dijous, 26 novembre de 2009

Terra Alta: Terrer

Més versions de TERRER. La tertúlia sobre la Terra Alta ens va conduir a un territori sovint massa allunyat, un territori viu, estructurat al voltant d'una tradició rica i ininterrompuda que, havent modernitzat els processos i després d'una actualització de la funció que juga en els mercats, se'ns presenta com una joia per descobrir.
Sentir parlar els viticultors, els pagesos i els enòlegs ens aporta moltes coses [de fet, aquesta expressió és un dels llegats d'aquest cicle de Les Presències del Vi a l'Ateneu que tancarem el desembre amb el CAVA] Hem respirat un aire comú: a la Terra Alta hi ha projectes autòctons, la majoria d'una dimensió reduïda, familiar, força joves com a tals; les explotacions més importants e volum són les de les cooperatives, que es van organitzar llavors de la Mancomunitat de Catalunya, la d'en Prat, per fer front a la necessitat de reestructuració i reconversió del sector, després de la fil·loxera, i són aquestes iniciatives les que van deixar obra arquitectònica de relleu (els cellers de César Martinell de Gandesa i el Pinell).
La Garnatxa, la blanca i la negra, però sobretot la blanca és un dels seus signes d'identitat. La representació de la Cooperativa de Gandesa ens en va fer tastar una de jove (Gandesa 2008) i una de criada (César Martinell de 2005). el celler Bàrbara Forès també ens en dugué una de criada en bota, el Quintà de 2007. L'altre vi d'ells que vam tastar és el seu negre de criança llarga, el Coma d'en Pou de 2003. I el tercer celler que vam tenir a la taula, Ecovitres, compensà el ventall amb un parell de negres de Garnatxa, un de jove, l'Aspirall 2008, i un de criat, el Gran Gotanya 2004.
Aquests vins, d'una qualitat indiscutible, amb una fortalesa excepcional i amb un caràcter marcat per les varietats i per un terreny aspre, sec, dur, que estressa les plantes i que històricament els ha valgut el reconeixement dels enòlegs (anhelen que el raïm que els arriba al celler tingui grans propietats) estan esperant el reconeixement del mercat.
Amb aquest català occidental tan marcat, tan poc contaminat, vam sentir les dades que ens traslladava el president del Consell Regulador, en Jaume Descarrega: més de 6.000 Ha. de vinya (quant a la Garnatxa Blanca, el 34 % de la del món és allí), més de 1.000 viticultors (un 10 % de la població i un pes social importantíssim). Amb aquesta mateixa llengua autòctona vam conèixer l'empresa de la Ma. Carmen Ferrer i el Manolo Sanmartín, els amos del Celler Bàrbara Forès, que pren el nom de l'àvia d'aquesta casa de Gandesa que el 1.898 emprengué l'aventura de vinificar el raïm de les seves finques. El 1.994, els actuals propietaris feren el salt i posaren al mercat un segell de gamma alta procedent de la Terra Alta. El mèrit és gran perquè realment obrien un camí que després han seguit altres viticultors. La Ma. Carmen, una veu activa en defensa del territori, parla del sòl, del clima i dels elements que en condicionen la viticultura. El seu discurs adquireix un caire pedagògic i posa les bases objectives per identificar el terreny. Parla del Panal i de la composició geològica, així com de l'efecte sanitari dels vents (el Cerç i el Garbí, un de mar i un d'interior, que lluiten i contribueixen a la sequedat general). El Mesies Esteruelas, amb una marca jove (Ecovitres començà a vinificar el 2002) és un pagès que fa 15 anys va apostar per l'agricultura ecològica, per convicció. Una postura de confiança en el terreny que l'ha dut a un coneixement de la planta excepcional. Escoltar el Mesies és la millor manera de portar la veu del camp més a prop: la viticultura que evita els tractaments amb sistèmics requereix una actitud preventiva i, sobretot, un alt nivell d'observació, per actuar segons els senyals de l'entorn. Les mateixes herbes que creixen al mig dels bancals í que segades acaben actuant d'adob, formant una cobertura vegetal autòctona, són indicadors del vigor de la finca, i de les diferències de cada parcel·la. El detall és molt important i va més enllà del valor que el mercat li reconeix; només se sosté per una convicció ferma en el territori. L'aportació del Mesies a la marca dela Terra Alta també és important, perquè la seva fe (segurament´més en els astres que en una altra instància) és una fortalesa constatable, i els seus vins s'aniran fent un lloc, esperem.
Hi ha una veu externa, incorporada, que vé de fora, que també és important. Tant el Josep Valiente, l'enòleg que s'ha adaptat a les pràctiques del Mesies per ajudar-lo a fer els seus vins, com el Joan Maria Riera, la cara actual de la Cooperativa de Gandesa, són professionals del sector que han anat a la Terra Alta a aportar-hi modernitat. En Riera és un enòleg jove, format en altres terres, de prop i de lluny. Ha passat pel Penedès, per Amèrica i pel Priorat. Ha treballat en alguns cellers emblemàtics, i de totes les mides. La Cooperativa de Gandesa, que actua fonamentalment amb la marca Gandesa, de la que és propietària, lògicament, i amb la qual capitalitza tota una tradició comercial (encara avui, a Barcelona, moltes bodegues de barriada ofereixen vins a doll "tipus Gandesa"), ha fet un salt qualitatiu a tots nivells (500.000 ampolles anuals i creixent) i alguna cosa hi ha en la frescor del seu discurs que ens obliga a pensar en la seva contribució, en una visió moderna i cosmopolita capacitada per interpretar el potencial de la Terra Alta i catapultar-la més enllà. En correspondència, òbviament, els socis del celler, les prop de 400 famílies que hi ha al darrere han sabut fer-li confiança.
La Terra Alta és un TERRER, amb valors propis, geològics i climàtics, amb una varietat per bandera, la Garnatxa Blanca, perquè a més de ser autòctona i d'una representativitat inequívoca, té un enorme potencial; i també és TERRER perquè hi ha una tradició viva que s'expressa. Felicitats i gràcies a tots.

