Som a Alimentaria'08

Ens trobareu a l'estand F604 del pabelló 2 del recinte de Gran Via, a L'Hospitalet. És la nostra localització a la Fira Alimentaria'08.
Diuen els mitjans de comunicació que és el segon edeveniment firal més important del sector, a nivell mundial. Independentment de la validesa d'aquesta afirmació periodística, el certamen és una referència indiscutible i nosaltres hem volgut ser-hi. Fa dos anys hi vam anar de visita. Teníem un projecte i un prototipus per al nostre primer vi. El portàvem sota el braç i el vàrem ensenyar a molta gent. Enguany, amb un any i mig de recorregut comercial, hem volgut tenir una presència a la fira i juntament amb un parell de cellers amics, un del Priorat (Lipscomb & Tobella - LT Vinos) i un del Montsant (http://www.vinyesdengabriel.com/), hem contractat un espai modest a la zona assignada al vi. De fet, el nostre estand està just al costat de la sala de conferències Vinorum.
Ens agradarà rebre-us.

Bodega Termes, a Santa Coloma

Els nostres clients es concentren a Valls, a Reus i a Tarragona, i al centre de Barcelona, a l'Eixample principalment, perquè són les nostres àrees d'influència natural. Però tenim un client importantíssim a Vic, el Celler d'Osona, el Setè Cel a Manresa, el Celler de Santa Maria a Sant Cugat... i, com una mostra més d'aquest desenvolupament erràtic del mapa, fruit de les coneixences que anem fent, mereix una menció la Bodega Termes de Santa Coloma de Gramanet.
La Bodega Termes és un establiment amb història. Els avis de l'Albert, l'actual propietari, van obrir fa prop de seixanta anys una bodega al carrer València de Barcelona. A l'establiment actual hi ha referències gràfiques d'aquell primer negoci que, si bé devia tenir un caire molt diferent del d'avui, inspirà un estil que en certa manera es manté. La Bodega Termes, del número 15 de l'Avinguda Santa Coloma de Santa Coloma de Gramanet, és un bar-bodega. Aquesta fórmula, avui en recessió, és, en aquest indret, un establiment ple de vigència. L'Albert Termes ha integrat el llegat i amb un ull obert a les noves tendències, continua extraient el fruit d'una trajectòria familiar arrelada al barri. El concepte del bar-bodega permet al bodeguer complementar el negoci.
Amb aquest plantejament, la major part de l'espai de l'establiment és al fons, on hi ha el magatzem de vi a doll: una rengla de dipòsits guarden els vins que se serveixen a l'estil tradicional, a les ampolles i a les garrafes dels propis clients. Els vins vénen de Bràfim, de la bodega Padró; i el ventall de l'oferta és ampli. Fins fa pocs anys els Termes despatxaven 15.000 litres de vi cada mes. Ara, d'un temps ençà, bona part d'aquest volum s'ha transformat en Bag in Box, normalment de 15 litres, dedicat a l'hostaleria del barri, fonamentalment.
Potser per això, perquè l'Albert ha anat transformant el negoci i ha incorporat tant un ampli catàleg de vins de gran categoria (en ampolla) com la modernització dels vins de consum, perquè mira cap al futur, en definitva; en ocasió de la fira de Santa Coloma, en la qual vàrem participar el passat mes de setembre, ens va venir a veure i va mostrar el seu interès per incorporar els nostres vins a la seva botiga. A la Bodega Termes, el vi A Punt està anunciat com a "Box" de 3l. del Montsant.
Confesso que m'agrada parlar de la Bodega Termes perquè l'aspecte de l'establiment el situaria lluny del circuit dels establiments de referència moderna del món del vi, mentre que si hi entrem ens trobarem una oferta amplíssima de vins de qualitat, amb una representació notable dels millors cellers de cadascuna de les denominacions d'origen de l'Estat Espanyol, algun vi francès rellevant i, sobretot, el coneixement del bodeguer. Recordo una conversa amb l'Albert sobre la mortalitat d'un vi de criança del Montsant que, si bé a l'obertura de l'ampolla s'expressava amb una plenitud que ens hauria pogut captivar, just al cap d'uns minuts la seva força s'esvaïa definitivament. L'oferta que l'Albert havia rebut al matí, d'un celler massa ple potser, fou rebutjada a la tarda, perquè el vi era difunt.

Precipitacions al vi

En la segona envasada d'enguany hem "patit" l'efecte de la precipitació: en els dos darrers gots de l'envàs apareixen cristalls d'àcid tartàric al cul, i si hi heu posat molta atenció també haureu observat que hi ha petites partícules semi-sòlides que s'enganxen a les parets del vidre. Són precipitacions de color. Ens ha preocupat, sobretot perquè alguns dels nostres clients ens ho han fet notar. Ens ho ha dit el Carles Redón, i l'Òscar, de la Xarcuteria Redón; ens ho va dir el Juan González (mejórate Juan!) de Lafuente, que va tastar el vi; m'ho va dir també la Ma. Antònia, de la Pastisseria Verdi, del carrer Verdi de Barcelona, al barri de Gràcia, que ens va dir que el seu marit ha apreciat molt el vi, però hi havia trobat aquesta sorpresa, i buscava una resposta; o altres persones del nostre entorn, el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, un bon amic, que també ens ho va fer notar; i divendres passat, quan vaig anar a Igualada a portar vi al Josep Figueres, de Cellers Can Figueres, que em feu una crítica molt positiva del producte, a l'hora de fer els tractes, tornàrem sobre la qüestió de les precipitacions, perquè hi hagué un client que els retornà un envàs que considerà defectuós. El Josep li feu el canvi sense discutir, i jo ho vaig fer amb ell, però vaig donar-li una explicació, perquè pogués recuperar la tranquil·litat i pogués fer-ne una adequada retransmissió.
El que ens va passar fou el següent: la segona envasada, de 5.000 litres, la vàrem fer pels volts de Nadal. El vi havia passat pel fred i, per tant, havia fet la precipitació raonable. Un cop envasat, però, el tinguérem al celler durant un mes, aproximadament, fins que l'anàrem venent, i els primers dies de gener patírem glaçades importants, en les que a la matinada es registraren temperatures inferiors als 5 graus sota zero. Aquestes baixes temperatures provocaren les precipitacions tartàriques i de color que hem percebut en el vi. El nostre debat ha estat viu: què fer en el futur? Filtrem, per evitar sorpreses al mercat? Però perdríem components, responsables de la riquesa afruitada del vi. Deixem doncs que aquests sòlids facin acte de presència, amb la corresponent sorpresa dels consumidors? En el fons, el que trobem al fons del got, o de la copa, és un efecte del fred extrem (un canvi brusc de temperatura) en un vi que ha estat poc filtrat, intencionadament, per guardar-ne les virtuts, encara que a vegades ens sorprenguin, en forma de sòlids, al final de l'envàs.
Continuarem treballant amb aquest debat com a fons, perquè allò que hi ha en el fons ens preocupa.

En un curs de tast de l'INCAVI

Ahir vàrem saber que en un curs de tast organitzat per l'INCAVI (l'Institut Català de la Vinya i el Vi) un alumne dugué el vi A Punt perquè fos analitzat. Segons què ens van explicar es tractava d'un consumidor habitual que volgué compartir la seva sorpresa pel producte en un fòrum acreditat.
En el món del vi, a casa nostra, l'ús del Bag in Box és minoritari. Podria dir-se que, tot i la història de l'envàs (perquè fa prop de quinze anys que el tenim entre nosaltres) el seu coneixement és molt parcial. L'utilitza l'hostaleria de volum, fonamentalment. I entre els consumidors hi ha un petit segment d'usuaris, però són els que tenen una relació especialment estreta amb el vi.
La notícia del curs de tast de l'INCAVI ens plau perquè tanca un cercle volgut. Eus aquí: creiem en el vi de qualitat per la quotidianitat, i entenem que això és el que s'ha succeït, que algú que buscava aquest producte, un producte que oferís qualitat a un preu de consum de cada dia, l'ha trobat al mercat i n'ha volgut confirmar l'experiència en un marc acadèmic de referència.

