hereu. Quan vaig arribar al carrer Vallespir, dissabte al matí, em vaig trobar amb el Toni, L'Esther, el Matias, el Pere, El Ferran i la Maria, tots enfeinats, muntant la paradeta del carrer. El Toni guardava els cartells de l'any passat que feien al·lusió al vi A PUNT com "el vi a doll del segle XXI". L'eslògan feu acostar molta gent, que encuriosida preguntava i tastava uns vins joves, autèntics... i de pas descobrien un envàs (el bag in box) encara molt desconegut. Una tasca divulgativa imprescindible, en una parada en la que el carro d'un bocoi que els avis i els besavis del Toni fein servir per baixar vi del Penedès completava la decoració.
Vaig passar una jornada molt agradable! En família!
Fa un parell d'anys, el Toni Falgueras fou entrevistat pel Ramon Vendrell a El Periódico de Catalunya (en motiu de la Medalla del Mèrit Agrícola de l'Estat Francès) i explicava, entre altres coses, que "el vi a doll que servien antigament era el fruit d'una selecció exigent; es dedicaven a recórrer a el Priorat i la Terra Alta de cap a peus. Al barri hi havia molta competència, i el que tenia el millor vi, al millor preu, era el que tenia més clients". Potser per això, el Toni Falgueras, que té integrada aquesta història, i que de la mateixa manera que afina els millors vins del món per a servir-los als clients d'aquí i d'arreu, manté els peus a terra i continua considerant un espai per als vins econòmics de qualitat, per al consum quotidià del que és hereu. Quan vaig arribar al carrer Vallespir, dissabte al matí, em vaig trobar amb el Toni, L'Esther, el Matias, el Pere, El Ferran i la Maria, tots enfeinats, muntant la paradeta del carrer. El Toni guardava els cartells de l'any passat que feien al·lusió al vi A PUNT com "el vi a doll del segle XXI". L'eslògan feu acostar molta gent, que encuriosida preguntava i tastava uns vins joves, autèntics... i de pas descobrien un envàs (el bag in box) encara molt desconegut. Una tasca divulgativa imprescindible, en una parada en la que el carro d'un bocoi que els avis i els besavis del Toni fein servir per baixar vi del Penedès completava la decoració.
Vaig passar una jornada molt agradable! En família!
dijous, 14 de maig del 2009
Vins i Platillos
Em permeto la llicència de recomanar un nou establiment. Vins i Platillos és un espai gastronòmic popular ubicat al cor de Barcelona.
Té producte, de primera classe i ben tractat (en pernil té Joselito, per exemple); té ubicació (cantonada de Gran Via - Bruc); i té tracte. Jo vaig passar-hi divendres al vespre, perquè m'havien advertit que ha escollit el QUA per a servir a copes. Volia presentar-me i agrair-li-ho. Em vaig trobar amb una persona que va venir a rebre'm amb entusiasme. El Toni, un xicot que encomana el seu compromís de servei, es convertirà, es nota, en un nou fanal al mapa de les recomanacions. Ja tindrem ocasió de confirmar-ho.
Té producte, de primera classe i ben tractat (en pernil té Joselito, per exemple); té ubicació (cantonada de Gran Via - Bruc); i té tracte. Jo vaig passar-hi divendres al vespre, perquè m'havien advertit que ha escollit el QUA per a servir a copes. Volia presentar-me i agrair-li-ho. Em vaig trobar amb una persona que va venir a rebre'm amb entusiasme. El Toni, un xicot que encomana el seu compromís de servei, es convertirà, es nota, en un nou fanal al mapa de les recomanacions. Ja tindrem ocasió de confirmar-ho.
divendres, 8 de maig del 2009
El conglomerat lleidetà
Fa dies que tenia pendent escriure quatre notes sobre la tertúlia que vàrem fer a l'Ateneu al voltant de la Denominació d'Origen Costers del Segre.
El primer que em vé és un bon regust de boca. Fa dies, pel mig he tingut una setmana plena d'activitats, amb la Fira de Falset, la quarta envasada de QUA... però en tinc una idea clara: érem prop de vint persones que, lliurement, i a propòsit dels vins de les terres de Lleida, vàrem discutir de moltes de les coses que hi ha amagades en el món del vi, i se'ns va escórrer el temps.
El Xavi Ayala (el podeu llegir setmanalment a El Segre i al bloc que ha obert per recollir els seus comentaris de vins), un sumiller lleidatà format al Celler de Can Roca que s'ha erigit en representant dels vins de Lleida centrà el debat en un punt interessant: "som molt joves pel que fa a l'etiqueta de qualitat" digué en referència a la pròpia denominació d'origen; però de seguida ens adonàrem de la potència d'aquest comentari, perquè si bé caldria matisar per cada cas, la visió d'un sector que acaba d'arribar pot ajudar-nos a entendre algunes de les respostes del mercat, encara molt reticent a la proposta de molts dels vins catalans.
