dilluns, 14 de juliol del 2008

El problema de trobar dependents

Diu el senyor Faustino Muñoz, del Colmado Quilez, de Rambla Catalunya - Aragó, provablement un dels establiments amb més reconeixement popular de Barcelona, que "el gran problema, però, d'aquest tipus de negocis, és trobar dependents. Jo fa més de trenta anys que hi treballo, però hi ha companys que en fa més. Quan la nostra generació es jubili no hi haurà ningú al darrere, perquè la figura del dependent ha desaparegut. Has de conèixer les més de cent referències de formatges, d'embotits, aigües, vins o licors".
És un missatge que ens emplaça a una apocalipsi d'un estil de comerç que haurà de ser rellevat per altres formes de relació. Serà internet el lloc on preguntarem i ens informarem sobre els productes?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest és un gran tema! A simple vista, i sense que sigui fruit d'un gran anàlisi, diria que existeixen uns comerços com el que comentes del Colmado Quílez, on la figura del dependent és important, bàsicament perquè coneix allò que ven, i el client pot depositar-ne la confiança a l'hora de decidir-se per un o altre producte. Aquest model, com dius està en perill d'extinció.
Un altre model, i que crec que és el més extès actualment, és el del comerç o establiment on qui et serveix No disposa d'aquests coneixements. Qui ha de saber és el client. I en molts casos ja, és així: el nou consumidor molt sovint té molt més coneixement del que va a comprar que el propi "dependent", perquè abans ha fet un "curs avançat" a internet sobre el producte i les seves característiques, i el de la competència.
Per poder oferir un bon servei -en coneixement i recomanació- són necessaris uns requisits que avui en dia, sembla ser que no es donen ni es potencien: cal potser tenir uns coneixments previs per entrar, i sinó és així, començar de jove i/o cobrant molt poc; es requereix experiència i coneixment que s'aconsegueix estant-hi molts anys; i es requereix implicació amb el projecte.

Anònim ha dit...

Tot i ser veritat el que dius, hi ha sectors que potser no serà així , en concret l’altre dia vaig estar a Vilaviniteca i em va atendre un noi molt jove i que sabia molt del que parlava

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Només he transcrit una resposta d'un botiguer famós. Diu que el seu model de negoci està caducant. Podem prendre-ho com un avís per a navegants.
Segur que tu tens raó, que a Vilaviniteca, la botiga líder de vins de Catalunya, el dependent sap de què parla. És una tenda especialitzada.
Segur que l'Arnau, però, també té raó. Els nous consumidors s'han acostumat a usar fonts d'informació en línia, i al mateix temps, el coneixement dels dependents està disminuïnt.
És un nou context en el que les botigues especialitzades tenen coses a dir, però també internet i les noves formes de comunicació.

david ha dit...

Potser el problema és que per a ser un bon dependent cal saber escoltar i parlar. Per a vendre cal conéixer el producte, conéixer el client, assessorar i saber detectar necessitats. I a més cal fer-ho amb paciència, i de manera educada i correcta.
Un altre tema potser són les condicions de la feina. En general cal treballar matí i tarda i de dilluns a dissabte amb alguns festius comercials inclosos. Passar-se tot el dia dret darrera del taulell de cara al públic requereix gust per la feina. Aquests horaris suposen no tenir gaire temps lliure i tenir caps de setmana d'un sol dia, i avui dia es valora molt el temps lliure.
A més, potser els sous no acaben de compensar.
A més, cal aprendre i cal que algú t'ensenyi i això tampoc no és fàcil. De vegades costa trobar la oportunitat, sobretot a partir de certa edat.