Vinos con banda sonora

M'acaben de passar un enllaç a una notícia interessant del món del vi. Hi ha una bodega que ha llençat una aplicació gratuïta per iPhone que ofereix una selecció musical per acompanyar la degustació dels seus vins.
Ho dic així per disminuir l'expectativa, per evitar el compromís que representa parlar de "maridatge". El Miquel Bofill del Celler d'Osona, de Vic, m'ha convidat alguna vegada a les seves sessions de música i vi, lliures i subjectives, tal com ell mateix adverteix; amb l'únic ànim de suggerir el diàleg entre expressions culturals diverses que, tanmateix, conviuen en un sistema de vasos comunicants. Perquè hi ha en el vi una dimensió cultural, capaç de parlar-nos de conjectures i circumstàncies que associem a altres imatges també culturals.
Dimarts al vespre vaig (quasi) ensopegar, a Torroja, amb en Dominik Hubert. Era tard, i em consta que la seva jornada havia estat llarga, però m'obrí el celler per xerrar, per discutir de vi, del Priorat, de la visió que en té, de l'estètica que l'anima en la seva empresa, de cultura en definitiva. El primer que va fer va ser engegar el seu equip de música. I m'hi vaig trobar bé. De fet me'n vaig anar preguntant-me què era allò que sonava que ens va acompanyar en el tast de l'Arbossar 2009 que va treure de les grans tines de fusta de 18 H. on està fent el seu procés de vinificació. I potser sí: la conversa va recórrer un camí teòric ric en el que el vi, musicat, va lluir.
El "maridatge perfecte" seria una presumpció que tancaria portes enlloc d'obrir-ne, i l'hauríem de defugir. Però vist com una proposta em sembla interessant.
I em pregunto quina música m'agradaria associar a la garnatxa blanca, pensant en el SINE de EL VI A PUNT; o al cupatge del Montsant, pensant en el QUA; o a la lleugeresa del NON.