En Patri Morillo, viticultor que assistí a la tertúlia en representació del celler Vinya de l'Hereu insistí en aquesta mirada de Costers del Segre com un conglomerat jove, en definició. Hi ha un terrer, sobretot pel que fa a la cultura: "es pot veure com una recuperació de la tradició de fer-se el propi vi, que antigament es feia a les cases". A les terres de Lleida, aquestes que fan frontera amb l'Estat espanyol, les de la poma, la boira i la neu, el vi és tant antic com a la resta del territori, però l'elaboració professionalitzada és un fet modern. Tal com ens va explicar la Rocío, la secretaria del Consell Regulador, l'impuls per la crea´ció de la Denominació d'Origen el donà RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, per necessitat pròpia. La resta de cellers eren cooperatives que produien el vi del consum de la zona, fonamentalment. Avui les cooperatives han anat perdent pes, fins i tot n'han desaparegut moltes, i s'han obert molts petits cellers, familiars i moderns, que volen fer-se un lloc en el panorama local i global. El cas de Mas Blanch i Jové és un d'aquests exemples. La Sara Jové presenta el seu projecte com un homenatge familiar als avis, que sempre s'havien fet el vi i havien estimat aquesta terra seca i alta de la Pobla de Cérvoles. Vàrem tastar el seu Saó Expressiu, un vi fi i modern molt ben puntuat.
De Vinya de l'Hereu, de la zona d'Artesa, vàrem tastar el Flor de Grealó, un vi de forta personalitat, amb un fort post-gust d'oliva negra, i el Petit Grealó, una joia senzilla i canviant segons l'anyada, que vol recuperar la visió del "vi de poble", el producte que resulta de la vinificació de tots els raïms de la finca, aprofitant-ho tot, segons una concepció rústica i autèntica del vi. Em va captivar rotundament.
La Denominació d'Origen Costers del Segre dóna cobertura a un territori molt ampli, jove en el mercat del vi, composat per un conjunt d'illes, set sub-zones que alguns preveuen que tard o d'hora reclamaran la seva pròpia tipicitat. A Lleida, que és molt gran, des de les Garrigues fins al Pirineu, hi ha molts sòls i això permetrà diferenciar terrers. Quant a les varietats, un dels temes que sempre surten, i més si es compta (com era el cas) amb la presència del senyor Manuel Duran, vàrem repassar el catàleg autòcton, amb la garnatxa com a màxim exponent. Però l'agenda de Costers del Segre és una altra. És una denominació jove que s'està construint amb molta llibertat i professionalitat, i amb un ull obert al món, en sentit global.
A les dotze de la nit, dimecres passat, aixecàvem una tertúlia rica, en la que les aportacions de màxim nivell tècnic i les discussions sobre la importància de l'elecció de determinats clons per aproximar-se a paràmetres acceptables de tipicitat van fer-se amenes a un públic heterogeni que va gaudir del vi i de la conversa. Em quedo amb una frase final del Xavi Ayala reivindicant el pas per boca, perque "el vi s'ha de beure". En referència a les habituals i interminables discussions sobre l'impacte aromàtic.
El primer que em vé és un bon regust de boca. Fa dies, pel mig he tingut una setmana plena d'activitats, amb la Fira de Falset, la quarta envasada de QUA... però en tinc una idea clara: érem prop de vint persones que, lliurement, i a propòsit dels vins de les terres de Lleida, vàrem discutir de moltes de les coses que hi ha amagades en el món del vi, i se'ns va escórrer el temps.
El Xavi Ayala (el podeu llegir setmanalment a El Segre i al bloc que ha obert per recollir els seus comentaris de vins), un sumiller lleidatà format al Celler de Can Roca que s'ha erigit en representant dels vins de Lleida centrà el debat en un punt interessant: "som molt joves pel que fa a l'etiqueta de qualitat" digué en referència a la pròpia denominació d'origen; però de seguida ens adonàrem de la potència d'aquest comentari, perquè si bé caldria matisar per cada cas, la visió d'un sector que acaba d'arribar pot ajudar-nos a entendre algunes de les respostes del mercat, encara molt reticent a la proposta de molts dels vins catalans.
En Patri Morillo, viticultor que assistí a la tertúlia en representació del celler Vinya de l'Hereu insistí en aquesta mirada de Costers del Segre com un conglomerat jove, en definició. Hi ha un terrer, sobretot pel que fa a la cultura: "es pot veure com una recuperació de la tradició de fer-se el propi vi, que antigament es feia a les cases". A les terres de Lleida, aquestes que fan frontera amb l'Estat espanyol, les de la poma, la boira i la neu, el vi és tant antic com a la resta del territori, però l'elaboració professionalitzada és un fet modern. Tal com ens va explicar la Rocío, la secretaria del Consell Regulador, l'impuls per la crea´ció de la Denominació d'Origen el donà RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, per necessitat pròpia. La resta de cellers eren cooperatives que produien el vi del consum de la zona, fonamentalment. Avui les cooperatives han anat perdent pes, fins i tot n'han desaparegut moltes, i s'han obert molts petits cellers, familiars i moderns, que volen fer-se un lloc en el panorama local i global. El cas de Mas Blanch i Jové és un d'aquests exemples. La Sara Jové presenta el seu projecte com un homenatge familiar als avis, que sempre s'havien fet el vi i havien estimat aquesta terra seca i alta de la Pobla de Cérvoles. Vàrem tastar el seu Saó Expressiu, un vi fi i modern molt ben puntuat.
De Vinya de l'Hereu, de la zona d'Artesa, vàrem tastar el Flor de Grealó, un vi de forta personalitat, amb un fort post-gust d'oliva negra, i el Petit Grealó, una joia senzilla i canviant segons l'anyada, que vol recuperar la visió del "vi de poble", el producte que resulta de la vinificació de tots els raïms de la finca, aprofitant-ho tot, segons una concepció rústica i autèntica del vi. Em va captivar rotundament.