Sessió de tast al Celler d'Osona

(foto Miquel Bofill)

El primer dimecres de cada mes hi ha un tast "professional" al Celler d'Osona. Poso cometes a la qualificació professional per rebaixar la pretensió. L'enfoc del Miquel Bofill i del David, el seu fill, és aproximar la seva pròpia tasca de seguiment del mercat als seus clients del sector de l'hostaleria. Les mostres que els arriben d'arreu, variades en la qualitat i en l'estil del producte, són posades a disposició d'una taula en la que hi acudeixen els responsables de bodega dels restaurants de la comarca, molts d'ells associats a Osona Cuina des de fa temps.
L'ambient que s'hi estableix és cordial i informal; en confiança s'hi ennalteix i es critica allò que es tasta, sense reserves i, en definitiva es comparteix un criteri que, a poc a poc, i entre tots, es va formant sobre allò que configura la selecció del celler. És habitual que tothom expressi les seves impressions, és un procés reposat, en el qual l'opinió és oberta, i la tranquil·litat, que presideix la sessió, afavoreix la refutació i la discussió lliure. Al final, hi ha un cert acord sobre la idoneïtat d'agun dels vins, o sobre el caràcter prescindible d'algun altre (sempre des del punt de vista d'algú que ha de seleccionar, perquè de referències ja n'hi ha massa).
En definitiva, el Celler d'Osona, que polifacètic com el seu propietari, aborda tots els productes que ofereix el món del vi des de l'apassionament, des de les importacions en exclusiva de la Borgonya francesa i de la vall del Loira fins a les representacions locals de totes les Denominacions de l'Estat Espanyol, exerceix, amb aquestes sessions de tast, d'aula de formació i centre de trobada per a sommeliers i bodeguers que lluiten per mantenir-se al dia en tot moment, tant des del punt de vista tècnic com comercial.
Jo m'hi afegeixo sempre que puc. Fa prop d'un any que el Miquel va agafar el nostre vi envasat en Bag in Box per oferir a la botiga com a vi per cada dia. Té un elevat nombre de clients (anima a Vic un club de 600 amants del vi que el segueixen amb allò que fa) que confien en allò que selecciona, i nosaltres representem una bona opció, la de la quotidianitat.

Gran Bodega del Maestrazgo

L'any 1952 el Josep Moliner va arribar a Barcelona. Tenia 9 anys. Va venir del Maestrat amb els seus pares i els seus oncles, que s'instal·laren a la ciutat i hi obriren unes quantes bodegues. Era un negoci popular en expansió, segons sembla. Al cap dels anys varen decidir concentrar els esforços en un dels establiments, el que els anava millor. És la Gran Bodega del Maestrazgo, del carrer Baix de Sant Pere, al número 90, tocant a la plaça de Sant Pere les Puel·les, a prop de l'Arc de Triomf. El barri, dels més antics de Barcelona, amb moltes cases anteriors al segle XVIII, és un niu urbà en el que si bé d'uns anys ençà comença a arribar-hi el turisme, manté un caràcter autòcton, amb una enorme vitalitat ciutadana i comercial, que li dóna caràcter. Som a la Ribera, i el carrer Baix de Sant Pere, un dels eixos comercials més rellevants, enllaçat amb el renovat Mercat de Santa Caterina.
El Josep ha sigut el bodeguer del barri. Tradicionalment, això anava associat a la venda de vins a doll. És una pràctica que es manté. Crec que en alguna ocasió, el fill del Josep, l'actual propietari, m'ha comentat que en despatxen prop de 2.000 litres per setmana. Hi ha molta gent gran que té el costum d'anar-hi a buscar el vi en envasos i garrafes de plàstic. Però l'assortiment de productes és amplíssim, i tenen un ventall de vins, caves i licors que satisfà qualsevol expectativa. Despatxen, fins i tot, un gran nombre d'ampolles de molt bon cava que un elaborador del Penedès els etiqueta amb el seu nom.
La Gran Bodega del Maestrazgo uneix la tradició del servei de bodega amb la nova demanda. Dissabte passat vaig ser-hi per donar a tastar els nostres vins als clients de la botiga. Cap al migdia, a una hora en la que coincideixen els que surten a fer un passeig pel centre amb els que vénen de la plaça, vàrem poder fer una promoció molt interessant i férem conèixer la proposta innovadora de vi de la taula diària que representem, tant per la qualitat del vi com per la conveniència de l'envàs. És un indret peculiar, familiar i popular, poc pretensiós i tradicional, en el qual conviuen les garrafes, les llaunes, els vins més prestigiats, i on es dimecres al vespre, el Josep fill imparteix cursos de tast per als clients.

Presentació de la D. O. Catalunya

La setmana passada vaig assistir a un tast de vins de presentació de la D. O. Catalunya. És una iniciativa que es repetirà i que neix amb la vocació de donar a conèixer el catàleg de productes amparats pel Consell Regulador més ampli i alhora desconegut dels 11 que tenim al territori. La D. O. Catalunya inclou les vinyes de 9 de les altres denominacions (Tarragona, Terra Alta, Montsant, Priorat, Penedès, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Pla de Bàges) i algunes altres que fins fa poc estaven fora d'aquests dominis. Compleix doncs amb dues funcions: permet la qualificació de vins que fan cupatge de raïms de diverses denominacions (alguns viticultors tenen vinyes escampades per territoris de dues o més denominacions d'origen); i ha permès la qualificació de vins que estaven fora de l'ampara d'alguna de les altres denominacions, en territoris que en el seu moment quedaren despenjats de la regulació, evitant així que hagin de presentar-se com a vins de taula.

Amb aquest rerefons, que per a alguns és un demèrit perquè la veuen com un calaix de sastre, els responsables de la D. O. Catalunya oferiren una imatge digna i seriosa d'un Consell Regulador que assumeix la responsabilitat d'una gran quantitat de vi, amb la voluntat de fer forta una marca, Catalunya, per associar-la al concepte de Qualitat.

L'acte, que consistí en una breu presentació i en un tast d'alguns dels productes més representatius de la D.O. (un Jean Leon i un Nerola de Torres, un rosat de Bodegues Roqueta, un negre criança de Ca n'Estruc d'Esparreguera, i un Chardonnay amb bota de la comarca de l'Anoia), es dugué a terme en el marc del Mas Albareda, a Sant Julià de Vilatorta, a Osona. Després del tast, ja més relaxats, ens serviren uns entreteniments made in Jubany que ens animaren la gana i el gust. I ja a peu dret ens quedàrem a fer petar la xerrada, amb el Miquel Bofill, del Celler d'Osona, el Nando, de Can Jubany, i L'Anton Castellà i el Xavier Pié, de la D. O. Catalunya. Comentàrem l'oportunitat i la importància de la dignificació d'allò que fem a Catalunya, perquè amb una llarguíssima tradició vitivinícola (perduda en la imatge quasi mítica del passat grec i romà), avui encara són moltes les ocasions en les que a casa nostra, quan hom vol fer referència a un vi de qualitat s'inclina per productes d'altres regions. Ahir, al programa L'Oracle de Catalunya Ràdio, el Conseller d'Agricultura s'hi referia, i explicava que la infravaloració pròpia vé de lluny, que fa cent anys, amb la inauguració de l'Estació Enològica de Reus, el menú de la festa incorporava un vi blanc català i un vi negre de la Rioja.

Redón, un punt de pas excel·lent

La setmana passada vàrem ser a la Xarcuteria Redón de Balmes - Rosselló promovent el vi A Punt. És una tasca lenta, d'anar donant a conèixer el producte als consumidors, perquè la nostra marca és desconeguda, i sobretot perquè l'envàs és un desconegut, també. I com és habitual en aquesta campanya que estem duent a terme, ens instal·làrem al reduït espai de la botiga (pleníssima de queviures) amb un expositor de producte i donàrem a tastar el vi als clients que hi acudiren.