dilluns, 23 novembre de 2009

referència al blog de EL VI A PUNT

El blog de EL VI A PUNT va a parèixer referenciat, la setmana passsada, al programa "Terra de Vins" que presenta el Santi Amigó, de Cal Xim, per la Xarxa de Televisions Locals. Es tracta d'un espai divulgatiu que conté, en la seva estructura, un catàleg de les 11 denominacions d'origen de Catlaunya. En el tram final es parla de la dimensió del vi a la xarxa, i allí (minut 18 del vídeo) apareixem com un punt de referència entre els blogs que parlen de vins "perquè intenta promocionar el consum del vi a nivell particular a partir de la seva experiència".
El Blog, en general, és una eina que ens permet la divulgació de les notes que anem prenent; i per tant, el seu contrast. El lector hi endevina una trajectòria relativament erràtica però que, a mig termini acaba dibuixant la panoràmica d'una experiència particular. I per al mateix blocaire també és un exercici, que ens ajuda a anar identificant els interessos i el discurs.
Aprofito doncs aquest punt, després de dos anys d'activitat al blog, per confirmar-ne la validesa, i agrair als responsables de Terra de Vins i a la comunitat Sommelier Alumni la seva menció.

dissabte, 21 novembre de 2009

TERRA ALTA. 11ena Tertúlia

Hi ha, al sud de Tarragona, una denominació d'origen de gran rellevància. Per la seva dimensió geogràfica i pel nombre d'hectàrees de vinya, per la seva transcendència històrica, que ha donat peu a l'establiment de marques "naturals" (a Barcelona es continua consumint Gandesa per algun motiu), però també per un caràcter, el de la seva gent que, molt allunyada dels centres de poder, ha mantingut un estil propi, autòcton.
La vinya és el cultiu més important de la Terra Alta i en els moments daurats de la indústria del vi, quan el sector tenia un pes estructural evident, algunes societats cooperatives (destaquen els casos de Pinell de Brai i de Gandesa) construiran edificis moderns, emblemes de l'arquitectura civil del nostre país.
Des d'aquest racó septentrional ens arriben uns vins estructurats i potents, amb Cos & Ànima, segons el lema del Consell Regulador, i en aquesta sessió de Les presències del vi a l'Ateneu (que hem organitzat des de EL VI A PUNT i el Restaurant de l'Ateneu amb la col·laboració de l'INCAVI) de dimecres que vé, dia 25 de novembre, intentarem entendre'n alguna cosa més.
Ens acompanyarà, com sempre, una representació dels òrgans de govern de la Denominació d'Origen i tres cellers: Bàrbara Forès, Ecovitres i Gandesa de Vins. L'estrucctura serà, com sempre:
20:00 hs: Presentació de la Denominació d'Origen i dels 3 cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5 €)
21:30 hs: sopar-tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.com
O als telèfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l'Ateneu
L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció

dijous, 19 novembre de 2009

Reconeixement per EL VI A PUNT i Valmont Comunicación

L'editorial Monsa ha escollit el treball de Valmont Comunicación per a EL VI A PUNT per al llibre Brand&Branding, un recull de projectes de packaging i imatge corporativa dignes de ser destacats.

dimecres, 11 novembre de 2009

Escudella i Carn d'Olla a Can Ravell

Sempre, quan faig referència a Can Ravell em trobo amb una gran dificultat per expressar adequadament i de manera sintètica el que em transmet. A més, corro el risc de caure en un to afalagador que pot semblar carrincló. En tot cas amb en Josep arribem a una a una conclusió recurrent sobre la importància del temps que ens donem a nosaltres mateixos. Per ell hi ha una màxima: a casa seva hi ha d'haver l'espai, físic però sobretot emocional, per a cultivar un estil de relació autèntic i lliure, sense regles prestablertes. El servei està concebut per donar cabuda a qualsevol tipus de reunió que requereixi un habituallament de qualitat (la cuina és oberta des del matí fins al vespre, per menjar a qualsevol hora).

Ahir vaig anar-hi a dinar amb en Jordi Castells, perquè fa poc que han introduït a la carta del restaurant i a la botiga el Pedralets, aquest Priorat del que el Jordi m'ha parlat darrerament i que dissabte passat em va fer conèixer sobre el terreny, precisament.