La Denominació d'Origen Costers del Segre dóna cobertura a un territori molt ampli, jove en el mercat del vi, composat per un conjunt d'illes, set sub-zones que alguns preveuen que tard o d'hora reclamaran la seva pròpia tipicitat. A Lleida, que és molt gran, des de les Garrigues fins al Pirineu, hi ha molts sòls i això permetrà diferenciar terrers. Quant a les varietats, un dels temes que sempre surten, i més si es compta (com era el cas) amb la presència del senyor Manuel Duran, vàrem repassar el catàleg autòcton, amb la garnatxa com a màxim exponent. Però l'agenda de Costers del Segre és una altra. És una denominació jove que s'està construint amb molta llibertat i professionalitat, i amb un ull obert al món, en sentit global.
A les dotze de la nit, dimecres passat, aixecàvem una tertúlia rica, en la que les aportacions de màxim nivell tècnic i les discussions sobre la importància de l'elecció de determinats clons per aproximar-se a paràmetres acceptables de tipicitat van fer-se amenes a un públic heterogeni que va gaudir del vi i de la conversa. Em quedo amb una frase final del Xavi Ayala reivindicant el pas per boca, perque "el vi s'ha de beure". En referència a les habituals i interminables discussions sobre l'impacte aromàtic.
degustació a La Castafiore i al Celler de Gelida
Amb l'arribada del bon temps creix la disposició dels botiguers per oferir tastets i degustacions. Avui a la tarda serem a La Castafiore, un botiga on predomina una selecció de productes italiajns i els formatges i que és al carrer Aribau de Barcelona, just quan s'ha creuat Aragó. És un establiment especial, on els raviolis, confeccionats per en Fèlix Martínez a l'obrador interior, ens fan descobrir una altra dimenció de la pasta
Demà, durant tot el dia, serem al carrer Vallespir, al Celler de Gelida. Fan una jornada de comerç al carrer, per potenciar els eixos comercials. L'any passat ja hi vàrem ser i la pròpia animació del barri de Sants, sumada a l'arrelament de l'establiment del Toni Falgueras, amb més de cent anys a l'esquena, fou una bona empenta pel vi A PUNT, que el públic interpretava com la substitució del vi a doll del segle XXI.
Demà, durant tot el dia, serem al carrer Vallespir, al Celler de Gelida. Fan una jornada de comerç al carrer, per potenciar els eixos comercials. L'any passat ja hi vàrem ser i la pròpia animació del barri de Sants, sumada a l'arrelament de l'establiment del Toni Falgueras, amb més de cent anys a l'esquena, fou una bona empenta pel vi A PUNT, que el públic interpretava com la substitució del vi a doll del segle XXI.
dijous, 7 de maig del 2009
repàs de la fira de Falset
Després d'uns quants dies allunyat de la xarxa, reapareixo per deixar constància de la 14ena. fira del vi de Falset.
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!
dimecres, 29 d’abril del 2009
ens veurem a Falset
Molts dels que anem seguint les evolucions del sector del vi, aquest cap de setmana ens veurem a Falset: s'esdevé la 14ena Fira del Vi. El certamen és una concentració que s'està guanyant el reconeixement popular. Perquè és una oportunitat immillorable per repassar el catàleg de dues de les denominacions d'origen més rellevants de casa nostra. La comarca del Priorat acull la D. O. Montsant i la D. O. Q. Priorat i, a més dels tastos dedicats als professionals del sector, durant aquests pròxims dies hi ha programats una gran quantitat de tastos específics, que permeten conèixer alguns cellers en particular, l'evolució del s vins al llarg de les diveses anyades, o els vins de Gratallops, els de Porrera, els de Bellmunt o els de Torroja. Hi ha cursos d'iniciació al tast, activitats culturals de cinema, música i literatura relacionada amb ek vi, tastos de blancs... Tot plegat, la importància i el mèrit internacional dels vins de la comarca, i l'ambientació que s'hi forma fan de la fira una festa molt atractiva; una cita fixa del calendari.
dijous, 23 d’abril del 2009
SINE QUA NON a la innauguració de "Protocolo Calçot"
.gif)
Demà posarem una mica de SINE, una mica de QUA, i una mica de NON a la innauguració de l'exposició "Protocolo Calçot" de l'artista Julio Arriaga que l'Albert Martínez López-Amor ha organitzat a la Capella de St. Roc de la ciutat de Valls.És art contemporani. Segurament, l'Albert, que habita a Nulles sovint, ha fet menjar calçots al Julio Arriaga en alguna visita recent. És una deducció lliure sense fonament. I ara l'artista, des de fora, li estaria tornant la seva visió d'aquesta fórmula gastronòmica vallenca.
Ens mirarem en aquest mirall.
Twitter Tast Live
Pels que us hi vulgueu apuntar, demà hi ha un Twiter Tast Live. Es tracta, si ho entès bé, d'un tast a la xarxa. És, per tant, un esdeveniment que obrirà una sessió a nivell global.Segons què m'ha dit l'Àlex Duran, que n'és el promotor, des de la seva pàgina de Sommelier Alumni, Es tastaran 4 vins i els internautes podran seguir les evolucions de l'esdeveniment en línia mitjançant múltiples canals multimedia; i ocasionalment particiapr-hi.
La sessió, físicament, es durà a terme en un hotel de Barcelona i, si bé és el que menys importa, perquè la força d'aquest nou format és l'oportunitat de compartir experiències de tast a la xarxa, sí que és remarcable perquè és la primera vegada que aquesta iniciativa s'organitza des d'aquí.
