dilluns, 16 de febrer del 2009

els llenguatges del vi

En una de les sessions del Debat de Vi que ha promogut l'INCAVI, concretament a la de Vilafranca del Penedès, vaig assistir a una discussió habitual sobre la importància del respecte per les varietats locals que, en el cas del sr. Manuel Duran es convertí en una crítica enèrgica vers les propostes empresarials que opten per les varietats dites "internacionals" o el curiós "millorants". Feia referència als vins que es presenten com un exemple varietal de Chardonnay, de Merlot o de Cabernet Sauvignon.
El senyor Duran, entusiasta defensor d'un discurs que avui compta amb molts adeptes i del que jo, com a mínim em considero simpatitzant, rebé una resposta interessant. El Magí Raventós, interpelat pel Ramon Francàs, que exercia de moderador, explicà una història que feia temps que volia reproduir:
Eus aquí que, a l'hora de jutjar un vi, fins als anys seixanta del segle XX, al món hi havia lloc per a Bordeaux i per a Bourgogne; poc per a Rioja... i quasi res més, pel que fa a marques reconegudes. Era un origen històric, l'època de les AOC. Després vingueren les varietats, perquè els productors del dit "nou món", que volien presentar-se al mercat, sense poder-se amparar sota un origen francès, posaren l'èmfasi en un dels elements habituals de les etiquetes, i les seves, com les dels francesos, eren de Chardonnay, de Cabernet i de Merlot. Tingueren una gran capacitat de comunicació i n'ompliren les prestatgeries dels punts de venda internacionals. Això ha tingut algun efecte que fa uns anys semblà una veritat indiscutible i que ara, tot d'una, d'un temp ençà, ha quedat superada pel terrer (el terroir francès).
El comerç ha incorporat el concepte del terrer i, tal com deia el Magí Raventós, en totes aquestes veritats que es van succeïnt hi ha un element clau: el llenguatge. I l'important és el domini del llenguatge, la capacitat per "inventar" conceptes d'èxit, que permetin explicar millor la nostra diferència, el nostre valor. Els australians, ens deia el Magí Raventós a Vilafranca, han dominat el llenguatge del vi durant molts anys i la nostra discussió sobre la validesa de les varietats internacionals s'ha de relativitzar en un marc global, en el que els llenguatges del vi tenen un curs innegable.