Quan hom surt del metro de Provença per les escales de Balmes, a l'altre xamfrà de l'edifici de la Universitat Pompeu Fabra, es troba, de cop, amb la Xarcuteria Redón. És un establiment obert des de fa prop de seixanta anys. És un lloc de pas de moltíssimes persones que van i vénen del metro i els Ferrocarrils de la Generalitat, que amb el centre de la ciutat com a referència, arriben al matí i marxen al vespre vers els barris de la part alta o el Vallès. A l'hora de dinar s'hi acumula una gentada, que hi acudeix per adquirir algun entrepà (en fan 400 diàriament), que acabaran menjant-se a l'oficina. També hi ha barriada, però potser domina menys. El pas de trens (agrairan que s'acabin les obres de l'intercanviador que fa tres anys que els tenen fastiguejats) i les oficines de l'entorn són la base principal dels seus clients.

El Carles Redón i el seu equip es fan un tip de treballar. La porta de la botiga s'obre a les vuit del matí (ells hi són abans), i se'n van a quarts de nou del vespre. El dissabte fins a dos quarts de tres. S'han passat la vida a la botiga, i són una peça de la trama urbana. És curiós d'observar fins a quin punt s'entrellacen amb el públic; arriben a conèixer la vida de moltíssimes persones que, cadascuna amb el seu estil, estableix una comunicació ràpida, de pas, però familiar alhora. Hi ha aquells que s'entretenen amb una exploració dels articles del taulell, ric de viandes selectes, per aprendre coses noves que faran festa a la taula. I hi ha també aquells que tenen la botiga com un auto-servei, i ells mateixos s'agafen la fruita o els refrescos, com el que obre la nevera de casa. Com en el cas d'altres xarcuters, es van introduir a l'ofici en un moment en el que d'establiments d'aquest tipus n'hi devia haver molts, i ara que els temps i els hàbits de consum majoritaris han canviat, amb l'aparició de les grans superfícies, ells aguanten la flama d'un estil comercial de proximitat que en sí mateix és el germen de la qualitat: cuiden la botiga, els productes i els. I jo, que només hi vaig ser divendres, donant a tastar el vi a la gent, també m'hi vaig sentir cuidat. Estic content de poder recomanar la Xarcuteria Redón als clients del vi A Punt. És un lloc que fa patxoca i on les viandes i l'ambient fan venir ganes de tornar-hi.

Premi de tast Amateur

Per amateurs, en el marc de la fira de l'Alimentaria, Vila Viniteca ha convocat un concurs de tast per parelles. El premi és molt suculent (el primer 12.000 €; el segon 4.000 €; i el tercer 2.000 €). Aquelles persones que, aficionats al vi i coneixedors de la diversitat de productes del mercat, tenen una oportunitat per posar a prova les seves habilitats en el tast. I la recompensa pot ser enorme, un munt de diners (per aprofundir en el coneixement enològic). És la dimensió amateur d'aquesta activitat, tranquil·la però apassionant.

el Blog del Jordi Castells

El Jordi Castells, un bon amic, de Valls, té obert un blog en el que parla de les coses que l'interessen: la cultura i la política, centrat a Catalunya i a les terres de Tarragona especialment. Hi ha un espai específic per als vins, una afició que arrossega de fa anys i que l'anima a viatjar pel territori, pròxim i llunyà. Ahir va fer una menció a el vi A Punt, per esmentar l'oferta que presentem per aproximar el vi de qualitat a la taula quotidiana.

el Bag in Box a la premsa

La revista Mi vino ha fet una descripció del Bag in Box en el seu darrer número de febrer de 2008. Per cert, he estat incapaç de reproduir l'article en un tamany òptim per a la lectura, de manera que si esteu interessats a llegir-lo, us recomano algunes vies: o bé acudiu a qualsevol botiga de vins (la majoria disposen d'exemplars de la revista a disposició dels clients, sense cost), o bé accediu a la pàgina que he lincat més amunt, i aneu a la secció sepa de lo que habla. Haureu de registrar-vos però és gratuït, també. Si tot plegat us incomoda en excés però encara teniu interès, busqueu-me: estic a la vostra disposició.

A la Xarcuteria Ferran

Avui he estat tot el dia a la Xarcuteria Ferran, presentant el producte. Ha estat un èxit en tots els sentits: hem donat a conèixer el producte, ens hem aproximat a una clientela que és fidel a l'establiment, hem venut un nombre significatiu d'envasos de vi, i ens hem fet amics de la família Ferran (el Pere, la Creu, la seva muller, el Manel, que hi fa la jornada del matí, la cuinera, que des de la rebotiga és la responsable de l'assortiment de plats preparats que despatxen al migdia, i el fill Ferran, que a la tarda, quan acaba les classes a la Univesitat, s'afegeix als seus pares per donar-los un cop de mà). I vull insistir-hi perquè el que més m'ha agradat és integrar-me en aquest equip que, amb un clar caràcter familiar, treballa durant llargues jornades per atendre un públic ric i heterogeni, motivat per diverses raons.

He arribat al matí, amb 20 envasos de vi, 48 gots de tast, un paquet de catàlegs del producte, molta il·lusió, i un cert neguit, derivat de la incògnita sobre el resultat de l'acció. I a poc a poc han anat apareguent clients que, mentre esperaven el torn, eren convidats a tastar els vins A Punt. I així un darrere l'altre, fins a 70 degustacions, aproximadament.

Per la seva ubicació, la botiga rep molts tipus de públic. Durant el matí conviuen els clients dels articles tradicionals de xarcuteria i tocineria amb alguns estudiants del barri i algun que altre turista que s'ha desviat lleugerament de la via principal. Cap al migdia, i donat que l'entorn és ple d'oficines, abunden els professionals que vénen a cercar el dinar; un cop d'ull a l'aparador de les safates de menjar cuinat i l'encàrrec, que el Manel, el Pere i la Creu s'afanyen a acomplir. És l'hora punta i van de bòlit. Després, cap a les tres de la tarda, s'obre una certa calma: el degoteig de clients és constant però més tranquil, i són els coneguts (la perruquera del carrer del costat...). I després, quan la gent va sortint de les oficines, a partir de les sis, amb el sopar com a enfoc, torna l'activitat; els embotits, una mica de carn, els formatges, i tot allò que pugui servir per solucionar l'àpat familiar, segons el cas i l'ocasió. Certament amb algunes oscil·lacions, l'activitat és contínua, des del matí fins al vespre. El Pere Ferran, que ostenta entre altres el títol de Mestre Artesà Xarcuter rebut de mans del President de la Generalitat, té una clientela fidel que sap apreciar productes, que busca el tracte de proximitat, la professionalitat i la simpatia de tots els membres de l'equip, però que per damunt de tot, valora la confiança que li mereix un establiment en el que la qualitat és al capdamunt de l'escala.

Aquesta passió per la qualitat l'he pogut percebre en tots els detalls (l'aspecte general de la botiga és la primera mostra externa, que moderna i confortable alhora, extremadament neta i lluminosa, dóna vida a la cantonada de Pau Claris - Diputació). A l'hora de dinar el Pere m'ha convidat a acompanyar-lo, per fer una queixelada a la rebotiga on, per torns, van passant a fer un mos, l'un després de l'altre; i allí, hem tingut una xerradeta sobre l'enfoc del negoci: els productes, els propis proveïdors i tot el que en configura l'oferta, passa per un finíssim i intuïtiu però metòdic procés de selecció. L'objectiu és clar: es tracta d'evitar sorpreses. Els clients saben que les "ofertes" tenen tancada la porta de ca Ferran; i això obliga molt: els proveïdors han de ser honestos i regulars. I quan hi ha algun inconvenient (he pogut assistir a la queixa d'un client per l'estat d'un formatge) el Pere ho té clar: les discussions i les justificacions estan de més; es canvia la mercaderia i llestos. Fa deu anys que es van mudar a aquest indret de la ciutat, molt mogut i variat. Abans eren al barri de la Ribera, al costat del mercat de Santa Caterina, però amb la transformació que s'hi inicià, l'immoble que l'havia vist néixer quedà afectat per les reformes urbanístiques i les circumstàncies els empenyeren cap a un canvi definitiu. Provablemet fou un salt difícil d'imaginar prèviament: tota l'experiència i l'ofici d'un xarcuter de barriada, coneixedor de les matèries primes i de la base del negoci, al servei d'un públic que valora la qualitat i l'atenció acurada dels detalls. Estan contents i ho transmeten. Jo, que avui hi he passat deu hores, hi he estat molt a gust, m'hi han fet sentir molt bé, m'hi han acollit com un més, obrint-me la porta de la botiga per fer la promoció del vi A punt: un regal. Gràcies Ferran.