Procurarem seguir-ho en directe i ens interessarà conèixer-ne els resultats.
tertúlies a l'Ateneu (4)
Després de l'impuls de RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, què cal esperar d'una Denominació d'Origen disgregada en diverses sub-zones? Quines són les diferències dels diversos terrritoris, a nivell geològic i climàtic; però també a nivell històric i econòmic. El paper del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers del Segre és el de vetllar per la qualitat dels productes que es presenten al mercat sota el seu paraigües; però també la gestió d'una marca que, pel pes del seu celler més representatiu, s'ha caracteritzat per la innovació tecnològica i per la connexió amb els mercats més competitius.
És aquesta una identitat per a tota la regió?
A la tertúlia del pròxim dimecres 29 d'abril a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI ens farem aquesta mena de preguntes, perquè la gent que fa el vi a les terres de Lleida està marcada per una empremta diferent. Tot i un vincle històric innegable, la recuperació de la vinya és relativament moderna i potser també la seva sociologia. Volem conèixer-ne els vins, i tindrem ocasió de tastar el Petit Grealó de Vinya de l'Hereu, i el Saó Expressiu del Mas Blanch i Jové. Però també volem saber com es miren el món del vi des d'aquest espai modern i ple de possibilitats: el canvi climàtic i els nous consumidors, la competència a nivell mundial...
L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció
dimecres, 22 d’abril del 2009
Converses agràries entre jovent: Terra Alta
La fira de la DO Terra Alta, que a partir d'ara serà itinerant, s'ha consolidat a Batea, un dels pols productors de la comarca, d'on surten molts milions de kilos de raïm.
Dissabte i diumenge passat se'n celebrà la tercera edició, i la crisi econòmica, que a més d'obligar el Consell Regulador a concentrar-ne els actes en un cap de setmana, fou un dels arguments més comentats, tant a nivell institucional com en les converses informals al recinte. El discurs del Jaume Descarrega, el president del Consell, fou el d'apostar per la unitat d'acció i el reforçament de la marca "Terra Alta", ja reconeguda per la seva qualitat; i navegar a la recerca d'elements de suport, com el panal, el sòl característic del territori, en un intent de d'emular el binomi Priorat-llicorella.
La Garnatxa Blanca és un d'aquests elements identificatius (el 30 % de la del món és a la Terra Alta) i en Jaume Martí, enòleg i secretari del Consell n'oferí un tast comentat.
El que sorprèn en aquest extrem del territori que es reivindica arreu amb uns vins fins i elegants, amb cos i ànima, és la implicació del jovent: a quarts de nou del vespre del diumenge un grup de nois se m'acostaren per tastar el SINE 2008. Eren el Josep Ma. i el Francisco, de la SAT La Botera i uns amics seus. Estan preocupats per un esdevenidor incert (la comarca és un proveïdor de raïm, en primer lloc, i els clients habituals potser reduiran el volum de comanda) però són part del sector, són pagesos joves i moderns que pensen en el camp com el seu marc de desenvolupament.
Malgrat la inestabilitat del moment, una de les peces de la Terra Alta és la seva gent.
Dissabte i diumenge passat se'n celebrà la tercera edició, i la crisi econòmica, que a més d'obligar el Consell Regulador a concentrar-ne els actes en un cap de setmana, fou un dels arguments més comentats, tant a nivell institucional com en les converses informals al recinte. El discurs del Jaume Descarrega, el president del Consell, fou el d'apostar per la unitat d'acció i el reforçament de la marca "Terra Alta", ja reconeguda per la seva qualitat; i navegar a la recerca d'elements de suport, com el panal, el sòl característic del territori, en un intent de d'emular el binomi Priorat-llicorella.
La Garnatxa Blanca és un d'aquests elements identificatius (el 30 % de la del món és a la Terra Alta) i en Jaume Martí, enòleg i secretari del Consell n'oferí un tast comentat.
El que sorprèn en aquest extrem del territori que es reivindica arreu amb uns vins fins i elegants, amb cos i ànima, és la implicació del jovent: a quarts de nou del vespre del diumenge un grup de nois se m'acostaren per tastar el SINE 2008. Eren el Josep Ma. i el Francisco, de la SAT La Botera i uns amics seus. Estan preocupats per un esdevenidor incert (la comarca és un proveïdor de raïm, en primer lloc, i els clients habituals potser reduiran el volum de comanda) però són part del sector, són pagesos joves i moderns que pensen en el camp com el seu marc de desenvolupament.
Malgrat la inestabilitat del moment, una de les peces de la Terra Alta és la seva gent.
divendres, 17 d’abril del 2009
serem a Batea
Diumenge serem a Batea, a la mostra de vins dela DOTA (Denominació d'Origen Terra Alta).
Posarem a disposició del públic els primers litres del SINE 2008, el nostre vi blanc de Garnatxa.
La fira és una ocasió per visualitzar un catàleg ampli, reconegut sobretot internacionalment.
La fira també és un espai de coneixement, enguany enfocat als aspectes tècnics de la viticultura, que han d'ajudar-nos a identificar els trets distintius d'aquesta regió vitivinícola de fort arrelament històric.
Hi ha actes de caràcter lúdic, com el sopar de "Maridatges Insòlits" del dissabte, que conduirà el Sergi Montalà, sumiller i membre del comitè de tast del Consell Regulador.
Així mateix, en el marc de la mostra de vins que es durà a terme el diumenge, s'oferiran degustacions comentades i demostracions gastronòmiques que tindran els vins de la Denominació d'Origen com a referència.
La fira, en definitiva, és una oportunitat per anar fins a aquest extrem del país, sovint massa allunyat del centre, que ens rep amb una gran senzilleza, i que ens sorprèn amb una bellesa insòlita. Quan us hi acosteu experimentareu la sensació de penetrar en un paisatge de vi, d'oli i de conrreus on la duresa de la terra ha estat ajardinada.