El que ens van oferir ja ens va anar bé. Escudella i carn d'olla. Un plat tradicional que surt d'una cuina detallista i que gràcies a un òptim punt de cocció s'acaba convertint en una oportunitat per fruir. De fet, acabo per creure que en Josep em coneix, perquè a la seva carta hi ha la selecció més suculent del mercat, tant pel que fa a la matèria primera com en allò que resulta d'una elaboració de gamma alta, però a mi, sense desmerèixer les floritures, assaborir l'essència em provoca una certa emoció. I més al carrer Aragó de Barcelona, on les presses acostumen a conduir-nos al Fast Food. Un plat de la cuina catalana més arrelada, senzill, d'una economia miseriosa, fins i tot, però d'elaboració lenta, que apela a un espai comú quasi ancestral. Els matisos, la dimensió gastronòmica, són l'efecte de la cultura passada per una cuina curosa i afectuosa.
Intentant recuperar el to puc assegurar que a la rebotiga de Can Ravell i davant de l'escudella i la carn d'olla que ens van servir per separat, construint un àpat de dos plats, el temps es va aturar i, gràcies a un César Martinell [el Josep el té a la vitrina de dins, ocupant suposo que provisionalment el lloc del Pur Sang d'en Dagueneau], per mi un dels grans vins blancs de Catalunya en aquest moment, una garnatxa blanca criada en bota que manté una acidesa excepcional i que els anissats que deixa en el post-gust podrien confondre-la (a cegues) enmig d'un tast de negres de l'àrea tarragonina d'interior, crec que varem improvisar un maridatge molt reeixit. Aquesta garnatxa que exalto ens va donar confiança per convidar un veí de taula, un habitual d'aquest lloc que va entrar en la conversa. Perquè això acostuma a passar: a Can Ravell hi ha un aire que afavoreix el fluxe relacional. Es nota en el caràcter que, des de fa molts anys està impregnat en cada racó d'un establiment "sense pretensions" que acaba cridant l'atenció dels líders d'opinió internacionals.

dilluns, 9 novembre de 2009

Porrera és una festa oberta

El Tasta Porrera de dissabte se'm va confirmar com una festa (a salvaguardar). És la impressió que me'n vaig endur i és el que explico a tothom. Amparats per aquesta nova idea de la DOQ Priorat que pretén potenciar el "vi de vila" els 18 cellers de Porrera s'han posat d'acord per organitzar una jornada de tast oberta i popular. I el caire que està agafant és immillorable: la plaça de Catalunya plena de gent (la derivada comercial són els restaurants plens, és clar), com un eixam d'abelles a la mel, al voltant d'aquest vi potent i llaminer, i durant quasi quatre hores, tot i la pluja, tot i el vent, que accentuava la sensació d'un fred nou, sobrevingut, que inaugurava la cara hivernal de la tardor...
Sense els encotillaments que sovint acompanyen el vi, amb una gesticulació lliure i poc ordenada, hi vaig veure un públic heterogeni, divers, al qual algú havia advertit que això de Porrera promet. Havia corregut la veu; només arribar per la carretera de Torroja ja vàrem veure que hi havia molts més cotxes que l'any passat. Hi havia experts? i afeccionats? Sí. En vaig reconèixer força, dels uns i dels altres; però sobretot hi vaig veure gent que, vinguda de prop i de lluny (de Catalunya majoritàriament) havien vingut a passar-se-la bé!
Perquè, tal com pretenen des de l'associació de cellers, és una ocasió immillorable per aproximar-se a un segment del catàleg del Priorat, amb les seves particularitats (la Carinyena de coster és dominant en els cupatges d'aquest poble amagat i de forta pluviometria, relativament). Però hi vull insistir: l'estil de la cita, que algun especialista ens hauria d'il·lustrar sobre els mecanismes de psicologia social que hi influeixen, ho converteix tot plegat en un pol d'atracció; i la intel·lectualització del vi queda en un segon pla, sense renunciar-hi, però sense que impedeixi gaudir-ne.
El desordre és absolut, la llibertat és total. L'únic element de cohesió és una taula llarga, gran, darrere de la qual els elaboradors s'afanyen a servir un raig de vi a les copes d'un públic interessat que, a poc a poc anirà entrant en un estat de simpatia general remarcable. Les converses a part, les reunions improvisades, l'intercanvi de números de teléfon i d'adreces, professionals i privades... l'espai social obert és ric i atractiu: els vins de Porrera en són el nexe (alcohòlic).

