A la Xarcuteria Ferran

Avui he estat tot el dia a la Xarcuteria Ferran, presentant el producte. Ha estat un èxit en tots els sentits: hem donat a conèixer el producte, ens hem aproximat a una clientela que és fidel a l'establiment, hem venut un nombre significatiu d'envasos de vi, i ens hem fet amics de la família Ferran (el Pere, la Creu, la seva muller, el Manel, que hi fa la jornada del matí, la cuinera, que des de la rebotiga és la responsable de l'assortiment de plats preparats que despatxen al migdia, i el fill Ferran, que a la tarda, quan acaba les classes a la Univesitat, s'afegeix als seus pares per donar-los un cop de mà). I vull insistir-hi perquè el que més m'ha agradat és integrar-me en aquest equip que, amb un clar caràcter familiar, treballa durant llargues jornades per atendre un públic ric i heterogeni, motivat per diverses raons.

He arribat al matí, amb 20 envasos de vi, 48 gots de tast, un paquet de catàlegs del producte, molta il·lusió, i un cert neguit, derivat de la incògnita sobre el resultat de l'acció. I a poc a poc han anat apareguent clients que, mentre esperaven el torn, eren convidats a tastar els vins A Punt. I així un darrere l'altre, fins a 70 degustacions, aproximadament.

Per la seva ubicació, la botiga rep molts tipus de públic. Durant el matí conviuen els clients dels articles tradicionals de xarcuteria i tocineria amb alguns estudiants del barri i algun que altre turista que s'ha desviat lleugerament de la via principal. Cap al migdia, i donat que l'entorn és ple d'oficines, abunden els professionals que vénen a cercar el dinar; un cop d'ull a l'aparador de les safates de menjar cuinat i l'encàrrec, que el Manel, el Pere i la Creu s'afanyen a acomplir. És l'hora punta i van de bòlit. Després, cap a les tres de la tarda, s'obre una certa calma: el degoteig de clients és constant però més tranquil, i són els coneguts (la perruquera del carrer del costat...). I després, quan la gent va sortint de les oficines, a partir de les sis, amb el sopar com a enfoc, torna l'activitat; els embotits, una mica de carn, els formatges, i tot allò que pugui servir per solucionar l'àpat familiar, segons el cas i l'ocasió. Certament amb algunes oscil·lacions, l'activitat és contínua, des del matí fins al vespre. El Pere Ferran, que ostenta entre altres el títol de Mestre Artesà Xarcuter rebut de mans del President de la Generalitat, té una clientela fidel que sap apreciar productes, que busca el tracte de proximitat, la professionalitat i la simpatia de tots els membres de l'equip, però que per damunt de tot, valora la confiança que li mereix un establiment en el que la qualitat és al capdamunt de l'escala.

Aquesta passió per la qualitat l'he pogut percebre en tots els detalls (l'aspecte general de la botiga és la primera mostra externa, que moderna i confortable alhora, extremadament neta i lluminosa, dóna vida a la cantonada de Pau Claris - Diputació). A l'hora de dinar el Pere m'ha convidat a acompanyar-lo, per fer una queixelada a la rebotiga on, per torns, van passant a fer un mos, l'un després de l'altre; i allí, hem tingut una xerradeta sobre l'enfoc del negoci: els productes, els propis proveïdors i tot el que en configura l'oferta, passa per un finíssim i intuïtiu però metòdic procés de selecció. L'objectiu és clar: es tracta d'evitar sorpreses. Els clients saben que les "ofertes" tenen tancada la porta de ca Ferran; i això obliga molt: els proveïdors han de ser honestos i regulars. I quan hi ha algun inconvenient (he pogut assistir a la queixa d'un client per l'estat d'un formatge) el Pere ho té clar: les discussions i les justificacions estan de més; es canvia la mercaderia i llestos. Fa deu anys que es van mudar a aquest indret de la ciutat, molt mogut i variat. Abans eren al barri de la Ribera, al costat del mercat de Santa Caterina, però amb la transformació que s'hi inicià, l'immoble que l'havia vist néixer quedà afectat per les reformes urbanístiques i les circumstàncies els empenyeren cap a un canvi definitiu. Provablemet fou un salt difícil d'imaginar prèviament: tota l'experiència i l'ofici d'un xarcuter de barriada, coneixedor de les matèries primes i de la base del negoci, al servei d'un públic que valora la qualitat i l'atenció acurada dels detalls. Estan contents i ho transmeten. Jo, que avui hi he passat deu hores, hi he estat molt a gust, m'hi han fet sentir molt bé, m'hi han acollit com un més, obrint-me la porta de la botiga per fer la promoció del vi A punt: un regal. Gràcies Ferran.