Roger Viusà, millor somelier d'Europa

El Roger Viusà està en una cursa d'acumulació de premis i reconeixements. Després de guanyar el concurs del millor somelier d'Espanya fa uns mesos, ara ha sigut reconegut com el millor d'Europa, i properament competirà pel premi mundial. La seva habilitat està més que contrastada.
Habitualment el trobareu al Moo, al restaurant de l'hotel OMM, del carrer Rosselló. És un jove (29 anys) professional de l'hostaleria format al costat del Josep Roca, del Celler de Can Roca, de Girona, cridat a convertir-se en una referència internacional.
Quan vàrem envasar el nostre primer vi A Punt d'enguany vaig portar-ni una mostra. Tot i que disposava de poc temps, perquè l'esperava un taxi per anar a una entrevista a una emissora de ràdio, va atendre'm un moment. Vàrem comentar la idoneitat de l'envàs del Bag in Box per al consum quotidià, i vàrem compartir la passió per les carinyenes del Montsant.
Si bé la feina del Roger és la gestió de l'excepcionalitat, i per això el coneixereu, ajudant-vos a escollir i a descobrir els maridatges perfectes, perquè les ocasions especials esdevinguin inoblidables, hi ha moments en la vida d'aquest astre de les ampolles en els quals s'imposa la prosa. I el vi ha de ser, també, un producte de consum. Per això, provablement, va recollir la meva mostra de vi molt amablement i va cantar les virtuts d'aquell envàs que, a mans del millor somelier d'Europa potser podria escandalitzar a algú. Ell va donar mostres de la seva simpatia (res de fums innecessaris).
GRÀCIES ROGER I FELICITATS PEL NOU GUARDÓ.

Som el vi de la casa d'alguns establiments

Ens fa goig que alguns establiments d'hostaleria (uns quants de Vic, clients del Celler d'Osona, el Pa i Trago d'Àusias Marc, la xarcuteria + Del Passeig de Sant Andreu, el Cafè del Teatre del carrer Torrijos de Gràcia, o la Bodega Sant Miquel, del número 154 del carrer Rosselló de Barcelona, per posar alguns exemples) tinguin com a referència de la casa (quant a vi) el vi A Punt.
Si hi aneu i demaneu vi, genèricament, per prendre'n una copa, o per acompanyar el menjar, us oferiran el nostre vi. Per què l'han escollit? Els ho haureu de preguntar a ells. Jo només puc assegurar una cosa: al mercat hi ha oferta de vins molt més econòmics que el nostre. Per tant, l'elecció es deu haver basat en altres criteris. Nosaltres creiem en els vins de qualitat de la nostra gran regió vitivinícola de Tarragona (que inclou parcialment o total, 7 de les 11 Denominacions d'Origen catalanes). Creiem que el vi de consum pot ser de qualitat, pot seleccionar-se i produir-se acuradament, i pot arribar al mercat en immillorables condicions. En aquest sentit, el Bag in Box és una bona eina per emmagatzemar-lo, transportar-lo, i dispensar-lo.
L'assumpte del vi de la casa mereix un enorme debat que m'agradarà impulsar, i aquest mitjà de comunicació em podrà servir per començar. És extremadament curiós que allò que se'ns presenta com el vi de la casa sovint sigui el pitjor de l'oferta de l'establiment. Cal interpretar que potser algun dia aquest qualificatiu del vi degué tenir un efecte positiu, perquè devia fer referència a una selecció de la casa, una mena de garantia. Perquè quan hom surt d'una casa se n'endú una impressió, i aquelles coses que hem ofert als nostres hostes seran els ingredients que configuraran el judici sobre nosaltres, comprenent el menjar, la beguda, la comoditat, el tracte, i l'estil.

Efecte Ravell

D'ençà que la setmana passada vàrem entrar el vi a la Mantequeria Ravell, per raons de rellevància comercial ho he comentat amb els clients habituals. Tothom el coneix i en té coses a dir: se'm confirma el lideratge d'un establiment que és referència per al públic però també per al sector. I alguns amics atents m'han telefonat per advertir-me que havien construït un aparador dedicat al vi A Punt.

A partir del retrat de la Mantequeria Lasierra

Després d'aquest recorregut pel sentit i la fesomia de la Mantequeria Lasierra, observant-ne la foto, la que n'he escrit i la que he reproduït gràficament, he recordat l'aspecte ´de l'eixample de Vitoria. A la capital alavesa, un bon dia van reconvertir uns carrers semblants als de l'Eixample de Barcelona en zones peatonals. La qualitat de vida que s'hi perceb em va captivar.
Si aquests carrers de Barcelona avancessin en aquesta direcció, apreciaríem encara més el valor d'establiments com la Mantequeria Lasierra, perquè els veuríem més, passejant-nos, i en gaudiríem més. El carrer Enric Granados és una bona experiència en aquest sentit.

Mantequeria Lasierra

Fa sis mesos que vàrem començar a servir el vi A Punt a la Mantequeria Lasierra de la cantonada de Rosselló - Aribau. Tenint en compte que funcionem a base de petites comandes, la nostra relació és pràcticament setmanal i, doncs, es pot dir que hem anat trenant una certa amistat. Jo m'hi sento còmode, apreciat, perquè el producte satisfà les expectatives de l'establiment, i perquè s'ha produït una certa sintonia. De fet, cada visita és una oportunitat per fer petar la xerrada i així, a poc a poc, m'he anat fent la idea del que representa aquesta mena de comerç tradicional, qui sap si en decadència.

Aquests establiments emblemàtics de l'Eixample de Barcelona s'inscriuen en un marc de confiança entre el client i el botiguer, que és allí des de sempre, perquè els pares ja regentaven la botiga i ell hi ha crescut, amb el barri, sempre complint amb una forta idea de servei. Hi ha una selecció de proveïdors (l'experiència és un grau) i de productes. Perquè el botiguer, amb la seva recomanació, ens dóna credibilitat a una marca que abans d'arribar fins a nosaltres ha passat per moltes mans. Però, apreciem veritablement aquests proveïdors de qualitat que tenim a la vora de casa, al barri, o a prop de la feina? Hi ha opinions per a tots els gustos: hi ha qui diu que sí, que el comerç de qualitat té un espai, que cal renovar-se per reinterpretar les oportunitats, però que hi ha un mercat que el reclama. Hi ha qui, potser més pessimista, veu en les grans superfícies i els nous estils de vida una veritable amenaça, difícil de combatre.

El senyor Lasierra regenta un dels establiments comercials de l'Eixample d'indiscutible caràcter. La història de la botiga, amb dues o tres generacions a l'esquena (les fotografies ho corroboren però el mobiliari també), li donen un to d'icona urbana. L'aparador és un conjunt de motllures de fusta noble, d'estil clàssic, que ens en projecten una imatge antiga i entranyable, i càlida, molt càlida. Les prestatgeries ofereixen una àmplia selecció de vins de totes les denominacions espanyoles i d'algunes de l'estranger, formatges, embotits i conserves selectes i clàssiques, ben escollides, i un llarg etcètera, propi de les tradicionals botigues de colonials. Darrere el taulell hi trobem un senyor que estima les bones maneres i les practica, amb tothom. La clientela és diversa: hi ha la gent del barri, que en tenen coneixement des de sempre, i saben el que hi trobaran; hi ha els que treballen a la vora, que un dia van descobrir-lo i l'han escollit com a punt de provisionament de confiança; i els passavolants i turistes que, tot i quedar una mica allunyat de l'epicentre dels recorreguts convencionals, hi arriben, provablement seguint alguna recomanació específica. Aquests darrers són un inacabable pou d'anècdotes.