El pes de la tradició ha influït en el manteniment d'un calendari festiu que abans es justificava per la finalització de la verema i l'arribada del vi novell. Ara tastem anyades anteriors i, però, sobretot, tenim ganes d'anar a Porrera.

Pedralets


foto Jordi Castells

Dissabte vaig anar a conèixer el David Masdeu de Pedralets. Feia temps que el Jordi Castells me n'havia parlat. De fet, a primers d'agost ens vàrem veure al Firagost i me'n va regalar una ampolla. Ens la vam beure un vespre d'estiu a Vilabella. Aquella primera ampolla em va semblar correcta, un vi afinat i d'una tanicitat dolça. El Jordi m'és un entusiasta i darrerament m'hi ha insistit. Vaig resoldre que el millor seria que me'n presentés el responsable. Crec que darrere dels vins hi ha persones, que tenen coses a dir, que el producte és una expressió del terreny i de la seva gent, i que moltes vegades el context ens ajuda a entendre'l.
Dissabte teníem previst anar al Tast de Porrera, i vam aprofitar el viatge. A primera hora vam quedar a Gratallops, al carrer del Piró. Només aparcar el cotxe vaig preguntar a un xicot que s'estava al carrer, més o menys al punt que el Jordi m'havia indicat. Era en Francesc, el soci del David, que va baixar les escales amb una garrafa a la mà, i sense deixar-la en cap moment em va ensenyar el celler. De seguida va estar vist: hi ha pocs metres quadrats i en David i en Francesc s'hi esplaien poc perquè la vinificació la lidera la Roser, l'enòloga, que era fora. Em van explicar el seu plantejament, que és molt clar: fa 10 anys que van decidir vinificar, molt il·lusionats però sense massa intencions comercials, els seus millors raïms, els de les vinyes velles que havien plantat els seus pares (s'enorgulleixen d'haver fet les primeres proves amb la Cabernet).
I els vaig demanar que m'ensenyessin la finca. Pedralets surt d'un amfiteatre de la muntanya, a tocar del poble, que mira a l'Oest. És una finca assequible, comprensible; des d'un extrem que forma un balcó natural vàrem observar-ne els límits. Des d'allí vam entrar en detall. La tardor ajuda a diferenciar les varietats: a l'obaga, mirant al Nord hi ha aquests cabernets vells i la Garnatxa. Al sol, encarada a Sud hi ha la Carinyena (Samsó), amb les fulles envermellides: és una varietat interessantíssima, sobretot si s'estressa. En tenen una parada de vella que els proporciona subtilitat. Ho saben perquè tenen la regla de vinificar per separat i després fan el cupatge, al final del procés. Amb la Roser tastarem les botes i confirmarem aquestes sensacions que al David i al Francesc els agrada identificar amb cada parcel·la.
Parlant-ne, a la vinya, s'entreveu l'emoció d'un viticultor que coneix cadascun dels seus ceps (el Priorat és així, dur, sec, aspre, sinuós,... i petit) i que espera redescobrir cada racó de la finca dins l'ampolla.
Sense obrir cap ampolla ens en vam anar cap a Porrera. Ahir, a casa, en família, vaig tornar a tastar el Pedralets, a consciència, posant-hi imatges recents i persones; i després d'una entrada suau i dolça, com la que recordava d'aquella ampolla de l'agost, atent a l'evolució que el vi havia de fer a la copa, a poc a poc vaig anar descobrint unes notes fines d'anissats (ginebró?). Crec que darrere del Pedralets hi ha una base de fruita honesta que s'expressa amb una fina subtilitat. Al davant hi ha un vi agradabilíssim de qualitat indiscutible.
En David me'n va donar un parell d'ampolles que he repartit a Barcelona, per donar-lo a conèixer.

