dimecres, 4 de febrer del 2009

Conèixer la Valée du Rhône


La setmana passada vaig anar a Ampuis, al Marché aux vins que fan en aquest poblet de la vall del Roine, a tocar de Lyon. M'hi van convidar els companys de Grand Cru de Girona. Ells tenen costum d'anar-hi i jo m'hi vaig afegir. Un viatge de dos dies, a 500 kilòmetres de casa, ja ben endins de França, per impregnar-se ràpidament de l'ambient dels veïns del nord.

En un territori petit, a les muntanyes que s'enfilen al costat d'aquest riu tant important, s'hi apilen una col·lecció d'Apellations d'Origine Controlées (les D. O. s d'aquí). Hi ha blancs de Viogner a Condrieu, de Marsanne i Rousanne a Saint Joseph, a l'Hermitage i Saint Peray, i Sirah, com a negre, 100 % a tot arreu. De fet, pel que fa al negre, la immersió en la Sirah va ser contundent. Els blancs em van impressionar més, per la seva frescor i per una expressió marcada, impactant...

De fet, però, el que més m'impressionà d'aquest viatge fou la integració del sector en la societat: aquesta fira, amb prop de 80 anys d'història és un centre de comerç de vi importantíssim. Hi ha una enorme quantitat de públic, amateur i afeccionat, però consumidors en definitiva, que aprofiten la cita per adquirir un paquet important de vi. La imatge habitual és la d'un visitant que abandona el recinte amb un carretó ple, amb 10 o 15 caixes. Per la seixantena de cellers que s'hi acullen és un bon negoci. Recordo, d'entre molts, els d'Yves Cuilleron o el d'en GERIN. Jean Michel Gerin, amb vins a Côte-Rotie, a Saint Joseph i a Condrieu, és un viticultor de la regió que juntament amb en Combier i amb en Fischer varen iniciar el projecte del Trio Infernal al Priorat. El dilluns al matí vàrem anar al seu celler a tastar els vins d'ells tres (els d'en Fischer són provençals, d'Aix-en-Provence, i havien d'exposar-se, en tot cas, fora de la fira, igual que els del Priorat, que també els vam tastar, acompanyats del Pep Aguilar, la seva persona de referència a Torroja). Aquest tast a can Gerin va reunir a molts catalans. Jo vaig fer el tast amb el Carles Portell, el sumiller de Grand Cru, i el Xavi Ayala, recentment guardonat amb el premi Nadal de Gastronomia com a sumiller de l'any (aprofito per esmentar el seu bloc de recull dels articles que publica setmanalment a El Segre de Lleida i en el que acaba de penjar el de la fira d'Ampuis, precisament, i que descriu aquesta zona amb un estil molt amè a l'abast de tothom).

La imatge dels viticultors, joves, sopant junts en un restaurant del poble i obrint ampolles excepcionals, plegats (una bona manera de fer-ho, perquè acostumen a ser cares) és un record enlluernador: la fira és un espai comercial que acaba generant espais de reunió i de festa fecunds.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin gran mon del vi la Vall del Roîne. és molt interessant i pensar que el tenim tan a pro, segur que has fet grans descobertes, un viatge ben aprofitat.

Nulles 08 ha dit...

Avui precisament he llegit un article sobre Chateau Rayas, un celler i uns vins mítics de la part sud del costers del Roine, en concret de Chateauneuf-du-Pape.
Només conec la zona de passada però sempre que hi veig fotos penso en el gust per cuidar l'entorn que tenen per allà. És un bon model per a les nostres zones vitícoles, que paisatgísticament tenen certa relació. Quan ens vam conèixer et vaig comentar allò que em digué Álvaro Palacios respecte la carretera de Valls a Nulles: "Esto podría ser como Chateuneuf-du-Pape!"

Canviant de tema, felicitats pel bon inici de les tertúlies a l'Ateneu, intentaré venir a la propera.

Anònim ha dit...

Un viatge interessant, seguint una mica les teves passes!
Ja t'ho deia jo que estava interessat a acompanyar-te quan vagis a veure i beure vi, Jordi.
Quant a les descobertes... tot ho va ser una mica, perquè desconeixia la zona i els vins, i insisteixo que el que m'impressionà fou l'ambient.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Albert,
La tesi de Breu tractat del paisatge d'Alain Roger és que "encara no hem après a veure els nostres paisatges moderns" i que el concepte i la valoració d'un paisatge no és mai natural, sinó cultural.
Seguim

Anònim ha dit...

Jo tambien estavo alla .... en 2010 vamos juntos a Ampuis, no? IVO