El senyor Lasierra ha anat integrant els canvis i s'ha anat adaptant als nous estils de vida dels consumidors, per subsistir amb l'establiment que heretà del seu pare, i que és molt més que un local comercial. El dia de Nadal (per posar un exemple extrem) té obert fins a migdia, per satisfer necessitats de darrera hora. Vaig sentir que ho recordava a alguns clients durant els dies anteriors a les Festes. I després de passar llargues jornades amb un ritme d'activitat relativament tranquil, a vegades atenent més representants que clients, quan l'hora de tancar s'aproxima i la feina comença a fer-se pesada, arriba el gruix de clients, obligant el botiguer a tancar la paradeta força tard. Però són les condicions d'un negoci que se sosté sobre tres pilars fonamentals: la QUALITAT, la PROXIMITAT, i la VOLUNTAT de SERVEI.

És obvi que l'elecció del vi A Punt per la Mantequeria Lasierra és un estímul que ens reforça la confiança i ens projecta immillorablement vers el mercat.

Una ruta per les vinyes del món

Al voltant del planeta terra podem girar-hi amd múltiples pretextes. Fa un any vaig conèixer un xicot, francès, que estava fent un màster sobre les vinyes del món. Bona part del seu treball consisteix en anar a conèixer aquells llocs on es cultiva la vinya i el vi que se n'extreu. És una aproximació geogràfica, geològica, metereològia, enològica, vitivinícola sobretot i, en conseqüència, cultural. Molt interessant. I el més curiós del cas és que es tracta d'un executiu d'una multinacional de les telecomunicacions que ha deixat la feina per endinsar-se en un aprenentatge que sovint s'associa als hobbies, més que a la professió. Serà perquè el coneixement del vi va aparellat amb una recerca sensorial i de descoberta d'una dimensió inclassificable?

+ Del Passeig, a Fabra i Puig

Quan a Barcelona hi hagi botigues com aquesta podrem dir que el + Del Passeig Delicadeses és una xarcuteria del barri de Sant Andreu. Fins que això passi, aquest establiment, que és a Sant Andreu, al número 3 del Passeig de Fabra i Puig, serà, a més d'oferir una acurada selecció d'embotits (si hi aneu avui, podreu adquirir l'esplèndida botifarra d'ou de Noguera), una referència de les noves delicadeses. En això dels ingredients alimentaris, com en totes les coses, hi ha una gamma extensa, i a més, en constant evolució i renovació. Doncs si entreu a aquesta xarcuteria-cafè-degustació del començament d'aquest conegut passeig, us trobareu amb una parella jove (ell és d'una família que ha tingut negocis d'alimentació al barri tota la vida) que podran assessorar-vos sobre un extenssíssim catàleg de productes per a una cuina de detall, moderna, sofisticada i atractiva, curiosa i sorprenent. Jo hi vaig reconèixer, per exemple, les conserves d'una amiga del Priorat que destaquen per la seva qualitat però també per la seva presentació. Mentre xerràvem amb en Xavier Gich, el propietari de l'establiment, van entrar un parell de clients que venien a encomanar coses concretes, de les que saben que només podran trobar allí. El Xavier els va haver de preguntar per quan ho volien. Crec que en un cas era un formatge especial que vé d'Itàlia setmanalment i cal comptar amb el calendari de lliurament.

Les prestatgeries ofereixen un aspecte suggerent, és com si entréssim en un món desconegut, nou, ple de marques i productes més que inusuals. És una selecció que té una ànima al darrere: el Xavier i al seva dona busquen constantment aquelles coses que els agraden per la seva botiga, per als seus clients que, insisteixo, crec que a hores d'ara, traspassen les fronteres del barri de Sant Andreu. A nosaltres, i ens fa molta il·lusió, ens van trobar en una recerca per internet (és un mètode modern per a un establiment modern). I així hem arribat a Sant Andreu. Per cert, el Xavier ha obert un bloc en el qual parla de la seva passió: els productes de qualitat.

A Can Ravell

Al costat del mercat de la Concepció, al 313 del carrer Aragó , hi ha la Mantequeria Ravell. Des de 1929, aquesta botiga del costat del mercat proveeix els seus clients dels productes més exclusius. La passió per la selecció ha acabat per convertir l'establiment en una icona de la ciutat.

Què és Can Ravell? Si tinguéssiu un amic, o un client, o simplement algú de fora a qui haguéssiu d'ensenyar Barcelona i el duguéssiu a Can Ravell, s'enduria una imatge autèntica del caràcter i la importància de la ciutat.

El Ravell és un líder, un capdavanter, que emprèn un projecte constant: oferir un servei de primer nivell, excelent i exclusiu (fins al punt de participar en subhastes gastronòmiques), extremadament vinculat a la terra, sempre a prop dels productes locals de qualitat, però amb una projecció global. La visió de negoci del Josep Ravell el situa en el circuit internacional dels grans establiments; la botiga, la xarcuteria, la bodega, el restaurant (un espai comú de relació on es comparteix taula i companyia), i sobretot el servei, molt cuidat, molt proper, i molt professional. Tot en ell és excepcional i els clients d'una àrea molt àmplia se'n fan ressò.

L'aparador d'aquesta emblemàtica botiga-restaurant ofereix una pila de caixes del nostre vi, acompanyades d'una explicació del producte: vins que recuperen el gust de beure vi cada dia. El Ravell és un líder que ens ha obert les portes per al vi A Punt perquè té curiositat per veure què diu el públic d'aquest producte, que amb una imatge molt cuidada i una qualitat indiscutible, gaudeix del benefici de la innovació, però pateix del mal de l'anonimat i del desconeixement del mercat.

GRÀCIES RAVELL PER OBRIR-NOS LA PORTA DE CASA TEVA.

El Pa i Trago

Hi ha clients habituals, de cada dia; uns hi van a esmorzar, d'altres hi van a dinar, i n'hi ha que hi van a comprar el menjar per endur-se'l a casa. Això sense comptar els que van a comprar-hi els productes de xarcuteria que hi despatxen. El Pa i Trago, del carrer Àusias Marc, tocant al Passeig de Sant Joan, és un establiment autèntic i molt ben equipat. Es tracta d'una història familiar feta realitat: els actuals propietaris, el Josep i la Rosa són els continuadors d'un negoci d'alimentació que s'havia iniciat amb la generació anterior. Això, que és veritat, es nota en la selecció dels productes, en els plats, en el tracte, i en l'estil de l'establiment, i l'ha convertit en un punt de referència del barri, perquè fa molts anys que presta un servei de qualitat, ininterrompudament; i tothom ho sap. Si hi anéssiu expressament i tinguéssiu paciència per amotllar-vos al seu ritme, fruit d'una comunió perfecte entre els propietaris i la clientela, experimentaríeu un enorme plaer: el confort de la sala, del mobiliari i de l'ambient, unit a una oferta de viandes d'una presència excepcional. La cuina que ofereixen és un cant al passat, amb un receptari tradicional, ric i cuidat, poc habitual a les taules d'avui, malauradament.

Les ciutats esdevenen un munt de petites històries particulars que s'entrellacen i se succeeixen, formant un conglomerat social i demogràfic. Per visualitzar-ne la riquesa cal posar la lupa, perquè, altrament, moltes d'aquestes petites finestres de realitat ens passarien per alt. El Pai Trago és una d'aquestes icones del trenca-closques urbà que contribueix a la vida del barri amb una oferta qualitativament indiscutible. D'uns mesos ençà el Josep ha incorporat el vi A Punt entre la seva selecció de productes, l'ha ofert a la seva clientela i n'ha consolidat un bon nombre d'entusiastes. Per nosaltres és un honor.