el vi A PUNT al Diari de Tarragona

L'ombra de la Guia de vins del Seijas és llarga. Avui m'ha trucat un amic per advertir-me que al Diari de Tarragona hi havia una notícia sobre el QUA del vi A PUNT. Concretament, és a la pàgina 7 del suplement d'economia. El periodista es fa ressò de l'aparició del vi (d'una empresa tarragonina) en una selecció del sumiller de El Bulli, 110 vins per al 2010.

diumenge, 8 novembre de 2009

article pel Va de Vi

Des de divendres hi ha un article penjat al Va de Vi que signo jo. Parlo de la traçabilitat comercial de la Coca-Cola i del pes de la marca. És per contrastar-ho amb el món del vi, on l'atomització de les empreses fa que les denominacions d'origen agafin relleu, sobretot pel que fa a la garantia del procés de producció. Però el cas del refresc més conegut ens ilumina sobre la importància del paper de la distribució, que en el vi és tan important!

dijous, 5 novembre de 2009

Respostes a la dimensió cultural del vi

¿A quien sirve mi dinero? és el títol del llibre de Joan Antoni Malé que ahir va ser entrevistat per Joan Barril al Cafè de la República de Catalunya Ràdio. Al punt del minut 19 d'aquest audio el senyor Malé es mostra convençut de la necessitat d'un canvi de valors que ens hauria de dur a incrementar el consum de productes culturals, contraposant-los a la despesa en (alta) gastronomia i en vins. Aquesta afirmació va produir-se en el marc d'una discussió sobre l'estructura social i els valors que ens han dut a la crisi econòmica i la banca ètica.
Més que discutir frontalment aquesta catalogació, per reivindicar el caràcter cultural del vi (potser, aneu a saber, el senyor Malé seria capaç de matisar les seves paraules), m'interessa que un itel·lectual d'indiscutible reputació pugui fer una associació entre el vi (i la gastronomia) i una certa lleurgeresa moral, d'una frivolitat delegitimadora.

Ah! per cert, encara queda mantega trufada.

dimecres, 4 novembre de 2009

Porrera, Gandesa, Montblanc...

Aquest cap de setmana serem al Tasta Porrera, una oportunitat única per conèixer els vins d'aquest poble del Priorat. L'Associació de Cellers de Porrera (18) promou aquesta festa popular que vol posar a l'abast dels aficionats i experts la descoberta de les característiques dels vins de la vila. L'any passat ja hi vam ser i a més d'endur-nos una panoràmica de tipicitat difícilment exportable, varem gaudir d'una experiència lúdica que ens marcà i el cert és que ja fa dies que n'esperava la convocatòria i ho he recomanat a molta gent. Espero que hi cabrem. Hi ha tota una colla formada al voltant de la tertúlia de l'Ateneu que volen venir a conèixer una mica més la Carinyena.
Durant el cap de setmana hi ha, també, la Festa del Vi de Gandesa. Jo m'hi deixaré caure el dissabte a la tarda: hi ha un tast de garnatxes blanques que dirigirà el Jaume Martí. I l'aprofitarem.
A Montblanc també hi ha fira. A la darrera tertúlia de l'Ateneu se'n feu difusíó, perquè hi ha programades unes jornades amb la participació del Joan Gómez Pallarès.

el rastre de la Tòfona

Avui he esmorzat pa amb mantega trufada. El Pierre Valmont, responsable de la imatge gràfica del vi A PUNT acaba d'arribar de la Borgonya, de ca sons pares, i m'ha portat un parell de tòfones. El detall mereix un agraïment.

