La referència a un article que avui signo a Vadevi, el dirai de vins digital de l'AVUI, més qyue autobombo és una oportunitat per respondre aquí, en petit comitè i per tant amb absoluta llibertat i familiaritat els comentaris que allí es facin, per explicar-me "entre nosaltres". Crec que s'escau més aquí.
Hi ha una sèrie de preguntes que m'assalten constantment, perquè crec que la seva resposta ens podria ajudar a fer tornar el vi a la nostra taula de cada dia. El vi A PUNT vol donar una opció per a aquest propòsit, però la qüestió central és sociològica: PER QUÈ N'HA MARXAT EL VI DE LA NOSTRA QUOTIDIANITAT?
Hi ha una Berta que aquest matí ha opinat sobre la diferència entre el vi i la cervesa. Discrepo d'aquesta visió segons la qual el vi està en inferioritat de condicions perquè és cultura. Crec que la cultura ho és tot. Sé molt poc de música, però m'interessa. Estic segur que els que hi entenen més que jo en gaudeixen d'una altra manera. I encara, les mateixes melodies que uns escolten al Liceu i que jo sento a la ràdio del cotxe, altres les tenen incorporades al seu teléfon mòbil.
Per què el consum de vi ha de circumscriure's a un espai estret?
Crec que ens falta comunicació, en quantitat i en qualitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada