dimarts, 1 de juliol de 2008

Can Juandó, a Girona


Divendres vàrem ser a Can Juandó, a Girona, donant a tastar el vi A Punt.

Fou una bona ocasió per conèixer el tarannà d'aquesta ciutat que, als de Tarragona, ens ha caigut sempre una mica lluny. Una jornada de tast permet fer-se una idea del caràcter de l'indret perquè a més de passar una colla d'hores al costat de la gent, donant a tastar el vi, hi ha temps per anar a fer una queixalada al restaurant de referència del barri (tocava La Llarga i fou un descobriment, sobretot en Miquel, un individu amb un troç de mili i molt de criteri, que dóna vida a un establiment força concorregut).

De carnisseries i cansaladeries n'hi ha pertot, i a Catalunya, amb una tradició dels elaborats del porc, n'hi hagut sempre de bones. Per tant, el retrat de Can Juandó podria ser un més dels molts exemples del comerç tradicional de l'alimentació de casa nostra. Provablement, un dels trets que fa d'aquest establiment una referència interessant és la seva actualització, que integra la tradició i l'experiència familiar, conservant-ne el criteri i la qualitat, en un entorn competitiu i modern que obliga a innovar des del punt de vista del producte i de l'enfoc. De fet, el caràcter que s'hi respira és el d'una empresa incipient, que va cap a un futur de dimensions considerables, partint d'un passat i d'un compromís familiar que és a la vista.

Can Junadó és un negoci arrelat. Es remunta al 1927. I la botiga principal, la del carrer Nou, és molt cèntrica. Els clients són habituals i això fa que tothom sigui tractat pel nom, tant a un costat del taulell com a l'altre. A la botiga hi ha el Quim i el Joan, que tomba d'una botiga a l'altra; la Sílvia, filla del Joan, és al damunt, a l'oficina, i s'ocupa de l'administració, dels assumptes de marketing i de la relació amb els proveïdors; però "l'avi" també actua, a part de feinejar amunt i avall, manté un vincle amb un projecte que potser fa uns anys era només seu i que ara comparteix amb les dues generacions següents. Això sense comptar amb els altres elements de l'equip que a Can Juandó ha transcendit la família: la Clara, una treballadora de la botiga, és un exemple d'aquesta integració en la qual l'ambient s'impregna als que s'hi han anat sumant.

El seu "compromís és fer del menjar un plaer còmode, variat, gustós i de qualitat, més que un mer tràmit diari per a proveir-nos d'energia." I a través dels elaborats i d'aquesta visió de l'alimentació lligada al plaer i a la qualitat, han anat construint una oferta orientada a la innovació però, això sí, des de la confiança que els anys els han anat donant. Això es veu a les botigues que, amb una imatge extremadament actual i modernes, acumulen un catàleg de productes diferenciat: hi ha carn de tota la vida, de primera qualitat, perquè en això hi ha experiència i una estimació per la matèria primera; hi ha però, com a conseqüència de la lectura dels temps, una gran oferta d'elaborats (aquest mes estrenen la botifarra amb brie) que neixen a un obrador propi; i hi ha els complements "i altres elements indispensables en una bona taula: vins, formatges, olis, ..." És a dir, l'origen és la carnisseria, amb una llarga experiència en tota mena de carns i animals, però actualment es complementa amb els elaborats, els pre-cuinats i els carn-cuinats (un concepte desenvolupat en el sector per fer referència als elaborats amb carns), i les delicadeses, una oferta cada cop més àmplia i extesa en el mercat.

Nosaltres, amb el vi A Punt, hi hem estat molt ben rebuts i, a part d'agrair-los-ho, la bona acceptació de la nostra proposta ens ajuda a confirmar l'enfoc que hem donat al producte, perquè partint de la ìdea del vi com un element de consum quotidià, volem aportar una sèrie de valors que identifiquem amb la qualitat i, a més de cuidar extremadament els processos de producció i envasat, creiem en el respecte per les varietats que identifiquen el territori, i en l'autenticitat: volem que el vi sigui a la taula i que sigui autèntic, que sigui procedent del primer most, per conservar-ne la fruita original i que, per tant esdevingui agradable i plaent a qui en begui.

Vàrem centrar la degustació en el blanc i el rosat, perquè la calor ja es fa notar i convida a refrescar-se. Hi hagué, però, com sempre, els afeccionats als negres, tal com els agrada auto-qualificar-se. Era calent però els en vàrem donar a tastar i en general fou ben rebut.