Ahir a la tarda vam quedar per xerrar dels conceptes de la marca, per comartir la visió i aquestes coses que semblen tècniques però que entre nosaltres esdevenen una tertúlia filosòfica (la sessió ens portar a discutir sobre l'Hedonisme i la diferència amb l'Epicureisme, perquè necessitàvem aclarir el significat de plaer). I després, cap a quarts de nou, ens n'anàrem cap a casa (meva), ell també, per tastar la tòfona plegats. Entre uns i altres, a casa, preparàrem uns ous ferrats sobre una base de patata i ceba cuita amb formatge. La Tòfona l'escampàrem pel damunt a tallets. La garnatxa del SINE que ens serví d'aperitiu hi anava bé, amb el seu confitament i amb els anissats de fons, però el Petit Grealó que obrírem després també s'hi esqueia, rustic i llaminer... Tot plegat prou especial, dins d'una tesitura quotidiana, tanmateix.

I aquest matí, el pot que havia servit al Pierre per portar les tòfones des de França contenia encara una bona dosi de mantega on hom diria que el tubèrcul havia mutat. Era el gust de la tòfona, concentradíssim, sense la tòfona.

Per inèrcia m'he rentat les dents, i quan ho feia me n'hauria volgut desdir, per endur-me aquest regust a passeig. el dentrífic ha fet neteja i n'he perdut una mica, però encara me'n queda. És la dimensió del gust que es fa record arxivat!

dimarts, 3 novembre de 2009

PARA TODOS LOS DÍAS / SEIJAS

Aquest és el títol del capítol que el David Seijas, el Nariz de Oro del 2006 i sumiller, juntament amb el Ferran Centelles, del millor restaurant del món, ha dedicat al QUA del vi A PUNT en la guia que acaba de sortir al mercat amb el títol de 110 vinos para el 2010, de l'editorial Grijalbo. Gràcies David!

"Lejos de los que piensan que un vino barato es un vino malo, hay gente que dignifica este estilo de vinos". Es difícil d'expressar millor la vocació del vi A PUNT perquè, tal com explica el David Seijas a la introducció d'aquest llibre de butxaca il·lustrat, "Desgraciadamente el consumo de vino en España va bajando año tras año. Por esto hago una propuesta económica y divertida, para aquellos que siempre quieren una copa de vino en casa,... y disfrutar del vino como compañero".

Quan algú tan autoritzat com en David Seijas parla
de la necessitat de dignificar el vi quotidià, de treballar contra la tendència del descens del consum, la proposta del vi A PUNT agafa més relleu, i per això l'agraïment, que faig des d'aquí i que sempre serà insuficient.
I provablement el que més m'ha agradat és l'enfoc: perquè la proposta del vi A PUNT és econòmica, sí. Però per damunt de tot és per fer possible el consum quotidià, i recuperar part del terreny. El Bag in Box, del que a la guia se'n fa una descripció oportuna (és aquí un gran desconegut i pot generar una certa desconfiança), és el continent d'un "vino vivaz y fresco, sin maquillaje [m'interessa aquesta referència a l'autenticitat perquè crec que és un dels elements que podem exigir en la quotidianitat], placentero y divertido,... elaborado a partir de las uvas de sirah, garnacha y samsó de las tierras de Montsant".

I és clar, immediatament, l'endemà de l'aparició del llibre vaig rebre un correu electrònic d'un senyor de Madrid mostrant el seu interès "en adquirir el Bag in Box de vino tinto QUA porque he visto su producto recomendado en una guía del restaurante El Bulli".

Insisteixo: Gràcies per haver apreciat la feina del vi A PUNT i per haver-ne parlat!

el vi és suggerent

El títol és un eufemisme. N'hi ha d'altres: el vi és interessant... Vull dir que la conversa sobre el vi és més atractiva, en general, que una discussió sobre mobiliari, per exemple.
Ahir al matí vaig aturar-me a una terrassa a fer un cafè amb uns saludats que conec relativament poc, com ells a mi, si fa o no fa.
Per cert, què feia jo prenent un cafè? Òbviament un acte social!
Quan el vi entrà a la conversa ja la va monopolitzar fins al final. Tothom hi va posar cullerada, per fer referència a alguna varietat o per preguntar. Fins al punt que, al cap de molt poca estona em demanaren que els en donés unes nocions formals, i quasi vam organitzar un calendari de reunions per xerrar de vins.
El vi té molt a dir i l'home està ple de preguntes. La dona també!