La pinzellada del Pere Tàpies

El programa Tàpies Variades de dissabte va obrir amb una referència al Bag in Box. La notícia-reportatge que apareixia la setmana passada a La Vanguardia marcà aquesta pinzellada del Pere Tàpies. Fou un minut i mig però suficient per explicar les característiques de l'envàs, tant des del punt de vista tècnic com comercial, de la importància que la proposta ha tingut en els mercats nòrdics, i de l'enfoc dels productors, que buscaríem aproximar els vins de qualitat al consum domèstic i als joves a un preu raonable.
D'aquesta presentació, únicament un inconvenient. El Bag in Box és enunciat com un envàs per al vi a granel, a la vegada que s'indica que ja hi ha 6 denominacions d'origen que l'han incorporat en el catàleg de productes regulats. El vi a doll (el popular granel) és aquell que se servia sense envàs, directament des de la bota de la bodega, en recipients del propi client, vins corrents, sense regular, la procedència dels quals és una incògnita. Els consells reguladors catalans l'estan incorporant perquè el consideren una bona oportunitat per aproximar, sí, efectivament, el vi de qualitat en el consum domèstic quotidià, d'on el vi ha anat desapareixent. El Bag in Box és una solució tècnica per actualitzar el consum del vi, i la qualitat és una elecció del productor. A França, hi ha grans vins envasats en Bag in Box, i nosaltres ho pretenem: posar a l'abast del consumidor un vi de qualitat, a preu raonable, per al consum de cada dia. Creiem que així complementem l'oferta de vins, cada vegada més prestigiats, que es produeixen al nostre territori.
Per al·lusions.

Fem renéixer la Garnatxa Blanca

Parlant avui amb l'Antoni González, de Marxants del Vi, m'he adonat de la importància de reivindicar la Garnatxa Blanca. Hem compartit l'amor per una varietat autòctona de la Terra Alta que té una història llarguíssima i que en certa manera viu unes hores baixes. El gran públic la desconeix. Els vins blancs amb prestigi són estrangers (ara fa 20 o 25 anys que els vitivultors han incorporat el Chardonnay als seus cupatges, però és francès). Els vins del Penedès han configurat el paladar popular per als vins blancs del país, perquè la indústria del cava i els seus derivats han imposat uns blancs que el mercat coneix, quasi en exclusiva. La Garnatxa, que té una llarga tradició (fixem-nos encara en aquelles pissarres que anuncien els vins a doll a les bodegues amb la Garnatxa de la Terra Alta), però tal com em comentava l'Antoni González, els blancs daurats (oxidats) de la Terra Alta, perquè eren així, ja només els consumeixen, i per raons òbvies cada vegada menys, la gent que té més de seixanta anys. I potser, només, perquè a aquestes alçades de la vida ja se'ls han passat les ganes d'incorporar nous gustos: ells van néixer i créixer amb aquelles garnatxes i, encara que a poc a poc el mercat les hagi anat substituint per altres productes, ja es moriran fidels a un vi que forma part de la seva història biogràfica.
I els cellers (Bàrbara Forès, Clua, Edetària...) de la Terra Alta que treballen per prestigiar-la ho tenen difícil perquè el mercat és reticent a pagar per un vi blanc d'una varietat poc popular i d'una D.O. amb un reconeixement mediàtic baix.
Nosaltres estimem la regió, la varietat, i la seva història. Creiem que amb la Garnatxa disposem d'una oportunitat interessant perquè ens dóna volum, que vol dir estructura i persistència. I depenent de les vinificacions que hi apliquem obtindrem uns vins més fàcils, refrescants i populars (és el que hem intentat amb el nostre A Punt blanc) o uns vins més amargs i minoritaris, però d'enorme personalitat.

La pàgina del Miguel Sen

Estem a la pàgina del Miguel Sen. El director del programa de cuines de TV3 és un gastrònom d'una llarga trajectòria que segueix els nous cuiners, els nous establiments i els nous productes. D'un temps ença, alimenta una pàgina a internet on mostra les seves descobertes. Fa pocs dies que ha incorporat un article sobre els vins A Punt. Ens ha fet molta il·lusió.

Vaig conèixer el Miguel Sen a través d'un llibre que em va recomanar el Miquel Bofill, del Celler d'Osona: Luces y sombras del reinado de Ferran Adrià. Em va interessar molt la seva visió crítica de la gastronomia i del seu esdevenidor, alertant del perill derivat de la temptació massa extesa d'imitar l'Adrià, que és inimitable, i que ens allunya d'una riquesa i d'una complexitat cultural que hauríem d'estimar més.

notícies del Bag in Box

La indústria del Bag in Box creix. Cartobol és un exemple: una empresa de Sant Cugat de la que La Vanguardia n'oferia un reportatge a les pàgines d'economia el 27 de desembre.

Els motius del creixement són el desenvolupament de l'envàs a l'estranger, més que a casa nostra, on encara hi ha moltes reserves (de caràcter emocional) a l'ús del sistema per al vi.

Els arguments són l'economització de costos; la gran capacitat de comunicació del l'envàs; la facilitat per al reciclatge; però sobretot la garantia de conservació del vi un cop encetat.

Igualada

Des de fa uns quants dies, tenim el vi a Igualada. En aquesta ciutat del centre de Catalunya hi ha els Cellers Can Figueres. Darrere el taulell de la botiga del número 27 de l'Avda. Pau Casals hi ha el Josep Maria. Es tracta d'una institució, un home que durant una colla d'anys exercí de comercial d'una coneguda casa de Cava de Sant Sadurní. Es coneix bé el sector i el mercat. A la seva botiga, a més d'unes prestatgeries ben assortides, hi ha 8 dipòsits de 300 litres i 4 de 500 litres per servir vi a doll que es fa portar des de diversos cellers. A l'altre costat, un degoteig de clients van passant per carregar les seves garrafes. Es pot dir que n'és un expert.
De fet, el Josep Maria Figueres, un personatge amb una llarga trajectòria personal, dóna mostres d'una visió del món particular, que es respira en l'ambient de l'establiment i, provablement, aquells que el visiten, en part, empatitzen amb aquest home que darrere d'una colla de recursos, amb un estil de comunicació popular i directe, amaga un món autèntic i d'una realitat tant forta que per a molts esdevé fantàstica: vaig ser-hi una estona i em va fer un retrat autobiogràfic que unia senzilleza (veritat) i riquesa; des d'un origen a Cornudella de Montsant, participant en les feines del camp, donant mostres del coneixement de les diverses tasques de la vinya, fins a les etapes de creixement del país, amb les seves experiències als grans establiements d'hostaleria de la Barcelona dels seixanta (un guió quasi cinematogràfic; suggerent).
En tot cas, però, i anant al gra, el Josep Maria té criteri, i podrà explicar la tipicitat de la nostra Garnatxa Blanca, o les Carinyenes (Samsó en català) que hi ha en el cupatge del nostre negre. Ho anirem xerrant.