Ens agradarà saludar-vos-hi
dimecres, 15 d’abril del 2009
La vocació del vi A PUNT
El suplement dels vins de Tarragona de La Vanguardia del passat 3 d'abril es fa ressò de la proposta del vi A PUNT, una aposta pel bag in box per a envasar vi de de qualitat pel consum quotidià.
La Sara Sans, que signa l'article, segons què m'explicà, anà a prendre el pols del sector i ensopegà amb el Xavier Fortuny, del Clap de Ceps del carrer Merceria de Tarragona i entre altres pistes li assenyalà aquest bloc. Després de fer-hi una visita es posà en contacte amb mi i em demanà algunes dades sobre el producte. Ho vaig aprofitar per transmetre-li que el nostre és un territori de gran interès pel que fa a la producció de vi i que cal insistir en la necessitat de fer-lo conèixer a tots nivells, tant en els mercats internacionals com aquí a la vora, on encara hi ha una enorme gamma per descobrir.
La Sara Sans, que signa l'article, segons què m'explicà, anà a prendre el pols del sector i ensopegà amb el Xavier Fortuny, del Clap de Ceps del carrer Merceria de Tarragona i entre altres pistes li assenyalà aquest bloc. Després de fer-hi una visita es posà en contacte amb mi i em demanà algunes dades sobre el producte. Ho vaig aprofitar per transmetre-li que el nostre és un territori de gran interès pel que fa a la producció de vi i que cal insistir en la necessitat de fer-lo conèixer a tots nivells, tant en els mercats internacionals com aquí a la vora, on encara hi ha una enorme gamma per descobrir.
divendres, 3 d’abril del 2009
l'amfitrió
Sovint ens preguntem quin és el motiu pel qual escollim un restaurant.
El restaurant del Teatre Lliure és un indret molt recomanable. Feia dies que en volia parlar, perquè els vàrem oferir el vi A PUNT i els va semblar una bona opció.
L'espai és ampli, modern i càlid a la vegada, amb una sala interior, d'hivern i una terrassa d'una enorme perspectiva sobre el pati del Mercat de les Flors; i ple de vida, perquè el teatre, amb els seus visitants i els inquilins habituals (entre actors i operaris) formen una família molt ambientada.
Tot i així, i per aquesta mateixa circumstància, pel fet de tractar-se d'una concessió en un equipament públic, que n'encotilla els marges, sovint ens trobem amb un servei fred i distant, poc compromès, que acaba provocant la nostra desafecció. El cas del Teatre Lliure és la refutació d'aquesta teoria.
Un restaurant és un servei que necessita un amfitrió.
L'Ane i la Judit, que regenten el negoci, em varen convidar a dinar per tancar el tracte i després d'un parell d'hores de ser allí vaig poder fer-me una idea de l'estil que hi estaven donant. Les vaig felicitar, perquè si el marc convida a tornar-hi, la seva actitud amb els clients és la d'un amfitrió, la d'algú que et rep, tal com ho faria a casa seva, i que es preocupa perquè estiguis bé.
I tot això per un servei de menú! Òbviament, els vespres que hi ha funció serveixen refrescos, vins i cafès, habituallament per als entre-actes, i sopar per aquells que vulguin gaudir-ne.
dijous, 2 d’abril del 2009
el Bag in Box al Descobrir Cuina
La Meritxell Falgueras, en el Descobrir Cuina del mes d'abril (93), es fa ressò de l'irrupció dels nous envasos del vi. A la imatge hi ha el QUA.
dimecres, 1 d’abril del 2009
el Trepat com a identitat
La setmana passada, dimecres, a quarts de dotze de la nit, quan tancàvem la tertúlia sobre el futur de la Denominació d'Origen Conca de Barberà, el senyor Manuel Durán i Samaranch, assessor comercial d'empreses vitivinícoles i conegut per les seves opinions sobre la importància de les varietats autóctones, es despedí afectuosament del Carles Andreu, president del Consell Regulador, tot animant-lo a continuar amb la seva tasca en el desenvolupamentent del Trepat. Perquè en aquesta sessió, des del punt de vista dels vins, el Trepat fou un 
protagonista exclusiu.
protagonista exclusiu.El Trepat és una varietat local que quasi només es troba a la Conca de Barberà, de la qual n'hi ha 1.000 Has. plantades i que degut a la seva acceptació en el Consell del Cava per a produir espumosos rosats se n'ha assegurat la seva continuïtat. De fet, a vegades, hi ha varietats mig perdudes a les quals es recorre per marcar identitat que compten amb molta menys producció de la que hi ha de Trepat.
Habitualment s'ha usat per a fer vins rosats, com en el cas de la Cooperativa de Sarral, de la qual el Miquel Cantó, l'enòleg del celler, ens en presentà el Portell 2008, un vi fresc, amb unes primeres notes olfactives de fruita vermella i un final cítric en boca, lleuger i fàcil de beure que plagué a tothom. El carbònic dissolt que acumula, accentuador de la frescor i marcant la seva joventut va ser objecte d'algunes preguntes interessants, perquè varen posar de manifest l'heterogenïtat del públic assistent a aquesta sessió de les Presències del vi a l'Ateneu.
