repàs de la fira de Falset

Després d'uns quants dies allunyat de la xarxa, reapareixo per deixar constància de la 14ena. fira del vi de Falset.
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!