Llegums cuits

(foto Bernat Pérez de Tudela)

Nosaltres fem vi per vendre'l i consumir-lo com un producte de la taula quotidina. I aquest subministre de la taula de cada dia és una tasca que compartim amb altres productors i actors del mercat que, amb un pes específic en la nostra tradició gastronòmica, esdevenen icones de les nostres viles i ciutats.
Avui he conegut un botiguer amb un encant especial. A la cantonada del carrer València amb Bailén, hi ha una botiga de "Llegums cuits" regentada per Joan Calam. Serveixen llegums cuits i complements (patates al caliu, escalivada,... i conserves, i embotits,... i moltes coses més: tenen una pasta artesanal de Caldes de Montbui que provoca excursions setmanals des de barriades allunyades per anar-ne a cercar). Jo m'hi he estat una estona, esperant que la senyora que serveix, darrere el taulell, ple de safates de cigrons, fabes, llentíes i tota mena de viandes, anés despatxant les clientes. La gent del barri té plats cuinats de primera al costat de casa: a la vista de la cua que s'hi forma, sembla un negoci imprescindible. La clau és la qualitat, el gust d'un llegum de primera, ben cuit, amb una textura immillorable.
El Joan és de les Garrigues. Allí hi té un fill, que s'ocupa de les oliveres (una explotació pròpia). L'oli que n'extreuen el venen a la botiga de Barcelona. Té una clientela fixa que gaudeix d'un model perfecte: l'autenticitat. L'establiment és un punt de distribució de productes quotidians de qualitat molt seleccionats.
Estem molt contents de poder-hi tenir el vi. Sabran explicar-lo.

Parlen de nosaltres

Avui ha aparegut un article a la secció "VIVIR" de La Vanguardia dedicat al Bag in Box; al final de l'article, i sense anomenar-nos explícitament, el secretari de la D.O. Terra Alta, fa referència al projecte empresarial d'Alterovinum, "incluso ya ha surgido alguna empresa que envasa en bag in box vinos de distintas denominacions de origen (Terra Alta, Montsant y Tarragona) con objeto de acercar vinos de calidad para el consumo doméstico a jóvenes familias por debajo de los cincuenta años. De una manera sencilla y a un precio razonable".
El titular de l'article és "la puesta al día del vino a granel". Hi ha una gran confusió sobre el concepte, perquè, estrictament, el granel, el vi a doll, és aquell que circula sense garanties sanitàries, sense registre d'embotellador. De fet, i per oferir seguretat alimentària, la llei preveu que el vi ha de servir-se sempre envasat, però es fa la vista grossa, i el vi a doll se segueix servint, de manera residual. El Bag in Box, en tot cas, és un envàs, amb unes característiques determinades, però al capdavall, un format modern i regular, per la distribució de vi.
Nosaltres, que creiem en aquest format com a eina per re-introduir el vi a la taula quotidiana, per les seves bondats (garanteix la correcta conservació del vi durant llargues setmanes), oferim vins seleccionats, perquè entenem que el consum quotidià exigeix la qualitat d'un producte ben definit, seleccionat i regular.

Productes Selectes

Avui he anat a Calella (de la costa). Hi tenim un client important: la botiga - xarcuteria El Tall, al carrer de l'església, paral·lel a la platja, provablement el carrer de més ambient comercial. Calella és un d'aquests pobles de la costa que, amb una extraordinària animació en els mesos d'estiu, a l'hivern veu decréixer l'activitat, però menys del que un espera. Les vies comercials estan sempre concorregudes, i el comerç és permanent, contra el que hom podria esperar, que tanquessin durant els mesos poc turístics. El cert és que s'hi veuen fesomies forànies, de turistes jubilats que s'hi han quedat a viure, provablement amb una participació elevada al cens.
El Xavier, l'amo d'aquesta botiga de productes selectes que va obrir fa prop de 3 anys, i l'èxit de la qual l'ha empès a obrir-ne una altra a Blanes, coneix molt bé la clientela, s'interessa i està al cas de tot; i els clients també el coneixen, saben que té productes de primera qualitat, que ell mateix viatja als assecadors de pernil (ara se n'hi va de ruta) i que encarrega les partides que després anirà servint als seus establiments. Per Nadal ha venut una gran quantitat de peces de pernil ibèric, entre espatlles i cuixes. La veu corre pertot i rep encàrrecs de tota la contrada.
Just abans de les festes va tenir la cordialitat d'agafar-nos unes quantes caixes de vi, i ara, amb l'ambient més calmat, podrà dedicar-se a explicar-lo.

10 milions de Bag in Box

Avui he estat xerrant amb un proveïdor de cartó (per als envasos de Bag in Box) i m'ha informat de l'evolució del sector. En aquest moment està intentant incorporar a la seva cartera de clients una agrupació de cooperatives del Llenguadoc que envasen prop d'un milió d'unitats de Bag in Box. I l'empresa per la qual treballa proveeix a un envasador de Bordeaux que produeix 10 milions d'unitats.
És evident que el model funciona, a França i al nord d'Europa, i a Amèrica.

el nostre negre

El negre, ja se sap (el consum és el 75 % del total), és la referència. La major part de la gent escull el negre com a vi genèric, i el blanc és un producte específic, per a situacions determinades (el peix, els refrescos d'estiu...). Davant d'aquest fet, fa dos anys, quan vàrem emprendre aquesta aventura empresarial, tots els nostres esforços es van centrar en l'obtenció d'un vi negre de qualitat que tingués uns trets distintius i que pogués ennamorar un ampli ventall de paladars. Al Montsant hi ha una bona solució: vins estructurats, amb alta concentració, de forta tipicitat (garnatxes i carinyenes molt arrelades) que, amb una vinificació acurada, donen una entrada suau a la boca, apta per a tot tipus de consumidor.

Amb aquesta targeta de presentació anàrem fent un camí que ens ha dut a conèixer molts punts de venda i fer bones amistats. En Ramon Lasierra, de la Mantegueria que porta el seu nom, a Rosselló - Aribau, a Barcelona, un home format al darrere del taulell del seu establiment, coneixedor dels productes i exigent vigilant de la qualitat, és un dels entusiastes venedors dels nostres vins. La relació amb en Lasierra és ferma, perquè la nostra proposta encaixa amb la seva visió del comerç, de qualitat i de proximitat: per cuidar els clients cal estar atent als detalls, i ell, que a més de despatxar, defensar i explicar els nostres vins els consumeix, fa tres setmanes, amb els primers envasos de la nova anyada, va voler confirmar que el vi era el mateix del de l'any passat, perquè li havia notat una aspror inquietant. La meva resposta fou la que ell imaginava: érem a primers de desembre, i el vi acabava de sortir de la tina. És un vi jove robust que es feia notar lleugerament a la llengua. Ara, al cap de cinc setmanes ja està afinat i té l'entrada suau que li coneguérem l'any passat.

Fixant-nos en el mercat

Com a mussols, estem fixats en el mercat: mirem, escoltem i observem el comportament dels consumidors.

• el consum de vi cau a un ritme del 5 % durant els darrers anys
• el vi que més se'n recent és el que se serveix a doll, i el que veu créixer el consum és el de qualitat
• els espanyols consumeixen una mitjana de 25 litres de vi per habitant i any mentre que fa 40 anys en consumien 80
• paral·lelament, el vi s'està posant de moda als països sense tradició i això ens ha fet veure l'exportació com la mare de totes les esperances
• mentrestant, la Coca-Cola promociona música, les cerveseres es gasten milions d'Euros en publicitat, i el negoci de l'aigua fa el mateix, a través d'un missatge de salut
• el vi s'ha refugiat en una estratègia d'imatge de qualitat

Pensem, com en el cas d'un article de Javier Rivera, tècnic de Datavin, publicat a Verema.com fa prop d'un any, que el vi està lluny del mercat, i que cal esforçar-se per, oferint un producte de qualitat, fins a l'extrem si cal, aproximar-nos a les necessitats del consumidor.

L'article del Javier Rivera http://www.verema.com/opinamos/articulos/articulo.asp?articulo=387

Una Xarcuteria Francesa

El passat 29 de novembre, en plena fase de presentació de la nova anyada (havíem envasat els primers raig de vi negre), vàrem participar en un tast de productes d'una xarcuteria francesa de la part alta de Barcelona, http://www.arroyas.com/ que havia mostrat interès pels nostres productes.

El cas és que la procedència francòfona del propietari de l'establiment, en François Arroyas, ens havia apropat, perquè el format del Bag in Box és habitual al país veí: permet garantir la conservació del vi durant diverses setmanes i fer-ne un ús quotidià de qualitat. Ell en tenia, un envàs de 10 litres que s'havia fet enviar des de França. La coneixença amb nosaltres li obria la porta a un vi correcte, interessant, a bon preu; i l'alliberava de viatges pesats per anar a buscar-ne a casa seva.