El segon vi que vàrem tastar fou el blanc del celler Carlania Viticultors. Els seus responsables són el jordi Miró i la Sònia Gomà-Camps, i són a Barberà de la Conca, un poble amb molta història (dóna nom a la comarca) que acull un projecte innovador, un viver d'empreses vitivinícoles: l'Ajuntament de Barberà va impulsar fa tres anys aquesta iniciativa que consisteix en una plataforma de llançament de petits cellers que individualment ho haurien tingut massa difícil per assumir les inversions necessàries. El viver està allotjat a l'antic celler de la cooperativa i acull cinc joves elaboradors que estan començant a presentar els seus vins al mercat. El Trepat, en aquest cas, està vinificat com a vi blanc i contribueix en el cupatge amb un 30 %. La resta és de Macabeu, una de les varietats blanques més implantades a la Conca on, com a les comarques veïnes de Tarragona i el Penedès, tal com poguérem concloure de les xifres que ens aportà el Consell Regulador, predominen les varietats destinades al Cava. El Carlania, en referència a la zona del Carlà, que era una figura medieval que s'encarregava de les terres del senyor en la seva absència, és un vi blanc de Macabeu i Trepat fermentat en bota i, per tant, en sí mateix una curiositat interessant. És llarg i amarg, amb un post-gust lleugerament licorós que mereix una atenció especial.
I de també de Trepat vàrem tastar el vi negre del Carles Andreu, una altra curiositat que parla del treball de recerca de la varietat que identifica la comarca i la Denominació d'Origen, perquè el que habitualment se n'espera són els rosats. La feina d'aquest celler, buscant el punt òptim de maduració del raïm, ha permès obtenir la suficient matèria colorant per oferir-nos un vi negre que que ens resulta molt sorprenent. És un vi fi, perfumat i subtil que ens trasllada a uns paisatges diferents, perquè la tipicitat pot sorprendre'ns amb un munt registres encara desconeguts.
La Conca, una regió vitivinícola important en la que Torres cull els raïms dels seus vins més cars (Grans Muralles i Milmanda) és un paratge natural inigualable i amb un enorme potencial enoturístic. En vàrem parlar, perquè Montblanc, el Monestir de Poblet amb més de 180.000 visites anuals, i els propis cellers, entre els que hi ha una sèrie de joies del modernisme, són un reclam que ja s'usen però que s'haurien d'acabar d'integrar en una oferta cada vegada més sol·licitada: el públic interior i també l'internacional, que arriba a un territori amb l'ànim de conèixer-lo des del seu vessant més autèntic, vol veure'n els monuments però també la seva gent, i sobretot quan se li pot oferir un producte autòcton i amb identitat.
dimecres, 25 de març del 2009
sobre el NOU de +500
El Joan Nebot ha fet un article al diari de vi de l'AVUI sobre l'aparició d'un vi de Parellada /Montònega de la zona del Pla de Manlleu, Querol i La Joncosa de Montmell. És el NOU de +500. M'ha semblat interessant, pel projecte que ens presenta, i per la reflexió que aprofita per fer-nos. A aquesta reflexió voldria fer-hi un comentari que per la seva longitud m'ha estat impossible introduir a la mateixa web del VADEVI.CATEl meu comentari és per la teva introducció del Joan Nebot, més que pels responsables de la iniciativa, que valoro positivament i que m'interessa, pels meus vincles amb aquesta terra. Crec que el debat sobre l'oportunitat de les Denominacions d'Origen està motivat, com ell mateix apunta, per la discussió de la competitivitat, mentre que la distància d'aquest projecte respecte de les Denominacions d'Origen a les que podrien emparar-se es deu a altres factors: finques repartides entre territoris adscrits a dues o més denominacions d'origen (la Penedès i la Tarragona fan frontera allí), la graduació alcohòlica de les parellades de la zona, inferior a la generalment admesa per als blancs tranquils; i un projecte específic, més específic que el de les pròpies denominacions d'origen, precisament. Res a dir, sobretot perquè del que diuen els seus estatuts el que es desprèn és respeccte i passió pel seu territori, que tot i ser un valor creixent, necessita moltes adhesions.
dimarts, 24 de març del 2009
QUIMET & QUIMET
Segons què diuen alguns dels entusiastes clients d'aquesta taverna del Poble Sec, "el mejor local de tapas de autor de todo Barcelona".Ara fa una estona m'han trucat per avisar-me que els seus amos, que són coneguts per la qualitat de la seva oferta gastronòmica i sobretot per l'autenticitat que transmeten, reconeguda internacionalment, han decidit fer un lloc per al vi A PUNT a casa seva.
divendres, 20 de març del 2009
tertúlies a l'Ateneu (3)
Quin és el futur de la Denominació d’Origen Conca de Barberà?Aquesta és una pregunta necessària per a una regió vitivinícola que, per la seva arrel històrica, ha aixoplugat models empresarials molt diferents: les cooperatives, importantíssimes a primers del segle XX, amb els primers cellers del modernisme, les anomenades Catedrals del vi; el cava, que com al Penedès i a una bona part de Tarragona ha condicionat el model de viticultura; les apostes empresarials dels grans grups (Torres i Codorniu hi desembarcaren a primers dels vuitanta); i finalment les petites explotacions, els projectes familiars que lluiten per fer viable una restitució del valor de la comarca.
A la tertúlia del pròxim dimecres 25 de març, a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, farem una passejada per aquest panorama. Comptarem amb la col·laboració de representants del Consell Regulador i amb la de tres cellers representatius: Carles Andreu, un apòstol del Trepat, el celler de Jordi Miró del Viver d’empreses Vitivinícoles de Barberà de la Conca, i la Cooperativa Agrícola de Sarral.