En aquesta festa gastronòmica pre-nadalenca hi acudiren molts francesos que van apreciar les gràcies dels vins del Montsant que els vàrem donar a tastar.

Una bona impressió

Avui crec haver causat una bona impressió a un botiguer; perquè després de l'entrevista que hem mantingut, m'ha encarregat que li portés una caixa de cada, per començar a vendre'n al seu establiment. Alimentació Codina, de la paça Bonanova. He presentat el projecte, el vi amb un enfoc quotidià, de qualitat, i després de la prova de foc, el tast del vi que portava com a mostra, s'ha produït un diàleg fluït i generós, de part dels senyors Codina, que m'han cantat els elogis de l'àrea de Tarragona com a productora tradicional de vins de qualitat, i han considerat el nostre esforç per oferir un producte modern, pràctic i ben fet, tant des del punt de vista del propi vi com des del punt de vista del disseny. Amb un gest afable que agraeixo, el senyor Miquel Codina m'ha explicat que el Marqués de Cáceres, i els Kellog's, varen introduir-se massivament (ell ho degué viure) després que la família reial espanyola aparegués a la televisió consumint-ne. M'ho ha explicat per donar-me idees promocionals. Si arribés el cas, seríem adictes a la monarquia, val a dir-ho. Jo també he tingut una molt bona impressió dels senyors Codina que, quan marxava, encara m'han fet notar que el gust de la garnatxa els rondava per la boca.

Mercat de Nadal

El passat 15 i 16 de desembre vàrem ser al Mercat de Nadal de Valls. Vam aprofitar l'ocasió per donar-nos a conèixer una mica més a camp propi, i per reforçar els lligams amb aquells clients que ja ens coneixen (de fet, era el bateig de la nova imatge dels envasos). Tant des del punt de vista comercial com socialment, l'experiència fou enormement positiva.

Make in off / blanc

Una nota més sobre aquest blanc que us he presentat en el post anterior. El procés d'elaboració ha sigut un camí llarg. El concepte va néixer d'una estimació del trerritori, d'un enamorament de la Terra Alta, del seu vi, del seu paisatge i de la seva història. Però sobretot, del seu vi i, per tant, de l'excepcionalitat i la personalitat d'aquesta varietat tant pròpia, la Garnatxa Blanca.
Però després vingué la definició del producte. Per això, i amb diverses fases, que han durat tot un any, hem anat coneixent la varietat, el vi, i les possibilitats (donada la infraestructura i les opcions, pel que fa a processos de vinificació).
I finalment, després d'haver escollit zona, varietat, i d'haver definit el producte (una sèrie de tastos a cegues ens hi van ajudar), hem entrat en el procés de vinificació, per acabar de corregir els detalls del producte.
Ha estat un procés laboriós, potser, fins i tot, molt més que en el cas del negre, del que provablement teníem una idea molt més clara. Arribar a definir el que volíem, havent fet el procés de coneixement de la varietat, i assolir el producte acabat, ha estat difícil, però el resultat ens ha compensat. Ens satisfà veure que el vi sorprèn. Ha estat un any de gestació, des de la verema del 2006 fins ara. L'any passat, amb les coses encara poc madures, vàrem preferir esperar. I enguany, ja molt convençuts del treball, hem obtingut un vi procedent dels primers raïms de setembre, fresc, àcid i afruitat, del que n'estem enamorats.

Proveu el nostre vi blanc!

És una Garnatxa Blanca 100 % de la D.O. Terra Alta.
D'entrada, dir que de vins amb aquestes característiques n'hi ha pocs. Per diverses raons. És a dir, estadísticament, és poc provable que n'hagueu tastat gaires. I, per tant, hi ha moltes possibilitats que en fer-ho us endugueu una sorpresa. La Garnatxa Blanca de la Terra Alta és una varietat interessantíssima, que gaudeix de pocs aplaudiments, sobretot, perquè es coneix poc.
Què hi trobareu?
Volum i persistència. Un client francès m'ha dit que li recorda els bons Chardonnays.
Omple la boca, té estructura, aguanta plats consistents (i en aquest sentit contradiu el tòpic que els blancs només poden acompanyar menjar suau); i després d'haver-lo engolit, es queda a la boca, deixant-hi emprempta.
En aquesta proposta, el vi A Punt reivindica el paper del blanc, reivindica la tipicitat de la varietat, i reivindica el territori. amb aquest vi podem menjar tota mena de plats; i, però, és suficientment fresc per competir amb qualsevol dels blancs comercials, és simpàtic i fàcil, suau i afruitat.
Perdoneu al to. Sembla una nota de tast, però quasi m'hi veig obligat. Els tòpics arraconen els blancs, i amb aquest vi volem contribuir a trencar-lo.

Som a NOSTRUM

Amb el nou any, el vi A Punt ha entrat a NOSTRUM. NOSTRUM és una cadena d'establiments d'alimentació que ofereix menjar tradicional en un format modern. De fet, és el concepte del Home Meal Replacement, el menjar casolà de substitució. Les persones que treballen a la ciutat, massa lluny de casa, que disposen de poc temps per dinar; tenen, amb NOSTRUM, una solució, alternativa a la restauració tradicional. La fórmula permet el menú ràpid a l'establiment, o el sistema de carmanyola, per emportar, a casa o a l'oficina.

Fa pocs dies, la columna del Sergi Pâmies a La Vanguardia feia referència a aquesta proposta.

El vi A Punt és un format modern de la bota tradicional, un dispensador de vi pràctic i modern, que facilita el consum de vi d'una manera adequada a les necessitats actuals, garantint-ne la conservació fins a l'últim raig.
Normalment, el vi A Punt és un concepte domèstic, de consum casolà; però el podem imaginar també a l'office del despatx, de la mateixa manera que hi ha la llet o altres ingredients de consum quotidià.

Circuitisme Gòtic

El vi A Punt va servir-se en un dels tallers del Circuitisme Gòtic de divendres passat.
El Circuitisme Gòtic (http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_381090390,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN) és un esdeveniment cultural promogut pels tallers del Barri Gòtic i de Sant Just de Barcelona, per donar a conèixer els seus establiments i els seus treballs.
Alterovinum, va ser-hi, al despatx de Valmont Comunicación, i va servir 500 copes de vi als visitants del circuit, que van conèixer,el producte, la imatge gràfica del qual ha sortit d'aquesta agència de comunicació.

El vi: un hobbie o una professió

Em passa sovint: presento el meu producte i hi ha un intercanvi d'impressions. Normalment s'interpela el concepte comercial i se'n reconeix una certa originalitat. Tot positiu. I al final, una pregunta recurrent: us hi dediqueu full time?
La resposta és una justificació: Sí, el projecte ho exigeix. Perquè la proposta comercial d'una marca que s'ha d'obrir camí és una quimera, i cal dedicar-hi tots els esforços.
Però aquesta pregunta és freqüent. L'últim que me la va fer, fa una setmana, és un bon client, que valora positivament el nostre vi, però sobretot el nostre enfoc comercial, un vi de qualitat per a la quotidianitat; i tanmateix tenia dubtes sobre la nostra professionalitat.
I és que en el món del vi hi ha moltes experiències amateurs. Estem en un sector en el que el criteri de la professionalitat és poc clar. Per què?
Potser cal atribuir-ho al caràcter ancestral del vi, anterior al concepte de professionalitat: fa unes quantes dècades, la majoria de les llars consumien el vi que produien dins la pròpia explotació (parlo d'un passat relativament pròxim, en el que en un entorn rural, el vi formaria part dels actius de producció pròpia).
Nosaltres sentim la proximitat d'aquest passat, i el traslladem al mercat amb les exigències pròpies dels nostres dies: la regularitat com a criteri de qualitat és un dels elements que determinarà, precisament, una estructura professional del producte; i traspuarà en la imatge de la marca.