Aprofitarem l’ocasió per introduir el concepte d’enoturisme: la comarca és un entorn natural de gran qualitat amb un alt interès històric amb el Monestir de Poblet i el seu entorn, sense oblidar la vila ducal de Montblanc.
L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció
dijous, 19 de març del 2009
què és un Bag in Box?
Més enllà de la descripció tècnica. Què hi veiem?En principi, i com a denominador comú, un vi econòmic!
Ha de ser això, indefectiblement, causa de mala qualitat? nosaltres ho desmentim. La proposta del vi A PUNT és una recerca de vi honest, autèntic, pel consum quotidià.
És això una quimera?
En pocs dies he rebut dues repostes:
Al Vitis Vinífera el meu veí era l'IVO, de S'alqueria, un vi important de Cadaqués. El públic s'hi acostava i en lloava la intensitat, la complexitat, la gràcia d'un cupatge curiós, que expressa terrer i l'edat de la vinya que l'origina. És un vi excelent que fa gaudir a qui en pren, amb uns tocs de sobremaduració que aporten una amable dolçor al taní. En una d'aquestes lloances, l'home que hi ha darrere d'aquestes ampolles de culte digué que el seu era un vi fàcil, en alusió al terrer, a la vinya vella, i a la selecció. "lo difícil es hacer esto [en referència al vi A PUNT]: hacer correctamente un vino económico". S'alqueria, vol dir ell, és un producte molt atractiu, en el que s'han invertit els millors recursos, i acaba resultant costós. Jo hi afegiria que hi ha, també, el seu coneixement. L'Ivo és savi i experimentat. D'origen francès, està instal·lat a Cadaqués, i després d'una llarga tragectòria que li dóna criteri, malda per fer créixer aquest projecte de S'Alqueria.
Dimarts, a Vilanova, xerrant amb el Ramon Francàs sobre la serietat del sector, vàrem convenir que els grans productes havien de reconèixer-se en un conjunt de qualitats que inclouen, també, la capacitat industrial. Allò que popularment se'n diu de l'adequada relació entre qualitat i preu. El Ramon em va defensar el Vinya Sol, de Torres (de fet, em va recomanar que tastés el 2008 perquè segons ell m'enduré alguna sorpresa). Fer poques ampolles d'un producte molt bo és fàcil, em va dir, repetint l'Ivo però fent referència al QUA, del qual encara només n'envasem 60.000 litres l'any. Fer 5 milions d'ampolles a bon preu i amb un interès remarcable mereix una barretada.
Maràngels: valor afegit a l'hostaleria
Ahir vaig ser a Girona, en la meva tasca d'anar introduïnt el vi A PUNT entre els establiments d'aquelles terres. Vàrem anar al Maràngels, un restaurant de referència de les afores de Sant gregori, un poble dels voltants de la capital.
A la zona és conegut: és un establiment on és possible fer un menú assequible mentre a la taula del costat se serveix una ampolla de Cristal Roederer.
L'Eva, que era sota la volta d'escala fent inventari de celler, rebé, d'entrada, la nostra proposta amb una certa perplexitat: "un Bag in Box em portes?"... però va acabar bé, van tastar ella i en Xesco, i en van fer un judici positiu, per al servei base del migdia. Els ho agraeixo. Els n'agraeixo l'obertura i la capacitat crítica, per valorar el producte, més enllà de l'envàs, pel contingut.
Són emprenedors i cuidadosos amb els detalls, i tornant, fent l'anàlisi de la visita, el Xavier Batlle, que és qui m'hi havia portat, me'n va acabar de fer la fotografia: fa uns mesos que, per promoure l'afluència de públic al restaurant ofereixen un servei de taxi: et vénen a buscar i et tornen a casa, perquè la bona experiència a casa seva sigui plena, sense haver de patir -pels mossos.
A la zona és conegut: és un establiment on és possible fer un menú assequible mentre a la taula del costat se serveix una ampolla de Cristal Roederer.
L'Eva, que era sota la volta d'escala fent inventari de celler, rebé, d'entrada, la nostra proposta amb una certa perplexitat: "un Bag in Box em portes?"... però va acabar bé, van tastar ella i en Xesco, i en van fer un judici positiu, per al servei base del migdia. Els ho agraeixo. Els n'agraeixo l'obertura i la capacitat crítica, per valorar el producte, més enllà de l'envàs, pel contingut.
Són emprenedors i cuidadosos amb els detalls, i tornant, fent l'anàlisi de la visita, el Xavier Batlle, que és qui m'hi havia portat, me'n va acabar de fer la fotografia: fa uns mesos que, per promoure l'afluència de públic al restaurant ofereixen un servei de taxi: et vénen a buscar i et tornen a casa, perquè la bona experiència a casa seva sigui plena, sense haver de patir -pels mossos.
dimarts, 10 de març del 2009
la festa de Vitis Vinifera
Ara arribo de tot un dia de fira; és tard i ... estic cansat. Ja expressaré adequadament la senasació que me n'he endut, del Vitis Vinífera; una festa en la que gent d'aprop i de lluny tenia ganes de ser-hi!
.../...
.../...
divendres, 6 de març del 2009
invitació a Vitis Vinífera
El pròxim dilluns 9 de març serem a Vitis Vinífera 2009, la fira que organitza Cuvée 3000 i que tindrà com a marc la sala foallé de l'Auditori de Barcelona. L'horari serà ininterromput, de 12.00h. a 21.00h. i el sistema de tast serà l'habitual, amb una taula per productor, perquè l'assistent pugui tenir-hi un tête a tête.
Al mig d'un catàleg de productors de prestigi hi haurà també un espai per al vi A PUNT i ens agradarà rebre la vostra visita.
Podeu inscriure-us, encara al web de Cuvée 3000 o a la mateixa entrada del saló, al carrer Lepant.
dijous, 5 de març del 2009
imatges de tertúlia
Jo la fotografia la deixo per als que en saben. Procuro que les paraules siguin suficientment eloqüents, però sempre és un hàndicap. Ara, amb les presències del vi, les tertúlies a l'Ateneu, formem un equip del que se n'obtenen, també imatges de qualitat. el diari digital de vins de l'AVUI se'n feu ressò.
divendres, 27 de febrer del 2009
el centre MERCAT
Ahir a l'Ateneu Barcelonès algú va preguntar al Miguel de Clos d'Agon per què havien decidit posar aquests vins tan importants a la Denominació d'Origen Catalunya. La resposta fou eloqüent: el mercat (en el seu cas internacional) valora millor la marca Catalunya que qualsevol altra de les que hauríem pogut adoptar. En el seu cas, amb un PVP d'entre 30 i 40 €, fins que el 1999 es constituí la D. O. Catalunya van ser Vi de Taula.
Aquesta idea, la de la importància del mercat va marcar una sessió en la que l'Eva Sancho,
enòloga del departament de comunicació de Torres, que ens va presentar el Nerola negre 2005, va explicar la vocació de l'empresa que representa per adaptar-se a les peticions dels consumidors i això ens va dur a discutir, fins i tot, de la conveniència del vi sense alcohol que acaben de treure al mercat. La controvèrsia en aquest punt fou tal que fins i tot el Jordi Alcover, de la Guia de Vins de Catalunya, conegut per la seva crítica al vi esnob, hagué de constatar una incomoditat que des de fora podria atribuir-se a una mena de resistència al canvi. És el mateix que li passava al Josep Maria Espelta del Xampany, de la botiga del número 200 del carrer València de Barcelona, que tot i mostrar un enorme interès per les qüestions de màrketing, es manifestà una i altra vegada reticent a acceptar els taps de rosca, una derivació més de l'enfoc al mercat al que ens havia dut aquesta segona tertúlia en la que la denominació convidada, per ordre alfabètic, era la Catalunya. El Ramon Balada, de Vilaviniteca, representant a Ca n'Estruc, celler d'Esparreguera del que vàrem tastar el blanc jove i un Idoia de Xarel·lo, Garnatxa i Chardonnay fermentat en bota que segons ens va dir té molt èxit als mercats internacionals, va defensar també el desacomplexament dels formats, dels taps i de tot allò que ens pugui ajudar a aproximar el vi als consumidors, així com el preu, un element cabdal per accedir-hi.
Aquesta idea, la de la importància del mercat va marcar una sessió en la que l'Eva Sancho,
enòloga del departament de comunicació de Torres, que ens va presentar el Nerola negre 2005, va explicar la vocació de l'empresa que representa per adaptar-se a les peticions dels consumidors i això ens va dur a discutir, fins i tot, de la conveniència del vi sense alcohol que acaben de treure al mercat. La controvèrsia en aquest punt fou tal que fins i tot el Jordi Alcover, de la Guia de Vins de Catalunya, conegut per la seva crítica al vi esnob, hagué de constatar una incomoditat que des de fora podria atribuir-se a una mena de resistència al canvi. És el mateix que li passava al Josep Maria Espelta del Xampany, de la botiga del número 200 del carrer València de Barcelona, que tot i mostrar un enorme interès per les qüestions de màrketing, es manifestà una i altra vegada reticent a acceptar els taps de rosca, una derivació més de l'enfoc al mercat al que ens havia dut aquesta segona tertúlia en la que la denominació convidada, per ordre alfabètic, era la Catalunya. El Ramon Balada, de Vilaviniteca, representant a Ca n'Estruc, celler d'Esparreguera del que vàrem tastar el blanc jove i un Idoia de Xarel·lo, Garnatxa i Chardonnay fermentat en bota que segons ens va dir té molt èxit als mercats internacionals, va defensar també el desacomplexament dels formats, dels taps i de tot allò que ens pugui ajudar a aproximar el vi als consumidors, així com el preu, un element cabdal per accedir-hi.
El Xavier Pié, president de la Denominació d'Origen Catalunya, i l'Anton Castellà, secretari, que venien amb respostes preparades per als prejudicis que planen sobre el consell Regulador que representen, ens traslladaren una visió fonamentada en el dret, que permet amparar una gran quantitat de vi (el 2007 es comercialitzaren 55 milions d'ampolles amb el segell de la Denominació d'Origen Catalunya), beneficiari d'una oportunitat que hem de relacionar amb la marca Catalunya.dijous, 26 de febrer del 2009
vadevi.cat
Ahir al vespre, a Vilafranca del Penedès, en el marc de la sessió de conclusions del debat de vi que ha organitzat l'INCAVI, es va presentar el diari vadevi.cat, una iniciativa de l'AVUI per informar de l'actualitat del món del vi a Catalunya. El director és el Joan Nebot, conegut per les seves crítiques de vins a la revista El Temps, al mateix diari AVUI, i a COM Ràdio.
És una iniciativa que contribuirà a divulgar entre el gran públic la vivacitat del sector a Catalunya, una realitat sovint desconeguda.
És una iniciativa que contribuirà a divulgar entre el gran públic la vivacitat del sector a Catalunya, una realitat sovint desconeguda.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
